Revan (XV)

Anterior

Capítol 15

L'Scourge sabia que la Nyriss l'estava vigilant acuradament. Durant la passada setmana, des que li havia explicat la veritat sobre Xedrix, ell havia sentit constantment la seva presència. Ell havia promès no actuar segons el que sabia fins que veiés Nathema per si mateix i pretenia mantenir aquesta promesa. Sabia que ella no confiava en ell i sabia que ella intentaria matar-lo si se sentia amenaçada. I també sabia que ella era prou poderosa com per tenir una bona probabilitat d'èxit. Però ell tenia les seves pròpies raons per obeir. Sentia curiositat pel que ella li havia dit. Volia saber més sobre el misteriós passat de l'Emperador. I si resultava que la Nyriss estava dient la veritat, si l'Emperador realment estava prou boig com per començar una altra guerra contra la República, llavors potser l'Scourge hauria de considerar passar-se al bàndol d'ella.

Ara el dia del judici era aquí. La Nyriss havia vingut a per ell d'hora, despertant-lo amb un subtil murmuri en l'oïda.

-És l'hora.

Ell s'havia vestit ràpidament i després l'havia seguit a l'espaiport, on una llançadora privada els estava esperant. A diferència de la resta de la flota d'ella, aquesta no portava ni els seus colors ni el seu emblema. Aquest viatge seria portat en complet secret.

La llançadora clarament es va construir per ser veloç. Hi havia poc blindatge i en un primer cop d'ull era fàcil passar per alt l'única torreta làser muntada sota la cabina. L'Scourge no era un expert en armament de naus espacials, però va imaginar que només seria efectiva a curt abast.

L'interior era més funcional que luxós, amb lloc per a sis seients. En aquest viatge, la Nyriss i ell serien els únics passatgers.

Ella es va col·locar al seient del pilot, amb els seus dits movent-se ràpidament sobre els controls amb una destresa que desmentia el seu aspecte nuós i arrugat. Cap d'ells va parlar mentre la llançadora s'enlairava cap al cel, pujant ràpidament a través dels núvols i els raigs fins que es va alliberar de l'atmosfera.

La Nyriss va fer alguns ajustos més i va introduir la ruta i la nau va saltar a l'hiperespai, deixant Dromund Kaas, i als lleials seguidors de la Nyriss, enrere.

-Res del que et digui pot preparar-te per al que veuràs a Nathema -li va advertir la Nyriss-. Però t'explicaré la història de l'Emperador i el seu planeta natal.

-Com puc saber que esteu dient la veritat?

Ella va arronsar les espatlles.

-Creu-t'ho o no segons et sembli. Encara que no sigui per a més, ajudarà a passar el temps.

Ella es va col·locar més còmodament i, mentre parlava, la seva veu va adoptar el to monòton d'un contacontes per a nens.

-El nom de l'Emperador era Tenebrae -Va començar ella-. Diuen que va néixer amb els ulls tan negres com el buit de l'espai i que mai plorava, ni tan sols quan era un nadó. Cap animal s'acostava a ell i, quan va començar a parlar, la seva veu tenia el pes i el poder que no hauria de venir d'un nen.

»A l'edat de sis anys va començar a manifestar els signes de la Força, marcant-lo com un de l'elit governant. Però els seus pares eren simples grangers i la Força no era intensa en ells. Sospitant del poder del noi, el seu pare va confrontar a la seva mare, que va admetre tenir un affaire amb el Lord Sith que els governava.

»El pare es va posar furiós, atacant a la mare del noi. En Tenebrae el va detenir, alimentant-se de la fúria i l'odi del seu pare per cridar al Costat Fosc. Li va trencar el coll al seu pare amb un simple pensament, matant-lo instantàniament. La seva mare va morir més lentament. En Tenebrae la va fer patir durant mesos com a càstig per trair a la seva família, torturant-la amb la Força mentre perfeccionava els seus poders.

»Orfe ara per la seva pròpia mà, va fer que altres en el seu poble s'inclinessin davant seu. A aquells que es van negar, els va torturar i els va matar a través de la Força.

»Durant els anys següents la seva reputació i influència es va expandir als pobles propers i va amassar legions de seguidors fanàtics i terroritzats. Va matar a milers durant el seu alçament al poder. Molts van morir només per alimentar la seva insaciable gana de sofriment, torturats durant dies en execucions públiques de manera que ell pogués assaborir els seus finals agonitzants.

