Espases de Llum (I)

ESPASES DE LLUM 

Els Joves Jedi 4

Kevin J. Anderson

Rebecca Moesta

1

La llum del dia es va anar escampant per fi sobre les copes dels arbres de Yavin IV, on en Luke Skywalker, Mestre Jedi, estava escoltant els cruixits i sons xiuxiuejants al moment de despertar la jungla. Els gegantins blocs de pedra del vell temple que s'alçava cap al cel havien absorbit l'intens fred de la nit, i començaven a relluir amb la brillantor de la rosada que els cobria.

A mesura que el matí s'anava tornant més lluminós, en Luke va desitjar que les tenebres que s'agitaven al seu interior poguessin dissipar-se amb idèntica facilitat.

En Luke, que estava rígid pel fred, ja portava una bona estona al cim del Gran Temple, assegut pacientment entre la foscor primigènia i pensant. Hi havia utilitzat tècniques de relaxació Jedi per poder prescindir de la son. De fet, estava tan preocupat per la creixent amenaça imperial que pesava sobre la Nova República que ja portava força temps sense descansar com calia.

Els ocells de la jungla van emetre les crides i van emprendre el vol per iniciar la recerca del seu esmorzar d'insectes voladors. Yavin, el colossal gegant gasós, surava al cel i l’il·luminava amb la llum que reflectia, però els ulls de la ment d’en Luke van anar més enllà d'ell i van contemplar tots els racons foscos i secrets de la galàxia on es podia ocultar el Segon Imperi.

En Luke va acabar posant-se dret i es va estirar. Ja era hora que fes els seus exercicis matinals. L'esforç potser l'ajudaria a pensar amb més claredat, aguditzant els seus reflexos i fent que el seu cor bategués amb més ímpetu.

Va travessar el cim de la piràmide i va anar cap al final de l'esplanada formada per aquells enormes blocs coberts de lianes que constituïen els costats del gegantí temple. Hi havia una llarga caiguda fins al següent nivell, allà on la piràmide escalonada s'anava eixamplant a mesura que s'acostava a la seva base. Cada quadrat de pedra estava cobert de solcs i osques decoratives que havien estat tallades en la pedra milers d'anys abans durant la construcció de la gegantina estructura, i els repetits atacs i el pas del temps les havien anat difuminant a poc a poc. La densa jungla s'alçava darrere de la piràmide del temple, embellint les immenses pedres amb gruixudes lianes i estenent les branques dels arbres Massassi sobre elles.

En Luke es va aturar allà on acabava l'esplanada, va respirar fondo i va tancar els ulls per enfocar millor la seva concentració. Després va saltar al buit.

Va sentir com queia i girava en l'aire, executant un veloç salt mortal d'entrada que va deixar el seu cos en la posició desitjada, amb els peus cap avall, just a temps de veure com les velles pedres plenes d'esquerdes venien vertiginosament cap a ell. En Luke va usar la Força per reduir la rapidesa del seu descens, encara que només el suficient per evitar que el seu aterratge fos catastròfic, i va rebotar a terra sortint acomiadat cap a la liana més pròxima. Es va permetre una breu rialla de pur goig i es va agafar a la rugosa planta enfiladissa de la jungla, alçant-se cap a la branca coberta d’escatetes de molsa d'un arbre Massassi. En Luke es va posar sobre la branca amb un sol i fluid moviment, i va córrer al llarg d'ella sense aturar-se ni un instant. Després va saltar a través d'una bretxa en el dosser de la jungla i es va agafar a una petita branca que s'estenia sobre el seu cap, hissant per ella per seguir grimpant i corrent.

En Luke es desafiava a si mateix cada dia, i sempre anava trobant exercicis més difícils per seguir millorant i desenvolupant les seves capacitats. Un Cavaller Jedi no es podia permetre el luxe de deixar-se estovar per la inactivitat, ni tan sols en temps de pau.

Però no vivien temps tranquils, i en Luke Skywalker tenia molts desafiaments als quals enfrontar-se.

Diversos anys abans un estudiant anomenat Brakiss, que en realitat era un espia imperial, s'havia infiltrat a l'Acadèmia Jedi d’en Luke en un intent de descobrir els secrets dels Jedi i pervertir-los per a usos malignes. Però en Luke no s'havia deixat enganyar per la seva disfressa i havia tractat d'atreure en Brakiss cap al costat de la llum, encara que sense èxit. Després que l'estudiant fosc fugís, en Luke no havia tornat a tenir notícies d’en Brakiss... fins feia molt poc, quan Jacen, la Jaina i en Lowbacca, el jove wookiee, havien estat segrestats. En Brakiss havia començat a treballar en estreta col·laboració amb la Tamith Kai, una de les malèvoles noves Germanes de la Nit, per formar una Acadèmia Fosca que entrenaria Jedi Foscos per tal de posar-los al servei de l'Imperi.

