Renaixement (XXXI)

Anterior

CAPÍTOL 31

-En Shalo era més previsor del que vaig pensar -va grunyir mentre brandava la seva pistola làser-. Tenia reforços per als seus reforços.

En Jacen va intentar analitzar l'acció. En Karrde havia col·locat estratègicament a la seva gent a la cantina, tant al balcó com al pis inferior, per desarmar els homes d'en Shalo i després va disposar acordonar l'exterior. Aquell anell exterior de protecció estava ara sota l'atac d'un tercer grup. Un molt nombrós tercer grup. La gent d'en Karrde que estava fora havia estat abatuda o s'havia retirat a l'edifici.

-Ajuda'm amb aquesta taula -va dir en Han.

En Jacen agafà un extrem i va ajudar al seu pare a col·locar-la en una de les finestres. Diversos raigs van passar cremant prop dels seus caps mentre muntaven una barricada a l'entrada portant amb ells volutes de l'ubic pols de Tatooine.

-Aquest planeta sempre va tenir mala sort -el vell Solo remugà-. Va aixecar la seva pistola làser i va disparar un parell de trets per sobre de la vora de la taula sense mirar.

-Bona cosa que tinguis la situació completament sota control -ressenyà en Jacen.

-Ei, no hi ha pla perfecte. Vas fer una ullada per veure qui eren?

-La Brigada de la Pau, estic bastant segur.

-M'estic cansant d'aquests tipus. En Shalo ens ha tendit un parany.

-Imagina això, un dels teus antics col·legues ensarronant-te.

-Bé, podia haver estat pitjor -va dir en Han-. Estàs a punt?

-Llest per a què?

-Els hi dono deu segons abans que comencin a llançar granades. No volem quedar-nos aquí. En tres?

-Tres això és.

-Karrde? -En Han va fer un crit.

-Ocupat -va contestar en Karrde, que disparava a través de l'entrada.

-Cobreix-nos.

-D'acord.

-Un, dos... ja!

A la de dos en Jacen va encendre el seu sabre làser i va saltar. Es va veure immediatament forçat a rebutjar tres trets làser en ràpida successió. El seu pare va saltar darrere seu, fregant a un dels assaltants amb el primer tret.

-Aquell edifici a l'altre costat del carrer -va dir en Han-. Vés!

El foc plovia des de les teulades mentre corrien a través del sòl cremat pel sol. En Jacen rebutjava els trets més precisos mentre el seu pare disparava sense parar. En Jacen tallà la porta tancada de la botiga de quincalla amb el seu làser per obrir-la i els dos homes es van endinsar en ella. Una veritable cortina de foc va destrossar en trossos el marc de la porta a l'esquena.

-Aquí també poden llançar granades, saps? -va comentar en Jacen.

-És clar, però ara els tenim en un foc creuat.

-La meva porta! -va cridar el comerciant toydarià darrere d'ells.

-Ho sento -va dir en Jacen al comerciant.

-Ho sents? Sentir no... Ei!

Una granada d'impacte va creuar rebotant la porta, i el toydarià es va escapolir a la recerca de refugi.

-Ho veus? -va preguntar en Jacen. Li va donar una empenta telequinèsica a la bomba que la va empènyer fora de la botiga.

El seu pare semblava haver predit els moviments de l'enemic. El que quedava de les restes d'una de les finestres de la cantina va explotar en una onada de foc.

-Karrde! -va cridar en Han, disparant salvatgement a qualsevol cosa que es mogués al carrer.

En Han va ser interromput per un gamorreà que va entrar corrent mentre disparava. Cobrint-se rere d'una taula de plastidur va aconseguir acostar-se i va intentar arrabassar l'arma a l'enemic impedint-li en el forcejament que pogués disparar. El que ja no va poder esquivar va ser el culata que li va clavar el gamorreà, que li va fer desenganxar els peus de terra i llançar-se contra en Jacen. El cos del seu pare li va fer perdre l'equilibri, i abans que pogués recuperar-se, el gamorreà, cridant i esbufegant, va enroscar els seus gruixuts membres al voltant del cos d'en Jacen i el va copejar contra la paret més propera. El sabre làser del Jedi va sortir volant.

Atordit, en Jacen aferrà les orelles del seu atacant, però si tenia algun efecte, no ho va notar. Va intentar concentrar-se en recuperar el seu sabre, però en aquella confusió no podia estar segur d'on era.

Sentia la força del gamorreà, i el seu cor bategant en el seu pit. Podia arribar-hi fàcilment en la Força i...

No. Ell moriria primer.

Estava arribant ràpid a la inconsciència perquè no podia respirar. Colpejava feblement al cap del seu atacant mentre a fora els sols bessons semblava que anaven a posar-se.

Després es va veure caient, desplomant-se contra la paret i cobrint d'estàtues de ceràmica d'habitants de les sorres i jawes caient de les prestatgeries. El gamorreà s'havia tornat cap al Han, que acabava de matxucar-lo cap amb algun tipus d'estàtua de pedra més gran. Els ulls del seu pare es van obrir amb sorpresa davant el fet que el gamorreà no hagués perdut el coneixement, sinó que només hagués embogit més.

-Ets un imbècil fill de... -va començar, però després va haver d'esquivar un poderós directe.

-Mira -va dir en Han, escapant del gamorreà-. No saps amb qui estàs tractant, si ho deixes passar i et rendeixes, em portaré bé amb tu -Va veure al seu oponent rabiós anar cap en Jacen-. Està bé, Jacen. Utilitza el teu sabre làser!

En Jacen encara no era capaç de trobar els seus peus, molt menys el seu sabre làser. De què estava parlant?

