Revan (X)

Anterior

Capítol 10

L'Scourge havia estat esperant dins de la cova de Bosthirda durant gairebé una hora quan finalment va sentir el feble so d'un lliscant aterrant a fora. Uns pocs minuts després va sentir trepitjades baixant pel passatge. Va somriure. A diferència de les seves missions prèvies per a la Nyriss, aquesta vegada no estava ple de dubtes i inseguretats. L'anticipació de la mort que s'acostava el mantenia ben concentrat en la tasca que tenia davant seu.

Com esperava, Darth Xedrix no havia vingut sol. Un parell d'acòlits Sith (humans, un home i una dona) el precedien, caminaven a grans passos per la cova, amb els sabres làser desembeinats. Portaven una armadura lleugera sota les capes blaves i daurades, els colors del seu senyor.

La caverna circular només tenia deu metres de diàmetre i era fosca. L'única il·luminació venia de les seves espases i del fong brillant que penjava de les aspres parets de roca. L'Scourge es va ajupir a les ombres, embolicat-se en una capa del Costat Fosc que li feia invisible a la Força i l'ajudava a protegir-se del fred de l'aire subterrani. Va romandre immòbil quan la parella va passar a uns pocs metres del seu lloc ocult, esperant pacientment.

En Darth Xedrix seguia als seus escortes a diversos passos. A diferència dels seus acòlits, no hi havia desembeinat la seva arma i no portava cap armadura visible sota la seva capa. Era diversos centímetres més alt que ell, però molt més prim. Tenia l'espès pèl blanc tallat a l'altura de les espatlles, però no tenia barba. La seva cara estava arrugada, encara que no tan extensiva o profunda com la de la Nyriss, i hi havia un rastre d'inclinació en les seves espatlles i una debilitat acurada en la manera en què es movia.

El seu aspecte li va fer recordar les paraules de la Nyriss: És humà. Són una espècie inferior. Amb les dècades, el Costat Fosc ha demanat una tarifa massa alta al seu cos. És una petxina buida del que va ser una vegada.

No obstant això l'Scourge va poder sentir l'enorme poder del Conseller. Darth Xedrix encara era un membre del Consell Fosc i subestimar-lo seria un error fatal.

En el moment en què l'humà alt va passar al costat del lloc ocult de l'Scourge, ell va saltar, encenent el seu sabre làser mentre volava per l'aire. Durant un moment va pensar que el seu primer cop aconseguiria la seva marca i gairebé es va sentir decebut davant la idea d'acabar amb la vida d'en Xedrix tan fàcilment. Però en l'últim instant la pròpia fulla de l'humà es va materialitzar aparentment sortida de cap part per interceptar el cop.

Van intercanviar una ràpida ràfega d'empentes i parades. L'Scourge va intentar i va fallar en utilitzar la por i la fúria del seu enemic. En Xedrix era massa controlat i va sentir més o menys com quan lluitava amb un droide. L'Scourge va empènyer lluny forçosament  les seves pròpies pors i es va obrir profundament al seu interior per trobar la fúria que necessitava.

S'havia col·locat de manera que estigués darrere d'en Xedrix, bloquejant el passatge que era l'única ruta per entrar i sortir de la cova. Els dos acòlits ja s'havien girat i es van llançar per unir-se a la refrega i ell es va preparar per tractar també amb ells.

Però de sobte només havia de tractar amb aquells dos, amb Xedrix retrocedint. Semblava estar més obsessionat amb preservar la seva pròpia vida que a matar el seu enemic, una debilitat que el deixava content amb el fet de deixar que els seus dos sequaços s'enfrontessin amb un enemic desconegut mentre ell es mantenia a una distància segura.

Els dos aprenents es van llançar cap a Scourge, alliberant la seva ràbia quan van utilitzar el poder del Costat Fosc, sense ser conscients que la seva fúria també estava alimentant al seu oponent.

La dona va venir per amunt, amb el seu sabre làser donant un tall cap al cap de l'Scourge. Al mateix temps l'humà va anar per baix, buscant tallar les cames del seu enemic.

L'Scourge es va ajupir sota els cops de la dona, girant cap al costat mentre desviava el sabre làser dels seus genolls. La parella va venir de nou cap a ell, coordinant un cop més els seus atacs, intentant aquesta vegada flanquejar-lo per cada costat. L'Scourge es va llançar cap endavant, dividint l'atac llançant-se en una tombarella cap endavant que el va portar entre els seus dos oponents.

