Renaixement (XXXIII)

Anterior

CAPÍTOL 33

-Realment no vaig ser dissenyat per això -va dir C-3PO, per centèsima vegada-. L'espera és el pitjor de tot.

En Han va comprovar la consola, no va veure res de nou, va enllaçar les seves mans darrere del cap i es va recolzar.

-Això és, lingot d'or -va dir-. Personalment, crec que seria pitjor que el casc de la nostra nau fos destrossat per torpedes de protons.

-Bé, sí -va admetre C-3PO-. Ha de ser-ho.

-O perdre potència i suport vital i surar per sempre en la freda foscor de l'espai.

-Oh, que horriblement vívid. Això certament no atrau.

-O pitjor encara, què passa si som capturats? Ens lliuraran als yuuzhan vong per a un sacrifici. Pensa que podria fer-te el vong, 3PO. No ho farien ràpid, no et dic com odien als androides. Ho farien lentament, perquè siguis conscient en cada segon del terrible...

-Capità Solo? -el va interrompre C-3PO llastimosament.

-Sí, 3PO?

-Ho he reconsiderat. Esperar no està tan malament després de tot. Pel que fa a mi, podem esperar per sempre.

-No deixis que t'enganyi -va dir la Leia des del seient del copilot, amb els ulls tancats-. Tot anirà bé.

-Oh, gràcies, princesa -va dir C-3PO-. És bonic que et donin suport de tant en tant.

-De res, 3PO. És el mínim que puc fer, considerant que possiblement siguem vaporitzats en el pròxim intercanvi, preferiria que estiguessis còmode.

-Vaporitzats? -va cridar entretallat C-3PO-. Crec que aniré a veure si l'amo Jacen necessita ajuda amb el que estigui fent.

-Fes-ho, lingot d'or -va replicar en Han.

C-3PO es va allunyar amb el seu estrèpit metàl·lic, fent gestos de preocupació.

-Això va ser malvat, princesa -va dir en Han-. M'agrada aquesta faceta teva.

-Estava intentant dormir.

-Està bé, puc estar en silenci.

-No, ja estic desperta. Què passa?

-No massa. En Karrde es va deixar veure fa poc, amb quatre naus. Hauria de ser més que suficient, donat la grandària del comboi que en Shalo ens va descriure.

-Per a quan els esperem?

-En qualsevol moment. En una hora o deu, des de ja.

Va assentir i es va aixecar endormiscada.

-Vas matxucar al meu fill a Tatooine -li va acusar.

-Bé, no és el primer ni serà l'últim en rebre un blau o dos en aquest oblidat planeta -va contenir una mica el seu to de perdonavides-. No vaig pensar que anés a posar-se realment en perill.

-No, ho entenc -va dir la Leia suaument-. Ser mare em sorprèn de vegades. És una pena que no passés més temps amb ells quan eren petits.

En Han li va agafar la mà.

-No hem tingut el luxe de ser uns pares perfectes. Sigui el que sigui això. La cosa és que han sortit bé.

-Ja ho sé. Aquest no és el tema, Han. No tornaran a ser petits una altra vegada. Es va acabar. Fins i tot l'Ànakin gairebé és un adult, i trobo a faltar molt dels seus primers anys. I la Jaina...

-No hi ha res dolent amb la Jaina, ella no creixerà tan ràpid.

La Leia va agitar el seu cap.

-No ho sé. Pot ser molt irònica de vegades, i realment no la puc culpar. Malgrat tota la seva duresa, és també fràgil -li va donar un copet a l'espatlla-. Com algú que jo em sé.

-Ah, escòria de carboni -va dir en Han-. Sóc irrompible. Ja hauries de saber això a hores d'ara.

-Tots podem trencar-nos, Han.

-Eh.

-Però estic divagant. No crec que sigui dolent que en Jacen fora amb tu. Els dos sembleu... més units.

En Han va arronsar les espatlles.

-El que vas dir sobre perdre tant de temps quan eren nens. Potser sento una mica això i intento compensar-ho ara passant més temps al seu costat, interessant-me per les seves opinions, treballar amb ells... Quan no es posen moralistes amb mi, almenys -li va donar un copet a l'espatlla-. Com algú que jo em sé.

La Leia li va dedicar un somriure afectuós.

-Li vas dir això, Han?

-No. Ha de tenir-ho en el seu cap. Imagino que amb aquesta història de la Força d'alguna manera ho sap de totes formes.

-Tu més que ningú, hauries de saber que de vegades les persones més sensibles a la Força són les més despistades respecte als sentiments dels altres.

-Bé, aquest és un bon argument -va replicar en Han-. A vegades crec...

De sobte van començar a revertir naus de l'hiperespai.

-Vaixells de càrrega pesats -va dir en Han, aixecant-se-. Aquí està el nostre comboi. Prepara't, Princesa de la sang.

-Sempre has sabut com afalagar a una noia, Han.

* * *

-Aquesta escorta... -va murmurar en Han després d'estudiar-la una mica més-. Dues naus capitals. No m'agrada.

-No creus que una escorta pesada tingui sentit? -va preguntar la Leia-. Saben que hem estat interceptant els seus transports. No saben res d'en Karrde. Dues naus capitals i els caces estel·lars serien suficients per tractar amb el Falcó.

En Han la va mirar ofès.

-Ei. Tan sols estic sent realista -va dir la Leia.

-Tens raó, però dues naus capitals sembla una exageració.

-Abandonem llavors -va dir la Leia-. Hi haurà altres combois.

-Els vaixells de càrrega. Escaneja'ls.

-Ouch -va dir la Leia-. He tingut un mal pressentiment.

-Sí. Tinc munts d'aquests.

-Bé, semblen nets. No crec que estiguin ocultant una flota. Allà hi ha una estranya seqüència de radiació provinent de l'última càpsula de càrrega. Sembla fortuïta.

-Què està passant allà dalt? -va cridar en Jacen des de la torreta làser.

-El teu pare està reconsiderant la situació -va respondre la Leia.

-Només estic sent una mica caut -va dir en Han.

La Leia va arrufar les celles.

-En serio, Han. Si sospites, sortim d'aquí.

En Han va sospirar.

-Tan sols no m'agrada. Potser m'estigui fent vell.

Es va incorporar i va colpejar la unitat de comunicació. Ell i en Karrde tenien un sistema de transmissions d'abast limitat configurat per no cridar l'atenció.

En Karrde va aparèixer alguns segons més tard.

-No fa bona olor, oi? -va dir en Karrde.

-M'has llegit el pensament. És com si s'esforcessin massa en semblar ben preparats. Si això té algun sentit.

-No el té, però sé a què et refereixes. Potser hauríem de deixar passar en aquest.

-Han -va interrompre'ls la Leia.

-Només un minut -va dir ell-. D'acord Karrde, potser...

-Han!

-Vaja! -va dir en Karrde-. Bé, almenys no hem perdut del tot la intuïció.

-Eh? -Han mirà fixament on assenyalava el dit de la Leia. Una fragata yuuzhan vong acabava de sortir de l'hiperespai, juntament amb un Interdictor com el que havien trobat abans. Va poder veure que els coralites ja estaven enlairant-se.

-Bé -va recalcar en Han-. Això s'està posant cada vegada més interessant. No és així?

Següent