Revan (XIII)

Anterior

Capítol 13

Les celebracions de la victòria del Clan Ordo van continuar fins molt tard aquella nit. Sis membres del clan, quatre homes i dues dones, havien mort en la batalla, una quarta part de les baixes que ells li havien infligit al Clan Jendri.

La Veela havia ordenat que els trenta cossos fossin reunits en una enorme pira funerària. En Revan comprenia la barreja d'amics i enemics: tots eren mandalorians que havien mort en batalla. Per costum se'ls devia a tots un funeral de guerrer, independentment del clan pel qual havien estat lluitant. La pira va cremar durant hores, amb les flames il·luminant la nit i escalfant el campament mentre els germans i germanes dels caiguts explicaven històries de la seva valentia. Honrant el seu record amb cançons i festes, simultàniament afligint-se pels seus morts i celebrant l'altisonant victòria Ordo.

La cervesa va córrer lliurement, però en Revan s'havia limitat a una única gerra. Perquè havia lluitat amb el Clan Ordo, se li havia concedit unir-se a la celebració. Però encara que ell coneixia els seus costums, no era mandalorià. Era difícil per a ell alegrar-se de la pèrdua de companys, sense importar com d'honorables que poguessin haver estat els seus morts. En Revan també estava alerta pel que la Veela pogués fer ara que sabia que ell era un Jedi. Afortunadament ella només pensava que ell era un anònim Mestre renegat. Si sabés qui era ell realment podria haver-hi problemes.

Molts mandalorians menyspreaven als Jedi. I a Revan en particular. Revan havia estat responsable d'incomptables morts mandalorianes i havia robat i amagat la Màscara de Mandalore, un acte considerat un crim de guerra. Considerant el ferotge orgull de la Veela pel seu poble i la seva cultura, ella probablement no perdonaria i ni oblidaria. Afortunadament, semblava que no era conscient de la seva autèntica identitat.

Amb el pas de la nit, l'Edric i diversos dels altres van venir a parlar amb ell, posant l'accent en el fet d'incloure'l en les festivitats del clan. Tothom semblava saber que ell havia atret el foc dels Basiliscs enemics, permetent als pilots arribar a les seves muntures. Encara que interessantment, cap d'ells coneixia cap dels detalls del que havia passat més enllà de les vores de la batalla principal. Òbviament la Veela va fer jurar als altres pilots que guardarien el secret.

Ell hauria d'haver pres això com un bon senyal, però seguia veient la Veela i als altres pilots mirant-lo sospitosament. Ells podrien no saber que ell era en Revan, però sabien que era un Jedi i això clarament els preocupava.

Ell no estava segur de si la Veela els havia ordenat que guardessin silenci per respecte al que ell havia fet durant la batalla, o perquè pensava que encara necessitaven que ell trobés la Màscara de Mandalore, o fins i tot pels seus sentiments cap a Canderous. Però fos quina fos l'explicació, el seu secret semblava fora de perill... per ara.

Quan finalment es va ficar al llit tard aquella nit es va sorprendre de sentir a Canderous entrar balbucejant a la tenda uns minuts després.

-Creia que estaries amb la Veela.

-No està massa contenta amb mi just ara -Va explicar en Canderous-. Deixaré que es refredi durant la nit.

-Em sap greu sentir això.

-Vas fer el que havies de fer -Va respondre el seu amic mentre es ficava en el seu sac de dormir-. Abans o després anava a sortir a la llum.

-Com de dolent és això?

-A la Veela no li agraden els Jedi -Va admetre en Canderous-. Però és difícil de llegir. Amb una mica de sort simplement ens guardarà rancor durant uns quants dies. -L'home gran va girar per posar-se de costat-. Això o intentarà matar-nos en l'escalada de demà.

En Revan no va poder dir si estava fent broma.

El temps al matí va ser el mateix que qualsevol altre matí a Rekkiad: geladament fred, amb ferotges vents i remolins de neu que limitava la visibilitat. En Revan havia tingut l'esperança que fos un dia clar i calmat de manera que poguessin utilitzar els Basiliscs perquè els portessin volant fins al cim. Però fins i tot així a la base, les ràfegues inesperades tenien prou força com per a gairebé tombar-los. Més amunt, les turbulències i la manca de visibilitat convertiria en suïcida un intent d'aterrar al cim, fins i tot pels pilots més hàbils. Malgrat com de perillós que era, escalar fins al cim era l'única opció real.