Durant un instant va ser vulnerable. Un tall ràpid de qualsevol enemic podria haver acabat amb la seva vida. Però ells eren inexperts i no havien esperat que ell es mogués cap a ells. Per quan la dona va reaccionar amb un cop a mà volta de la seva arma, el moment havia passat. El sabre làser brunzí al costat de la seva galta mentre feia una tombarella entre ells, però va sortir il·lès.

L'home va ser més lent a reaccionar. Per quan Scourge va tornar a estar dret, l'acòlit només estava començant a girar-se. El Lord Sith va donar una puntada ràpida a la part de darrere del genoll de l'home. L'home va agitar els braços mentre lluitava per recuperar l'equilibri.

L'Scourge va veure l'obertura i li va donar el que podria haver estat un cop letal de no haver-se llançat la dona entre ells i no haver desviat el cop. El moviment d'ella va ser imprudent i temerari, però l'Scourge no l'havia estat esperant i la reacció impulsiva d'ella va salvar al seu company. Això també va exposar la seva debilitat.

La dona era la oponent més perillosa, però òbviament es preocupava pel seu company. Estava disposada a posar-se en perill per defensar-lo, un defecte que ell podria explotar fàcilment.

Tot d'una ell va canviar de tàctica, canviant de les posicions defensives convencionals de la forma Soresu a les seqüències d'atac acrobàtic de l'Ataru. Donant dos ràpids passos per aconseguir velocitat, l'Scourge va saltar cap a la paret pròxima de la caverna, va plantar els dos peus a la superfície vertical i llavors es va impulsar amb força per llançar-se en un impuls giratori cap al cap de l'home.

El seu oponent va intentar girar-se i va pivotar per mantenir-lo davant d'ell, però l'esclat furiós d'acció va ser massa ràpid perquè el seu sabre làser el seguís. Va arribar tard a aixecar la seva espasa per protegir el seu cap, exposant-lo de nou a un cop letal.

Aquesta vegada quan la dona es va moure per protegir al seu company, l'Scourge estava preparat. Hi havia dirigit a propòsit el seu salt de manera que s'acostés en un angle més agut del necessari, deixant tot just lloc suficient perquè la dona s'interposés entre ell i el seu suposat objectiu. Quan l'Scourge de sobte va redirigir la seva espasa cap a un mig salt i va copejar-la a ella en el seu lloc, ella va fer un pas enrere instintivament per absorbir l'impacte amb la seva pròpia arma. Però amb el seu company col·locat directament darrere d'ella, no hi havia lloc. Els seus cossos van col·lisionar i els seus peus es van embullar, enviant-los als dos a estavellar-se estranyament a terra.

L'Scourge va aterrar al costat de les seves formes inclinades. Va baixar la seva pesada bota perquè s'estavellés sobre la cara de la seva enemiga caiguda, assaborint l'humit cruixit dels ossos i els cartílags sota el seu taló. El seu cos va tenir un espasme, amb els músculs bloquejats en l'atac espasmòdic de l'agonia de la mort.

L'home havia lluitat per posar-se dret, però en lloc de llançar-se cap a ell, només va mirar al cadàver espasmòdic de la dona. L'Scourge va poder assaborir el seu horror i la seva por. Ells li van donar un esclat fresc d'energia. El va envestir amb la Força, colpejant l'home en el pit amb prou força per enviar-lo trontollant cap enrere diversos passos fins a la paret de la caverna.

L'home va xocar amb la roca d'acabat aspre amb força suficient com per arrencar el sabre làser de la seva mà, deixant-lo desarmat. Amb un gir casual del canell, l'Scourge envià el seu sabre làser girant cap al seu enemic indefens. En l'últim segon, l'home va aixecar les mans en un va esforç per protegir-se, però la fulla brillant va tallar a través dels seus palmells i de la seva gola abans de tornar rebotant cap a l'adherència que l'Scourge esperava.

Mentre el cadàver humà s'ensorrava sobre el sòl, l'Scourge ja s'estava tornant cap a l'últim enemic que quedava. Darth Xedrix estava immòbil al centre de la caverna, mirant l'acció amb una reserva freda i desapegada. El seu sabre làser encara estava desembeinat, però el sostenia casualment al seu costat, amb la fulla apuntada cap a terra.

-Et conec -Va dir, amb la veu retrunyint per les parets de pedra de la càmera-. La nova mascota de la Nyriss. Lord Scourge. -Arrufà els seus trets amb disgust-. Per què vosaltres els pura sang sempre trieu uns noms tan ridículs per a vosaltres mateixos? Creieu que és intimidatori?

