QUARTA PART
RENAIXEMENT
CAPÍTOL
36
L'espai real va
acollir a la Jaina amb una flamarada actínica i una ona de xoc que va moure al
seu Ala-X violentament. Es va estremir instintivament, tancant els ulls per
evitar la resplendor. El record de la vista danyada encara estava imprès en el
seu sistema nerviós.
«Tingues una mica de
valor, noia! -va pensar, obligant-se a obrir-los de nou-. Estàs en territori
enemic!».
I a punt d'aixafar-te
contra un asteroide, el mateix contra el qual ha explotat el coralita que en Gavin
Darklighter acabava de foradar. Va virar bruscament cap al port per evitar una
destinació idèntica.
-Amb compte,
Escuradents! -crepità la veu d'en Gavin en el seu sentit-. Murris, en formació.
Tenim molta companyia a la ruta.
-Com ordeni, cap -va
dir la Jaina, teixint la seva trajectòria a través dels irregulars trossos de
planeta destrossat que s'estenien tan lluny com els seus sensors podien indicar.
A estribord i per
sobre del seu horitzó, l'estrella groga al cor del sistema estava mig eclipsada
pels braços estesos de la distant arma gravitacional. Més a prop i just davant
hi havia l'objectiu immediat de l'Esquadró Murri: el cordó on l'Interdictor d'en
Kre'fey va ser sacrificat. Els seus escuts ja s'havien col·lapsat, i els seus
generadors de massa ombra eren ions dispersos. Però un núvol expansiu de gas
supercalent deixava un rastre clar on havia estat. En Wedge havia afegit alguna
cosa a la ja de per si bona idea de l'almirall bothan. Hi havia disposat que el
reactor entrés en fase supercrítica quan els escuts arribessin el dotze per
cent.
No sabia quantes
naus yuuzhan vong s'havia emportat amb ell. Per moltes que fossin, venien
moltes més per l'esquerra, a través de les restes planetàries en suspensió, i
aquestes eren assumpte de l'Esquadró Murri. Els càlculs havien posat de
manifest que el canvi temporal en les tensions gravitacionals del sistema els
donaria una petita oportunitat, no prou gran com per arriscar les majors naus d'en
Kre'fey, però prou àmplia perquè passessin amb sigil els Murris i la Dotzena d'en
Kyp a través d'ella. La Dotzena es va dirigir cap a l'arma per descobrir quines
forces estaven custodiant aquella cosa. El treball dels Murris era netejar els
yuuzhan vong que estaven estacionats al voltant de l'entrada a l'hiperespai, la
qual era l'únic camí per al Ralroost
i per les forces yuuzhan vong en el perímetre del sistema. Els Murris havien de
prendre el control d'aquella entrada.
-He descobert una
cosa gran en les coordinades de l'objectiu -els va informar en Gavin-. Deu ser
una nau, potser una estació de combat. Designació: Wampa. La prendrem. Dos i
tres, mantingueu en aquests coralites apartats de nosaltres.
La Jaina va fer un doble
gir per preparar-se, i es va separar de la formació amb Tres, volant alineada
amb les ales de Dotze. Va sentir un breu accés de tristesa, recordant que
alguna vegada va volar per a l'Anni Capstan, quan es va unir per primera vegada
a l'Esquadró. L'Anni havia mort a la batalla d'Ithor. Dotze era un estrany, un
duro anomenat Lensi. La Jaina l'havia conegut en l'última sessió informativa.
-Gira 231-23 -va
ordenar l'Alinn Varth, el líder del vol de la Jaina-. Anirem a per aquest
esbart.
La Jaina va obeir i
va fer allò ordenat, veient, mentre ho feia, un vol de vuit coralites en
formació piramidal, apropant-se ràpidament. L'espai al voltant estava bastant
net d'asteroides, reflectint la baixa densitat de massa que feia la zona segura
per saltar dins i fora. La Jaina es va sentir exposada.
