Revan (XXVI)

Anterior

Capítol 26

L'Scourge surava a la vora del somni. El seu cos estava esgotat, però la seva ment estava agitada. Incapaç de tranquil·litzar els seus pensaments i deixar que el somni l'emboliqués, es movia i es girava.

A diferència dels seus companys Jedi, mai havia après a seure i meditar per obtenir suport de la Força. El Costat Fosc es tractava d'acció i activitat, no de contemplació tranquil·la. Però sabia que si no intentava alguna cosa, hauria de suportar una nit llarga i sense descans.

Es va aixecar fins a quedar en una posició asseguda i va tancar els ulls, intentant obrir-se a la Força. Prenent aire lentament i profundament, es va concentrar a deixar oberta la seva ment a les infinites possibilitats que s'arremolinaven a través del temps i l'espai. Després de diversos minuts se les hi va arreglar per entrar en un estat de semiinconsciència.

En Revan jeia immòbil al terra de la sala del tron ​​de la Ciutadella. La Meetra i l'Scourge jeien al seu costat, amb els seus cossos retorçats i trencats, aferrant-se als últims moments de vida.

L'Emperador es va aproximar al trio, mirant-los amb un menyspreu fred i casual mentre s'acostava als seus adversaris caiguts. L'Scourge va intentar posar-se dret i fugir, però els seus membres esguerrats no suportarien el seu pes. Tot el que va poder fer era arrossegar-se sobre el seu ventre com un cuc.

Els seus esforços van atreure l'atenció de l'Emperador, que no va parlar però es va acostar i va baixar sobre un genoll. Va agafar-lo per l'espatlla i li va donar la volta de manera que mirés als buits bessons ulls de l'Emperador.

Quan va allargar una mà i la va col·locar sobre el front d'ell, el sith va començar a cridar.

Els ulls de l'Scourge es van obrir de cop quan la seva ment va saltar a un estat de consciència d'alerta completa. El seu cor estava martellejant i encara podia sentir el so dels seus propis crits ressonant a les orelles.

Mirant al seu voltant a la cova va comprendre que el crit devia haver estat confinat a la seva ment. Ni la Meetra ni en Revan havien reaccionat de cap manera. Ella estava en la mateixa posi de cames creuades que en Revan assumia sovint durant el seu temps a la presó de la Nyriss. En Revan estava agenollat ​​davant de T3-M4, inclinat cap endavant mentre tornava a veure l'holovídeo de la seva dona i el seu fill.

L'Scourge va negar amb el cap, intentant apartar d'una empenta les restes del seu somni. Però el record es va quedar amb ell i ell va començar a comprendre que el que havia vist era alguna cosa més que un simple malson.

L'experiència no tenia la sensació nebulosa i surrealista d'un somni. Havia estat massa vívid, amb els detalls massa aguts i precisos per ser una ficció manifestada pel seu subconscient. Només hi havia una explicació possible per al que havia passat: la Força li havia donat a Scourge una visió.

Les mans de l'Scourge van començar a tremolar lleugerament quan va comprendre que havia estat testimoni de la seva pròpia destrucció a mans de l'Emperador. El que era fins i tot pitjor, la visió li deixava clar que la Meetra i en Revan patirien la mateixa destinació. S'havia obert a la Força i ella li havia mostrat que la seva missió esdevenidora acabaria en fallada.

Ell va mirar als Jedi, preguntant-se si els havia d'advertir. Fins i tot si ho feia, creurien el que ell els hi digués? S'ho podria creure ell?

El seu entrenament a l'Acadèmia li havia ensenyat poc sobre les habilitats profètiques de la Força. Era el que havia vist inevitable o era un destí que d'alguna manera podia evitar? Potser la seva forta connexió amb el Costat Fosc d'alguna manera donaria color a les seves visions, distorsionant-les de manera que mostressin els pitjors futurs possibles.

