CAPÍTOL
21
En Corran va activar
el seu sabre làser i va començar a ajudar a l'Ànakin a tallar la cresta de la
nau yuuzhan vong. La Tahiri va agafar la idea i es va unir. Junts van serrar un
profund forat al peu del canó, abans que els genolls de l'Ànakin comencessin a
doblegar-se pel ràpid increment del seu pes.
De sobte un tros de
la nau es va desprendre i va penetrar dins, empès per la mateixa acceleració
que anava a matar als tres Jedi. L'atmosfera va esclatar, cortines de cristalls
de gel brillant en la llum estel·lar mentre en Corran saltava a través de
l'obertura, empenyent la Tahiri amb ell. L'Ànakin els va seguir.
Van tornar a tenir un
pes normal quant van entrar a la nau, probablement per la mateixa curvatura
gravitacional que produïa el dovin basal que propulsava la nau.
L'Ànakin mirà al seu
voltant per veure on eren.
En la brillantor
barrejada dels seus sabres làser, l'Ànakin va albirar una fosca gruta, parets
amb focus luminescents situats aleatòriament. La llum es va anar apagant a
mesura que el fred i el buit que el Jedi va comportar anava matant la planta o
criatura que la produïa. La funció de la càmera era difícil de determinar. La
teulada era molt baixa, tot just un metre i mig, i s'estenia a una distància
considerable. Columnes o canonades negres corrien des del terra al sostre cada
dos metres més o menys. Les columnes estaven col·locades al centre. I l'Ànakin
va creure que bategaven dèbilment.
En Corran va fer un
gest als joves Jedi perquè unissin seus cascos al seu.
-Aviat comprovaran
el trencament de l'estructura -els va dir-. Hem d'estar preparats.
-Estic llesta -va
dir la Tahiri-. Realment llesta. Això és molt millor que estar assegut en
alguna pedra vella esperant que ens trobin.
L'Ànakin va sentir
una mica de malestar en Corran mentre continuava amb la seva anàlisi.
-Intueixo que
aquesta secció, sigui el que sigui, no està segellada. En algun lloc hi ha
d'haver aire encara xiulant a través d'algun forat. Cal trobar el tancament.
-Massa tard per això
-va dir l'Ànakin mentre el seu lambent xiuxiuejava una dèbil advertència-. Ja
tenim companyia en camí, a prop.
-Com pots dir-ho?
-Els sento.
En Corran va assentir.
-Que la Força us
acompanyi -els va dir. Després es van ajupir prop d'un dels pilars.
La llum va aparèixer
al final de la càmera: sis lambents com el de l'espasa de l'Ànakin. En la seva
llum ell va veure sis bípedes a l'ombra, passant per un típic pany dilatador yuuzhan
vong. Va inspirar profundament, relaxant els músculs un per un, preparant-se
per al combat.
Més de prop, va
veure que portaven els vestits-criatura de color rovellat, per descomptat
alguna variant més gruixuda i adaptada al buit dels encobridors ooglith. No
obstant això, les seves cares eren visibles a través de les màscares
transparents. Per a sorpresa de l'Ànakin, només dos d'ells, van resultar tenir
les cicatrius facials dels guerrers. Dos tenien els tatuatges més delicats com
els que tenen els cuidadors. De fet, els seus encobridors s'agafaven
visiblement al voltant dels seus caps, degut sens dubte a les criatures
penjants que portaven com a tocats. Els altres dos semblaven treballadors o
potser esclaus.
Els dos guerrers es
van col·locar en guàrdia mentre els cuidadors examinaven el forat.
L'Ànakin va sentir,
més que veure'l, amb claredat, que en Corran avançava a quatre grapes, no cap
al grup de yuuzhan vong, sinó cap a la porta per la qual havien entrat.
Movent-se
acuradament però tan ràpid com va poder, l'Ànakin el va seguir, colpejant a la
Tahiri a les espatlles per cridar la seva atenció.
«Anem-hi», li va
suggerir en la Força, esperant que ella ho notés.
Ho va fer, els tres van
reptar en la foscor darrere de la partida de reparació. En el buit els seus
peus no feien cap soroll.
Gairebé havien
aconseguit el pany quan l'Ànakin va sentir el pessigolleig d'una aproximació
darrere de la seva esquena. Es va donar la volta a temps per veure un guerrer
que sigil·losament brandava el seu amfibastó prop del cap de l'Ànakin.