L'Scourge no va replicar. En el seu lloc va aixecar l'espasa i va començar un avanç lent i cautelós.

En Xedrix va riure.

-Realment ets tan estúpid, Scourge? Realment t'ha convençut la Nyriss que tens la fortalesa per oposar-te a un membre del Consell Fosc? T'ha promès riqueses i poder si em derrotes?

-No va necessitar prometre'm res -Va respondre l'Scourge-. Sou un traïdor per a l'Imperi. És un honor i un deure matar-te.

-Ah, ara ho comprenc -Va dir en Xedrix amb un somriure, girant el seu sabre làser al seu costat-. Ella va jugar amb la teva lleialtat cap al nostre gloriós Emperador. Què pintoresc.

L'Scourge es va aturar, conscient de sobte que no sentia cap por emanant del seu enemic. Tampoc hi havia fúria. No tenia cap sensació d'emoció sortint d'en Darth Xedrix i va comprendre que el vell estava escudant-se conscientment de la seva consciència.

L'Scourge va centrar la seva concentració, obrint-se amb la Força per travessar el vel que en Xedrix havia embolicat al seu voltant, només per no descobrir res excepte una tempesta giratòria d'energia del Costat Fosc.

L'Scourge va arrencar a córrer, carregant contra el seu enemic en l'instant en què va comprendre la naturalesa del parany. En Xedrix li havia mantingut parlant mentre reunia el seu poder per a un únic atac letal.

En Xedrix va aixecar la seva mà esquerra i va alliberar el seu poder en una tempesta de raigs porpres. L'Scourge va utilitzar instintivament la Força per aixecar una barrera invisible per protegir-se. Els raigs van traçar arcs a través de l'aire, destrossant l'escut per embolicar-lo en un neguit agònic.

Ell va cridar, amb la seva veu elevant-se sobre el xiuxiueig i la crepitació ferotge de l'energia que corria per les seves venes. Cada nervi del seu cos va explotar en un dolor agudíssim mentre els raigs anaven cremant-li la carn, rostint-lo en la seva pròpia armadura. Va caure a terra, es va fer una bola, amb la pell omplint-se de butllofes i cremada. Tota allò havia portat només uns quants segons.

-No et vas donar compte de que la Nyriss et va enviar aquí a morir, oi? -es va burlar en Xedrix-. Ella mai va esperar que em matessis. No eres res excepte un missatge, un advertiment.

Ignorant el terrible dolor, l'Scourge d'alguna manera es va forçar a posar-se dret. En Xedrix va aixecar una cella amb moderada sorpresa.

-És així com dieu als intents contra la vida d'ella? -Va panteixar l'Scourge-. Una advertència?

En Xedrix va riure de nou.

-Creus que sóc jo el que va contractar a aquests assassins ineptes? La Nyriss et té retorçat fins fer-te un nus. Et va utilitzar per a un joc que està molt més enllà de tot el que puguis imaginar.

L'Scourge va negar amb el cap, intentant tant alliberar-se dels efectes residuals dels raigs com per negar les paraules d'en Xedrix.

-Sents que la teva fortalesa està tornant, oi? -Va observar en Xedrix-. Pensa-ho amb cura abans de desafiar-me una altra vegada. Podria no deixar-te viure la propera vegada.

-Per què em vas a deixar viure? -Va voler saber l'Scourge.

-Tens potencial -Va dir en Xedrix-. I gràcies a tu, tinc necessitat de nous aprenents. Podria trobar una utilitat per a algú amb els teus talents.

-Vols que traeixi la Nyriss?

-Què li deus? -li digué en Xedrix-. Ella et va utilitzar. Et va enviar aquí a morir només per deixar una cosa clara.

L'Scourge no va respondre. En el seu lloc, estava pensant en tot el que havia passat des que havia entrat per primera vegada al servei de la Nyriss. La Nyriss havia admès contractar els mercenaris per posar-lo a prova, però fins i tot després d'això, encara hi havia sospitat que en Sechel conspirava per matar-lo. Havia estat merament el conseller maquinador seguint les ordres de la Nyriss tot el temps?

-La Nyriss et va trair. Jura'm lleialtat a mi i et prometo l'oportunitat de venjança.

Tot el que va dir en Xedrix tenia perfecte sentit, però en algun nivell profund i primitiu l'Scourge sentia que estava sent retorçat i manipulat. Les paraules del vell humà semblaven lliscar per les fractures i els racons de la seva ment, amagant-se en els seus pensaments.

