Revan (XXV)

Anterior

Capítol 25

L'Scourge els va portar escales amunt i de nou cap a la bretxa de la muralla per on la Guàrdia de l'Emperador havia irromput primer. Encara podien sentir el so distant de la batalla retrunyint feblement per les sales, no es van trobar amb combatents de cap bàndol.

Una vegada que van estar fora, la Meetra es va permetre donar un sospir d'alleujament.

La nit havia caigut, però diversos focs que cremaven dins de la fortalesa de la Nyriss il·luminaven els terrenys, donant-los una imatge clara de la destrucció. La gruixuda muralla de pedra que envoltava el pati i els edificis havien estat reduïts a runes i, a jutjar pel nombre de cossos escampats pel pati, aquesta havia estat la localització de la lluita més ferotge.

Ells es van obrir camí a través de la carnisseria fins on el lliscant de l'Scourge, que estava il·lès, prop de la zona d'aterratge. Cada vehicle al seu voltant havia estat destruït pel foc d'artilleria.

-És un miracle que aquesta cosa estigui encara d'una peça -Va remarcar en Revan.

-La Guàrdia deu haver estat vigilant la nostra arribada -va dir Scourge-. Sabien quin lliscant era el meu.

Els quatre van pujar, amb Revan i la Meetra ajudant a T3, i després es van dirigir cap a la cova on la Meetra i l'Scourge s'havien trobat per primera vegada.

Durant el viatge, la Meetra va intentar estudiar a Revan sense ser massa òbvia. Ell encara duia la màscara vermella i gris. Per a ella aquesta era la seva autèntica cara. Sabia quin aspecte tenia ell sota el casc, però ell gairebé mai se l'havia tret durant la seva campanya contra els mandalorians.

Veure'l a la cel·la sense ella li havia semblat estrany. El pas dels anys i el sofriment que havia suportat com a presoner s'havien marcat clarament en els seus trets. Quan portava la màscara, però, tot això quedava ocult. Ella li feia semblar indomable, invencible. Una llegenda viva.

La Meetra recordava el que la Bastila li havia dit quan li va donar la màscara. Va dir que la hi havia ocultat durant tots aquells anys perquè temia el que representava. Temia que li canviés. Ara la Meetra comprenia el que volia dir.

Sense la màscara ell semblava més humà. Era més fàcil recordar que era només un home, amb totes les debilitats i vulnerabilitats que això implicava. Amb la màscara, però, en Revan era una icona, un símbol. Era l'artífex de la història, un individu definit per les seves accions més que pels seus pensaments, els seus sentiments i les seves creences.

Potser la Bastila tenia raó. Potser en Revan necessitava convertir-se en el que havia estat una vegada per sobreviure a això. Ell havia derrotat fàcilment la Darth Nyriss, però l'Emperador era un oponent molt més gran. I no obstant això ella no podia evitar sentir un petit regust de penediment en saber que l'home que la Bastila estimava podria haver estat engolit pel pes del propi passat d'en Revan.

L'Scourge va aterrar el lliscant i els tres passatgers van desembarcar.

-No véns? -Va preguntar la Meetra quan el sith no va fer cap moviment per unir-se a ells.

-Vaig a tornar a Ciutat Kaas -Va dir-. Veuré si puc descobrir més detalls sobre l'atac. Si tenim sort, l'Emperador ha dispersat els seus recursos massa, deixant-lo vulnerable. Ara podria ser el moment d'atacar.

-Porta alguns subministraments -li va dir en Revan-. Dinar. Aigua. Sabó perquè pugui treure'm la brutícia d'aquesta presó.

L'Scourge va assentir.

-Tornaré en unes quantes hores.

Els tres van entrar a la cova, amb T3 utilitzant la seva llum per il·luminar l'interior fosc.

La cova estava ara buida. Mentre esperaven que l'Scourge tornés de la seva reunió amb l'Emperador, la Meetra i T3 havien enterrat els cossos del cap de seguretat i els seus soldats caiguts en una part de terreny nua a una curta caminada de l'entrada de la cova.

-Estic segur que estàs ansiosa per canviar aquestes robes -Va dir en Revan.

Què hi ha de tu?, va pensar la Meetra. Per què no t'has tret aquesta màscara encara?