En Luke, que ja estava començant a panteixar a causa de l'exercici, va seguir grimpant entre els arbres i va espantar un niu d’estintarils famolencs. Els rosegadors es van regirar contra ell i li van mostrar les seves brillants dentadures, però en Luke va desviar els seus instints d'atac cap a una nova direcció i els estintarils es van oblidar de l'objectiu que havien tingut intenció d'atacar i es van dispersar ràpidament per entre el fullatge i les branques.

En Luke va seguir pujant fins que va arribar a l'última capa del dosser selvàtic. Els raigs del sol van caure sobre ell quan es va obrir pas a través de les branques i va alçar el cap per sobre de les copes dels arbres. L'aire humit de la selva va omplir els seus pulmons, dissipant les abrasadores fiblades de l'esforç físic amb la seva frescor, i en Luke parpellejà sota la potent claredat del matí. El món ple de vida que s'estenia al seu voltant li semblava sobtadament ple de colors després de la penombra filtrada dels nivells inferiors saturats de vegetació. En Luke va tornar la mirada cap a la piràmide del Gran Temple que albergava als seus estudiants Jedi, i començar a pensar en el nou grup de lluitadors que havia portat fins allà per protegir la Nova República i en els estudiants que ensinistraven a l'Acadèmia de l'Ombra...

Durant els últims mesos, l'Acadèmia de l’Ombra havia començat a reclutar candidats entre els joves de les classes més baixes de Coruscant i s'havia emportat a aquells “Perduts” per posar-los al servei del Segon Imperi. Entre els que es van dur estava en Zekk, un adolescent rebel de cabells foscos i ulls verds que sempre havia sobreviscut gràcies al seu enginy i era molt amic dels bessons, especialment de la Jaina. Per complicar encara més la situació en Qorl, el pilot de caces TIE que havia passat més de dues dècades amagat a Yavin IV després que la primera Estrella de la Mort fos destruïda, havia dirigit una incursió per robar nuclis hiperimpulsors i bateries turbolàser d'una nau d'aprovisionament de la Nova República.

Tot això i algunes coses més havien fet que en Luke Skywalker arribés a la conclusió que l'Acadèmia de l'Ombra s'estava preparant per lliurar una gran batalla contra la Nova República. Des de la mort de l'Emperador Palpatine, havien estat molts els líders i senyors de la guerra que van intentar tornar a avançar pel camí imperial..., però en Luke ja havia percebut a través de la Força que aquell nou líder era quelcom més terrible que un simple pretendent més al tron ​​imperial.

Els raigs del sol queien sobre en Luke i li escalfaven les mans. Insectes de vius colors voleiaven al seu voltant, brunzint en el nou dia. En Luke es va remoure entre les branques d’aspra escorça i va aspirar una profunda glopada d'aquell aire fresc i net, percebent la barreja d'aromes que brollaven de la frondosa jungla que s'estenia al seu voltant.

L'Acadèmia de l'Ombra seguia ocultant-se entre les tenebres de la galàxia, i continuava ensinistrant Jedi Foscos. En Luke no desitjava accelerar més del compte l'entrenament dels que estudiaven els camins del costat de la llum, però les circumstàncies l'obligaven a tractar d'obtenir poderosos defensors més de pressa del que l'Acadèmia de l'Ombra pogués arribar a crear nous enemics. El gran combat s'aproximava, i havien d'estar preparats.

Es va agafar a una liana i es va deixar caure, i va caure i va caure fins posar-se sobre la gruixuda branca d'un arbre Massassi amb una violenta sacsejada. Després va emprendre el camí de tornada, tornant a l'Acadèmia Jedi el més de pressa possible.

L'exercici havia servit per despertar-lo per complet, i en Luke ja estava preparat per entrar en acció.

Havia arribat el moment de celebrar una altra reunió d'estudiants a l'Acadèmia Jedi..., i en Jacen Solo sabia que això significava que el seu oncle Luke tenia alguna cosa important a dir.

