Renaixement (XXIV)

Anterior

TERCERA PART

DESCENS

CAPÍTOL 24

La Leia va trobar al Jacen on havia passat els últims dies, fent petits ajustos a un dels Ala-E capturats.

Des que havien capturat el vaixell de càrrega, amb prou feines havia dit una paraula a ningú, i durant el viatge de tornada a les Goles s'havia lliurat al projecte de millorar el caça amb escuts grans i preparant-lo per a vols llargs. En Han s'havia estat comportant com un esquerp gairebé tot el temps. El seu marit era dur, però allà hi havia una sensació de pèrdua tan urgent que ni tan sols en Han Solo era capaç d'encaixar. Hauria estat bé veure una mica de la seva antiga, fanfarrona i arrogant personalitat reviscuda, encara que ella no estava disposada a acceptar aquell pensament en veu alta.

El bon humor d'en Han havia tingut una vida curta. La seva baralla amb Jacen i el conseqüent silenci havia aconseguit deixar els seus motors gairebé sense carburant.

En Jacen la va mirar des de dalt a prop de la zona de l'astromecànic, però no va dir res.

-Jacen -va dir la Leia-. Podria parlar amb tu, si us plau? O pretens no tornar a parlar més?

En Jacen va abaixar la mirada de nou.

-De què cal parlar? Penso que tu i el pare heu exposat el vostre punt de vista des de tots els angles possibles, i crec que coneixeu el meu.

-Ha de ser fantàstic estar segur de tot -va dir la Leia.

En Jacen va deixar anar una breu rialla gutural.

-Sí, estaria bé.

Allò va sonar tan escamat que la Leia es va molestar. Com podia algú tan jove sonar tan cínic? Especialment en Jacen, qui havia tingut sempre uns ideals tan elevats. Per descomptat, ella sabia millor que ningú que la majoria dels cínics eren idealistes fastiguejats. Tan dolgut estava en Jacen?

Això va fer que el que venia a dir fora encara més difícil, però ho havia de fer.

-En qualsevol cas -va dir ella, afrontant la situació-. Estàs equivocat. Hi ha un altre angle des del qual mirar això.

-I quin seria? -va preguntar en Jacen. Ella no sabia si havia sonat més com Han o com ella mateixa en aquell moment de càustic sarcasme, i no estava segura qual li faria enfadar més.

-Jacen, pots deixar el teatre adolescent de la rebel·lió durant almenys un minut i parar-te a pensar només un segon que la galàxia sencera no gira al teu voltant ni al de les teves decisions morals?

En Jacen la va seguir mirant impassible, però va estirar les espatlles lleugerament, com si acceptés una altra pesada càrrega.

-Ho intentaré -va dir ell-. Què m'he perdut?

-T'has perdut que el teu pare et necessita, això és. Que jo et necessito.

-Això no és just -va dir en Jacen-. No vull ser un pirata. Intentaràs fer-me xantatge emocional?

-Així és com ho dius? Jacen, potser no vam ser els millors pares. Potser no vam estar tan pendents com hauríem haver-ho estat, i potser és aquesta la teva manera de tornar-nos-ho. Però si la teva única interpretació del fet que el teu pare et necessita és que t'estic manipulant, he hagut de ser molt pitjor mare del que mai he imaginat. Si això és tot el que veus, en tots els sentits, ves. No et vull en aquests termes.

-Mare, jo... -la veu es va fer estranya, i sobtadament ell va tenir llàgrimes en els seus ulls.

-Oh, Jacen -va començar ella.

-No, mare està bé -Va abaixar de la nau i es va eixugar els ulls-. M'ho mereixia.

-No vaig venir per fer-te mal. Ni tan sols estic segura d'haver vingut a persuadir-te perquè et quedis amb nosaltres. Només volia explicar-te per què el teu pare actua d'aquesta manera. Jacen, el teu pare sempre ha estat orgullós de tu fins i tot quan no t'entén, el que passa la major part del temps. Sempre et va recolzar en la teva decisió de convertir-te en un cavaller Jedi, fins i tot sabent que com més t'endinsessis en aquest món més t'allunyaries d'ell. Ets més afí a l'univers d'en Luke del que ho ets al del teu pare. La seva major por és que t'avergonyeixis d'ell, o que d'alguna manera li menyspreïs pel que és, perquè mai podrà entendre't del tot, en què t'estàs convertint. En el profund del seu ésser sap que t'està perdent una mica més cada dia, i que més aviat que tard sereu estranys. Aquesta petita baralla amb tu només li ha confirmat això.