El curs més simple seria explicar-li a Revan el que havia vist i sentit i la seva opinió d'això. Però l'Scourge sabia que la confiança dels seus aliats en ell ja era fràgil. Si admetia que pensava que la seva missió estava condemnada, podria convèncer-los que no podien confiar en ell. Podrien decidir que la seva presència causaria la seva decisió. Després de tot, era ell qui havia vist la visió.

L'Scourge continuà lluitant amb el que havia vist, intentant comprendre el que significava i el que hauria de fer al respecte. Però després de diversos minuts més de parlar silenciosament amb si mateix en cercles, va comprendre que simplement no trobaria les respostes per si mateix.

Es va impulsar per posar-se dret i va anar fins on Revan estava assegut. T3 va detenir la seva reproducció de l'holovídeo quan ell es va aproximar, però va deixar fixa la imatge de la dona i el fill d'en Revan surant en l'aire.

-Puc parlar amb tu? -Va preguntar l'Scourge, asseient al costat del Jedi sense esperar una replica.

-Pots -Digué en Revan, sense molestar-se a apartar la seva mirada de la projecció de la seva família.

-Vull saber més sobre la Força -Va dir l'Scourge-. Vull comprendre-la com tu.

En Revan es va tornar per dirigir-li una mirada curiosa.

-Vols saber això ara?

-Aquesta podria ser la nostra última oportunitat -Va dir l'Scourge-. He estat pensant en una cosa que em vas dir l'última vegada que vam parlar en la teva cel·la.

-El què?

-Sabies que la Meetra venia a rescatar-te perquè la Força t'havia donat una visió.

En Revan va somriure.

-En realitat, m'estava tirant un farol. Estava intentant enganyar-te. Estava esperant que poguessis somiar amb mi escapant i creguessis que la Força t'estava guiant ajudar-me.

-És així com passa? -Va preguntar l'Scourge, lleugerament ofès per la confessió d'en Revan-. Vénen a tu en els teus somnis?

-No. Una versió de la Força és més poderosa que qualsevol somni. Hi ha una intensitat que t'assalta i els detalls no s'esvaeixen. Però m'imagino que tu no coneixeries la diferència.

Ara la conec, va pensar l'Scourge.

-No em disculparé per mentir -Va dir en Revan, confonent la raó del silenci del seu company-. I si et fa sentir millor, realment vaig tenir una visió de la Meetra després que parléssim.

-Això sembla una coincidència altament improbable -Va apuntar l'Scourge.

-Així són els camins de la Força -Va dir en Revan-. Causa i efecte no són una simple relació lineal. La Força transcendeix l'espai i el temps. Flueix a través de nosaltres i al voltant de nosaltres. Influencia el nostre passat, el nostre present i el nostre futur. Potser et vaig parlar de visions perquè sabia que la Força estava intentant arribar fins a mi. O potser la Meetra va venir a Dromund Kaas perquè et vaig dir que algú venia a rescatar-me.

-Però ella va començar a buscar-te molt abans que tinguéssim la nostra conversa -Va protestar l'Scourge.

-És complicat -Va respondre en Revan amb un somriure críptic-. Els estudiosos Jedi han dedicat segles per comprendre els camins de la Força i només hem esgarrapat la superfície.

L'Scourge va intentar pair silenciosament el que se li estava dient. Alhora, va intentar formar les preguntes que li donarien les respostes que volia sense revelar el que havia vist.

-Una vegada que vas tenir la visió de la Meetra, vas estar segur que ella venia? Sabies segur que ella ajudaria a alliberar-te?

En Revan va negar el cap.

-Mai podem estar segurs de res. El futur sempre està en moviment i una visió et mostra només un dels possibles resultats.

-Llavors a quin propòsit serveix una visió?

-Ens guien -li va explicar en Revan-. Ens donen concentració. Ens mostren una meta per la qual esforçar-nos per assolir o alguna cosa que podem treballar per evitar.

-Llavors les visions no són absolutes?

-Com he dit, el futur sempre està en moviment.

Hi va haver un altre llarg període de silenci abans que l'Scourge fes una altra pregunta.

-Has tingut alguna visió del que passarà quan ens enfrontem a l'Emperador?