-Només dos per a
cadascun -va dir en Lensi-. No està malament.
-No et posis gallet,
Dotze -va etzibar en Varth-. És només el primer avanç.
-Com ordenis -va
respondre Dotze. Després va girar sobre si mateix, disparant a màxima potència.
La Jaina va romandre al seu costat, però va contenir el seu foc fins a estar
més a prop. Els coralites van començar a disparar tots alhora. La Jaina va
donar una batzegada a la palanca i va tallar la trajectòria fent un gir de
llevataps. Les masses compactes de plasma van passar de llarg sense ni tan sols
fregar-la. Ara es trobava darrere del coralita que li havia disparat abans, el
va tenir a l'abast i va començar a ruixar-lo amb trets de baixa intensitat. El
coralita va produir un buit i va començar a absorbir-los, però fent-ho perdia
part de la seva mobilitat i gravava la seva potència. Quan els trets van
començar a passar a través, la Jaina va canviar a una ràfega quàdruple a plena
potència. Per a la seva sorpresa, l'anomalia també els va absorbir.
«Merda de Sith!».
-Mira, Dotze -va dir
la Jaina-. Coneixen el parany i canvien. S'anticipen als trets intermitents.
-Rebut. Deixa'm escombrar
aquest de la teva cua, Onze.
Una ràpida mirada
indicà a la Jaina que en efecte havia lligat amb un admirador. Va tirar amb
força de la palanca de comandament, però el coralita la va seguir. El seu escut
va rebre un impacte.
Dotze es va llançar
darrere del coralita mentre la Jaina sotmetia al seu Ala-X a una sèrie d'enrevessades
maniobres. El coralita seguia just allà.
-Massa temps en
terra -va remugar ella.
Llavors
l'acompanyant no desitjat va cremar i va caure, deixant un rastre de plasma.
-Gràcies, Dotze -va
dir ella.
La Jaina va baixar
en picat cap a un altre coralita. Com l'anterior, aquest va començar a deixar
passar els trets intermitents aviat.
-Nosaltres també
podem aprendre -va dir entre dents.
Va mantenir la pluja
de trets dels quatre làsers, després va disparar de nou a màxima potència. Tres
forats incandescents van aparèixer en el coralita. Va continuar en la seva
direcció, sense disparar més. La Jaina no va desaprofitar més temps en ell,
però va trobar a Dotze i va tornar a babord.
-Anem a per aquest
que s'allunya -va dir Dotze.
-Negatiu, Dotze
-crepità la veu de nou-. Torneu a la formació. No podem assolir-los a tots i no
ens podem permetre que ens facin separar en temps ni en distància.
-D'acord -va dir
Dotze.
S'acostaven quatre
coralites més.
«Si no obrim aquesta
porta aviat -va pensar la Jaina-, no l'obrirem mai». Un sobtat i violent
cruixit va estremir els timpans de la Jaina. Després va sentir la veu d'en
Gavin.
-He perdut a Tres
-va dir-. Dotze, cobreix-me la rereguarda, vaig allà.
La Jaina va serrar
les dents, desitjant poder veure què estava passant en Wampa, però tenia els
seus propis problemes. Tres coralites se li van acostar per babord. Odiava
fer-ho, però després d'una mica de foc intermitent va canviar als torpedes de
protons. Un buit va aparèixer per atrapar el projectil mortal, i, tal com
estava programat, el cap detonà abans de poder ser absorbida. L'extra va ser
que l'explosió havia estat prou propera com per acabar amb els tres caces
yuuzhan vong.
«Això és nois,
seguiu venint d'aquesta manera».
Tot d'una se li va
ocórrer que ells probablement l'estiguessin incitant a desaprofitar els
torpedes. Després de tot, no anaven a poder extirpar a aquest monstre de la
nau-matriu amb làsers.
Però per descomptat,
tampoc anava a poder fer-ho si tots morien aquí. Una cosa cada vegada.