L'Ànakin va saltar
cap enrere en l'últim moment, just perquè l'arma li passés fregant. Va encendre
el seu sabre que es va encendre resplendent. Els ulls del guerrer es van obrir
amb sorpresa.
«No sap a què s'està
enfrontant», va suposar l'Ànakin.
Fossin quines fossin
les seves emocions, el guerrer no va vacil·lar molt. Va renovar el seu atac,
arponant-lo amb l'extrem esmolat de la seva arma. Quan l'Ànakin va agafar
l'atac amb un rebuig circular i va pressionar per subjectar-lo, el bastó
sobtadament es va afluixar, escapant de la seva xarxa de llum. Va anar-hi
girant en un arc cap al seu rostre.
L'Ànakin es va
impulsar cap endavant situant-se sota l'atac. En passar pel costat dret del
guerrer, va posar la seva arma en paral·lel amb el terra en un tall a través de
la cara del seu oponent. La fulla d'energia va tallar la màscara i el guerrer
es va ensorrar, aire i sang es van fondre i van congelar en una massa al
voltant del tall.
L'altre guerrer es barallava
amb Corran, mentre la Tahiri intentava forçar el tancament.
L'arma bifàsica d'en
Corran es movia en girs controlats, sempre on eren necessaris. Aquest combat
estava arribant al seu final també. En Corran havia estripat un llarg tros d'encobridor
del braç del seu enemic. Estava curant-se, però el buit i el gebre ja havien
fet mal. El braç penjava inert. En Corran bloquejà una pluja d'atacs cada
vegada més salvatges i desesperats. Parant l'últim amb un bloqueig que va
empènyer el bastó del seu oponent per sobre dels seus caps, després va dirigir
el seu sabre cap avall i el va impulsar contra l'aixella desprotegida del
guerrer. La fulla va penetrar amb profunditat, però el guerrer encara va
descarregar la seva arma, colpejant sòlidament contra el cap d'en Corran. Els
dos homes van caure, Corran amb les mans en el seu casc i el yuuzhan vong
retorçant-se i agonitzant.
L'Ànakin es va
encarar amb els enemics restants, però cap es movia cap a ells.
«No són guerrers -va
pensar-, però tot i així són perillosos», es va corregir recordant les armes
mortals a mans de la cuidadora Mezhan Kwaad. Podria sentir-los apropant-se, si
ho haguessin intentat.
L'Ànakin es va
agenollar al costat d'en Corran. L'amfibastó havia danyat el casc del vestit
aïllant, però encara pitjor, una esquerda va aparèixer entre el metall i el
transpariacer, va poder veure el gebre de gel formant-se en ella. Corran ja
estava lluitant per mantenir la consciència.
La Tahiri encara
treballava en el tancament. L'Ànakin va pressionar la seva mà enguantada sobre
l'esquerda, desitjant que tingués un pegat, però estaven en l'equip
d'emergència, a l'altre costat de l'habitació, passats els yuuzhan vong. Per
quan hagin tornat i esperant que no hagués de parar i lluitar, en Corran
estaria mort.
Va incrementar el
subministrament d'oxigen d'en Corran amb l'esperança de mantenir la pressió
prou alta com per impedir que la seva sang bullís.
Una pàl·lida llum va
caure sobre ells, i va mirar cap amunt per veure que la Tahiri per fi havia
obert el tancament. Va arrossegar a Corran, i en pocs segons la càmera més
petita estava pressuritzada. Van passar a través del tancament interior més
fàcilment i van entrar en un altre corredor, aquest encara il·luminat pels
fongs fluorescents.
L'Ànakin ràpidament
va treure el casc a Corran. L'home tenia la cara envermellida i tenia un cop
desagradable en el seu cap, però d'altra banda semblava estar en bona forma. En
un minut estava dret, tot i que encara era inestable.
-Gràcies, Ànakin,
Tahiri. Us la dec als dos -el seu cap es movia a un costat i a un altre-. Hem
de seguir en moviment -va dir-. Una nau d'aquesta mida podria tenir centenars
de guerrers dins.
* * *
-Mai m'he alegrat
tant d'estar equivocat -va admetre en Corran després.
En menys d'una hora
havien abatut els cinc guerrers restants de la nau i tancat i empresonat a la
resta dels yuuzhan vong no militars. Ara els tres Jedi s'asseien en l'estada de
control, o el que utilitzaven com a tal.
La funció de la nau
feia que l'espai vital disponible fora, de fet, bastant petit. La major part de
la nau era la roca falsa de l'asteroide i vastes cavernes plenes de vegetació
de les que cap d'ells coneixia la seva funció.