-Dolentes condicions per a l'ascens -Va remarcar en Canderous mentre estaven a la base de la primera Llança.

-Això és tan bo com es posarà pujant -Va dir la Veela-. Si estàs espantat, faré que l'Edric ocupi el teu lloc i tu pots quedar-te vigilant el campament.

-El vell probablement tindria un atac al cor a mig camí pujant cap amunt -Va respondre en Canderous amb un somriure.

-Només és un any més gran que tu -Va apuntar la Veela.

-Però jo sóc com un bon vi -Va replicar ell-. Em torno millor amb l'edat.

L'intercanvi juganer va tranquil·litzar algunes de les preocupacions d'en Revan sobre la missió, tot i que encara estava excitat per la composició de l'equip d'escalada. Hi havia vuit en total: Revan, Canderous, Veela i els altres cinc genets de Basiliscs, incloent-hi a Grizzer, el jove que li havia donat la seva muntura a Canderous.

Les eleccions de la Veela tenien cert sentit. Anar darrere de la Màscara de Mandalore era un gran honor i els genets de Basilisc estaven entre els guerrers més respectats del clan. L'única altra persona que podria haver estat inclosa era l'Edric, però havia estat triat perquè es quedés enrere per liderar al Clan Ordo en cas que la Veela i els altres mai tornessin.

No obstant això en Revan no podia evitar adonar-se que tots els escaladors sabien que ell era un Jedi. I l'Edric, l'amic més antic i més lleial d'en Canderous, havia estat deixat enrere. Va desitjar haver tingut una oportunitat per parlar amb Canderous abans d'haver-se marxat. Ara tot el que podia fer era mantenir la guàrdia alta durant l'ascens, només per si de cas.

Es van separar en dos grups de quatre, amb els membres de cada grup connectats per un tros llarg de corda d'escalada. En Canderous, en Revan i dos dels pilots formaven el primer grup i la Veela i els altres tres pilots el segon. A més de la seva roba i el seu equipament per a l'hivern, cada escalador tenia una motxilla de vint quilos de subministraments i racions lligada a les seves espatlles.

Els dos equips van començar el seu ascens simultàniament, pujant al llarg de camins paral·lels per la superfície perpendicular i vertical de la paret de gel que formava la façana de la Llança. Cada metre de progrés s'aconseguia només tallant el gel, oscant-lo amb un pic de punta esmolada per crear una petita subjecció per a una mà o un peu i clavant després a la paret una politja de subjecció per assegurar la corda d'escalada. El patró es repetia una vegada i una altra.

El progrés era lent i esgotador. Un únic pas en fals podia enviar a un escalador que caigués a una mort ràpida i atroç. Teòricament, les cordes i les politges que connectaven a cada equip haurien de permetre als altres tres membres que suportessin el pes si un d'ells queia, però ningú estava inclinat a provar la teoria.

Després de només cinquanta metres, el rugit del vent era ja prou fort com per arrencar-los la veu, forçant-los a comunicar-se amb simples gestos manuals. Malgrat el fred, en Revan estava suant molt sota les seves capes de roba, amb el seu cos escalfat pel constant esforç físic mentre lluitaven per obrir-se camí metre a metre dolorosament cap al cim.

Almenys estava fora de perill de la Veela durant un temps. El difícil ascens requeria una atenció i una concentració total de cada escalador mentre treballaven en concert per arribar al cim. Fins i tot si els pilots Ordo estaven conspirant contra ell, simplement no serien capaços d'intentar res fins que arribessin a l'altiplà de la cúspide.

Al principi de l'escalada el cim era invisible, perdut en el remolí de neu i els núvols. Però durant la cinquena hora s'havien elevat sobre la pitjor part de la tempesta, donant-los el seu primer cop d'ull del pic de la Llança, il·luminat pel pàl·lid sol taronja de Rekkiad.

Estaven molt per sobre de la meitat del seu objectiu, però l'esgotament i la fatiga estaven començant a impedir el seu progrés. Mentre l'altitud incrementava, l'aire es va tornar més fi, deixant als escaladors bleixant i panteixant. La motxilla lligada a l'esquena d'en Revan semblava haver doblat el seu pes i ell podia sentir les corretges clavant-se en les seves espatlles fins i tot a través de les seves robes. Però poc es podia fer excepte ignorar el dolor i concentrar-se en l'escalada.

L'equip de la Veela estava uns cinquanta metres més endavant. De sobte un dels genets va perdre peu i va relliscar. Va caure deu metres abans que les cordes detinguessin sobtadament la seva caiguda, deixant-lo penjant i indefens al final de la línia. La sobtada frenada havia girat parcialment la seva motxilla, retorçant les corretges de les espatlles de manera que els seus braços estaven atrapats darrere de la seva esquena. Combinat amb els vents udolants que el sacsejaven d'un costat a un altre, ell va ser incapaç de restablir la seva adherència a la muntanya.

La Veela i els altres van començar el procés lent i acurat de baixar per ajudar-lo. Els va portar uns dos minuts a l'equip d'en Revan arribar al nivell de la Veela i el seu equip mentre ells baixaven per rescatar l'escalador caigut. Adonant-se que la situació estava sota control, l'equip d'en Revan va continuar cap al cim.

Cinc minuts després de la caiguda, en Revan va mirar cap avall per veure que tots els de l'equip de la Veela estaven de nou en una posició segura. No estaven intentant recuperar la posició en cap, sinó que es movien més lentament i acuradament que abans.

Dues hores després l'equip d'en Revan va aconseguir el cim. En Canderous va ser el primer. Plantant els peus fermament, va allargar la mà per agafar el braç d'en Revan i pujar-lo d'una tirada. En Revan va fer el mateix per la dona que el seguia i ella va fer el mateix per l'home darrera d'ella.

La part superior de la primera Llança era un altiplà sense trets destacats de gel relliscós cobert per una fina neu en pols. Mirant a través del buit entre les dues Llances, Revan va poder veure que l'altre cim estava tan nu i sense trets distintius com aquest.

-I ara què? -Va cridar en Canderous per sobre del rugit del vent.

-Si aquesta és la cimera correcta, hauria d'haver una entrada per aquí en algun lloc -Va cridar en Revan.

Una ràfega de vent el va empènyer lateralment i ell gairebé va donar una ensopegada.

-Una entrada a què?

En Revan només va arronsar les espatlles. La seva visió no li havia mostrat què havien descobert en Malak i ell i cap altre record havia pujat a la superfície durant l'escalada.

Tots van deixar les motxilles a terra i van començar un patró de recerca quadriculat sobre la superfície de l'altiplà. No els va portar molt de temps trobar el que estaven buscant.

A prop del centre de l'altiplà, sota la neu pols, hi havia una petita escotilla de duracer. En Revan va agafar la nansa i va tirar amb força, cridant a la Força perquè li donés fortalesa quan va sentir que els seus músculs començaven a cansar-se. Lentament, de mala gana, la pesada coberta es va obrir per revelar una escala que portava cap a baix a la foscor.

-Vosaltres quedeu-vos aquí i espereu a la Veela -li va ordenar Canderous als altres dos mandalorians-. Nosaltres baixarem i ho comprovarem.

Va treure diversos llums del fons de la seva motxilla, juntament amb una pistola làser. En Revan no tenia una arma a la motxilla. Tothom a l'escalada ja sabia que era un Jedi i ell confiava que el sabre làser del seu cinturó fos suficient per tractar amb qualsevol cosa amb la qual ensopeguessin.

No és que esperés problemes. Era difícil imaginar-se una localització més remota, aïllada i inhòspita. Era fàcil veure per què havia decidit ocultar la Màscara de Mandalore aquí.

Però on era aquí, exactament? Per què hi havia una cambra subterrània secreta construïda a la Llança i com l'havien trobat en primer lloc en Malak i ell?