La vida a l'Acadèmia Jedi no consistia en una sèrie constant de conferències i classes com la que havia experimentat durant les seves sessions d'estudi a Coruscant. L'Acadèmia Jedi havia estat concebuda amb l'objectiu bàsic de permetre l'estudi independent en un lloc on els individus sensibles a la Força poguessin aprofundir en les seves ments, posar a prova les seves capacitats i treballar seguint el seu propi ritme.

Cada aspirant a Cavaller Jedi posseïa una gamma d'habilitats diferent. En Jacen tenia el do de comprendre els animals, i podia fer que vinguessin a ell i saber què pensaven i sentien. La seva germana Jaina per la seva banda, era un veritable geni de la mecànica i els circuits electrònics i posseïa una gran intuïció en tot el concernent a l'enginyeria.

En Lowbacca, el seu amic wookiee, tenia un estrany vincle amb els ordinadors que li permetia desxifrar i programar complexos circuits electrònics. La Tenel Ka, la seva atlètica amiga, posseïa una gran fortalesa física i s'havia ensinistrat a si mateixa, però normalment evitava confiar en la Força com la solució més fàcil a un problema. En principi la Tenel Ka sempre preferia dependre del seu enginy i dels seus músculs abans que de la Força.

Les mascotes exòtiques d’en Jacen s'agitaven dins de les gàbies que havia col·locat al llarg del mur de pedra de la seva habitació. El noi els hi va donar de menjar a corre-cuita i després va passar-se els dits a través dels seus remenats flocs castanyers, per eliminar qualsevol trocet de molsa o de menjar que pogués haver recollit de les gàbies. Després va ficar el cap pel forat de la porta de l'habitació de la Jaina, la seva germana bessona, volent esbrinar si ella també estava preparada per a la gran reunió. La Jaina va acabar de pentinar-se a corre-cuita la seva làcia cabellera castanya i després es va rentar la cara fins aconseguir que la seva pell adquirís un aspecte de rosada neteja.

- Tens alguna idea sobre què parlarà l'oncle Luke? -Va preguntar la Jaina mentre les gotetes d'aigua queien del seu mentó i el seu nas.

- Esperava que tu ho sabries -va respondre en Jacen.

En Raynar, un altre dels joves estudiants Jedi, va sortir de la seva habitació embolicat en una bigarrada túnica de molts colors que oferia un cridaner desplegament d'intensos tons blaus, vermells i grocs primaris. En Raynar va lliscar les mans per sobre de la seva túnica i va deixar escapar un sospir d'abatiment abans d'afanyar-se a desaparèixer dins de la seva habitació, amb un semblant terriblement consternat.

- Aposto a què la reunió té alguna cosa a veure amb aquest viatge a Coruscant del qual acaba de tornar l'oncle Luke -va dir la Jaina.

En Jacen va recordar que recentment el seu oncle havia pilotat la Caçadora d'Ombres - una esvelta nau que havien robat a l'Acadèmia de l'Ombra durant la seva perillosa fugida - en un ràpid viatge a Coruscant per poder discutir l'amenaça del Segon Imperi amb la Cap d'Estat la Leia Organa Solo, germana d’en Luke i mare dels bessons.

-Només hi ha una manera d'esbrinar-ho -va dir -. Gairebé tots els altres estudiants ja deuen estar a la gran sala d'audiències.

-Bé, i a què estem esperant llavors? - Va exclamar la Jaina, i va arrencar a córrer pel passadís amb el seu germà trepitjant-li els talons.

En Raynar va tornar a sortir de la seva habitació darrere d'ells, semblant molt més satisfet després d'haver aconseguit trobar una túnica que, suposant que això fos possible, era encara més enlluernadorament bigarrada que la primera, fins al punt que podia provocar mals de cap de pura tensió visual en qualsevol persona que el contemplés durant massa temps. En Raynar es va cenyir la túnica al voltant de la cintura amb un faixí adornat per un dibuix de motius verds i ataronjats, i es va afanyar a seguir-los.

Quan van sortir del turboascensor i van entrar a la gran sala de les audiències, els bessons van contemplar l'agitació de la multitud d'estudiants humans i alienígenes: alguns tenien dos braços i dues cames, i altres moltes vegades aquest nombre de membres. Alguns tenien pelatge i altres plomes, escates o pell humida i relliscosa..., però tots posseïen el misteriós talent que els permetia emprar la Força, i el potencial, si s’ensinistraven i estudiaven diligentment, necessari per arribar a convertir-se en membres d'un nou orde de Cavallers Jedi que havia d’anar fent-se més fort a cada any que passava.