-Això sona més com una llegenda que una història -Va remarcar ell.

-No puc garantir la veracitat d'aquesta història -Va admetre la Nyriss-. Aquells que van ser testimonis dels successos ja no viuen per verificar-los. Però si alguna vegada haguessis conegut a l'Emperador en persona, no dubtaries tant a acceptar el conte com un fet.

-Què hi ha del governant de Nathema? El pare del noi? Vas clamar que era un Lord Sith. Amb seguretat no es va quedar assegut sense fer res mentre un nen conqueria la seva gent poble a poble.

-El pare d'en Tenebrae es deia Lord Dramath. Va sentir rumors, però venien d'un territori remot i insignificant. Hi havia oblidat feia molt a la simple plebea que li havia donat un fill i va considerar els problemes d'uns quants pobles massa insignificants per a la seva atenció. D'haver actuat en Dramath més ràpidament, l'Emperador podria haver estat detingut. Però van passar gairebé quatre anys abans que decidís anar a veure a Tenebrae per si mateix.

»Lord Dramath pretenia jutjar el poder del nen per determinar si era digne de servir al Lord Sith o si havia de simplement ser executat. Però en Tenebrae no tenia intenció de servir-lo. Ni de morir. Quan es van trobar cara a cara, en Tenebrae va demostrar ser el més fort. Amb només deu anys, li va prendre al seu pare el seu poder i la seva ment. Lord Dramath passà els seus últims moments sanglotant de terror i aixecant la mirada cap els ulls negres del seu fill.

»Li va portar a Tenebrae tres anys més aconseguir el control de la resta de Nathema. El fill primogènit d'en Dramath va fugir abans d'enfrontar-se al seu formidable mig germà, però altres Sith poderosos van buscar fer-se amb el tron ​​buit. Tots van caure davant el prodigi fosc i, amb cada victòria, ell es tornava més poderós i més cruel.

»Als tretze anys es va presentar a Marka Ragnos, el Senyor de tots els Sith i el governant del Consell Sith. Impressionat per l'ambició i el poder de l'adolescent, en Marka Ragnos li va concedir el títol de Lord Vitiate. Amb la seva posició com a governant de Nathema reconeguda oficialment, Lord Vitiate va tornar a la seva llar per dur a terme la recerca en les profunditats del poder del Costat Fosc.

»Es va quedar allà durant cent anys. Quan en Marka Ragnos va caure, Lord Vitiate no es va unir a la boja precipitació per reclamar la seva posició. No va ser part de la Gran Guerra hiperespacial contra la República. Quan Naga Sadow i Ludo Kressh van lluitar pel lideratge dels Sith, no va prendre partit. Però després de la guerra, després de la nostra derrota a mans de la República i de la nostra fugida per escapar de la massacre del nostre poble pels Jedi, ell va emergir de la seva solitud per convocar un gran consell de tots els Senyors Sith que quedaven. Els va convidar al seu palau a Nathema, construït sobre el lloc de la seva llar de la infantesa, el lloc on havia matat al seu pare adoptiu i torturat a la seva mare fins a la mort. Els va convidar a participar en un ritual per alliberar el potencial complet del Costat Fosc. Els va prometre que alliberarien un poder més enllà de qualsevol cosa de la qual haguessin estat testimonis o haguessin imaginat mai.

-Sospitaven ells d'un parany?

-Potser. -La Nyriss va arronsar les espatlles-. Alguns es van negar a respondre a la seva crida. Però molts més van venir. Després de tot, què podia fer un home contra cent Lords Sith? Recorda, no era Emperador en aquella època. Era merament Lord Vitiate, governant d'un únic planeta que no tenia una importància en particular. No hi havia lluitat en cap batalla de renom o aconseguit cap gran victòria o conquesta més enllà del seu propi planeta. Tenia la reputació d'un erudit, no d'un guerrer.

»I els Senyors Sith estaven impulsats per la por. Molts van pensar que els Jedi aviat els exterminarien a tots. Estaven desesperats per trobar qualsevol cosa que poguessin utilitzar com a arma contra els servents del costat lluminós. Lord Vitiate va jugar amb aquestes pors, convencent aquells que van respondre a la seva crida a deixar de banda les seves sospites cap a ell i dels uns cap als altres perquè s'unissin en una única causa gloriosa.

»Quan van arribar a Nathema, ràpidament van caure sota el control d'en Lord Vitiate. Ell va dominar les seves ments i va aixafar la seva resistència. Els va convertir en esclaus de la seva voluntat, forçant-los a participar en el ritual més complex que la bruixeria Sith havia intentat mai.

Trucant al Costat Fosc, Lord Vitiate els va devorar. Es va alimentar del poder d'ells, absorbint-los al seu interior, esborrant completament tot rastre de les seves víctimes.

»Però el ritual no estava confinat als Senyors Sith condemnats. Ells no van ser sinó l'ull de la tempesta. El centre d'un vòrtex que es va expandir a través del planeta sencer. Cada home, dona i nen de Nathema va morir aquell dia. Cada bèstia, ocell i peix, tots els insectes i plantes, cada ésser viu tocat per la Força va ser consumit. Quan el ritual va acabar, Nathema ja no era un planeta. Era una closca que havien deixat buida. Lord Vitiate va sacrificar milions, robant-los la seva força vital per fer-se immortal. Els seus morts també li van fer més fort que qualsevol Sith que havia existit abans i va deixar de ser conegut com Lord Vitiate. En aquell dia, l'Emperador va néixer realment.

L'Scourge es va preguntar si la Nyriss esperava que estigués horroritzat per la història. Si era així, era a punt d'estar decebuda.

-L'Emperador es va fer amb el que és seu per dret -Va dir ell-. El fort pren allò del feble. Aquesta és la nostra costum. Fer-ho en una escala de milions no canvia res. Només demostra que es mereix ser el nostre Emperador.

-Així solia pensar jo -Va dir la Nyriss, somrient repugnantment-. I llavors vaig veure Nathema per mi mateixa.

Ella no va dir res més durant la resta del viatge, deixant que l'Scourge es preguntés en silenci per què estava ella tan confiada que ell es passaria al seu bàndol.

Ell va sentir els primers rastres del que li estava esperant quan la llançadora va sortir de l'hiperespai. A través de les finestres de la cabina va veure un planeta gris i marró fent-se més gran enfront d'ells. Mirant-lo, va sentir una cosa estranya i pertorbadora. Una cosa que era antinatural.

Li va portar diversos moments adonar-se del que anava malament i fins i tot quan ho va fer, no va arribar a comprendre completament les implicacions. No estava sentint la Força.

La sensació era completament estranya. La Força era omnipresent. Radiava fortament en certs llocs i en certs moments i l'equilibri del Costat Fosc i la llum canviava constantment. Però sempre hi era en alguna manera, estat o forma.

Ara, però, no va sentir res. S'havia acostumat tant a la presència de la Força de fons que la seva absència completa era gairebé aclaparadora, deixant-li incapaç de parlar.

-Prepara't -Va dir la Nyriss-. Anem a baixar a la superfície.

L'absència es va tornar constantment més pronunciada mentre la llançadora s'aproximava i després aterrava a Nathema.

-Vine amb mi -li va ordenar la Nyriss, aixecant-se del seu seient.

Encara en silenci, l'Scourge la va seguir per la rampa d'entrada de la llançadora abaixada i cap al propi planeta.

S'havien posat a l'espaiport d'una ciutat. O del que solia ser una ciutat. L'espaiport estava envoltat pels edificis, zones de lliscants i carrers que un esperaria veure en un gran centre metropolità del planeta. Però estava misteriosament silenciós. L'incessant murmuri de les multituds i el brunzit constant del trànsit passant a corre-cuita als carrers atrafegats no hi eren.

No hi havia ni tan sols vent i l'aire sabia a ranci a la boca de l'Scourge. La temperatura no era ni freda ni càlida, però ell va sentir que començava a tremolar.

-Sents el calfred del Buit -li va dir la Nyriss-. La Força és energia. Li dóna calor a les nostres emocions i les nostres ments. Però aquí ha estat eliminada.

Ella li portà per carrers deserts mentre l'Scourge mirava amb fascinat horror, intentant comprendre la magnitud del que estava veient. Els edificis semblaven estar gairebé intactes. No hi havia res del dany i la destrucció normalment associada amb milions de morts simultanis. No obstant això, hi havia altres signes del que havia passat aquí.