En Canderous es va acostar a l'escotilla i va deixar caure un llum per ella. Aquesta va rebotar, il·luminant la longitud del pou mentre queia. Es va aturar a uns trenta metres més avall, rebotant i rodant, i després es va parar a terra.

-Després de tu -Va dir en Canderous.

Mentre en Revan començava el llarg descens, la seva ment va començar a girar. Breus centelleigs de records adormits van explotar en la seva consciència, només per esvair-se abans que ell pogués aferrar-los completament.

Tenia una aclaparadora sensació de déjà vu. Sabia amb certesa que en Malak i ell havien explorat la cambra fosca sota el gel just com Canderous i ell l'estaven explorant ara.

Les imatges i els sons de la seva visita prèvia es fonien amb el que l'envoltava actualment, amb les imatges solapant-se unes sobre altres, enfosquint la seva visió i marejant-li. Es va tornar tan dolent que en Revan va haver de tancar els ulls, agafant-se als esglaons de l'escala amb una subjecció tensa.

-Estàs bé? -Va preguntar en Canderous des d'uns metres més avall.

La seva veu va retrunyir fortament contra les parets de roca toscament tallades.

-El meu passat m'està arribant -Va explicar en Revan, sacsejant el cap per dissipar el vertigen.

Va esperar uns segons més i quan va obrir els ulls de nou tot havia tornat a la normalitat. Prenent aire profundament, va continuar baixant fins que va arribar al fons.

El pou acabava en un túnel estret i retorçat que continuava horitzontalment. Resistint la urgència de treure's el seu sabre làser, en Revan va treure un altre llum lluminós i va començar a baixar pel passatge. Canderous el va seguir de prop.

El túnel era estret, forçant-los a caminar en fila índia, però el sostre era prou alt com perquè fins i tot Canderous no hagués d'ajupir-se. No li portà molt a Revan adonar-se que estaven caminant per un lleuger pendent, anant sempre més profundament al cor de la Llança. L'aire al voltant d'ells es va fer més càlid, fent que es descordessin les jaquetes i es baixessin les caputxes.

Quan van continuar cap endavant, en Revan va començar a sentir la inequívoca presència del Costat Fosc. La seva mà va caure sobre el sabre làser del seu cinturó, però es va relaxar quan va comprendre que la sensació era massa feble per significar una amenaça immediata. Un cop la Força havia estat poderosa en aquest lloc, però amb el temps (moltes dècades o fins i tot segles) s'havia esvaït fins a poc més que un record.

Al final el passatge els va portar a una gran càmera circular tallada a la roca. Fàcilment d'uns trenta metres d'ampla, la sala estava buida excepte per una gran cripta de pedra al centre.

-Què és aquest lloc? -Va murmurar en Canderous.

-Crec que és la cambra funerària d'un antic Lord Sith -Va respondre en Revan-. Com les tombes de Korriban.

-Per què l'enterrarien aquí en aquest erm congelat?

Per a la seva pròpia sorpresa, en Revan coneixia la resposta a aquesta pregunta.

-Era un exiliat. Va fugir aquí amb un grapat dels seus seguidors fanàticament lleials fa molts segles. Quan va morir, ells van tallar aquesta cambra secreta per enterrar-lo de manera que els seus enemics no poguessin trobar-lo i profanar les seves restes.

-Com saps això?

En Revan va arronsar les espatlles.

-Només ho sé. En Malak i jo vam venir aquí buscant aquesta cripta. Algú deu haver-nos parlat d'ella.

-Vols dir algú com Mandalore?

Un altre record venir a estavellar-se contra Revan, desencadenat per les paraules del seu amic.

Mandalore el Grandiós jeia moribund als seus peus. Tossint la sang que li pujava dels pulmons, va allargar la mà cap amunt i es va treure la seva Màscara, el símbol més sagrat del seu poble.

-No se suposava que anés a acabar d'aquesta manera -Va dir, amb la veu suau i baixa-. Ells em van prometre la victòria. Només ara veig com vaig ser traït.

En Revan va inclinar el cap cap a un costat, perplex.

-De què estàs parlant?

-Ells em van enganyar. Nosaltres mai vam voler aquesta guerra. Ells ens van utilitzar a mi i al meu poble per provar el poder de la República.

-Qui us van utilitzar?

-Els Sith.

El record va acabar de sobte, lliscant ràpidament de nou en el subconscient d'en Revan. Però aflorant a la superfície, hi havia alliberat una gran quantitat d'altres records atrapats i aquests es van estavellar contra Revan com una onada, fent-li trontollar.

-Ho recordo -Va murmurar ell, col·locant la mà a la paret per repenjar-se-. Ho recordo.

-El què? -Va preguntar en Canderous ansiosament-. Què recordes?

En Revan no va respondre. En el seu lloc va creuar la sala fins al sarcòfag del centre. Tallat en els laterals de granit hi havia un patró entreteixit de cercles i línies diagonals, molt probablement en un emblema familiar o un segell. La pesada tapa de pedra de la tomba era suau i no tenia ornaments, però quan en Revan es va acostar va poder veure marques i esgarrapades al llarg de les vores, senyals que havia estat moguda diverses vegades.

Obrint-se a la Força, en Revan es va concentrar a la tapa. Després d'un moment va començar a moure-la, amb la vora grinyolant al llarg de la tapa de la meitat inferior del sarcòfag mentre s'elevava lentament en l'aire.

Amb cura de no deixar caure la pesada tapa, la va apartar a un costat i la va baixar suaument fins a terra. Llavors es va acostar al sarcòfag i va mirar dins.

No hi havia restes a veure. Els enemics de l'anònim Senyor Sith de la tomba devien haver-lo trobat després de tot, robant el seu cadàver momificat per algun propòsit fosc i retorçat. El cos desaparegut no va arribar com a sorpresa a Revan i de sobte va recordar que en Malak i ell també havien trobat el sarcòfag buit.

Però no l'havien deixat d'aquesta manera. Dins hi havia un datacró, un petit cub similar als holocrons utilitzats pels Jedi i els Sith per gravar els seus ensenyaments per a les futures generacions. No obstant això, a diferència d'aquells poderosos artefactes, el datacró no s'havia creat utilitzant la Força. Era simplement un dipòsit d'informació.

Però Revan tot just va mirar al datacró. La seva atenció estava captivada per l'objecte que descansava al costat d'ell: la Màscara de Mandalore. I mentre allargava la mà i recollia la relíquia sagrada, la seva ment va tornar de cop al moment en què l'havia deixat allà.

-Així que Mandalore estava dient la veritat -Va dir en Malak.

-Realment creia que les seves últimes mentides serien una mentida? -Va preguntar en Revan.

-I ara què?

-Tenim la nostra prova -Va dir en Revan-. Els Sith no estan extints. Cal detenir-los.

-Què hi ha dels mandalorians?

-Sense la Màscara, no són res -Va dir en Revan, col·locant la Màscara dins del sepulcre buit.

El record va acabar, portant toscament a Revan de tornada al present. Ell va aixecar la Màscara i la va sostenir en alt de manera que en Canderous pogués veure-la.

El gran home va caminar lentament cap a ell, com si estigués marejat. No va parlar, però quan es va aproximar, les seves mans es van aixecar gairebé involuntàriament, amb els seus dits allargant-se cap al símbol perdut del seu poble.

Cap dels dos es va adonar que la Veela i els altres entraven a la sala.

-Com t'atreveixes a profanar la Màscara de Mandalore amb les teves fastigoses mans Jedi! -Va cridar la Veela, trencant l'encanteri que momentàniament havia captivat als dos homes.

En Revan va aixecar la mirada per veure-la dreta a l'entrada de la caverna, flanquejada pels altres escaladors. Els sis mandalorians estaven armats amb pistoles làser, amb els canons apuntats directament als dos homes que estaven a la cripta.

-Veela! -digué en Canderous-. Què creus que estàs fent?

-Deixeu la Màscara i marxeu de la cripta -Va ordenar ella, ignorant-lo.

Movent-se lentament per no alarmar ningú, en Revan va col·locar la Màscara de nou a la cripta.

-Avner va lluitar al costat de nosaltres -Va protestar en Canderous-. Ens va portar fins a la Màscara de Mandalore. I li pagues amb traïció?

La Veela va bramar amb un riure brutal.

-Qui ets tu per parlar de traïció? Li vas tornar l'esquena al teu poble. I per a què? Per tirar el teu destí amb Revan el Carnisser?

-Quan t'ho vas imaginar? -Va preguntar en Canderous, sense molestar-se a negar la veritat.

-Una vegada que va revelar que era un Jedi, va ser obvi -Va dir ella amb una bufada-. Especialment amb aquest nom. De debò vas creure que reorganitzant Revan en Avner ens enganyaria?

-Això no es tracta d'ell -Va dir en Canderous-. Es tracta de mi, oi?

La Veela es va mossegar el llavi però no va respondre.

-No sóc aquí per reclamar la Màscara per mi mateix -li va assegurar en Canderous-. Ets la líder per dret del Clan Ordo. No estic aquí per desafiar-te.

-Encara no ho pilles -Va dir la Veela, negant amb el cap-. Tu hauries de ser el nostre líder, no jo! Tu eres el nostre millor guerrer. Tu eres el nostre campió. El nostre heroi. Quan Mandalore va caure, tu hauries d'haver estat el que ocupés el seu lloc! -Ella el va mirar moixament-. En comptes d'això, ens vas abandonar. Em vas abandonar.

-Ho sento -Va dir suaument en Canderous-. Quan el nostre clan es va fer miques, vaig estar perdut. Havia de marxar. No sabia què més fer.

-Podries haver-te quedat i haver-nos ajudat a tornar a reunir-nos -Va insistir la Veela, amb la seva veu trencant-se lleugerament mentre baixava l'arma làser de la mà.

-Cin Vhetin -Va dir en Canderous-. No puc desfer el passat. Però estic aquí ara.

-Això és pel que no li ho vaig dir als altres en el campament -Va admetre ella-. No vull destruir la teva reputació dient-los que et vas unir a Revan.

-No els hi vas dir perquè tenies por que estiguessin d'acord amb mi -Va replicar Canderous-. En Revan no és el nostre enemic. Ara no. Sense ell, el Clan Jendri ens hauria massacrat. Sense ell, mai hauríem trobat la Màscara de Mandalore. En Revan ha demostrat ser el nostre germà. I el que estàs fent porta deshonor al nostre clan!

-No -Va insistir la Veela-. Estàs equivocat. El Clan Ordo podria acceptar un Jedi, però no a ell. A qualsevol menys a ell.

-Només hi ha una manera d'estar segur. Deixarem que tot el clan decideixi.

-Això no és una opció -replicà la Veela, tornant a aixecar la seva arma làser-. En Revan no pot deixar aquesta sala amb vida.

-Coneixes la reputació d'en Revan -li va advertir en Canderous-. I la meva. Potser hi ha sis de vosaltres, però realment creus que teniu una oportunitat contra els dos?

-No estem aquí per matar-te a tu -li va dir Veela-. Només a ell.

-I esperes que em quedi al marge i no faci res?

-Espero que t'uneixis a nosaltres! -Va cridar la Veela-. Ets mandalorià! El Clan Ordo és la teva família, no en Revan. Has de triar: ell o nosaltres.

-No ha de ser així -Va dir tranquil·lament en Canderous-. Baixeu les armes. Acabeu amb aquesta bogeria. Portarem la Màscara de Mandalore de tornada al campament junts.

-Aquesta és la teva última oportunitat, Canderous -Va dir la Veela-. Tria!

La seva mà tremolava, fent que apuntar fos difícil per a ella. Però els altres cinc sostenien les seves armes làser fermes i anivellades.

-No podeu guanyar aquesta batalla -Va dir tranquil·lament en Revan, parlant més per als altres que per a la Veela.

-Vàrem matar a dotzenes de Jedi durant la guerra -Va respondre ombrívolament la Veela.

-Jo no sóc un Jedi ordinari.

-Veela -Pregà en Canderous-, si us plau no facis això.

Les seves espatlles van baixar i ella va deixar escapar un sospir de resignació.

-Mateu-los a tots dos.