No!, va cridar la seva ment en silenciosa protesta. És un truc!

Però ho era? La Nyriss l'havia convençut que podria matar a Darth Xedrix, però un únic esclat de raigs del Costat Fosc gairebé li havia matat en lloc seu. L'única raó per la qual encara era viu era perquè en Darth Xedrix estava jugant amb ell.

Què passa si no està jugant amb mi?, es va preguntar de sobte. Què passa si va intentar matar-me però va fallar?

La Nyriss havia dit que en Xedrix era vell i fràgil. Hi havia clamat que la Força havia causat estralls en el seu cos. Havia dit que només s'aferrava al seu poder a través de la reputació i l'astúcia. Què passava si estava aferrant-se a aquestes mateixes eines just ara?

L'Scourge es va obrir a la Força de nou, intentant una vegada més percebre cap espurna sota el vel d'en Xedrix. Per a la seva sorpresa va sentir alguna cosa aquesta vegada. Por. Desesperació. I gairebé cap rastre del Costat Fosc cremant dins del seu enemic.

Totes les peces van encaixar al seu lloc. La Nyriss tenia raó: en Xedrix era una carcassa del que havia estat una vegada. Tot el temps que l'Scourge havia estat lluitant contra els dos aprenents, en Xedrix havia estat reunint la seva fortalesa per a un únic atac sorpresa. Quan els seus aprenents van caure, s'havia aturat fins i tot durant més temps incitant-lo. I encara no havia estat capaç de reunir suficient poder per matar el seu enemic.

L'esclat de raig havia acabat amb tot el que l'ancià tenia en reserva. En Xedrix, la flama del Costat Fosc s'havia convertit en la llum vacil·lant més feble. Quan va veure que l'Scourge havia sobreviscut, s'havia adonat que la seva única oportunitat de supervivència era enganyar-lo perquè canviés de bàndol. Hi havia intentat utilitzar el feble ressò de la Força per dominar-li la ment, augmentant-la amb paraules persuasives en una forma d'hipnosi temporal. Però no tenia la fortalesa fins i tot per aquesta jugada desesperada.

El brillant farol gairebé havia funcionat.

-Les teves paraules estan buides, Xedrix. Just igual que el teu poder.

L'Scourge va marxar cap endavant amb ombrívola determinació. En Xedrix va aixecar el seu sabre làser, però l'Scourge va utilitzar la seva pròpia espasa per apartar-la d'un cop amb facilitat. La fortalesa del cop va enviar a l'arma donant tombs des de la feble subjecció de l'ancià, amb la fulla extingint-se quan la empunyadura va caure amb estrèpit a la pedra als seus peus.

En Xedrix va trontollar cap enrere. Ja no pretenia tenir poder: semblava desesperat i espantat.

-Si us plau, Lord Scourge, us donaré qualsevol cosa que vulgueu. Esclaus. Riquesa. Poder.

-Poder? -esbufegà l'Scourge amb menyspreu.- No pots donar el que no és teu.

Va apunyalar amb la seva espasa diagonalment a través del pit d'en Xedrix, tallant-li des de l'espatlla al maluc.

L'ancià va panteixar una vegada abans de caure cap enrere, amb els ulls congelats molt oberts per l'horror, semblava mirar les estalactites que creixien des del sostre de la caverna.

Sabent que la Nyriss voldria proves de la seva mort, l'Scourge va allargar la mà cap avall i va agafar un grapat de cabells de l'ancià amb la seva mà lliure. Llavors lentament va moure el seu sabre làser per la gola del Conseller Fosc, amb la fulla brillant cauteritzant la ferida mentre tallava netament el cap.

Va deixar la resta del cos, juntament amb els cadàvers dels dos aprenents, a la cova quan va caminar de tornada cap amunt amb pesadesa pel passatge que portava a la superfície. Mentre caminava, no va poder evitar donar-li voltes a les advertències d'en Xedrix sobre la Nyriss.

Gran part del que l'ancià li havia dit havien estat mentides, però les millors mentides sempre estaven construïdes sobre capes de veritat. Era enterament possible que ella l'estigués utilitzant. En última instància, podia assumir que li guardava secrets.

Confrontar-la directament seria un malbaratament de temps. Afortunadament, hi havia altres maneres d'aconseguir informació.

Malgrat les possibles conseqüències, l'Scourge va decidir que finalment era hora de tenir la seva xerrada privada amb Sechel.

Següent