Renaixement (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

C-3PO va udolar quan es va deixar anar de la subjecció a què s'agafava amb la seva mà, però en aquell mateix instant alguna cosa li va subjectar pel turmell.

-R2! Gràcies al Faedor!

La nau va fer un altre gir violent, i C-3PO va sentir que la seva carcassa intentava escapar a l'espai a través de les soles dels seus peus metàl·lics. L'R2-D2 va trontollar cap endavant, però no massa. C-3PO va notar amb alleujament que el seu company s'havia assegurat amb algun tipus d'ancoratge.

-Que enginyós, R2! No te'n vagis sense mi!

* * *

En Jacen va pivotar en la torreta làser, traçant línies de llum mortal al buit, seguint al coralita més proper. Punts de foscor absoluta van absorbir la majoria dels raigs abans que poguessin arribar al seu objectiu, però un núvol fluorescent de corall evaporat li va indicar que almenys un ho havia aconseguit. El coralita virà a estribord, però hi havia molts disposats a ocupar el seu lloc. Implacable, en Jacen va continuar la seva conversa mortal amb ells i li van respondre amb volcànics trets de plasma.

-Els escuts estan fallant -crepità la veu d'en Han en el sistema de comunicació-. Jacen, com va tot allà baix?

-Aquí segueixo, pare -va contestar girant el seu seient per seguir un coralita tan proper que podria encertar-li tirant una pedra.

-Estarem fora de l'ombra de la seva massa en un minut -va dir la Leia.

Quelcom va grinyolar a la nau, i els compensadors d'inèrcia van fallar.

Les forces gravitacionals que arrossegaven van intentar aixafar en Jacen contra el sostre. Va aconseguir posar les seves mans a temps per evitar que el seu crani s'aixafés, però la força de l'impacte el va deixar atordit momentàniament. Els humidificadors van tornar a activar-se, i la gravetat artificial el va llançar violentament al seu seient.

* * *

-Ha estat pels escuts -va balbucejar el seu pare.

Encara atordit en Jacen agafà les empunyadures dels disparadors mentre una sèrie de sacsejades van passar fregant el Falcó.

-Ara! -va cridar la Leia.

Durant un instant no va passar res. Després les estrelles van desaparèixer i en Jacen es va enfonsar en el seu seient.

-Ha estat terrible, senzillament terrible -va continuar C-3PO-. Si no fos per l'R2 m'hauria convertit en un rebuig espacial. Amo Jacen, li vaig dir que no estava preparat per a aquest tipus de tasques.

-Ho has fet molt bé 3PO. Ens has salvat. Gràcies.

-Oh! Bé, suposo, li ho agraeixo.

-Bé, fes alguns dels teus diagnòstics. Relaxa't.

-Creu que hem escapat realment d'ells?

En Han va entrar a la cabina i va respondre a això:

-Hem abandonat un vector complicat. Fins i tot ara no estic segur d'on ens dirigim. Saltarem aviat i tindrem una mica de demora, però apostaria a què no ens segueixen. Del que sí estic segur és que necessitarem fer reparacions.

-Les escotilles exteriors? -va preguntar en Jacen.

-Com t'imagines, l'acoblament es va esquinçar. Podria haver-ho arreglat abans que els pegats es deixessin anar. Espatlla una mica l'aparença, suposo, però haurà d'aguantar.

La Leia va entrar i es va deixar caure en un dels seients. Li prestava més atenció a la seva cama dreta que el dia anterior. Els seus guardaespatlles noghri romanien al seu costat en silenci.

-Amb què ens han assolit? -va preguntar.

-Alguna cosa que no hem vist encara -va dir en Jacen-. Deu ser un efecte col·lateral de l'aparell de intercepció.

-O un poderós pols electromagnètic. Va deshabilitar els nostres sistemes, però no els ha danyat massa.

-Ens deshabilitat a nosaltres també -va apuntar la Leia.

-Sí, això va fer -va concedir en Han.

-Llavors, ara què? -va preguntar la Leia.

-Ara? Bé, ara sabem que el Corredor corellià és un punt més candent que la resplendor d'una nova.

-Potser aquestes coses vagin canviant de posició. Quants interdictors poden tenir?

-Bé, no ho sé -va dir en Han encongint-se d'espatlles-. Fan créixer les coses, recordes?

-Aquí hi ha el famós encant del Solo -va comentar la Leia-. Em preguntava on hauria anat.

En Han va obrir la boca per replicar-li però en Jacen va intercedir:

-Aquest interceptor ha estat aquí durant un temps. Recordes les altres naus que vam veure?

La Leia va assentir.

-És cert. Ho havia oblidat.

-Això són dèries -va opinar en Han-. Tot aquest assumpte. El gran riu d'en Luke.

La Leia va arrufar les celles.

-Mira, hem patit alguns revessos, però...

-Revessos? -les celles d'en Han van intentar saltar del seu cap. Acabes de dir revessos? Vam haver de sortir disparant de la trobada de Ryloth perquè els teus «contactes» van resultar ser de la Brigada de la Pau.

-Au, com els teus bons amics a Bimmisaari? Els que volien decorar la seva motojet amb els nostres caps?

-El fet és que -va dir en Han envalentint-se- tot estava anant de meravella a Bimmisaari fins que tu...

Van continuar discutint i en Jacen va escoltar amb una barreja d'emocions. D'una banda, li va recordar els vells temps, almenys fins on ell podia recordar. Sempre havien estat així, fins al dia en què en Chewbacca va morir. Després gairebé van deixar de parlar-se del tot. Aquell silenci va ser una de les pitjors situacions que en Jacen havia experimentat mai. Ara sonaven a com eren abans, però de vegades hi havia alguna cosa fràgil en ells. Com si part de la bona naturalesa en què es fundava s'hagués evaporat. Com si per dir alguna cosa errònia allò pogués trencar-se.

