CAPÍTOL
45
La Jaina baixà del
seu Ala-X totalment esgotada, sentint-se molt més vella que els seus divuit
anys. Volia anar-se'n al llit, apagar els llums i quedar-s'hi.
Volia veure en Jacen,
a l'Ànakin, als seus pares. Volia escoltar C-3PO parlotejant, i volia veure la
tia Mara, per saber què era el que li estava passant.
El que va obtenir a
canvi va ser a Kyp Durron, sortint del seu caça estel·lar, amb un somriure
adornant la seva cara mentre caminava cap a on es trobava.
«En certa manera,
ell ho faria».
Ella el va veure
venir, amb aquest estúpid somriure, fins que va estar prou a prop. Després li
va bufetejar amb força.
-Ho sabies -va dir
ella-. Ho sabies i vas mentir, i em vas fer formar part d'això.
Els altres pilots,
enmig del goig posterior a la batalla, van començar a mirar-los.
-De què estàs
parlant? -va preguntar en Lensi. La Jaina l'havia vist venir de reüll.
-Digues-los-ho, Kyp.
Digues per què han mort els seus amics. Digues-los que la cosa per la qual hem
sacrificat tant per destruir no era una superarma. Ni tan sols era una arma en
absolut.
En Kyp es va estirar
i va creuar els braços.
-Tot el que tenen
els vong és una arma -va dir.
-Però el material
que vam veure en la reunió informativa? -va quequejar en Lensi-. Vaig veure el
que va fer, va treure foc del sol de Sernpidal.
-No -va dir Jaina-.
Això és el que semblava, però no el que va passar. Els yuuzhan vong han
disposat un sistema de centenars de dovin basal, suspesos en un gran corredor
per tot el camí fins al sol. Era només un gran i costós accelerador lineal, una
forma de portar hidrogen i heli per usar-lo en la construcció de naus. Però una
arma gegant gravitacional? No, en Kyp ens va fer creure això per portar-nos
fins allà.
Mentre parlava amb
Lensi, ella no havia deixat de mirar el rostre d'en Kyp. Ni es va adonar.
-Què era allò, Kyp?
Què hem destruït? Ho saps, si més no?
-Ja ho sé -va
respondre en Kyp-. Era una mónnau, una de nova. Si et serveix de consol no
estava acabada i probablement no hi haguessin massa vong dins.
-Llavors per què
volies volar-la? Per què vas mentir? -li va preguntar en Lensi.
L'expressió d'en Kyp
es va endurir.
-Els Yuuzhan vong
han destruït, conquerit i violat els nostres planetes. Esclavitzen a la
població civil i sacrifiquen als nostres ciutadans per milers. Però fins avui,
els únics vong als quals hem danyat són aquells que vénen contra nosaltres: els
guerrers. Volia donar-los on no els havíem donat, per fer-los comprendre que els
seus civils no seran sacrosants si els nostres no ho són.
-Llavors per què una
mónnau buida? -va preguntar la Jaina-. Per què no agafar una plena i fulminar-la,
Kyp? No pots dir-me que tindries objeccions a fer això.
-T'equivoques,
Jaina, i crec que ho saps -va dir en Kyp-. És gairebé segur, pel que he
aconseguit esbrinar, que possiblement hàgim abatut una de les seves naus més
antigues. Però això no els ha danyat realment. Escolta: les mónnaus s'estan
morint, moltes d'elles no estan en condicions de mantenir la seva gent en
moviment. Aquesta estava proveïda d'hipervelocitat, i la seva missió era
acollir la població de moltes de les mónnaus més petites. Ara han de triar
entre deixar que els seus fills morin en l'espai o utilitzar recursos militars
per dur-los a planetes conquerits. En qualsevol cas, això ens ha ajudat a
lluitar contra ells, i envia un clar missatge.
-Sí, tens raó -va
deixar anar la Jaina bruscament-. Envia el missatge que no som millors que
ells.
-Estàvem aquí
primer. És la nostra galàxia. Si haguessin vingut pacíficament, els haguéssim
donat l'espai que necessitaven -va aixecar la barbeta i va pujar la veu per
cridar l'atenció de tots els que estaven presents-. Tots hauríeu d'estar
orgullosos del que heu fet avui. Lluitàveu contra terribles possibilitats i vau
guanyar. Heu clavat un cop al vong, i un de bo. Això va ser per Sernpidal, per
Ithor, per Duro, per Dubrillion, per Garqi, per cada planeta en què els vong
ens ha aniquilat!
Per a més sorpresa
de la Jaina, va rebre felicitacions. No de tot el món, va veure en Gavin i en Wedge
creuar l'estada amb les cares tenses i enfadades. Però gairebé tots.
-Pregunta'ls-hi,
Jaina. Tu no tens realment una llar. Vas créixer per tota la galàxia. La
majoria d'aquesta gent sap què és tenir una llar, i massa d'ells saben com és
perdre-la, gràcies als yuuzhan vong. Creus que els importa una mica el
marcador, al final del dia?
-Crec que ens devies
la veritat. Potser t'haguéssim ajudat si haguessis anat de cara amb nosaltres.
-O potser no ho
haguessis fet. Quant vas pensar que era una superarma vas estar llesta per
anar. Però els hem fet retrocedir amb alguna cosa més que amb la destrucció de
qualsevol arma. Per quan facin créixer una altra...
-Els seus fills
comencen a morir! Ja ho entenc. Bravo. Kyp. Ben fet. Llevat que em vas usar. Em
vas fer explicar la teva mentida, i ara la sang de cada nen yuuzhan vong que
s'ofega en l'espai està a les meves mans també.
-Hi ha més en aquest
univers que la Jaina Solo, ho creguis o no -va dir en Kyp molt calmadament-.
Sento que et sentis utilitzada, i desitjaria no haver-te hagut de mentir. Però
vaig haver de fer-ho. No m'haguessis ajudat d'una altra manera.
-I no t'ajudaré mai
més -va dir la Jaina-. Pots comptar amb això. Si estiguessis morint de set a
Tatooine, ni tan sols t'escopiria.
Posant punt i final
a la conversa la Jaina va marxar, va trobar la sala que se li havia assignat,
va apagar els llums i va plorar.
L'endemà, amb el
permís d'en Gavin Darklighter, va partir per trobar-se amb el Ventura Errant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada