Renaixement (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Quan els androides metges MD-10 es van activar la Mara ja s'havia esmunyit fins a la inconsciència. En Luke li va agafar fortament la mà mentre ella romania estirada a l'herba, prop de la taula. Al seu voltant l'aire era fresc i portava perfums nocturns i la suau música dels insectes. En Kenth Hamner romania dempeus, inquiet però en silenci.

En Luke va evocar la veu d'en Yoda. «Un Jedi no coneix la por».

Va ajudar una mica, però la por aguaitava sota la pell. No podia perdre la Mara, ara no.

Va intentar mantenir-se serè, aquest tipus de pensaments eren perillosos. Però mentre amb més afany ho intentava, més difícil era, i tots els seus entrenaments Jedi semblaven empal·lidir davant la força de les emocions poc conegudes.

«Aguanta, Mara. T'estimo».

Va sentir la seva agitació. Ella patia, però la Força li va dir que encara era forta i que sota aquesta vitalitat hi havia un innegable sentiment de disconformitat. No exactament com quan havia estat terriblement malalta per la malaltia creada pels yuuzhan vong. Podria l'organisme haver mutat de nou? Hi havia finalitzat la seva llarga i esperançadora curació?

Va contemplar, en tensió, com l'androide metge desapassionadament comprovava les seves constants vitals, utilitzant els seus sensors per analitzar el cos de la seva esposa.

Enmig d'aquella situació, els seus ulls es van obrir de nou amb una sacsejada i va veure la seva pròpia por allà reflectida. Una por que no ajudava.

-Està bé -va dir-. Què ha passat?

-És el nen -va dir la Mara-. És el nostre nadó, Luke, no puc...

-I no ho faràs -li va prometre fermament-. Tot anirà bé.

L'androide metge va tenir un diagnòstic un moment més tard.

-Una reacció tòxica en la placenta, va dir parlant amb una pronunciació molt marcada i sonant com un brunzit. Es recomanen quatre centímetres cúbics de cardinex.

-Fes-ho -va ordenar en Luke.

Va contemplar com l'agulla hipodèrmica lliurava la dosi. En segons, la respiració de la Mara es va calmar i va començar a reprendre color.

-Què ha causat això? -va preguntar en Luke a l'androide.

-Un agent químic desconegut.

-Verí?

-Negatiu. Una reacció placentària inusual. La substància no és, d'altra banda, tòxica. La substància és un complex compost salí, anàlisi parcial -va fer una llista d'una seqüència d'agents químics.

-Les llàgrimes de la Vergere -va dir la Mara suaument. Va tractar d'asseure's.

-Tan sols reposa. Queda't aquí descansant un minut.

-Em sento una mica millor, deixa'm aixecar, Skywalker.

-Llàgrimes? -va dir en Kenth Hamner, confós.

-Els Yuuzhan vong em van infectar amb algun tipus d'arma biològica -va explicar-li la Mara-. Van intentar matar-me amb ganes, i ho haguessin aconseguit de no haver estat per aquella criatura amb el yuuzhan vong assassí.

-El que pretenia desertar?

-Elan, si. Ella tenia una mascota que li va donar al Han un vial de les seves llàgrimes, o almenys és el que va dir. Li va explicar que jo havia de prendre-les, així ho vaig fer i em van sentar bé. La malaltia va començar a remetre.

L'allargada cara d'en Hamner semblava pensativa.

-I tu creus que les llàgrimes t'han causat el que t'acaba de passar?

-No traguem conclusions precipitades -va protestar en Luke.

-Em vaig quedar sense llàgrimes fa alguns mesos -va dir la Mara-. He estat prenent una versió sintetitzada. Luke, està matant al nostre fill.

-No pots saber això -va replicar en Luke-. L'androide metge no està equipat per fer aquest tipus d'anàlisi i comprovar-ho.

-Ja ho sé -va admetre la Mara.

Es va sentir com si fos de durciment. En Luke es va asseure, estrenyent els seus dits en el seu pèl, intentant pensar. Gairebé va saltar en sentir el so del trencament de la barrera del so en la distància, probablement només fos un pilot en ratxa practicant maniobres atmosfèriques sobre el mar.

-Puc portar-te a una instal·lació mèdica en deu minuts -va dir en Hamner a la Mara.

-No! -La Mara gairebé va cridar-. Així perdrem la nostra oportunitat d'escapar d'en Fey'lya.

-Mara, no tenim elecció -va dir en Luke.

Ella es va aixecar de nou. Aquesta vegada en Luke no va intentar aturar-la.