-Tenim una cosa que mostrar-te primer -Va dir ella-. T3, reprodueix l'holovídeo.

El droide va rodar fins a col·locar-se al costat d'ells, projectant una imatge de la Bastila de trenta centímetres d'alta parlant amorosament el fill de tres anys d'en Revan.

-No sé si veuràs això mai -Va dir la Bastila, ajustant un floc de cabells del cap del nen mentre li parlava a l'hologravadora-. Però he de creure que tornaràs algun dia. I quan ho facis, vaig pensar que voldries compartir l'aniversari del nostre fill.

En Revan no va dir res. Com si estigués marejat, es va asseure lentament a terra de manera que la projecció estigués al seu nivell.

-Saluda al pare amb la mà -Va dir la Bastila, assenyalant en la direcció de la gravadora-. Digues-li: "Et trobem a faltar!".

El noi va fer el que li deien, agitant el seu petit bracet vigorosament mentre repetia les paraules de la Bastila.

Per a alleugeriment de la Meetra, en Revan va aixecar les mans i es va treure la màscara mentre l'holovídeo continuava reproduint-se, deixant-la a terra al seu costat.

-Sé que no vam discutir els noms abans que marxessis -Va dir la Bastila-. Però li vaig dir Vaner.

En Revan va somriure, comprenent que era un anagrama del seu propi nom.

-Vull que sàpiga qui és el seu pare -Va continuar l'holo-. Vull que comprengui que n'ets part.

Una llàgrima va baixar rodant per la galta d'en Revan mentre veia el vídeo i la Meetra es va retirar silenciosament al racó més fosc de la cova per deixar que el veiés en privat. Hi havia guardat la roba aquí abans que l'Scourge i ella s'haguessin marxat a la fortalesa de la Nyriss i les ombres li donaven la privadesa que necessitava per canviar-se el vestit d'esclava.

En lloc dels pantalons negres i la camisa vermella sense mànigues que havia portat quan va arribar per primera vegada, però, de nou s'havia vestit amb les seves vestidures Jedi. No va pensar conscientment en la seva elecció i va ser només quan es va enganxar el sabre làser al cinturó quan va comprendre el que havia fet.

Estàs seguint l'exemple d'en Revan, va pensar. Si ell porta vestidures Jedi, llavors tu també. Just com en els vells temps.

Mentre l'holovídeo va continuar reproduint-se, ella es va quedar a prop del fons de la cova. No va poder evitar sentir a la Bastila dir "T'estimo, Revan" quan la gravació va acabar.

-Jo també t'estimo -Va respondre en Revan, amb l'acústica de la cova que feia que la veu sonés inusualment alta.

La Meetra va moure el seu peu incòmodament davant l'intercanvi. No estava gelosa de la Bastila. La Meetra el volia, però no d'aquesta manera. Mai havia tingut sentiments romàntics pel seu mentor. Més aviat, el veia amb una profunda admiració i una intensa devoció.

En aquest moment, però, era fortament conscient que la Bastila i en Revan compartien una relació que era molt més profunda que la que la Meetra compartia amb ell. Sabia que no hauria d'envejar-la per això, però una petita part d'ella no podia evitar sentir que la seva reunió amb Revan havia estat interferida per un holovídeo.

T3 xiulà inquisitivament quan el vídeo va acabar.

-És clar -Va dir en Revan-. El veuré cent vegades si puc. Però dóna'm un minut.

Es va posar dret i va anar a reunir-se amb la Meetra al fons de la cova.

-Gràcies per això -Va dir-. I per salvar-me.

-No va ser res.

-No -Va dir en Revan, negant amb el cap-. No subestimis tot el que has aconseguit. Ningú més podria haver-me trobat a través de la galàxia sencera. Ningú més podria haver-me salvat del meu empresonament. -Ell la va estudiar durant un moment-. Se'm va dir que t'havies desconnectat de la Força, però puc sentir el seu poder en tu. Sempre vaig saber que tenies un gran potencial, però t'has tornat molt més gran del que mai vaig poder haver imaginat.

-Només estic seguint els teus passos.

-Ja no -Va replicar en Revan-. Has sortit disparada pel teu propi camí. Puc sentir que has caminat per un sender que jo no m'atreviria a trepitjar. T'ho dec tot, Meetra. És un deute que mai seré capaç de pagar-te.