* * *
El Falcó va rebotar en el núvol de corall
vaporitzat que els seus làsers acabaven d'arrencar de l'Interdictor. La visual d'en
Han de l'enorme nau es va ampliar i també li va permetre veure uns quinze coralites
que anaven a la seva estela, a un tret del Falcó,
sense perill d'arribar a la seva nau nodrissa. Maleint, en Han va descendir de
nou i ràpidament es va trobar amb un problema major, un que mai s'havia trobat
usant tàctiques similars contra els destructors estel·lars de l'Imperi.
La nau yuuzhan vong
va obrir un buit. Si els reflexos d'en Han haguessin estat un sol segon més
lents, hauria estat aixafat en ell, i no volia esbrinar què li faria allò. Va prémer
els repulsors i va rebotar de nou, intencionadament aquesta vegada, llançant al
Falcó Mil·lenari en un gir amb forma
d'arc que ràpidament es va convertir en un cercle. Els coralites van seguir-lo
a temps perquè la meitat d'ells es fiquessin en una nova explosió, aquesta
provinent d'un míssil d'impacte.
-Això està millor
-va grunyir ell.
-Estem condemnats
-va anotar C-3PO.
-Controla't. Les hem
vist molt pitjors que aquesta.
-He d'indicar-li que...
-No.
Els làsers
quàdruples disparaven constantment, en Jacen i la Leia feien la seva part. Un
gratificant nombre de coralites ja havia sucumbit als esforços familiars, però
aquests no eren el problema. Les naus grans eren el problema, especialment l'Interdictor.
Només el Falcó havia encertat un tret sobre ell.
Les naus d'en Karrde lluitaven per la seva vida contra els dos creuers de la
Brigada de la Pau i una nau yuuzhan vong semblant a una fragata.
-En Han Solo -remugà-
entabanat en el parany pirata més obvi que es pugui imaginar. Mai podré
superar-ho.
-Ho afegiré a la
llista de les altres coses que mai podràs superar -va dir la veu de la seva
dona pel sistema de comunicació obert.
-Sí, bé. Millor
espera que sobrevisqui a aquesta, cor.
-Papa? -va dir en
Jacen-. He esmentat alguna vegada que tot aquest assumpte de la pirateria era
una mala idea?
-Com no, fill, tu...
Guau!
La seva exclamació
va comentar el raig de plasma que acabava de llançar l'Interdictor. El seu
diàmetre era major que el Falcó,
llançant-lo cap amunt com una flamarada solar. Ho va evitar amb un gir tan
pronunciat que fins i tot amb els compensadors d'inèrcia al 98%, les forces
gravitacionals van fer córrer veloç la sang del seu cap.
Darrere d'ell va
sentir un fort so metàl·lic mentre C-3PO xocava contra una escotilla. De nou.
-D'acord -va remugar
en Han-. Hora de canviar d'estratègia. 3PO, deixa de fer el ximple per aquí i
vine aquí dalt. Et necessito!
El cap daurat de l'androide
va treure el cap per la cantonada.
-Em necessita? Seria
feliç de ser-li d'ajuda, capità Solo, però no veig com un androide de protocol
podria ser-li d'ajuda. A menys que vulgui que transmeti la nostra rendició, el
que he de dir que sembla una mala idea, fins i tot quan es reconsidera
l'alternativa.
-No és això -va dir en
Han, esquivant un núvol de coralites joves-. Abans vam percebre una estranya
radiació provinent d'una d'aquestes càpsules de càrrega. Esbrina què és.
-Senyor. Realment no
veig...
-O ho fas ja o abans
de rendir-nos et llanço contra un forat negre!
C-3PO es va moure
fins a les lectures del sensor.
-Estic bastant segur
que no sé què estic fent. Encara que, m'apressaré a ser útil. Oh Per què no em
vaig quedar amb l'amo Luke?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada