Revan (XIV)

Anterior

Capítol 14

En Canderous continuà mirant la paret de la caverna mentre en Revan es mantenia dret en respectuós silenci. Al final es va tornar de nou cap a Revan.

-No els hauríem de deixar simplement estesos aquí d'aquesta manera -Va dir-. És irrespectuós.

En Revan va assentir. Els mandalorians encara jeien on havien caigut, amb els seus cossos ensorrats en posicions poc naturals.

Junts els dos homes els van recollir un a un i els van col·locar uns al costat dels altres en el centre de l'habitació. Com havia fet amb la Veela, en Canderous els hi va tancar els ulls i va creuar les mans sobre el seu pit.

Si hi hagués hagut alguna manera de fer una pila funerària, Revan hauria suggerit que els cremessin segons la costum mandaloriana. Però sense combustible això no seria possible.

-Què els vaig a dir als altres? -es va preguntar en Canderous un cop van haver acabat de col·locar els cossos.

En Revan comprenia el seu dilema. Hi hauria moltes preguntes quan tornessin sols amb la Màscara de Mandalore i en Canderous no volia portar la vergonya al nom de la Veela.

-Fes que sigui simple -Va suggerir en Revan-. Digues que vam ensopegar amb una resistència inesperada de droides guardians programats per protegir la cripta. Digues-los que la Veela i els altres van morir en la batalla i que van lluitar com autèntics guerrers abans de caure.

En Canderous va assentir i llavors va caminar lentament fins al sarcòfag. Va agafar la Màscara de Mandalore i llavors, gairebé com una ocurrència tardana, va recollir el datacró.

-Què és això? -Va preguntar, mirant curiosament al petit cub.

-És una crònica del Lord Sith que va ser enterrat aquí -Va dir en Revan-. Crec que en Malak i jo el vam trobar ocult en la tomba l'última vegada que vam estar aquí.

-Recordes què hi ha en ell?

-La major part.

-Explica-m'ho.

En Revan sabia que en Canderous estava esperant que hi hagués alguna cosa en la història que l'ajudés a comprendre per què la Veela s'havia tornat contra ell. Pel que en Revan recordava de la història, aquesta oferiria poc consol, però no anava a negar-li la petició.

-El seu nom era Lord Dramath Segon. Fa mil anys el seu pare, el Lord Dramath original, va governar un planeta anomenat Medriaas. Va ser enderrocat per un altre Sith anomenat Lord Vitiate, que li va canviar el nom al planeta per Nathema. Amb la mort del seu pare, el Lord Dramath més jove va fugir. Es va ocultar a Rekkiad amb un grapat de seguidors lleials i quan va morir, ells el van enterrar aquí amb el datacró.

-Així que no té res a veure amb Mandalore o la seva Màscara? -Va preguntar en Canderous, negant amb el cap-. Simplement vau decidir ocultar-la també aquí?

En Revan va dubtar durant un moment.

-En realitat, té tot a veure amb Mandalore -Va dir finalment.

En Canderous tenia dret a saber la veritat, però primer en Revan havia de reunir totes les peces de nou per si mateix. Venir a la càmera d'enterrament subterrània havia disparat el retorn d'una gran quantitat de records perduts. Havien arribat a ell restes inconnexes i centelleigs momentanis de comprensió. Necessitava temps per processar la informació, per organitzar-la en alguna cosa que tingués certa classe de sentit.

-Podem parlar d'això després? -Va ser tot el que va dir.

En Canderous va estudiar la cara d'en Revan, va semblar a punt de dir alguna cosa, però llavors va assentir.

-Descansem una mica -va suggerir-. De tota manera, no podem baixar de la muntanya aquesta nit. Podem parlar al matí.

Passar la nit a la intempèrie a la superfície de l'altiplà no era una opció. No mentre es poguessin quedar sota terra en una caverna escalfada geotermalment que estava protegida dels elements. Desenrotllaren els seus sacs de dormir prop de la vora de la sala, tan lluny de la Veela i els altres cossos com era possible. Compartir l'habitació amb sis cadàvers era desagradable, però era millor que congelar-se fins a morir.

Cap home va dormir bé. En Revan va poder sentir a Canderous donant voltes i movent-se. Un cop Revan va pensar que li va sentir xiuxiuejar el nom de la Veela.

Els pensaments d'en Revan tampoc el van deixar dormir a ell. Hi havia esperat que trobar la Màscara de Mandalore seria una gran fita, la clau per desbloquejar els seus records perduts. Però com més intentava recompondre les imatges fragmentades que abarrotaven al seu cap, més comprenia quant faltava encara. Només hi havia donat un petit pas cap endavant i sospitava que el viatge estava lluny d'acabar.

Quan el somni finalment va vèncer, va somiar de nou amb el planeta de tempestes infinites i nit perpètua. Semblava més vívid que abans. Més substancial. Més real.

No va poder dir quant va dormir. Era difícil sentir el pas del temps a la sala. Quan va despertar no se sentia refrescat, però sabia que no tenia sentit intentar tornar a adormir-se.

En Canderous ja estava dret, passejant lentament d'un costat de la sala a l'altre, mirant a la Màscara que sostenia a les mans.

En Revan es va posar dret i es va estirar, tonificant els nusos del seu coll i espatlles.

-Estic a punt per dir-te el que recordo de Mandalore -Va dir-. Si encara vols sentir-ho.

-Sí.

Prenent aire per última vegada per ajudar-se a reunir els seus pensaments, en Revan es va llançar a la història.

-Uns dos anys abans que ell li declarés la guerra a la República, Mandalore va ser abordat per un home amb la pell del color de la sang: un sith.

-Vaig creure que els Jedi havien aniquilat als sith.

-Igual que ho creien els Jedi. L'espècie sith es va esvair després de la Gran Guerra hiperespacial. No s'ha vist un de la seva classe a l'espai de la República des de fa mil anys. Però aquest ésser de pell vermella va arribar a Mandalore. Clamava ser l'emissari d'un poderós Senyor, un descendent del Lord Sith que havia portat a Dramath a l'exili, i va convèncer a Mandalore que li ajudés a buscar la tomba de l'enemic.

En Revan estava parlant lentament, amb les paraules sortint tan ràpidament com els detalls encaixaven en el seu lloc. Els seus records encara eren borrosos i estaven barrejats. El moment i el lloc original de cada record específic no estaven clars. Mandalore li havia explicat part d'això. Altres detalls havien vingut del datacró de la tomba. La major part ho havia descobert molt després, després que en Malak i ell haguessin viatjat fins a les Regions Desconegudes.

Era impossible distingir-ho tot. Per necessitat, la seva ment danyada havia enterrat uns records sobre altres, unint-ho en un tot mig coherent mentre ell dormia.

-Mandalore va ajudar al sith a trobar la cripta oculta d'en Dramath -Va continuar-. El sith es va emportar les restes per donar-los a seu senyor i a canvi li va parlar a Mandalore d'una visió que el seu senyor havia tingut dels mandalorians alçant-se contra la República. Li va dir que conqueririen planeta rere planeta, aixafant als seus enemics fins que la República s'ensorrés sobre si mateixa. Li va prometre als mandalorians una victòria gloriosa i Mandalore el va creure.

-Mandalore El Grandiós no ens portaria a la guerra contra la República només perquè algun estrany li va dir que guanyaríem -Va protestar en Canderous.

-És més complicat que això. El sith va utilitzar el poder del Costat Fosc per manipular-lo. Només quan Mandalore jeia moribund als meus peus es va trencar finalment l'encantament i ell va comprendre que li havien enganyat. Aquesta és la raó per la qual ell em va parlar d'aquest lloc. De manera que pogués venir i veure-ho per mi mateix.

-Això no té cap sentit -va dir en Canderous-. Dius que el sith va enganyar a Mandalore perquè ataqués a la República. Però per què?

-No ho sé -Va admetre en Revan-. Potser era una prova per la vostra fortalesa. O la nostra. Potser els Sith estan planejant una altra invasió i buscaven debilitar la República.

-Però no ho saps segur?

-Estic recordant més i més, però encara hi ha massa que falta. -En Revan va fer una pausa abans d'afegir-: Potser trobaré les respostes a Nathema.

-Nathema?

-Les coordenades de l'hiperespai són al datacró. Crec que en Malak i jo vam ser allà per intentar-ne descobrir més.