-No -Va dir en Revan-. El Costat Fosc enfosqueix la meva visió. Tots estem entrant en un moment i un lloc d'ombres i no puc prometre que sortim mai.

-Això no et terroritza?

-La por és només una emoció. Un truc que la ment ens juga. Has d'aprendre a deixar la teva por a un costat.

-A nosaltres els Sith se'ns ensenya a abraçar la nostra por -li va dir l'Scourge-. La transformem en fúria i l'utilitzem per alimentar el Costat Fosc.

-Però llavors les vostres accions sempre estaran dirigides per la por -Va dir en Revan.

-I què impulsa les vostres accions? -Va preguntar l'Scourge-. La lògica? La raó?

-No -Va admetre en Revan-. Si jo fos raonable, no hauria deixat a la meva família enrere per enfrontar-me a l'Emperador.

-Llavors per què ho vas fer?

En Revan va assentir en la direcció de l'holoprojector.

-Per ells. Vull que el meu fill visqui una vida llarga i sana. Vull que conegui la pau, no la guerra. He vingut a detenir a l'Emperador per ell.

-I què passa si no l'aturem? -Va dir l'Scourge, apropant-se perillosament al cor del que realment volia dir-. Què passa si és massa fort?

-Aquesta és una possibilitat -Va admetre en Revan-. Però fins i tot si fallem a derrotar-lo, encara hi ha esperança. El meu retorn li farà aturar-se un moment. Es preguntarà com em vaig alliberar de les cadenes de la seva voluntat. Es preguntarà per què he tornat i quant sap ara la República del seu pla. Ni tan sols es preguntarà per Malak. Per tot el que sap l'Emperador, en Malak encara està allà fora, conspirant per acabar amb l'Emperador si jo marro.

-Només estàs intentant aconseguir temps -Va panteixar l'Scourge-. No t'importa si l'Emperador ens mata a tots. Només vols retardar-lo!

-No -Va dir en Revan-. Vull viure. Fins i tot més, vull purgar a la galàxia de la seva maldat d'una vegada i per sempre. Però comprenc que pot haver victòria fins i tot en la derrota. Fins i tot si fallem, aconseguirem temps. Potser uns quants anys. Més probablement unes quantes dècades.

-Temps perquè el teu fill es converteixi en un home -Va apuntar amargament l'Scourge-. Estàs esperant que ell acabi el que tu podries no acabar?

-Ell o una altra persona -Va admetre en Revan-. La Força sempre s'esforça per aconseguir equilibri. L'Emperador és un agent de la foscor i la destrucció. És inevitable que un campió de la llum s'alci un dia per oposar-s'hi. Jo podria ser aquest campió. -Va parlar sense rastre d'arrogància-. He representat aquest paper abans. Almenys, faré que l'Emperador faci un pas enrere i reconsideri el seu pla. Si aquest és el meu destí, si el meu paper és sacrificar-me per algú que vindrà després, llavors l'abraçaré.

L'Scourge va negar amb el cap.

-Estic començant a pensar que estàs tan boig com l'Emperador. Jo no tinc intenció de morir demà.

-Ni jo tampoc. Però si la mort arriba, m'enfrontaré a ella sense por. Descobriràs que la nostra tasca és més fàcil si et pots convèncer a tu mateix de fer el mateix -Va dir, abans de tornar la seva atenció a l'holoprojecció.

-Comença des del principi -Va dir en Revan a T3 i l'astromecànic va reiniciar obedientment la gravació.

L'Scourge es va posar dret i va tornar a la secció de la cova en la qual havia estat assegut abans. Va considerar breument parlar amb la Meetra i llavors va comprendre que seria una pèrdua de temps. Ella només repetiria el que en Revan havia dit.

El Sith es va asseure i va creuar de nou les seves cames, tancant els ulls. Però no va ser capaç d'aclarir la seva ment aquesta vegada. En el seu lloc, va seguir revisant les paraules d'en Revan, reproduint-les contra les imatges duradores de la seva visió, intentant comprendre el que significava tot allò.

 Següent