Un instant després van sentir un potent bram wookiee per sobre del soroll de fons de les diferents converses, i en Jacen va assenyalar amb un dit.

- Aquí està Lowbacca! Ja s'ha assegut al costat de la Tenel Ka.

Van anar a corre-cuita pel passadís central, passant al costat d'altres estudiants i esmunyint-se per entre fileres de bancs de pedra fins arribar al lloc on estaven els seus dos amics. La Jaina es va aturar i va esperar mentre el seu germà s'instal·lava al costat de la Tenel Ka, tal com feia sempre.

En Jacen es va preguntar si la seva germana s'hauria donat compte de tot el que li agradava estar amb la Tenel Ka, i que sempre buscava un lloc que li permetés seure al costat de la jove guerrera. Un instant després va comprendre que a la Jaina mai se li passarien per alt aquest tipus de coses..., però en realitat al Jacen tant li feia.

A la Tenel Ka no semblava molestar que en Jacen intentés passar la major part del seu temps al seu costat. Els dos joves formaven una parella bastant estranya. Els llavis d’en Jacen sempre estaven corbats en un somriure maliciós, i li encantava fer broma i fer el pallasso. Des de què es van conèixer, una de les seves grans metes en la vida havia estat aconseguir que la Tenel Ka es rigués d'algun dels seus pèssims acudits. Però malgrat tots els seus esforços, la robusta jove de cabells daurats vermellosos seguia seriosa, gairebé ombrívola, encara que en Jacen sabia que era intel·ligent, profundament lleial i veloç a l'hora d'entrar en acció.

- Salutacions, Jacen -va dir la Tenel Ka.

- Com va tot, Tenel Ka? Ei, tinc un acudit nou per a tu.

En Lowbacca va deixar anar un gemec i en Jacen es va tornar cap a ell, visiblement dolgut.

- No hi ha temps -va dir la Tenel Ka, i va assenyalar amb un dit la plataforma dels oradors -. El Mestre Skywalker està a punt de dirigir la paraula.

I així era, doncs en Luke acabava d'aparèixer a l'estrada i romania immòbil davant d'ells, embolicat en la seva túnica Jedi. El Mestre Jedi, amb el rostre estava molt seriós, va ajuntar les mans davant d'ell i el silenci es va estendre ràpidament per entre l'audiència.

- Una gran foscor està a punt de caure sobre nosaltres -va dir el Mestre Skywalker. El silenci es va tornar encara més profund. En Jacen es va aixecar i va mirar al seu voltant, sentint-se força alarmat -. L'Imperi no només segueix tractant de recuperar el control de la galàxia, sinó que aquesta vegada ha començat a utilitzar la Força d'una manera que no té precedents. Amb la seva Acadèmia de l'Ombra, els líders del Segon Imperi estan creant el seu propi exèrcit de guerrers capaços d'utilitzar la Força per servir-la al costat fosc. I nosaltres, amics meus, som els únics que podem enfrontar-nos a ell.

En Luke va fer una pausa per permetre que els seus estudiants fossin comprenent i assimilant el que acabava de dir. En Jacen va empassar saliva.

- L'Emperador ja porta dinou anys mort -va seguir dient en Luke -, però la Nova República encara no ha aconseguit crear una aliança que abasti a tots els mons de la galàxia. En Palpatine no va necessitar tant de temps per tancar el seu puny de ferro al voltant dels sistemes estel·lars..., però la Nova República és un govern molt diferent a l'Imperi. No estem disposats a utilitzar les tàctiques de l'Emperador. La Cap d'Estat no enviarà flotes armades perquè imposin la submissió als planetes o perquè executin els dissidents. Però, per desgràcia, usar mètodes democràtics fa que siguem més vulnerables a una amenaça com la que representa l'Imperi.

En Jacen va sentir un càlid sotrac d'orgull davant la menció de la seva mare i el que estava fent amb la Nova República.

- En dies molt llunyans -va dir en Luke, anant d'un costat a un altre de l'estrada de tal manera que semblava estar dirigint-se a cada estudiant per separat -, un Mestre Jedi dedicava anys a buscar un sol estudiant al qual ensenyar i guiar al llarg del camí dels Jedi. - La veu d’en Luke es va tornar més seriosa i solemne -. Però ara ens enfrontem a una necessitat tan gran que no podem permetre'ns aquest tipus de cautela. L'Imperi gairebé va aconseguir aniquilar als Cavallers Jedi de l'antiguitat, i no podem tenir tanta paciència. En comptes d'això, vaig a demanar-vos que aprengueu una mica més de pressa i que arribeu a ser forts una mica abans del previst. He d’accelerar el vostre ensinistrament, perquè la Nova República necessita més Cavallers Jedi.

En Raynar va parlar des d'una de les primeres files, el lloc en què s'asseia a sempre. En Jacen va haver de parpellejar per eliminar les taquetes de colors del seu camp visual quan el noi de cabells rossos color sorra va alçar la mà.

- Estem preparats, Mestre Skywalker! Tots estem disposats a lluitar per vostè.

En Luke va mirar fixament al jove que li havia interromput.

-No t’estic demanant que lluitis per mi, Raynar -va dir amb veu ferma i tranquil·la -. Necessito la teva ajuda per lluitar per la Nova República i contra tot aquest mal que crèiem haver deixat molt enrere. No et demano que lluitis per cap altra persona.

Els estudiants es van remoure nerviosament. Les seves ments vibraven amb una decisió que no sabien com o cap a on dirigir.

El Mestre Skywalker va seguir anant i venint per l'estrada.

- Cada un de vosaltres ha de treballar de manera individual per seguir desenvolupant les seves capacitats -va dir -. Jo us ajudaré en tot el que pugui. Vull anar-vos veient en petits grups per planejar la nostra estratègia i discutir les formes en què podeu ajudar-vos mútuament. Hem de ser forts, perquè crec amb tot el cor que ens esperen temps molt foscos.

En Jacen es va posar ala gatzoneta en un racó fosc de l'hangar replet d'ecos que s'estenia per sota del temple i va enviar els seus pensaments a una esquerda entre els blocs, dins de la qual havia percebut la presència d'un estrany exemplar de llangardaix agullonador color verd i vermell. El jove va dirigir un circell de pensaments cap a la criatura, manant promeses imaginàries d'aliment i fent desaparèixer totes les preocupacions reptilianes sobre un possible perill. En Jacen es delia d'afegir el llangardaix a la seva col.lecció de mascotes exòtiques.

En Lowbacca i la Jaina estaven molt ocupats amb el saltacels T-23 d’en Lowbacca, la petita nau que el seu oncle Chewbacca li havia regalat quan va portar al jove wookiee a l'Acadèmia Jedi. En Jacen sabia que la seva germana estava una mica gelosa d’en Lowbacca perquè el prim i llargarut wookiee tenia la seva pròpia màquina voladora. De fet, aquesta havia estat una de les raons per les quals la Jaina havia desitjat tant reparar el caça TIE estrellat que van descobrir a la jungla.

La Tenel Ka estava immòbil davant de la porta horitzontal de l'hangar, que es trobava pujada. La jove guerrera sostenia a les mans una llança de fusta de punta bifurcada que feia servir per fer pràctiques de punteria, i la llançava amb excepcional habilitat cap a una diminuta marca a la pista de descens. La Tenel Ka era capaç d'encertar el blanc amb les dues mans. Contemplava el seu objectiu amb els seus gèlids ulls color gris granit, es concentrava en ell i després deixava que el pal agusat volés fendint l'aire.

La Tenel Ka podria haver empès la llança amb la Força i guiar-la fins al lloc on desitgés que fos, però en Jacen sabia per la seva llarga experiència que si s'atrevia a fer-li aquest suggeriment, probablement aconseguiria acabar estirat a terra i immobilitzat sota una presa que no podria trencar. La Tenel Ka havia adquirit les seves capacitats físiques a través de l'exercici intens i continuat, i no li agradava gens utilitzar la Força d'una manera que considerés equivalent a fer trampes. La Tenel Ka estava molt orgullosa de les seves habilitats com a guerrera.

El turboascensor va emetre un brunzit a la part de darrere de l'hangar. El Mestre Luke Skywalker va sortir de la cabina i va mirar al seu voltant. En Jacen va oblidar els seus plans per al llangardaix agullonador i es va incorporar. Els seus genolls van cruixir i va sentir una punxada de dolor als turmells, això va fer que comprengués quant de temps havia passat immòbil en aquella posició.

- Hola, oncle Luke -va dir.

La Tenel Ka va llançar la seva llança una última vegada, i després la va recuperar i es va tornar cap al Luke. La jove guerrera i el Mestre Jedi havien compartit un vincle especial des que els dos van estar buscant en Lowbacca i els bessons segrestats fins que van aconseguir trobar-los i rescatar-los de l'Acadèmia de l'Ombra..., encara que en Jacen era conscient que la Tenel Ka i el seu oncle Luke també compartien altres secrets.

- Salutacions, Mestre Skywalker -va dir la Tenel Ka.

L’estrident veueta metàl·lica de TM2, l’androide traductor miniaturitzat que penjava del cinturó d’en Lowbacca, també va ressonar en l'hangar.

-Tenim un convidat, amo Lowbacca -va dir TM2 -. Si heu acabat de perdre el temps amb aquests controls, crec que el Mestre Skywalker vol parlar amb vostè.

En Lowie va deixar anar un grunyit i va alçar el seu pelut cap, i després es va gratar la cridanera franja de pelatge negre que començava damunt d'una de les seves celles i es corbava per baixar per la seva esquena.

La Jaina es va incorporar al seu costat.

- Què passa? Ep... Hola, oncle Luke.

- M'alegra que estigueu tots aquí -va dir en Luke -. Volia parlar del vostre ensinistrament. Vosaltres quatre heu estat molt més a prop del Segon Imperi que cap dels meus altres estudiants, per la qual cosa coneixeu el perill millor que ells. També posseïu un extraordinari potencial Jedi, i crec que potser estigueu preparats per enfrontar-vos a un desafiament més gran que el que els hi espera als altres.

- Com quin? -Es va apressar a preguntar en Jacen.

- Com el de donar el proper pas cap a la meta de convertir-vos en Cavallers Jedi -va respondre en Luke.

En Jacen, molt confós, va intentar entendre a què es referia el seu oncle..., però la Jaina ja ho sabia.

- Vols que construïm les nostres pròpies espases de llum, oi? -Va preguntar la Jaina.

-Sí -va dir en Luke, i va assentir -. Normalment no faria aquest suggeriment tan aviat, i especialment no a uns estudiants tan joves. Però crec que ens espera una batalla tan difícil que vull que estigueu preparats per utilitzar totes les armes que pugueu tenir a la vostra disposició.

En Jacen es va sentir envaït per una incontenible onada de delit, a la qual va seguir una sobtada inquietud. No feia molt de temps havia desitjat desesperadament tenir la seva pròpia espasa de llum, però s'havia vist obligat a practicar amb una a l'Acadèmia de l'Ombra..., i ell i la seva germana havien estat a punt de matar-se l'un a l'altre durant un exercici que no era el que aparentava.

-Però... Oncle Luke, creia que havies dit que això era una cosa massa perillosa per a nosaltres.

En Luke va assentir amb expressió ombrívola.

-És perillós. Em sembla recordar que tenies tantes ganes de posseir la teva espasa de llum que en una ocasió et vaig sorprendre jugant amb la meva arma..., però també penso que des de llavors has après una lliçó molt important sobre el fet de prendre seriosament les espases de llum.

-Sí -va dir en Jacen, que estava totalment d'acord amb el seu oncle -. Crec que mai tornaré a pensar en una espasa de llum com una joguina.

En Luke li va somriure.

- Excel·lent. És un bon començament -va dir -. Aquestes armés no han estat fetes per jugar. Una espasa de llum és un instrument perillós i de gran capacitat destructiva. Estem parlant d'una fulla molt poderosa que pot abatre un oponent..., o un amic, si no teniu cura.

- Tindrem molta cura, oncle Luke - li va assegurar la Jaina, i va assentir enèrgicament amb el cap.

En Luke seguia sense semblar molt convençut.

- Això no és una recompensa -els hi va explicar -. És una obligació, i suposarà una nova sèrie de lliçons molt difícils per a vosaltres. El treball que suposa construir la vostra espasa de llum potser us ensenyarà a respectar el seu valor com a eina a mesura que aneu aprenent com els Jedi van crear les seves armes personals, cadascuna de les quals posseïa característiques especials.

- Sempre he volgut saber com funciona una espasa de llum. Puc desmuntar la teva, oncle Luke? – Va preguntar la Jaina, llançant-li una mirada suplicant amb els seus ulls castanys.

En Luke va permetre que un somriure creués veloçment per la seva cara.

- Em sembla que no, Jaina..., però aviat sabràs tot el que cal saber sobre les espases de llum. – Va contemplar als quatre joves Cavallers Jedi -. Vull que comenceu immediatament.

Següent