-T'ha dit tot això?

-Per descomptat que no. En Han no parla de coses així, però el conec, Jacen.

-Tens raó llavors.

La Leia va arrufar les celles, una mica confusa pel seu sobtat canvi de posició.

-Sobre què?

-Tens raó. No hi havia vist algunes coses des d'aquest punt de vista. Gràcies per dir-m'ho.

Ella el va abraçar i per al seu alleujament, de gust es va deixar estrènyer pels seus braços.

-Com pot haver pensat que jo m'avergonyia d'ell? -va murmurar en Jacen.

Es van separar i en Jacen la va mirar amb els brillants ulls plorosos.

-Aquesta és una de les coses més difícils que he hagut de fer mai -va dir ell.

La Leia va sentir el seu cor com si fos de neutronium.

-Et marxaràs? -va preguntar ella.

En Jacen sacsejà el seu cap.

-Vaig decidir quedar-me amb vosaltres fa dos dies.

-Què?

-Pare tenia raó. Una part del que deia era certa. Vaig contraure un compromís quan vaig venir aquí amb vosaltres. Estic obligat amb aquest compromís. Amb mi a bord és més probable que puguem capturar aquestes naus sense fer mal a ningú. Podré esbrinar si hi ha captius a bord. Donar-li l'esquena a tot aquest assumpte és pitjor que formar-ne part. Segueix sense agradar-me, però ho faré. No m'enfrontaré al pare més.

-Llavors per què has estat treballant en l'Ala-E?

En Jacen va arronsar les espatlles.

-És millor que estar assegut esperant un altre combat. Algú podria utilitzar-lo. Per això ens el quedem, no?

-És cert -va assentir la Leia.

-Llavors, quan tornarem?

-Aviat. El capità del vaixell de càrrega ens va donar alguna informació interessant. Passaven prop de Wayland, que és on van carregar les armes, però la majoria del carregament tenia el seu origen a Kuat.

-Kuat?

-Sí -va dir la Leia-. Per descomptat, no sabem exactament qui va enviar els subministraments. La denominació corporativa que ens han donat era una tapadora, i no hem arribat fins a qui és realment la font dels fons, però ho farem.

-La Jaina va pensar que hi havia alguna cosa podrida respecte de la senadora de Kuat, la Viqi Shesh, quan es van trobar a Duro. No creus...?

-No confio en la Viqi Shesh ni pel que un ewok podria llançar-li -va dir la Leia-, però és massa aviat per fer acusacions -es va detenir-. D'altra banda, hi ha alguna cosa més que hauries de saber. Són notícies de Coruscant. El Cap Fey'lya ha ordenat l'arrest d'en Luke.

-Estàs de broma? Ha fet efectiva aquesta amenaça?

-Pot, o potser és només un farol més elaborat. En Luke i la Mara no van tenir cap oportunitat, encara que es van anar abans que l'arrest es pogués realitzar i es van unir a Booster -suavitzà la veu-. Així que, com veus, hi ha altres coses que podries estar fent.

-Intentes fer-me canviar d'opinió una altra vegada?

-No -va dir la Leia fermament.

-Fantàstic -va contestar en Jacen-. Què més has esbrinat del capità?

-Que hi haurà una altra nau en alguns dies. Un vaixell de càrrega ple de captius.

En Jacen va intentar somriure.

-Bé, acabaré amb l'Ala-E avui, llavors, si el Princesa de Sang estarà aquí per conèixer-lo.

-No comencis a dir ximpleries tu també. Que vagis a venir amb nosaltres no vol dir que hagis de ser indulgent amb cada bestiesa que digui el teu pare, ja ho saps -va dir la Leia.

-No, tens tota la raó, mare. Nosaltres els homes Solo hem d'estar units. I m'agrada el nom. He estat pensant de pintar alguna cosa en un dels costats...

-Aquesta conversa s'ha acabat -va dir la Leia, tan seriosa com va poder. Però sentia que podia respirar lliurement de nou per primera vegada en diversos dies, com si de sobte els seus pulmons tinguessin el doble de capacitat que abans.

-Em deixes dir-li-ho al pare? -va dir en Jacen.

-Vés -i, amb un pas més lleuger, ella se'n va anar a fer els seus propis preparatius.

Següent