-Nathema és el planeta amb el que segueixes somiant? El que està cobert de tempestes i foscor? -Va preguntar en Canderous.

En Revan va tancar els ulls i es va concentrar, invocant la imatge que li havia turmentat durant tantes nits. Va intentar associar la visió amb el nom, però d'alguna manera sabia que no encaixava.

-No. El planeta dels meus somnis no és Nathema.

-Estàs segur?

-No puc estar realment segur de res -Va confessar en Revan-. Però simplement no sembla correcte. Crec... crec que vam ser allà després de Nathema.

-I quan vau tornar, vau intentar conquerir la República. Just igual que Mandalore.

En Revan va negar amb el cap.

-No és el mateix. Mandalore era un guerrer i no tenia lleialtat cap a la República. Convèncer-lo que ataqués va ser més persuasió que dominació. El sith només li va dir el que volia sentir. Estava jugant amb els propis desitjos ocults de Mandalore.

»Però en Malak i jo érem Jedi. Caldria més que algunes paraules persuasives i una subtil empenta de la Força per tornar-nos cap al Costat Fosc. Quelcom més ens va passar allà fora. Vam trobar una cosa que ens va canviar.

-No creus que anar a Nathema de nou és una mica arriscat? -Va preguntar en Canderous.

-He de fer-ho -Va respondre en Revan-. És l'única manera en què descobriré què va passar.

-Què passa si ocorre de nou el mateix?

-Tindré més cura aquesta vegada. La meva guàrdia estarà aixecada.

-Creus que això marcarà la diferència?

-Això espero.

-Llavors quan marxem?

-Tu no véns -Va dir en Revan-. Has de quedar-te aquí amb la teva gent. -Va aixecar la mà per tallar qualsevol protesta-. La Veela tenia raó en una cosa: tu hauries de ser el líder dels mandalorians. La Màscara és aquí, només esperant que la reclamis.

-Necessites la meva ajuda -Va insistir en Canderous-. Li vaig tornar l'esquena a la Veela quan ella em va necessitar. No vaig a cometre el mateix error amb tu.

-Aquesta és la raó per la qual has de quedar-te -li va dir en Revan-. Els mandalorians van ser enganyats perquè anessin a una guerra que gairebé els va destruir. No sé qui era el sith o darrere de què anava, però ell sabia que no podíeu guanyar. Sabia que una guerra contra la República deixaria devastats als mandalorians.

-Si els Sith estan planejant una altra invasió de la República, hauran de travessar l'espai mandalorià primer -Va murmurar en Canderous-. Potser estaven intentant llevar-nos d'en mig.

-Potser. O potser volien retorçar la vostra cultura i les vostres creences amb l'esperança que us uníssiu a ells. Molts dels mandalorians estan amargats i assedegats de venjança. Sense un nou Mandalore, quant li costarà a algú manipular-vos perquè vagin de nou a la guerra? -En Revan arrufar les celles-. El teu poble ha perdut el seu camí, Canderous. Necessites ajudar-los a trobar-lo. El destí de la galàxia podria dependre'n.

En Canderous mirà a Revan i llavors va abaixar la mirada cap a la Màscara a les mans. Es va quedar immòbil durant un moment. Llavors, lentament, va aixecar la Màscara i la va lliscar sobre el seu cap.

-Mandalore ha tornat -Va declarar-. Sóc Mandalore el Preservador, i restauraré l'honor i la glòria del meu poble!

T3-M4 saludà el retorn d'en Revan al Falcó de Banús amb un torrent cridaner de xiulets i trins. L'astromecànic estava girant en el seu lloc tan ràpidament que en Revan va témer que podria cremar algun circuit.

-Calma't, amiguet -va dir, allargant la mà per donar-li unes palmelladetes-. Jo també m'alegro de veure't.

T3 va deixar de girar i va respondre amb un trinat inquisitiu.

-En Canderous es queda aquí -Va explicar en Revan-. Aquest és el seu poble. Aquí és on pertany.

T3 xiulà dues vegades.

-No, no anirem a casa encara -Va dir en Revan, col·locant-se en la cadira del pilot i introduint les coordenades hiperespacials-. Ens dirigim a les Regions Desconegudes, a un planeta anomenat Nathema.

Següent