-Sí, en tenim -va insistir-. No tindré el meu fill sota arrest domiciliari. Si no prengués les llàgrimes, estaria bé, no és així, MD?

L'androide roncava i assentia.

-El perill actual ha passat, l'evitació de la substància previndrà la recurrència.

-Què passa si després de tot no fossin les llàgrimes? -va preguntar en Luke. L'exasperació es percebia en les seves paraules.

-Ho són -va replicar la Mara-. Sé que ho són.

-A més, alguna cosa va sortir malament amb la droga sintètica. Si hem de sintetitzar una nova, necessitem estar aquí, a Coruscant.

-Si ens quedem, ens tindran tan controlats que mai més podrem escapar. Estarem a la seva mercè, i després que? Suposa que en Fey'lya canvia d'opinió i decideix entregar-nos als yuuzhan vong. Estarem atrapats i com se suposa que he de lluitar en aquestes condicions? O el que és pitjor: amb un nadó. Luke, és l'hora. Ho saps, ho saps. Hem de fer això.

En Luke va tancar els ulls i va buscar en la part de darrere de les seves parpelles a la recerca d'opcions. No en va trobar cap.

-D'acord -va concedir finalment-. Kenth, si ets tan amable de portar-nos als nostres apartaments.

-Per descomptat -va respondre en Hamner-. Estic a les teves ordres.

En uns instant havien enlairat. Pel que en Luke deia, la Mara estava bé ara. Ell mateix es va estremir en el més profund.

Va activar el sistema de comunicació i va realitzar diverses trucades, un a la Cilghal, la sanadora Jedi Mon Calamari, i una altra a Ism Oolos, físic ho'din de gran renom. Tots dos van estar d'acord a reunir-se amb ell en els apartaments. Una tercera crida a l'ithorià Tomla El li va revelar que el remeier estava fora del planeta, ajudant als refugiats del seu món destruït.

En Hamner els va deixar a la zona d'aterratge de la seva teulada. La Cilghal ja hi era i el reptilià Ism Oolos va arribar poc temps després. En Luke i la Mara van donar les gràcies a Hamner. El coordinador els va desitjar sort i va partir.

-Fes les maletes, Skywalker -va dir la Mara, una vegada que va estar dins-. Hem de partir en dues hores.

-Un examen conscienciós trigarà molt més que això -es va queixar l'Oolos-. Algunes anàlisis només puc fer-les en el meu laboratori, per obtenir bons resultats.

-Has de pensar en el teu fill -va dir la Cilghal suaument.

-Ningú necessita recordar-me això -va dir asprament-. Poseu-vos-hi.

Mentrestant, en Luke a contracor va començar a preparar el seu vol, però cada pas que anava en aquesta direcció li resultava més costós. Coruscant tenia les millors instal·lacions mèdiques de la galàxia. Com podia negar-los això a la seva dona i el seu fill?

Podia sentir a la Cilghal concentrant-se, llegint a la Mara en la Força, tractant d'obtenir informació de la generació i interacció de les seves cèl·lules. Va albirar ràpids moviments de l'Oolos prenent mostres de pell i sang, lectures sòniques i com omplia de dades el seu datapad metge.

La Mara els hi va donar una hora, després els va fer parar de cop. En Luke va deixar el que estava fent i va tornar a l'habitació.

-Conclusions? -va preguntar la Mara.

L'Oolos va sospirar.

-El Droide metge tenia raó. Les llàgrimes sintetitzades estan tenint un efecte imprevist en la placenta. L'atac actual va ser provocat per estrès, però si continua prenent-les poden provocar la mort del nadó.

La Cilghal va assentir amb el seu bulbós cap en senyal d'acord.

-Coincideixo -va dir la Mon Calamari.

-Pots tornar-les a sintetitzar? -va preguntar en Luke-. Reconfigurar la substància de manera que no tingui aquests efectes?

L'Oolos es va fregar les seves minúscules mans.

-Encara no sé per què les llàgrimes originals van funcionar -va dir, amb una nota de lament en la seva veu-. Vam ser capaços de duplicar sense arribar realment a comprendre-les.

-Alguna cosa deu ser diferent o això no estaria passant -va dir en Luke.

-Per desgràcia -va afegir l'Oolos-, no crec que això sigui cert. La naturalesa de la reproducció cel·lular en un fetus és lleugerament diferent a la dels processos naturals que tenen lloc en els adults humans. Les llàgrimes van causar que les cèl·lules de la Mara imitessin aquest procés d'alguna manera, d'aquí la seva regeneració. La malaltia yuuzhan vong està encara en les seves cèl·lules. Entén-lo. Les seves cèl·lules han rebut merament el poder de mantenir sota vigilància i control el dany produït, sigui el que sigui el que ho causi.

-Segueixo sense entendre el problema.

-El Problema és que la substància, d'alguna manera, no reconeix el creixement fetal com una part del funcionament normal d'un cos humà. D'aquesta manera intenta realitzar ajustos en els processos de desenvolupament, tractant al nen gairebé com si fos una malaltia. Successivament el sistema immunològic de la Mara resisteix, s'oposa i rebutja aquestes modificacions. Al llarg del temps, el residu d'aquest conflicte ha crescut tant com per causar un xoc tòxic. D'acord amb la seva història cel·lular aquest creixement va començar amb l'embaràs, i fins ara no havia arribat a nivells perillosos.

-Vaig prendre les llàgrimes reals en els primers mesos -va dir la Mara.

-Precisament -coincidí la sanadora-. Les qualitats que permeten a les llàgrimes reduir els efectes de la teva malaltia són perilloses per al teu fetus.

-Però el meu fill està bé?

-No sento que el nen presenti danys en el procés -va respondre la Cilghal.

-Crec que la Jedi Cilghal té raó -va dir l'Oolos.

-Però la Mara està en l'últim mes -va dir en Luke-. Si a les toxines els ha portat vuit mesos assolir aquests nivells...

-Ha arribat el nivell de tolerància màxima -va dir l'Oolos-. El seu cos eliminarà totes aquestes substàncies químiques amb el pas dels anys, però en els següents mesos romandran en nivells perillosos. No sembla que el simple estrès li vagi a provocar un altre atac, però una única ingesta de les llàgrimes podria haver conduït a una reacció molt més violenta que la que ha experimentat avui.

-Hi ha alguna manera d'eliminar aquests verins artificialment? -va preguntar la Mara.

-Sí.

-Sense risc per al meu fill?

El científic ho'din va baixar les espines del seu cap.

-No, el risc estaria present.

-Bé, afegim això a la categoria del que ja sabem -va dir la Mara-. Deixaré de prendre les llàgrimes fins que el nostre fill neixi. Després començaré a prendre-les de nou.

-Podríem induir el part ara -va dir l'Oolos.

La Mara va arrufar les celles.

-Sembla una equivocació. Oolos, de veritat recomanes això?

-Ho recomano -va dir l'Oolos.

La Cilghal va semblar reticent.

-No ho recomano -va dir per fi-. Lògicament, és el que cal fer, però quan observo amb deteniment aquest camí, veig fosques ombres.

-I si ho porto a terme sense prendre les llàgrimes?

-Les Ombres hi són, i el dolor, però també l'esperança.

La Mara es va aixecar i va posar la seva mirada en Luke.

-Estem a punt per anar-nos-en? -va preguntar.

-Jo, Mara...

-Ni se t'acudeixi començar. El nostre nadó està sa i seguirà sa. T'ho prometo. Passarem per això, no tindrem cap problema. Hem de marxar. Anem-nos-en.

-Podria acompanyar-vos? -va preguntar la Cilghal.

-És clar -va replicar la Mara.

-Malauradament, no puc fer-vos la mateixa oferta -els hi va dir l'Oolos. Les meves responsabilitats amb els meus pacients i la Nova República són massa grans per deixar-los de costat. Desitjaria convèncer-vos perquè us mantinguéssiu a prop, però conjecturo que no puc. Us desitjo el millor als quatre. Faré allò que pugui per millorar la substància, a partir del que sé. Seria prudent que consultéssiu amb mi de tant en tant.

-Gràcies -va dir en Luke al sanador-. Gràcies per tot.

* * *

La Jaina va baixar amb el seu Ala-X en les ombres de la nit de Coruscant, delectant-se en el tacte de la palanca a la mà i en la sensació aclaparadora de l'acceleració. Es va sentir com si cridés amb totes les seves forces i ho va fer. Era bo tornar a volar. Feia molt temps que no se sentia tan bé.

Durant mesos havia estat apartada de la cabina de pilot per danys oculars, i fins i tot després d'haver-se curat, l'Esquadró Murri havia mostrat una marcada reticència a enrolar-la de nou. Se li havia revelat gradualment, de manera rastrera, que, per la seva condició de Jedi i a la seva implicació en el rescat a Yavin IV, no la volien de tornada. Havia passat de ser la nena bonica a una petita i lletja responsabilitat.

Només el coronel d'avui, Darklighter, (l'home que en el seu dia la va reclutar per a l'esquadró) li havia suggerit que s'estengués la seva absència indefinidament. No li importava ara. Coruscant volava veloç sota ella. Un univers d'estrelles es va obrir. Era pilot d'un Ala-X. Demà li doldria, no avui.

Va apuntar el morro de la seva nau lluny del planeta i la seva multitud de satèl·lits, fora, directament a les estrelles, i es preguntava on estaria la seva família. L'Ànakin estava ocultant-se al voltant de la galàxia amb Booster Térrik, vetllant per la seva amiga la Tahiri. El seu bessó Jacen estava amb els seus pares, intentant disposar el «gran riu» del seu oncle Luke, un conjunt de rutes i cases franques dissenyades per ajudar els Jedi a escapar dels yuuzhan vong i els seus còmplices col·laboracionistes. Ella s'havia quedat enrere, assumint que l'Esquadró Murri l'anava a cridar qualsevol dia.

Bé, un altre dia més, un altre error. Va considerar breument llençar-ho tot per la borda i arriscar-se, potser trobar el Falcó Mil·lenari i a la major part de la seva família.

Però havia d'aguantar fins al final. L'Esquadró Murri s'ho valia i, al final, tornarien a cridar-la. Com podrien permetre deixar algú fora en aquests moments?

Per descomptat, els yuuzhan vong havien estat relativament tranquils des d'allò de Yavin IV, des d'allò de Duro, almenys pel que respectava a l'estúpid govern. Però allò no podia durar. Qualsevol pensament que cregués que l'enemic es podia aplacar amb un nombre qualsevol de sacrificis i concessions, no era sinó una quimera propera a quelcom criminal.

La seva alegria de volar l'abandonava, absorbida per un tipus d'entropia mental que semblava venir d'antic. Va pensar tornar, però si havia de fastiguejar-se igual aquí dalt o allà baix, ho faria millor aquí dalt.

Encara estava lluitant amb l'espiral emocional descendent en què es trobava quan el sistema de comunicació va reclamar la seva atenció.

Era la seva tia Mara, i sonava més preocupada que de costum, va sentir la Jaina.

-Jaina, on ets? -va preguntar la Mara.

-Aquí fora, què passa?

-Anem cap a l'Ombra de Jade. Reuneix-te amb mi. Ho faràs? És important.

Ella va enviar una llista de coordenades.

-És clar -va contestar la Jaina-. Seguint aquest recorregut.

-I, Jaina, mantingues els ulls oberts. No confiïs en ningú.

-Mara, què?

-T'ho explicaré quan ens trobem.

«Fantàstic -va pensar la Jaina-. Què podria estar anant malament?». Però podia ser gairebé tot, incloent-hi possibilitats tan terribles que millor ni contemplar-les.

* * *

En Luke i la Mara van decidir no arriscar-se a ser vists embarcant a l'Ombra de Jade. Van fer la seva entrada emmascarats i protegits per la Força. Alguns no podrien recordar-los en absolut. Altres no podrien recordar les seves cares, encara que tots dos fossin ben coneguts.

Enlairar va ser una mica més complicat, però la Mara no havia perdut la manya per assegurar-se una autorització d'enlairament usant un transponedor d'identitats fals i després omplint un pla de vol per orbitar. Mentre en Luke veia a Coruscant minvar, es va sentir estrany, una estranya eufòria, un tipus de llibertat que no sabia que havia trobat tant a faltar. Mirà la Mara.

-Com et sents?

-Ara, bé. He contactat amb la Jaina. Ens trobarà en l'òrbita -facilità l'angle de la seva inclinació i mirà al Luke-. Això és el s'ha de fer, ho saps.

-Encara no estic segur.

-Està fet. On anirem?

-Trobarem a Booster primer -va decidir-. He disposat una forma amb la qual podem posar-nos en contacte amb ell. Després de tot ell disposa de les instal·lacions mèdiques que necessites. Després tot Jedi necessita una base des de la qual operar: un refugi. Ja he fet una recerca preliminar. Això haurà d'esperar, crec. La teva salut és la nostra prioritat ara.

Va assentir.

-Estic deixant la medicina.

-I arriscant-te a què la teva malaltia es torni més perillosa.

Ella va arrufar els llavis.

-Aquest és un risc, però ara mateix sembla el menys dolent dels dos -va fer una ganyota als seus sistemes de control-. A propòsit -va dir-. Sembla que la teva primera prioritat ha tornat de cop. Tinc la seguretat planetària trucant i almenys quatre naus ens segueixen per interceptar-nos.

En Luke va respondre al senyal i va activar la safata de comunicacions visuals.