-Som afortunats -va
dir en Corran-. Si haguéssim estat a la superfície, hauríem d'haver tallat
cinquanta metres de roca. Sembla que estàvem sobre l'aleta de refredament,
almenys això crec.
-Aquesta deu ser
algun tipus de nau d'exploració -endevinà l'Ànakin.
-O una nau de
vigilància -va dir en Corran-. Ara aquesta no és la qüestió més important.
Necessitem saber tres coses, ràpid -va indicar l'ordre amb els seus dits-. Un:
sap la resta de la flota que els hem capturat? Dos: on es dirigeix? Tres: podem
pilotar-la?
-Tahiri? -va dir
l'Ànakin.
La Tahiri s'havia
assegut a la cadira, enfront del que l'Ànakin sabia per experiència que era un
conjunt d'indicadors: lúmens incrustats, diversos víllips, pegats de textura i
color variables que probablement eren controls manuals. La clau real per
manejar la nau descansava a la tapa solta que la Tahiri sostenia a la falda. Anomenada
caputxa de cognició, establia una unió telepàtica entre el pilot i la nau.
-Puc fer-la volar
-va dir suaument.
En Corran va fer una
ganyota.
-Per què no em
deixeu provar? Encara no sabem quins usos perillosos pot tenir aquesta cosa.
-Ja he volat abans
amb un d'aquests -va dir la Tahiri-. A Yavin IV.
-Ha de ser ella -va
dir l'Ànakin-. Parla i pensa en el seu llenguatge. Ella és l'única de nosaltres
que pot. I... -la veu es va apagar.
-Van canviar el meu
cervell -va dir la Tahiri francament-. Puc pilotar-la. Tu no, capità Horn.
En Corran sospirà.
-No m'agrada, però
has d'intentar-ho. En aquest punt he d'admetre que vosaltres dos teniu més
coneixements pràctics que jo pel que fa a tecnologia yuuzhan vong.
La Tahiri va
assentir i es va col·locar la caputxa sobre el curt pèl daurat. Es va agitar i
va contreure per encaixar-se en el crani. Els seus ulls es van entelar i va
començar a caure suor pel seu front. La seva respiració es va entretallar
irregularment.
-Treu-li -va dir en
Corran.
-No, espera -va dir
la Tahiri-. Era una mica diferent en aquell temps. Puc tractar-lo, estic
ajustant-lo -el seu front es va arrugar per la concentració-. El nom de la nau
és Lluna Sotjadora. Ha estat
introduït un salt a la hipervelocitat. Tindrà lloc en uns cinc minuts.
Dos organismes es
van moure, i entre ells va aparèixer com un holograma, mostrant una cosa que
devia ser un mapa, plena d'icones desconegudes. Una era com una estrella de
tres puntes, estava dibuixat en vermell i es movia ràpidament. Alguns dels altres
s'estaven movent-se també.
-Aquesta és la flota
-va dir ella-. La cosa que es mou ràpidament som nosaltres -el seu cap es va
inclinar cap a ells, encara que els seus ulls estaven tapats per la caputxa-.
No crec que ningú ens estigui seguint.
-Pots dir-nos cap a on
ens porta el salt?
La Tahiri sacsejà el
seu cap.
-Hi ha una consigna.
Es traduiria com una cosa així: «següent presa que sentirà les nostres urpes i
glòria».
-Yag'Dhul? -especulà
l'Ànakin.
-Ho veurem aviat -va
replicar en Corran-. Si és així, aquesta nau deu haver estat enviada al
capdavant per elaborar mapes tàctics o alguna cosa semblant. Hem de ser la
primera nau a arribar. Ànakin, potser tinguis la teva oportunitat per advertir
Yag'Dhul.
-És cert -va dir
l'Ànakin-. Qui viu a Yag'Dhul?
-Els givin -va dir
en Corran.
-Els givin ens faran
saltar pels aires. Estem, després de tot, en una nau yuuzhan vong.
-Bé -va dir en Corran-.
Però tenim una oportunitat millor allà que quedant-nos aquí, si ens dirigim a
Yag'Dhul. Pel que sabem ens dirigeixen de tornada a un lloc yuuzhan vong.
-Vols que intenti
detenir el salt? -va preguntar la Tahiri.
L'Ànakin va observar
a Corran considerar allò. Després el Jedi més gran negà amb el cap.
-No -va dir ell-.
Estem en això fins al coll. Arribats aquí esbrinem com és el fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada