Revan
Drew Karpyshyn
Hi ha alguna cosa allà fora: un gegant capaç
de suportar el mal fins aixafar la
República, a menys que un únic Jedi, rebutjat i
menyspreat, pugui aturar-lo.
En Revan: heroi, traïdor, conqueridor, vilà, salvador. Un Jedi
que va deixar Coruscant per derrotar als mandalorians,
i es va tornar un deixeble del Costat Fosc, entestat a destruir la República. El
Consell Jedi li
va donar a Revan l'esperança
de vida, però el
preu de la redempció va ser
alt. Els seus records han estat esborrats. Tot el que queda són malsons i la
por profunda i permanent.
Què va passar exactament més enllà
de la Vora Exterior? En Revan no va poder recordar-ho,
però, no ho va poder oblidar del
tot. D'alguna manera es va topar amb un
terrible secret que amenaça
l'existència mateixa de la República. Sense tenir idea
del que és, o com aturar-lo, en Revan podria
fallar, perquè mai s'ha enfrontat a
un enemic tan poderós
i diabòlic. No
obstant això, només la mort pot
intentar-lo detenir.
Dramatis Personae
Bastila
Shan: Cavaller Jedi (humana)
Canderous
Ordo: mercenari mandalorià (humà)
Darth
Nyriss: Consellera Fosca (dona sith)
Darth
Xedrix: Conseller Fosc (humà)
Meetra
Surik: Cavaller Jedi (humana)
Murtog:
cap de seguretat (humà)
Revan:
Mestre Jedi (humà)
Lord
Scourge[1]
: Lord Sith (home sith)
Sechel:
conseller (home sith)
T3-M4:
astromecànic (droide)
Fa molt temps en una galàxia molt,
molt llunyana...
Pròleg
Aquí
la foscor regna per sempre. No hi ha sol, ni alba. Només la foscor perpètua de
la nit. L'única il·luminació ve dels punxeguts tridents dels llamps tallant un
camí pervers a través dels núvols enfurismats. En el seu salvatge deixant el
tro esquinça el cel, alliberant un torrent de pluja dura i freda.
La
tempesta s'acosta i no hi ha escapatòria.
Els
ulls d'en Revan es van obrir de cop, amb la fúria primitiva del seu malson
arrencant-lo del son per tercera nit consecutiva.
Es
va quedar estès quiet i en silenci, tornant la seva concentració al seu
interior per tranquil·litzar el martelleig del seu cor mentre recitava
silenciosament la primera línia del mantra Jedi.
No hi ha emoció. Hi
ha pau.
Una
sensació de calma es va instal·lar en ell, emportant-se el terror irracional
del seu somni. No obstant això sabia que era millor no descartar-lo merament.
La tempesta que el turmentava cada vegada que tancava els ulls era més que un
simple malson. Conjurat des dels racons més profunds de la seva ment, la
tempesta tenia un significat. Però malgrat quant ho intentava, Revan no podia
figurar-se el que el seu subconscient estava intentant dir-li.
Era una advertència?
Un record oblidat feia molt? Una visió del futur? Les tres coses?
Amb
cura de no despertar a la seva dona, va sortir del llit i va anar al bany per tirar-se
una mica d'aigua freda a la cara. Percebent una espurna de si mateix en el mirall,
es va aturar a estudiar el seu reflex.
Fins
i tot ara, dos anys després de redescobrir la seva autèntica identitat, encara
tenia problemes per reconciliar la cara del mirall amb l'home que havia estat
abans que el Consell Jedi li hagués tornat de nou a la llum.
Revan:
Jedi, heroi, traïdor, conqueridor, vilà, salvador. Era totes aquestes coses i
més. Era una llegenda viva, l'encarnació del mite i el folklore, una figura que
transcendia la història. No obstant això tot el que li tornava la mirada era un
home ordinari que no havia dormit en tres nits.
La
fatiga estava fent efecte. Els seus trets angulosos s'havien tornat prims i
tensos. La seva pell pàl·lida accentuava els cercles foscos sota els ulls que
li tornaven la mirada des de conques profundes.
Col·locant
una mà a cada costat del lavabo, va baixar bruscament el cap i va deixar anar
un llarg sospir baix, amb el seu pèl negre fins a l'altura de les espatlles
caient cap endavant per cobrir la seva cara com una cortina fosca. Després de
diversos segons es va redreçar, utilitzant els dits de les dues mans per
tirar-se els cabells cap enrere fins al seu lloc.
Movent-se
silenciosament, es va obrir camí des del bany i a través del petit saló del seu
apartament. Va sortir al balcó, on es va aturar i va mirar a través de
l'infinit paisatge urbà de Coruscant.
El
trànsit a la capital galàctica mai s'aturava i va trobar tranquil·litzador els
brunzits i els colors de les llançadores passant a corre-cuita. Es va inclinar
cap a fora sobre la barana del balcó fins on va poder, amb els seus ulls
incapaços de travessar la foscor que formava la superfície del planeta
centenars de pisos més avall.
-No
saltis. No vull haver de netejar aquest embolic.
Ell
va tornar el cap davant el so de la veu de la Bastila darrere seu.
Ella
estava al llindar de la porta del balcó, amb el llençol del llit embolicat al
voltant de les seves espatlles per prevenir el fred de la nit. El seu llarg
cabell castany, normalment apartat del seu front i recollit en un monyo alt i
una petita cua de cavall per sota, penjava solt i estava esvalotat de dormir.
La seva cara només estava parcialment il·luminada per la brillantor de la
ciutat de més avall, encara que ell podia veure els seus llavis comprimits en
un somriure abjecte. Malgrat les seves paraules de broma, ell podia veure una
preocupació real gravada en els trets d'ella.
-Ho
sento -Va dir ell, apartant-se de la barana i tornant cap a ella-. No pretenia
despertar-te. Només necessitava aclarir el cap.
-Potser
hauries de parlar amb el Consell Jedi -Va suggerir la Bastila-. Podrien ser
capaços d'ajudar-te.
-Vols
que li demani ajuda al Consell? -Va repetir ell-. Has d'haver begut massa vi corellià
durant el sopar.
-T'ho
deuen -Va insistir la Bastila-. Si no fos per tu, Darth Malak hauria destruït
la República, eliminat al Consell i gairebé exterminat als Jedi. T'ho deuen
tot!
En
Revan no va respondre immediatament. El que ella deia era veritat: ell havia
detingut a Darth Malak i destruït la Forja
Estel·lar. Però no era tan simple. En Malak havia estat l'aprenent d'en
Revan. Contra els desitjos del Consell, els dos havien liderat un exèrcit de
Jedi i de soldats republicans contra els atacants mandalorians que amenaçaven
les colònies de la Vora Exterior... només per tornar no com herois, sinó com a conqueridors.
En
Revan i en Malak havien buscat els dos destruir la República. Però en Malak
havia traït al seu Mestre i en Revan havia estat capturat pel Consell Jedi, tot
just viu, amb el seu cos i la seva ment trencats. El Consell li havia salvat la
vida, però també li havien arrencat records i l'havien reconstruït com una arma
que podria ser alliberada contra en Darth Malak i els seus seguidors.
-El
Consell no em deu res -Va murmurar en Revan-. Tot el bé que he fet no pot
compensar la maldat que va venir abans.
La
Bastila va aixecar la mà i la va posar suaument però fermament sobre els llavis
d'en Revan.
-No
parlis així. No poden culpar-te pel que va passar. Ja no. No ets el mateix home
que eres. El Revan que conec és un heroi. Un campió de la llum. Em vas redimir
després que en Malak em tornés al Costat Fosc.
En
Revan va aixecar la mà i va embolicar els seus dits al voltant de la mà
delicada que descansava sobre els seus llavis i després la va baixar suaument.
-Com
tu i el Consell em vau redimir a mi.
La
Bastila es va apartar i en Revan es va penedir instantàniament de les seves
paraules. Sabia que ella s'avergonyia de la seva participació en la seva
captura i el seu paper per esborrar-li la memòria.
-El
que vam fer va estar malament. En aquell moment vaig pensar que no teníem altra
opció, però si hagués de fer-ho de nou...
-No
-Va dir en Revan, interrompent-la-. No voldria que canviessis res. Si res
d'això hagués passat, podria no haver-te trobat mai.
Ella
es va tornar per mirar-lo de front i ell va poder veure el dolor i l'amargor
que encara hi havia en els seus ulls.
-El
que et va fer el Consell no va estar bé -Va insistir ella-. Et van arrabassar
la teva identitat! Et van robar la teva identitat!
-Això
va tornar -li va assegurar en Revan, apropant-la i encerclant els seus braços
al voltant d'ella-. Has de deixar anar la teva ràbia.
Ella
no va lluitar contra la seva abraçada, encara que es va quedar rígida al
principi. Després ell va sentir que la tensió s'esvaïa del seu cos mentre ella
baixava el cap sobre l'espatlla d'ell.
-No
hi ha emoció, hi ha pau -Va xiuxiuejar ella, recitant en veu alta les mateixes
paraules en què Revan havia buscat consol només uns minuts abans.
Es
van quedar allà en silenci, abraçant-se l'un a l'altre fins que en Revan la va
sentir estremir.
-Fa
fred aquí fora -Va dir ell-. Hauríem de tornar dins.
Vint
minuts després la Bastila estava profundament adormida, però en Revan estava
estès al llit amb els ulls oberts, mirant al sostre.
Estava
pensant en el que la Bastila havia dit sobre el fet que el Consell li havia llevat
la seva identitat. Quan la seva ment s'havia curat, molts dels seus records
havien tornat, juntament amb la seva sensació del jo. Però sabia que algunes
parts encara estaven desaparegudes, possiblement per sempre.
Com
a Jedi coneixia la importància de deixar anar l'amargor i la fúria, però això
no significava que no pogués preguntar-se encara què havia perdut.
Alguna
cosa els havia passat a ell i a Malak més enllà de la Vora Exterior. Havien
anat a derrotar als mandalorians, però havien tornat com a deixebles del Costat
Fosc. La història oficial era que havien estat corromputs per l'antic poder de
la Forja Estel·lar, però en Revan
sospitava que hi havia més que això. I sabia que tenia alguna cosa a veure amb
els seus malsons.
Un
planeta terrible de trons i llamps, cobert per la nit perpètua.
En
Malak i ell havien trobat alguna cosa. No podia recordar què era, o on era,
però ho temia a un nivell profund i primitiu. D'alguna manera sabia que fos el
que fos el que pogués ser el terrible secret, era una amenaça molt més gran que
els mandalorians o la Forja Estel·lar.
I en Revan estava convençut que encara hi era allà fora.
La
tempesta s'acosta i no hi ha escapatòria.
[1] Scourge en anglès
significa flagell o bé fuet, però com altres noms he decidit no traduir-ho,
encara que cap al final l'autor recorda el seu significat.(N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada