Revan (XX)

Anterior

Capítol 20

La Meetra va lluitar per mantenir estable el Falcó de Banús en el seu descens a través de les ferotges tempestes que assotaven el cel sobre l'espaiport de Ciutat Kaas.

Sabia que el planeta castigat per tempestes havia de ser el planeta del que havia parlat Canderous. El que en Revan havia vist en els seus somnis. El Costat Fosc era poderós aquí. Era prou fort com per enviar-li un calfred esquena abaix, però la sensació era infinitament millor que el terrible no-res de Nathema.

Quan va dur la nau per a l'aterratge, va saber amb una seguretat sobtada i inexorable que en Revan estava en algun lloc d'aquest planeta.

-Ell és aquí, T3 -Va dir al seu company, intentant contenir la seva excitació-. Puc sentir-ho.

El droide va xiular ansiosament.

-No serà tan fàcil -Va replicar ella-. Necessitaré explorar per aquí una mica, per aconseguir una sensació d'aquest planeta.

El droide va xiular aprensivament.

-Només queda't a prop i segueix el meu exemple -li va dir ella-. Estarem bé.

Uns quants minuts més tard havia posat reeixidament el Falcó en una de les moltes zones d'aterratge de l'espaiport.

-Ningú aquí sap que sóc una Jedi -li va recordar ella al seu company astromecànic just abans de baixar per la rampa d'entrada-. Intentem que segueixi així.

El seu sabre làser estava col·locat fora de perill fora de la vista i ella s'havia canviat les seves vestidures marrons per uns pantalons negres i un top vermell sense mànigues. Era improbable que algú aquí reconegués l'abillament tradicional de l'Orde Jedi, però no anava a córrer cap risc.

Una oficial de duanes els estava esperant fora de la nau: una dona humana de mitjana edat. El fet que els humans poguessin tenir llocs d'oficials del govern era un bon senyal: òbviament eren prou comuns a Dromund Kaas, tan que ella no atrauria automàticament l'atenció aquí a causa de la seva espècie.

-La seva nau no està registrada -li va dir la dona en bàsic, amb la seva veu simultàniament acusadora i avorrida-. Haurà de venir amb mi.

La Meetra no es va sorprendre que la saludessin en el familiar idioma. Els Sith havien estat una vegada un Imperi que controlava múltiples planetes, cultures i societats. Naturalment recorrerien a la llengua comuna i el bàsic era de lluny l'elecció més simple i més estesa.

-M'agrada mantenir en secret les meves anades i vingudes -Va replicar ella.

-Això es pot arreglar -Va dir la dona amb una mirada ràpida per assegurar-se que ningú podia sentir-les-. Naturalment cobrem uns honoraris per aquesta classe de servei premium.

La Meetra no tenia ni idea de quina classe d'efectiu s'utilitzava a Dromund Kaas, però dubtava moltíssim que acceptessin crèdits republicans.

-Convertiré els meus fons en alguna cosa una mica més fàcil de portar -Va explicar, aixecant un diamant petit però perfectament tallat.

Els ulls de l'oficial de duanes es van il·luminar quan va mirar la valuosa gemma.

-Si manté la meva arribada confidencial, m'asseguraré que sigui recompensada una vegada que converteixi aquests en alguna cosa una mica més fàcil de gastar -li va prometre la Meetra.

Els ulls de la dona es van estrènyer suspicaçment.

-Tinc una estricta política dels diners per endavant -Va dir.

-Potser podria fer una excepció aquesta vegada, atès que ambdues som humanes -li va suggerir la Meetra, obrint-se a la Força per donar-li a la psique de la dona una suau empenta.

-Crec que podria fer una excepció aquesta vegada -Va dir la dona amb un encongiment d'espatlles afable-. Atès que les dues som humanes.

-Sabia que podíem pensar en alguna cosa -Va replicar la Meetra amb un somriure-. Ara, suposo que no sabria el nom d'algú a la ciutat que em donés un preu just per les meves pedres.

-Larvit és la seva millor aposta -Va dir l'altra dona-. Sap regatejar, però no intentarà enganyar-la. Deixi que li doni la direcció.

La Meetra va decidir caminar fins a la botiga d'en Larvit, en comptes de llogar un lliscant. Vagar pels carrers de Ciutat Kaas a peu li donaria una millor sensació del planeta i la seva gent, fent que fos més fàcil encaixar-hi.

La població semblava estar composta principalment de sith de pell vermella i humans, tots vestits amb uniformes estandarditzats o vestits militars. Es va adonar que hi havia un grapat de zabraks i de twi'leks. A diferència dels sith i els humans, ells no portaven uniformes i portaven tots, sense excepció, collarets atordidors. Amb un sobresalt la Meetra es va adonar que els desafortunats esclaus eren probablement descendents dels presoners que s'havien emportat els Sith mil anys abans durant la Gran Guerra hiperespacial.

La direcció que l'oficial de duanes li havia donat era simple i ella va trobar el seu destí sense cap problema. Des de fora, la botiga d'en Larvit no semblava com la classe de lloc en el qual un escolliria dur a terme negocis il·legals. Estava situada al mig del carrer i el seu aparador lluïa el mateix segell oficial del govern que ella havia vist virtualment en tots els edificis pels que havia passat.

Va entrar a la botiga d'en Larvit i va fer una ràpida avaluació del que l'envoltava. Semblava com un encreuament entre una casa de préstecs i un lloc de subministraments. L'home alt i de pèl gris darrere del taulell portava una camisa vermella i uns pantalons negres, tots dos recentment planxats. En la seva espatlla esquerra hi havia diverses barres que probablement representaven alguna mena de rang militar i la butxaca esquerra del pit estava decorada amb el mateix símbol que adornava l'aparador.

La Meetra havia esperat trobar-se en una ombrívola operació del mercat negre, però clarament estava en alguna mena de negoci oficial controlat pel govern. Així i tot, ella no tenia cap altre lloc on anar, així que va anar directa cap a l'home de cabell gris i va deixar un grapat de gemmes sobre el taulell.

-Si us plau, presenti la seva targeta d'identificació imperial... -Va començar a dir ell, però la salutació de rutina va morir a la boca quan va veure la petita fortuna disseminada sobre la superfície del seu taulell.

Els seus ulls es van obrir molt, primer per la cobdícia i després per la por. Saltant des de darrere del taulell, es va llançar a la part davantera de la botiga i va tancar ràpidament la porta i va tirar el pestell.

-Què creu que està fent? -demanà en veu baixa, mirant a través de l'aparador per veure si algú s'havia adonat de la seva sobtada carrera per la botiga.

La Meetra va aixecar lentament la mà dreta cap el sabre làser ocult en el seu cinturó.

-Em van dir que vostè és l'home a qui cal veure per als negocis que vull mantenir en secret.

-Ho sóc, ho sóc -li va assegurar en Larvit, recuperant una mica de la seva compostura-. Però no pot llançar les seves coses sobre el taulell perquè les vegi qualsevol. Què passaria si un inspector se li acudís entrar a donar una volta?

-Ho sento -Va dir la Meetra-. No em vaig adonar que era una cosa important.

En Larvit va esbufegar burleta.

-Genial. Una subjugada. Aquí tens una pista, estrangera. La propera vegada que visiteu Dromund Kaas, aprèn primer els costums.

La Meetra va assentir i va deixar caure la seva mà, però va romandre vigilant.

-Com em va descobrir? -Va preguntar en Larvit-. Qui la va enviar?

-Importa? -Va replicar la Meetra.

En Larvit va negar amb el cap i es va obrir camí cap enrere per inspeccionar les pedres que encara descansaven sobre del taulell.

-És això el nombre complet de la seva col·lecció? -Va preguntar ell, recollint una de les gemmes i aixecant-la cap al seu ull envellit per inspeccionar-la més de prop.

-És tot el que estic disposada a vendre ara mateix.

-Comprenc -Va dir ell amb un somriure-. Necessita els crèdits immediatament o pot esperar unes quantes setmanes?

-Quina és la diferència?

-Puc donar-li més si em dóna temps per trobar al comprador adequat -Va explicar ell.

La Meetra negà amb el cap.

-No tinc aquesta mena de temps.

-Això és desafortunat -va dir ell comprensivament-. Això s'haurà de reflectir en el preu, és clar.

-Per descomptat.

-Estic disposat a oferir-li set mil crèdits imperials pel lot -Va dir ell, inclinant-se cap enrere i creuant els braços per donar a entendre que el preu no era negociable.

La Meetra no anava a caure en un truc tan vell. Fins i tot encara que no tenia ni idea de quin era el valor real d'un crèdit imperial, havia regatejat prou en la seva època com per saber que la seva oferta d'obertura era merament una referència.

-Vint Mil -Va replicar ella, sabent que era una suma ridículament alta.

-Fins i tot si pogués vostè esperar trobar un comprador jo mai podria superar els divuit mil -Va respondre ell-. Li'n dono deu.

-Que siguin quinze i prometo que vindré a vostè primer la propera vegada que busqui un tracte.

-Li donaré dotze -Va dir ell, agitant un dit a la cara d'ella-. No trobarà ningú que pugi d'onze!

-Les vendré per tretze i una mica d'informació -Va respondre ella.

-Quina classe d'informació?

-Estic buscant algú. Un amic. Necessito el nom d'un contacte que sàpiga com trobar a la gent.

-A gent que no vol ser trobada?

-Preferiria no dir-ho.

El dependent va creuar els seus braços de nou i es va acariciar la barbeta pensativament.

-Que siguin dotze cinc-cents i tenim un tracte. Fins i tot organitzaré la reunió.

Deu minuts més tard la Meetra va sortir de l'establiment amb dotze mil cinc-cents crèdits imperials i una cita per trobar-se amb algú anomenat Sechel d'aquí a dos dies.

La Meetra es va sorprendre per l'atmosfera de classe alta de la Sala Nexus.

Durant els passats dos dies havia arribat a descobrir que tot en la societat imperial es tractava d'estatus, castes i classes. Clarament el seu contacte era un ésser de rang significatiu.

Va ser saludada a la porta per un jove humà que portava robes cares i un collaret d'esclau lluït prominentment. En Larvit devia haver proporcionat una descripció d'ella, perquè ell va semblar saber qui era ella.

-Benvinguda a la Sala Nexus -Va dir el jove, baixant respectuosament la mirada a terra-. L'amo Sechel l'està esperant.

A ulls de la Meetra, l'esclavitud era una de les pràctiques més vils i menyspreables de la galàxia. La República havia prohibit oficialment l'esclavitud, encara que sabia que encara existia sota eufemismes com servei obligat per contracte o assistent personal de per vida. I en els planetes controlats pels hutts, que estaven fora de la jurisdicció de la República, els individus es compraven i es venien obertament com possessions personals. Però d'alguna manera el que havia trobat a Dromund Kaas semblava molt pitjor.

A l'Imperi Sith l'esclavitud era una institució social, governada per lleis i regulacions i aparentment acceptada sense qüestionar-la pels ciutadans. Els esclaus eren símbols del rang. Els rics i poderosos els utilitzaven com símbols del seu estatus per ser mostrats davant dels que els miraven.

Hi havia una abjecta indefensió als ulls dels esclaus. Estaven condemnats a una vida de servilisme sense opcions de llibertat. Fins i tot en els planetes hutts els esclaus podien almenys somiar amb anar un dia a la República i començar una nova vida. Però en l'Imperi Sith, els esclaus no tenien cap lloc on fugir. Tots els planetes els condemnarien. Com a molt un esclau fugit seria retornat a un propietari enfurismat o reclamat per un de nou. Múltiples intents de fugida rebien una execució pública, una mort lenta i agonitzant segons el que la Meetra havia vist en els arxius oficials de Nathema.

-Perdoni'm, senyora -Va dir el jove, inclinant molt el cap i unint les seves mans en un gest universal de súplica-, però no es permeten droides dins del club.

-Espera aquí, T3 -Va dir la Meetra.

La seva veu es va tornar aguda mentre lluitava per contenir la seva fúria davant les circumstàncies del jove. Desafortunadament, l'esclau va pensar que la seva ràbia tot just continguda anava dirigida a ell i va començar a tremolar.

Ella va poder veure el terror en els seus ulls i només va poder imaginar de quins càstigs seria objecte si ofenia a una convidada del club. Però sens dubte s'enfrontaria a conseqüències fins i tot pitjors si anés a violar les regles i deixar que T3 l'acompanyés dins.

Ella no es va atrevir a oferir cap paraula de consol. No podia fer res que pogués atreure l'atenció sobre si mateixa. Així que simplement va haver de deixar patir el jove, esperant silenciosament que la seva angoixa mental passés ràpidament una vegada que ella entrés.

-S-Si us plau, que segueixi'm -Va quequejar ell.

Encara tremolant, la va portar fins a una taula a la part de darrere on un sith amb cares robes de cortesà ja estava assegut. Ella va poder dir per la seva aparença, i fins i tot per la manera en què estava assegut, que era més un diplomàtic que un guerrer. Hi havia alguna cosa tova i suau sobre el seu aspecte. Els seus músculs no estaven ben definits i no semblava posseir la consciència física de si mateix comuna entre aquells que confiava en les seves habilitats marcials per sobreviure. Clarament era part de l'aristocràcia.

La Meetra va prendre nota mental per no subestimar-lo. Qui no tenia habilitats físiques probablement ho compensava de més amb intel·lecte i astúcia.

En Sechel acomiadà al jove esclau amb un gir despectiu del seu canell i després li va fer gestos a ella perquè s'assegués a taula en una cadira davant seu.

Quan ella ho va fer, ell va mostrar un somriure molt practicat i ella es va adonar d'una cosa estranya sobre la seva cara. A més de la seva pell vermella, els sith estaven marcats per apèndixs carnosos que penjaven de les seves galtes i barbeta. En Sechel, dos dels apèndixs eren monyons desfigurats. Semblava com si poguessin haver estat tallats.

Ella va apartar la seva atenció de les galtes d'ell i la va pujar fins als seus ulls, per por que ell l'enxampés mirant la seva deformitat.

-En Larvit em diu que està vostè buscant a algú -Va dir en Sechel, llançant directament al gra de l'assumpte davant seu.

-Va dir que vostè podria ajudar-me a trobar-lo -Va replicar la Meetra.

-Pel preu adequat puc trobar gairebé a qualsevol -li va assegurar en Sechel-. I resulta que sé que té vostè fons més que amplis per cobrir les meves despeses.

-Veig que en Larvit no creu en la discreció quan es tracta de discutir els assumptes de negocis -Va grunyir la Meetra.

-Si no volia que ell discutís els termes del seu tracte, hauria d'haver negociat en el preu -Va replicar en Sechel-. He d'assumir que vol que la nostra discussió es mantingui en privat?

La Meetra va assentir, preguntant-se quant seria la compensació.

-Parli'm de la persona que està buscant.

-Estic buscant un sith.

La Meetra no era prou ximple com per admetre que estava buscant a Revan. Sense saber qui l'hi havia portat o per què, fins i tot treure'l a la llum seria un risc massa gran. Gràcies a l'hologravació de T3, si podia trobar al seu segrestador, ell podria portar-la fins a Revan.

-Té nom aquest sith?

-Probablement ell sí que en té, però no sé quin és.

-Ah, progressem -Va dir en Sechel, unint les seves mans amb una palmada i fregant-se-les amb anticipació-. Ara sabem que és home. Pot proporcionar-me una descripció?

-Puc fer una cosa millor que això -Va respondre ella, traient un holoprojector personal d'una de les seves butxaques.

Va prémer un botó i aquest va mostrar una imatge estàtica que havia gravat de l'hologravació de T3. La imatge s'havia retallat curosament per eliminar qualsevol rastre d'en Revan o del Falcó de Banús, deixant només un primer pla del sith que l'hi havia portat.

La reacció d'en Sechel davant la imatge era tan subtil que la Meetra gairebé no es va adonar. Els seus ulls es van obrir més, lleugerament, reconeixent-lo. Una reacció instintiva i inconscient. Va durar només una fracció de segon i la Meetra va quedar impressionada per com que ell va ser capaç d'ocultar la seva sorpresa.

-Interessant -Va dir el sith, pretenent estudiar la imatge-. Sembla ser un Lord Sith. Això vol dir que hauré de cobrar més.

No hi havia cap dubte en la ment de la Meetra que en Sechel sabia exactament qui era el Lord Sith, però creia que hi havia més benefici en seguir-li el joc que destapar la seva mentida.

-Necessito parlar amb ell sobre un assumpte urgent.

-Potser si em conta la naturalesa del seu assumpte, això m'ajudarà a trobar-lo. És un amic? Un enemic?

-No és exactament un amic -Va dir evasivament la Meetra-. Però amb certesa no és un enemic. Ell té informació sobre un assumpte privat que desitjo discutir.

-Ocultar-me informació farà la feina més difícil -li va advertir en Sechel-. Això pujarà el preu substancialment.

-Ja sap que puc pagar-li -li va recordar ella-. Els meus assumptes seguiran sent privats.

-Si localitzo en aquest ésser, què he de dir-li?

La Meetra dubtà. No sabia la naturalesa exacta de la relació entre en Sechel i el misteriós sith. Si eren amics, ell no li diria simplement on trobar-lo. No sense advertir-li a ell primer.

-M'agradaria fixar una reunió entre nosaltres -Va dir ella finalment, esperant que la seva resposta fos prou vaga com perquè en Sechel encara pensés que ella no pretenia fer-li mal algun a l'altre sith.

-Una reunió privada, sí? -Va preguntar ell amb un somriure.

La Meetra va assentir.

-Molt bé -Va dir ell-. Intentaré localitzar-lo i oferir-li fixar una reunió. Per descomptat, no puc prometre que estigui d'acord amb veure-la.

-És pel seu bé -Va dir la Meetra-. Estic segura que pot ser vostè molt convincent.

-Amb certesa. Però això també costa més.

La Meetra va somriure amb cansament.

-Quant?

-Cinc mil crèdits.

En Sechel va demostrar ser un negociador molt més sagaç que en Larvit. Ell sabia que tenia tots els avantatges. Al final van acordar que fossin quatre mil crèdits, molt més a prop de la seva oferta inicial que el que la Meetra havia pretès originalment.

Ella es va aixecar per deixar la taula i llavors va ser colpejada per una sobtada inspiració-. Quant per comprar l'esclau de la porta? -Va preguntar ella.

Si pogués comprar al jove, podria donar-li la llibertat.

-Si està vostè interessada a comprar esclaus, trobareu una selecció molt millor en el mercat central de la ciutat -li va assegurar a ella.

-Estic interessada en ell específicament -Va dir ella.

-Per què?

No hi havia error en la sobtada sospita en la veu d'en Sechel i la Meetra va saber que havia jugat malament la seva mà.

-M'agrada el seu aspecte -Va dir ella amb un somriure tímid.

-Pot contractar els seus serveis parlant amb el conserge del club -Va dir ell.

-Això és una cosa que hauré d'estudiar -Va dir ella, amb el seu cor enfonsant-se quan es va adonar que no podia fer res pel jove ara.

En Sechel simplement no oblidaria el seu interès poc usual en un esclau d'una altra manera anònim. Si ella feia alguna cosa per ajudar-lo a aconseguir la llibertat, amb certesa això tornaria a la ment d'en Sechel i ella no podia arriscar-se a destruir la seva tapadora.

-Li agradaria que jo fes que ell l'escortés a fora? -li va oferir Sechel.

-Gràcies -Va dir ella, somrient lascivament.

El jove va ser cridat a la taula i ella va poder sentir la por d'ell en ser assenyalat per la dona a la qual ell pensava que havia ofès abans. Ell no parlava mentre li portava fins a la porta, on T3 estava esperant.

-Va ser un plaer servir-lo, senyora -Va dir ell, amb la seva veu trencant-se.

-Tot va ser satisfactori -Va dir ella, amb la seva veu omplint-se de desdeny i menyspreu.

L'esclau va inclinar el cap i va retrocedir, òbviament alleujat davant el que percebia que era una reacció més normal d'una client del club. Quan ell va tornar a esvair-se dins, la Meetra girà sobre els seus talons i es va allunyar ràpidament, ansiosa per deixar enrere el club.

T3 va córrer a corre-cuita per agafar-la, xiulant una pregunta.

-Ens estem acostant -li va prometre. Llavors va afegir-: Com més aviat sortim d'aquest maleït planeta, millor.

Següent