El gamorreà es va girar per prevenir un atac d'en Jacen, i en Han li va tornar a colpejar al cap sostenint l'estàtua amb les dues mans. Aquesta vegada es va trencar. El gamorreà, després d'un instant d'incertesa i amb un gemec de sorpresa, es va ensorrar.

-Estàs bé, fill? -va preguntar en Han.

-Sí, una mica marejat.

En Han va sospesar la meitat de l'estàtua que seguia a les mans, després la hi va oferir al Jacen.

-Aquí, un petit record.

En Jacen el va capgirar a les mans i va prorrompre en un petit somriure. Molt petit, perquè li feien mal les seves magolades, i potser trencades, costelles.

En Han, mentrestant, estava recolzat buscant la seva pistola làser, amb un ull a la porta.

-Devia haver sabut que aquest vell contrabandista no es quedaria assegut fins que l'haguessin volat pels aires -va remugar en Han.

Mirant al seu pare, a través de la pols i el fum, en Jacen va distingir un parell de figures a la teulada: en Karrde i la Shada. Havien acabat amb els franctiradors d'allà i ara estaven usant el pis superior per netejar els carrers. El treball estava gairebé acabat.

Uns quinze minuts més tard, en Jacen i en Han es van trobar fora amb Karrde i la seva gent. Per algun petit miracle, cap d'ells havia estat mort, encara que diversos estarien en tancs bacta per un temps.

-Diria que Tatooine no serà un dels vostres refugis segurs -va remarcar en Karrde-. També suggereixo que sortim d'aquesta bola de roques abans que la Brigada convenci al port espacial per confiscar les nostres naus, si és que no ho han fet ja.

-No em preocuparia massa sobre això -va dir en Han-. La família Darklighter encara té alguna influència, i estem en la seva dàrsena. Serà millor sortir d'aquí -sacsejà el seu cap amb disgust-. Quin malbaratament de temps ha estat això. Ara que saben que som aquí, no trobarem res sobre la seva operació.

-Ei, jo no diria això -va dir en Jacen.

-A què et refereixes?

-Encara tenim a Shalo, no?

-A menys que la H'sishi hagi patit una emboscada en el camí de tornada a la meva nau.

-Vaig sentir alguna cosa en ell. Una cosa que ell amagava. Vaig intentar dir-t'ho.

-Què?

-No estic segur, però ell esperava una cosa. Una cosa gran.

* * *

En Shalo va ser un bon assumpte durant la seva segona entrevista, més dòcil, i molt més

cooperatiu.

-Un comboi fa escala aquí -va admetre-. Demà passat. En el seu camí a Ylèsia.

-Quina és la carrega?

-Au, ja saps, la carrega.

-No, no la sé -va dir en Han-. Si us plau, il·lumina'm.

-Espècia, armes, alguns... alguns... esclaus.

-Et refereixes a sacrificis per als yuuzhan vong. Ets un tota una peça, Shalo.

-Sóc un home de negocis, Solo.

-Segur. Saps què? Un cop haguem acabat amb aquest comboi, et llançarem a algun lloc on puguis ser bo i agradable amb els teus nous companys de negocis. Nal Hutta, potser.

* * *

En Tsavong Lah va considerar l'estranya criatura que tenia davant. Semblava la broma febril d'algun cuidador, amb les seves curtes i ondulades plomes, els seus prims i febles membres i una antena cloquejadora. Els seus ulls esbiaixats parpellejaven lluminosos i estrenyia la seva ridículament ampla boca per parlar.

-Salutacions, Mestre Bèl·lic -va dir.

El Mestre Bèl·lic la va observar una altra vegada, abans de dignar-se a contestar.

-La Sacerdotessa de la secta de l'engany i el haar vhinic em diuen que atresores molta informació útil sobre els infidels. Sembles haver estat molt observadora durant la teva captivitat.

-Ho seria més -va dir la Vergere descaradament.

-Així m'ho han dit. Tens informació concernent a la nau que ha estat fustigant als nostres lacais infidels.

Mentre ell parlava, un parell de víllip van projectar una imatge d'una nau negra mat, amb forma de lent, i estranyes protuberàncies.

-Conec la nau -va contestar la Vergere.

-I per què parlaries d'això només amb mi? -va dir el Mestre Bèl·lic amb estrèpit.

-Perquè -va dir la Vergere-, crec que la identitat d'aquesta nau seria del teu particular interès, i perquè crec que prefereixes obtenir aquesta informació de manera discreta.

-Suposes massa coses sobre mi, mascota d'una sacerdotessa morta.

-Si les suposo incorrectament, estic a punt per abraçar el càstig.

En Tsavong Lah li va fer un senyal d'aprovació.

-No malgastis més el meu temps -va dir-. Digues el que vas venir a dir-me.

-Conec aquesta nau perquè és de la que em vaig escapar -li va explicar la Vergere-. És el Falcó Mil·lenari, i el seu capità es diu Han Solo.

-Solo? -En Tsavong Lah va patir un accés de fúria en sentir el nom, i els seus peus i urpes de vua'sa van colpejar sense descans contra la coberta.

-Solo -va dir la criatura-. Pare de l'Ànakin Solo, que va causar l'última consternació a Yavin IV, o això m'ha estat explicat. Pare d'en Jacen Solo.

En Tsavong Lah es va incorporar fins a aconseguir la seva altura completa.

-Tenies ró, mascota. Això és d'interès.

-Troba el Falcó Mil·lenari, Mestre Bèl·lic, i trobaràs a Jacen Solo. Crec que va a bord. Si no, un cop tinguis al seu pare, no trigarà a arribar. Així pensen els infidels.

-En efecte -va contestar el Mestre Bèl·lic. Una sagnant satisfacció augmentava en el seu pit-. I els Jeedai són particularment febles en aquest respecte.

Següent