En Revan estava en moviment, amb el seu sabre làser centellejant en encendre's, abans que les paraules haguessin acabat de sortir de la seva boca. Quan la Veela i dos dels altres, reaccionant lleugerament més ràpidament que la resta, van disparar les seves armes, la fulla verda es va transformar en una taca giratòria i semblant a un remolí quan ell la va utilitzar per desviar els trets en la direcció dels qui havien disparat.

Un dels trets desviats va donar en el blanc, acabant amb la dona a l'esquerra de la Veela. En Canderous i en Revan es van ajupir per posar-se a cobert darrere del sarcòfag just quan els altres mandalorians van obrir foc. En Canderous va sortir breument per disparar, fent que els mandalorians se separessin per posar-se a cobert. No obstant això, hi havia uns pocs llocs preciosos on ocultar-se en la sala oberta i en Canderous acabar amb dos d'ells abans que arribessin a un lloc segur.

La Veela i els altres dos supervivents van lluitar per tornar al passadís prop de l'entrada de la sala, ajupint-se per quedar fora de la vista darrera de la cantonada per reagrupar-se. Un segon després un trio de granades van anar donant bots per terra, rebotant i rodant fins aturar-se prop de la base del sarcòfag.

En l'instant abans de detonar, en Revan es va obrir a la Força i va llançar la pesada tapa de pedra del sarcòfag cap a les granades. Aquesta va actuar com a escut, absorbint la pitjor part de l'explosió abans d'esclatar en pedretes i pols.

No obstant això, l'explosió va ser ensordidora. La força de l'ona expansiva va ser prou forta com per fer-los caure. Mentre en Revan lluitava per posar-se dret, l'únic so que va poder sentir va ser un fort campaneig a les orelles.

La Veela i el seu equip es van aprofitar de l'avantatge i van entrar carregant a l'habitació, amb les pistoles làser centellejant. Els tres van apuntar a Revan, que amb prou feines va rodar per escapar a temps.

De cua d'ull, ell va veure a Canderous estès sobre el seu estómac, amb els braços estirats davant d'ell per reforçar la seva pistola làser a terra mentre apuntava curosament. Un instant després, la Veela va caure per un net tret assassí al cor.

Amb la seva atenció distreta només un instant pel cos del seu líder desplomant-se sobre el sòl, els dos mandalorians restants van vacil·lar. En Revan va utilitzar aquest moment per alliberar un cop lateral del seu sabre làser. L'espasa va sortir girant en un ampli camí arquejat que va acabar amb la vida de tots dos abans que ells es poguessin moure.

En Revan va agafar amb destresa el seu sabre làser per l'empunyadura quan aquest va tornar a la seva mà i llavors es va redreçar lentament, amb les orelles encara ressonant. A prop, en Canderous encara estava estès a terra, congelat en la mateixa posició en què havia estat moments abans. Lentament, en Revan es va aproximar a ell, intentant veure si estava ferit.

L'home gran no es va moure fins que en Revan li va allargar el braç i va col·locar la seva mà sobre la seva espatlla. Llavors en Canderous va girar el seu cap de cop amb sorpresa. Va moure els llavis dient alguna cosa, però en Revan no va poder sentir el que estava dient, així que només va arronsar les espatlles com a resposta.

En Canderous es va impulsar per aixecar-se del seu estómac i posar-se dempeus, deixant la seva pistola a terra. Caminà fins a on la Veela estava estesa cap per avall a terra i li va donar la volta.

Els ulls d'ella estaven molt oberts, mirant al sostre sense veure res. Afectuosament, ell li va tancar les parpelles i llavors li va creuar les mans sobre el pit. Després es va posar dret i es va tornar, mirant al racó buit de la sala.

Després d'uns minuts, en Revan va anar a col·locar-se al seu costat.

-Ho sento. -La seva veu va sonar estranya per a ell. La seva oïda encara estava distorsionada per les granades i no estava segur de si en Canderous li havia sentit-. Ho sento -Va repetir, aquest cop més fort.

En Canderous girà el cap per mirar-lo.

-Jo també -Va respondre abans de tornar-se per mirar de nou a la paret, amb les seves paraules buides i desinflades-. Jo també.

Següent