Barredores i llançadores danyades estaven escampades al seu voltant, restes de vehicles en moviment que s'havien detingut estavellant-se quan els seus pilots van ser ingerits pel ritual. I per tot arreu l'Scourge va veure que hi havia petits munts de roba: jaquetes, pantalons i botes que havien sobreviscut al que els seus amos no van sobreviure. Normalment aquestes restes se les haurien menjat els carronyers, però a Nathema fins i tot les bèsties i els insectes s'havien extingit.

-On són els droides? -Va preguntar l'Scourge.

Ell es va sorprendre pel so de la seva pròpia veu. Era plana i monòtona, com si fins i tot les ones de so s'haguessin distorsionat pel ritual.

-El Ritual va sobrecarregar els seus circuits -Va explicar la Nyriss, amb la seva veu tan buida i cansada com la seva-. El dany va ser irreparable. Fins i tot els seus nuclis de memòria van ser completament esborrats.

L'Scourge va aixecar la mirada i es va adonar d'una cosa inusual. El sol que brillava sobre ells, una estrella que havia semblat brillant i taronja quan s'aproximaven a planeta, era ara d'un pàl·lid to marró. De fet, tot al voltant d'ells era marró o gris, com si els colors haguessin estat desgastats.

L'Scourge estava molt familiaritzat amb la mort. No tenia problemes per comprendre les massacres i les matances en massa. La mort i la destrucció alliberaven poderoses emocions com la por, el sofriment i l'odi. Alimentaven el poder del Costat Fosc. Però el que havia passat a Nathema era diferent i això li trastornava d'una manera fonda i profunda.

L'Emperador ho havia consumit tot. Vida, so, color, fins i tot la Força. No quedava res. Això no es tractava de conquesta o dominació o de destruir l'enemic, conceptes tots que l'Scourge abraçava.

Tot a Nathema s'havia simplement apagat, extingit tan completament que havia cessat de tenir significat o propòsit. Era un buit d'existència. Un dany a l'ordre natural.

-He vist prou -Va declarar ell.

La Nyriss va assentir i se'n van tornar i es van obrir camí de tornada a la nau.

L'Scourge finalment va comprendre per què la Nyriss i els altres volien acabar amb l'Emperador. Destruir als teus enemics, fins i tot destruint un planeta, era comprensible. Però això no era simple destrucció. Era aniquilació. Obliteració. El mateix teixit de la Força havia estat estripat. Qualsevol capaç de convertir un planeta sencer en una abominació nihilista havia d'estar completament boig. Després de veure els horrors de Nathema, realment creia que l'Emperador podria declarar una altra guerra contra la República, exposant als Jedi i portant-los a l'eventual extinció de les seves espècies.

Per quan van arribar a la llançadora, l'estómac de l'Scourge s'estava agitant. Havia viscut tota la seva vida en harmonia amb la Força. Que l'haguessin eliminat l'havia deixat físicament malalt. La llançadora es va estremir quan la van portar fins a l'aire i ell va lluitar contra la urgència de vomitar.

Quan van trencar l'atmosfera del planeta maleït, alguna semblança de normalitat va tornar. L'Scourge va sentir que la Força es precipitava per omplir el buit dins d'ell. Va sentir el seu poder vigoritzant-lo i restaurant la seva fortalesa. Alhora, també va sentir una altra cosa: la presència d'algú fort en la Força, algú que no era ni la Nyriss ni ell.

La Nyriss de sobte va començar a prémer els controls de la llançadora, escanejant el sistema a la recerca d'una altra nau, i l'Scourge va saber que ella també ho sentia.

-Allà -Va dir ella, apuntant a la lectura-. Una nau acaba de sortir de l'hiperespai en aquest sistema.

-Podria l'Emperador haver enviat a algú que ens seguís? -Va preguntar l'Scourge.

-No ho crec -Va replicar ella, mirant a les pantalles-. La seva signatura no coincideix amb cap disseny que hagi vist mai.