-No -Va dir la Meetra amb un somriure pàl·lid-. Sense els teus ensenyaments, mai podria haver-me convertit en el que sóc avui. Sóc jo la que té un deute que mai podrà pagar.

-Llavors per què no diem que estem en pau? -Va dir en Revan.

-Una solució sàvia i justa -Va replicar ella-. Com sempre.

-T'agradaria veure l'holovídeo de la Bastila i del meu fill? -Va preguntar ell, oferint-li la mà-. Significaria més veure-ho amb una amiga al meu costat.

-És clar -Va dir ella, amb un nus formant-se-li a la gola-. Serà un honor.

Quan l'Scourge va tornar a la cova es va trobar a la Meetra i a Revan arraulits l'un costat de l'altre a terra, mirant un holovídeo projectat per T3. Va veure una espurna d'una jove humana i el que l'Scourge va assumir que era el seu fill, però quan es va aproximar el droide va interrompre ràpidament la gravació.

-Què era això? -Va preguntar.

-La meva dona i el meu fill -Va dir en Revan.

Ell es va aixecar rígidament i es va estirar i l'Scourge es va preguntar durant quant de temps havia estat assegut al terra de la cova veient l'holovídeo. També es va adonar que en Revan s'havia tret la màscara. Aquesta descansava a terra al seu costat, aparentment oblidada.

-No sabia que estiguessis casat -Va dir.

Quan en Revan no va respondre, va quedar clar que no tenia intenció de discutir la seva vida personal amb un Sith. Podrien ser aliats, va comprendre l'Scourge, però estaven lluny de ser amics. La qual cosa era com havia de ser. Per a un Senyor Sith, els amics eren un llast.

-Què vas descobrir? -Va preguntar la Meetra quan Revan va estendre una mà per ajudar-la a aixecar-se.

-No va ser només la Nyriss qui va ser atacada. L'Emperador els va matar a tots.

-Els arxius que em vas mostrar enumeraven a cinc membres actuals del Consell Fosc conspirant contra ell -Va dir la Meetra, buscant aclarir-ho-. Estàs dient que la Guàrdia de l'Emperador va exterminar als cinc en l'espai d'un únic dia?

-Vaig dir que els va matar a tots -Va replicar l'Scourge-. Als dotze membres del Consell Fosc. Fins i tot aquells que no eren part de la conspiració. Volia enviar un missatge que ningú oblidés mai.

-Com és això possible? -Va preguntar en Revan-. Va atacar a una dotzena dels Lords Sith més poderosos en els seus llocs de poder simultàniament? Quantes tropes té?

-La Guàrdia Imperial només es va desencadenar contra la Nyriss i dos més. L'Emperador deu haver assumit que eren els que era menys probable que responguessin a la seva crida. Els altres nou van ser cridats hores abans de l'atac perquè es reunissin amb l'Emperador a la seva ciutadella. Cap d'ells va sortir amb vida.

-Llavors què està passant ara? -Va preguntar la Meetra.

-Les notícies de la massacre s'estan escampant ràpidament -Va dir l'Scourge-. Com esperaries, el resultat va ser un caos. Milers estan fugint per salvar la vida, tement que estiguem a la vora d'una guerra civil. Altres hi veuen una oportunitat d'atacar als rivals debilitats per la pèrdua sobtada d'aliats polítics i escamots armats estan vagant pels carrers.

-Com va reaccionar l'Emperador? -Va preguntar en Revan.

-Ha declarat la llei marcial i ha imposat el toc de queda per tota la ciutat. La Guàrdia està fent complir les seves ordres amb la seva típica eficiència cruel. També va prohibir que qualsevol nau o llançadora aterrés o s'enlairés abans que llancés el seu atac i va tancar totes les comunicacions amb els altres planetes.

-Ha posat en quarantena el planeta sencer -Va dir en Revan-. Vol tenir-ho tot aquí sota control abans que altres planetes sàpiguen que ha massacrat al Consell Fosc al complet.

-Tu em vas dir que estava boig -Va murmurar la Meetra-, però això és un ultratge. Hi ha d'haver una manera millor que ell porti això. Milers de la seva gent moriran abans que es restauri l'ordre.

-L'última vegada que vaig estar aquí a Dromund Kaas, vaig mirar a les profunditats de la ment de l'Emperador -els hi va dir en Revan-. Mil vides no signifiquen res per a ell.

-L'última vegada que vas estar aquí? -Va dir l'Scourge, remarcant la frase-. Han tornat alguns dels teus records?

-Sembla que la meva vella màscara va provocar alguna cosa. Ara ho recordo tot -Va admetre en Revan-. En Malak i jo vam descobrir que els Sith encara perduraven. Vam venir aquí a Dromund Kaas per investigar. Fent-nos passar per mercenaris, vam passar mesos aprenent tot el que vam poder sobre l'Emperador i el seu poble. Fins i tot llavors ell ja estava planejant la seva invasió de la República. Quan en Malak i jo vam descobrir els seus preparatius, vam intentar detenir-lo. Vam trobar a una membre de la Guàrdia Imperial que estava disposada a colar-nos dins de la ciutadella.

-Impossible -Va declarar l'Scourge-. La Guàrdia es vincula a la voluntat de l'Emperador al final del seu entrenament per un poderós ritual. Ells mai li trairien!

-És cert, però no sabíem això en aquell moment -li va explicar en Revan-. Ens estaven portant a un parany. L'Emperador volia que anéssim fins a ell. Quan vam arribar a la seva sala del tron, ell estava preparat i esperant-nos. -La seva veu va baixar-. Vam subestimar el seu poder. Quan ens vam enfrontar a ell, ell ni tan sols va haver de lluitar amb nosaltres. En el seu lloc, va trencar les nostres voluntats. Ell va dominar les nostres ments, convertint-nos en titelles perquè féssim la seva voluntat. Ens va enviar de tornada a la República com avantguarda de la seva invasió, amb instruccions de tornar a informar-li quan tota resistència fora aixafada.

»Però encara que havíem subestimat el poder de l'Emperador, ell també ens va subestimar a nosaltres. Les nostres voluntats van ser més fortes del que ell va pensar. Les nostres ments van retorçar i pervertir les seves instruccions fins que pensàvem que estàvem actuant pel nostre propi interès. En Malak i jo ens vam tornar al Costat Fosc, però en fer-ho vam trobar la fortalesa per bloquejar tot record dels Sith i l'Emperador, alliberant-nos parcialment del seu control.

-Però encara us vau anomenar a vosaltres mateixos Sith -va dir la Meetra, perplexa-. Encara vau atacar la República i la vau portar a la vora del col·lapse abans que els Jedi et capturessin. I fins i tot després que detinguessis a Malak, la República encara era més vulnerable del que havia estat mai. Per què l'Emperador no ens va envair simplement llavors?

-No sabia què havia passat -li va explicar en Revan-. Estava esperant que nosaltres tornéssim a informar-li. Quan no va sentir res, va assumir que havíem fallat. Va tornar als seus plans originals, augmentant lentament i acuradament la seva fortalesa de manera que quan finalment ens envaís no hi hagués cap oportunitat de ser derrotat.

La Meetra mirà a Scourge i el sith va poder endevinar què estava pensant. Ell s'havia aliat amb ells originalment perquè temia que envair la República seria un desastre. Amb Revan insinuant que l'Emperador realment podria tenir èxit, ella temia que ell es tornés contra ells.

Dos dies abans ella hauria tingut raó. No obstant això, tot havia canviat quan Scourge va conèixer a l'Emperador en persona.

-No us trairé -li va assegurar ell a ella-. Quan vaig parlar amb l'Emperador, vaig tocar breument la seva ment. El que va fer a Nathema només indica els horrors que és capaç de desencadenar en la galàxia. Realment comprenc allò en el que s'ha convertit i sé que sense obstacles ens portarà a tots a l'aniquilació. És inevitable.

-Un bon discurs -Va dir la Meetra-. Però per què hauríem de creure't?

-És cert -Va assegurar en Revan-. Quan l'Emperador va trencar la meva voluntat, va mirar a la meva ment i jo vaig ser capaç de veure el reflex de la seva pròpia maldat. Envair la República només és el primer pas del seu pla. S'ha obsessionat amb el poder i la immortalitat. El Costat Fosc és com un càncer dins d'ell. Creix més ràpidament del que ell pot alimentar-lo. Ell ha consumit un planeta sencer, però encara té gana. I amb la seva fam ve una por que el consumeix tot. Ha viscut mil anys. Sap que podria viure molts milers més. Està aterrit per la mort.

-Tothom té por de morir -Va dir la Meetra.

-No d'aquesta manera. Per a ell la mort no és merament la fi de l'existència física. L'Emperador ha passat un mil·lenni reunint la seva fortalesa. Si mor ho perdrà tot. La idea d'un poder gairebé infinit escapant del seu control l'ha tornat boig. En la seva ment retorçada, l'única manera de preservar el que ha aconseguit és aniquilar tota l'amenaça potencial a la galàxia.

-Nathema només va ser el començament -Va estar d'acord l'Scourge-. Destruirà un planeta rere l'altre, amb el seu poder i la seva bogeria creixent a l'uníson fins que només quedi ell, l'Emperador sobre una galàxia buida i sense vida.

La Meetra els va mirar als dos amb horror.

-Has estat a Nathema -Va dir l'Scourge-. Vas sentir el Buit. Saps del que és capaç l'Emperador.

-Ho comprèn -Va dir en Revan, llegint l'expressió d'ella amb més precisió que l'Scourge-. No és això.

-Ha posat en quarantena a Dromund Kaas -Va dir la Meetra, intentant portar-los a la mateixa conclusió-. Què passa si s'està preparant per fer aquí el mateix que va fer a Nathema?

L'Scourge no havia considerat aquesta possibilitat i això el va gelar fins a la medul·la.

-Això és possible? -preguntà-. La Nyriss em va dir que el ritual de Nathema va portar dies, si no setmanes. I l'Emperador va haver enganyar a centenars d'altres Sith poderosos perquè treballessin amb ell de manera que pogués utilitzar els seus poders.

-Ara és més fort -Va dir en Revan-. Però fins i tot si això és possible, no crec que arribi tan lluny. Almenys encara no. És massa pacient, massa acurat. Dromund Kaas és el cor del seu Imperi i el seu lloc de poder. Té massa recursos valuosos aquí per llençar-ho tot a rodar. Però una vegada que estigui llest, no hi haurà res que eviti que llanci la seva invasió de la República.

-Què vols dir? -Va preguntar la Meetra.

L'Scourge va respondre per Revan.

-L'Emperador havia de mantenir els seus plans en secret perquè sabia que el Consell Fosc s'oposaria a ell. Ara els ha exterminat. I a qui vulgui que esculli per reemplaçar-los recordaran què els va passar als seus predecessors i estaran massa terroritzats per parlar contra ell.

-També pot utilitzar això per cohesionar la voluntat de la gent -Va afegir en Revan-. Pot clamar que el Consell Fosc estava treballant amb agents de la República i que aquesta és la raó per la qual els va destruir. Clamarà que l'Imperi Sith ha estat redescobert pel seu vell enemic. Convencerà als seus súbdits que l'única esperança de sobreviure és atacar primer.

-No farà aquesta proclamació fins que es restauri l'ordre a Dromund Kaas -Va apuntar l'Scourge.

-Això no ens dóna gaire temps -Va remarcar la Meetra, recordant com d'eficient que la Guàrdia havia envaït la fortalesa de la Nyriss.

-La Guàrdia està patrullant els carrers, fent complir el toc de queda -va dir l'Scourge-. Només un grapat romandran apostats a la ciutadella. Ara és la nostra millor oportunitat per atacar a l'Emperador.

-Aquesta vegada conec els seus trucs i tàctiques -els va assegurar en Revan-. Puc escudar la meva ment perquè no sigui dominada per la seva voluntat i puc mostrar-vos com fer el mateix.

-Hauríem d'esperar fins a la matinada -Va dir l'Scourge-. Hi haurà menys gent fora a la llum del dia. I la majoria de la Guàrdia s'estarà recuperant en els barracons després de patrullar els carrers tota la nit.

-Bé -Va dir en Revan-. Això ens dóna unes quantes hores per intentar descansar una mica.

La Meetra i l'Scourge van assentir estan d'acord, tot i que el sith dubtava que algun d'ells dormís molt.

Següent