-Ombra de Jade, aquí la seguretat planetària -la pantalla va mostrar un pàl·lid i daurat bothan mascle. Heu de tornar a terra immediatament. Uniu-vos a nosaltres perquè us escortem.

En Luke va somriure àmpliament.

-Aquí Luke Skywalker, a l'Ombra de Jade. Som al límit exterior i no estem preparats per tornar.

El bothan semblava molt molest.

-Tinc les meves ordres, Mestre Skywalker. Si us plau, ajudeu-me a complir-les amb el mínim enrenou.

-Em sap greu les molèsties, capità, però no anem a tornar a terra.

-Estic autoritzat a usar la força, Mestre Skywalker.

-La nau es defensarà -va replicar en Luke reticent-. Deixa'ns marxar, capità.

-Ho sento, no puc.

En Luke va grunyir.

-Llavors no tenim res més de què parlar -i va apagar el sistema de comunicació.

-No podem fugir d'ells? -va preguntar a la Mara.

-Serà difícil -ella va mirar als controls de nou-. Probablement no, deuen haver estat darrere de nosaltres des del principi. Dues de les naus que apareixen provenen d'una òrbita alta.

-Bé, estan esperant-nos. Sospitava que pogués passar això.

-Massa perquè en Fey'lya volgués que ens escapéssim.

-Han de fer un esforç -va replicar en Luke-. I aquest atac no sembla ser un gran esforç.

-No, però pot ser suficient -va dir la Mara-. Almenys hem de lluitar amb ells, el que no ens farà semblar millors.

En uns moments les naus que s'aproximaven estaven dins del camp de visió.

-Escuts de grau militar -va recalcar la Mara-. Aguanta, Skywalker.

Un moment després va començar a disparar.

«Si no érem fugitius abans, ho som ara -va pensar en Luke-. Com hem pogut arribar a això?».

* * *

La Jaina no podia creure el que estava veient. Quatre interceptors de seguretat obrien foc sobre l'Ombra de Jade. Què estava passant?

No importava. Va donar potència a les seves armes i va baixar cap a ells, ignorant les trucades de les naus de seguretat i manant la seva pròpia senyal a l'Ombra. Va contestar l'oncle Luke.

-Sembla que necessiteu un cop de mà -va dir-. Què li heu fet als policies del cel?

-Mantingues-te allunyada d'això, Jaina -li va dir en Luke.

-Sí, d'acord, així serà.

Ara estava prou a prop per obrir foc, i això va fer, lliscant entre l'interceptor que el seguia i assagetant-lo amb els seus làsers mentre aquest l'avançava. L'escut pesat va absorbir els trets amb facilitat, però va aconseguir l'efecte desitjat. L'interceptor s'havia adonat de la seva presència.

Va intentar tancar per la cua, però no anava a aconseguir-ho. Inclinant la palanca, va girar bruscament i el va esquivar. Uns quants trets van acariciar els seus escuts, però els hi quedava un llarg camí per aconseguir acabar amb ella. Va fer un gir sobre si mateixa i va tenir al seu perseguidor una altra vegada a tir. Va mantenir la trajectòria de xoc de front, prou com per posar alguns més en els escuts, després es va obrir a estribord, esquivant la nau que se li acostava per només uns metres. La Jaina va sospesar si utilitzar els seus torpedes de protons. Podria acabar amb ells, però encara no estava segura del que passava, i probablement era una mala idea matar algú de la força de seguretat de Coruscant. Fins on ella sabia, podria fins i tot ser un amic seu. Això significava que necessitava ferir-los, no matar-los.

Les dues naus van girar bruscament, intentant novament cadascuna agafar l'estela de l'altra. La nau de la Jaina era més maniobrable i aviat es va trobar volant darrere de la fuita de l'interceptor. Va enviar ràfegues dels seus làsers, seguint els intents dels seus oponents d'enderrocar-la, fins que finalment els seus escuts van fallar. Va tallar la propulsió tan acuradament com un jardiner poda un arbre, després es va replegar per desactivar les seves armes.

En aquells moments, l'Ombra de Jade només tenia dos perseguidors darrere seu, i un d'ells estava en males condicions. Desitjava haver vist quins trucs s'havia tret la Mara de la màniga per aconseguir-ho. Els escuts de l'Ombra començaven a ser poc segurs. Però entre les dues, la Jaina donava per fet que els interceptors que quedaven no tenien tan sols una oportunitat.

Un moment després, un núvol de punts van aparèixer en els seus sensors de llarg abast. Dotze caces estel·lars, potser més, i l'Ombra de Jade es dirigia directe cap a ells.

Següent