Per la seva veu estava clar que estava tan perplexa com ell. Si la nau no els havia seguit fins aquí, les probabilitats que aparegués en el mateix moment en què ells estaven aquí eren astronòmiques. Però l'Scourge comprenia els camins de la Força massa bé com per creure en les coincidències. Havia d'haver una connexió entre ells i el visitant inesperat.

-Sembla com un petit vaixell de càrrega d'alguna classe -Va murmurar la Nyriss-. No crec que ens hagin vist.

L'Scourge va comprendre que tenien dues opcions. La primera era fer un ràpid salt a l'hiperespai en un esforç per escapar abans que els veiessin.

La Nyriss va decidir assumir la segona opció. Allargant un dit, va activar el canó d'ions de la llançadora, va fixar la nau no identificada i va disparar.

En l'instant en què el Falcó de Banús va sortir de l'hiperespai prop de Nathema, en Revan es va sentir aclaparat per una andanada d'imatges mentals. Tot va venir estavellant-se contra ell, amb els records que estava tan desesperat per recuperar fonent-se amb un trauma que havia intentat tant per reprimir. Atrapat entre els dos, va cridar i es va agafar el cap amb les mans.

Durant diversos segons no es va moure, amb la seva consciència batallant amb la seva fugida a la inconsciència. Un a un, ell va ser capaç d'incorporar els seus records, processar-los i emmagatzemar-los, recuperant lentament el control.

Sabia amb absoluta certesa que havia estat abans en aquest planeta. Recordava la seva ciutat deserta i la seva superfície sense vida. Recordava buscar en els edificis buits amb Malak, buscant arxius, registres i cartes d'astronavegació que els guiessin fins al següent pas del viatge. Però per sobre de tot, recordava l'horror d'un planeta mort, completament despullat de la Força.

T3 estava al seu costat, xiulant amb preocupació. En Revan va parpellejar per allunyar l'últim del seu estat de fugida i va mirar cap avall cap als sensors del Falcó per veure què tenia tan irritat al petit droide.

Els sensors havien captat una altra nau en el sistema. Era difícil utilitzar la Força tan a prop del planeta desolat i ell va lluitar per aconseguir alguna sensació dels passatgers de l'altra nau. Per quan la seva ment adormida va registrar l'amenaça que ells representaven, era massa tard.

El tret d'ions colpejà el Falcó a màxim impacte, curtcircuitant els seus circuits i motors i deixant-los a mercè del camp gravitatori del planeta de sota.

En Revan va lluitar per controlar la nau mentre aquesta era arrossegada a l'atmosfera de Nathema, preguntant-se per les opcions de sobreviure a una segona col·lisió consecutiva. El tret d'ions havia danyat els controls de vol i els estabilitzadors i la nau es va escorar salvatgement mentre queia en picat cap a la superfície. No tenia ni idea de si l'altra nau li estava seguint. Els seus sensors s'havien apagat juntament amb tota la resta. Però sabia que si no tornava a encendre de nou els motors i els repulsors, el Falcó de Banús es faria miques amb la caiguda.

-T3! -Va cridar, però l'astromecànic ja estava llançant-se a l'acció.

T3 s'havia connectat al panell de control principal amb una eina de pirateig de vint centímetres de llarga. Les llums de la consola de la cabina van començar a parpellejar i centellejar quan T3 va redirigir l'energia dels circuits danyats. A través del finestral de la cabina, en Revan va poder veure el perfil distant de la ciutat molt baix, amb els gratacels semblant créixer ràpidament mentre el Falcó es llançava cap a ells a velocitat terminal.

Dins del tauler de control alguna cosa crepità i va rebentar. El fum va omplir la cabina. T3 va cridar per l'alarma, però la seva advertència va ser ofegada pel so dels motors del Falcó rugint de nou al moment d'encendre's.

En Revan va tirar cap enrere amb força de la palanca de control i el morro del Falcó es va inclinar cap a dalt a contracor, amb els repulsors d'emergència cridant.

-Prepara't per l'impacte! -Va cridar ell un instant abans que s'estavellessin contra la vora d'un dels enormes gratacels, enviant una pluja de permacret i plastiacer caient al carrer buid de més avall.

El Falcó va rebotar contra l'edifici i va començar un gir salvatge. Llavors es va estavellar contra el terra en un angle estrany, lliscant a través del carrer com una pedra llançada sobre l'aigua abans d'aturar-se finalment.

Següent