Així i tot, era millor que el silenci.

* * *

Com en Han havia predit, es van demorar i va portar un temps calcular una sèrie de salts fins a la seva destinació, el grup de forats negres conegut col·lectivament com les Goles. Van escollir acuradament el seu camí a través dels enormes forats gravitacionals, la seva antiga imprudència se submergia sota diverses capes de responsabilitat que un Han Solo més jove mai hagués comprès.

Un Han Solo més jove mai hagués cregut realment en la mort, o millor, mai hagués cregut que pogués tocar-li a ell. La pèrdua d'en Chewbacca canvià això per sempre. Cada vegada que pensava en perdre la Leia o algun dels seus fills se li gelaven les venes com si estiguessin plenes d'hidrogen líquid.

Mentre discorria acuradament a través del laberint de corrents letals, en Han estava segur que hi havia pocs éssers en la galàxia que poguessin seguir-lo. Si una nau yuuzhan vong despistada anava darrere seu, els invasors serien destruïts.

D'aquesta manera, faltaven diversos dies abans que el seu just reparat Falcó fes la seva aproximació final a la base secreta a la qual havien anomenat simplement Refugi. Era una construcció feta de retalls, en gran part formada amb peces de la infame instal·lació de les Goles, la qual va ser durant la seva època -els temps de l'Imperi- un arsenal d'armes altament secretes. Va ser volada en trossos per la seva antiga comandant, l'almirall Daala, però usant les restes, juntament amb mòduls importats de Késsel i l'ajuda d'alguns amics adinerats, en Han i la Leia van aconseguir fer més fàcil la construcció d'una estació espacial.

Com a lloc, les Goles, només era bo per abandonar-lo, especialment quan calia un lloc segur.

-No hi ha molt a veure -va murmurar en Han, contemplant l'augment del tosc cilindre, revelant la seva naturalesa provisional. Allò estava sobre un tros d'asteroide, i en la superfície es podien veure els mòduls d'habitatges, el nucli de potència i el rudimentari sistema de defensa.

-Però és una cosa -va dir la Leia, per sobre de la seva espatlla-. És un principi, mai vaig pensar que poguessis tirar de l'Aliança i això portés a què es construís, però aquí està. Bon treball, capità Solo -la Leia va somriure i lliscà la seva mà en la d'en Han.

-Jo... Gràcies. Però mira el que va passar quan vaig estar aquí.

Gairebé maten l'Ànakin a Yavin IV i no teníem la més mínima idea del que estava passant.

-L'Ànakin està fora de perill al Ventura Errant, tot el fora de perill que pot estar, la Jaina està a Coruscant, en Jacen, al nostre costat. Crec que ho hem fet el millor possible, Han.

-Bé, vegem què han fet amb el lloc.

* * *

En Lando Calrissian es va trobar amb ells a la poc atractiva però funcional plataforma d'embarcament. Algú li havia donat una capa de pintura groga, tapant el desigual blindatge amb què estava construït, el qual havia millorat des de l'última vegada que en Han l'havia vist.

-M'agrada el que li has fet al Falcó -va dir en Lando fent broma, mentre baixaven la rampa de descens-. Els pegats grocs ressalten sobre el negre mat. Té molt estil.

-Sí, sempre he tingut ull per a la moda -va contestar en Han.

-I parlant de bellesa -va ressaltar en Lando, mirant a la Leia-. Estàs més captivadora que mai.

-I tu tens tanta retòrica com sempre -va contestar la Leia.

En Lando va exhibir el seu famós somriure i va arquejar lleugerament el maluc.

-El Falcó... -va començar en Han.

En Lando va agitar la mà.

-Dóna-ho per fet. Pot ser que no tinguem molt aquí però tenim el que cal per posar pegats aquest vell munt de ferralla un cop més, crec.

Es va fixar en les seves robes usades i en les taques de sang d'en Jacen.

-El mateix per a vosaltres tres. Visiteu la zona de bany i el meu androide metge, si us plau. Quan ho hagueu fet, estaré encantat que us reuniu amb mi en la meva cabina per menjar i beure, abans que ens trobem amb els altres que han arribat.

-Va arribar bé el representant hutt? -va preguntar la Leia.

-Va ser complicat -va dir en Lando-, però el tenim aquí.

En Han es va aclarir la seva gola.

-Podrem parlar després -va dir-. Jacen, Lando té raó. Han de mirar-te aquest tall. I a tu, Leia.

-Les meves cames estan ben -li va assegurar ella.

-Per què no deixes que l'androide metge et miri? No et farà mal.

-Hi ha temps de sobres -va dir en Lando-. Seguiu-me.

Per alegria d'en Han, l'androide metge no va trobar massa sobre el que queixar-se en Jacen o en la Leia. Més o menys una hora més tard, refrescats i amb nova indumentària, els tres van seguir a un dels androides fins la cabina d'en Lando. Quan la porta es va obrir, però, en Han no va poder contenir una ganyota.

-Per què serà que no em sorprèn? -va preguntar.

-Benvinguts a la meva humil llar apartada de la meva llar -va dir en Lando-. Admeto que no està a l'altura del meu nivell habitual, però és prou còmode.

La càmera devia haver estat importada d'algun dels casinos o embarcacions de luxe d'en Lando. La pedra de l'asteroide havia estat temperada, gravada i polida per assemblar-se a l'estil de Naboo. El sòl era d'una de les millors fustes polides de Kashyyyk. Tots els seients eren del vell estil preimperial de Coruscant, còmodes i decadentment entapissats amb brocats de fibres.

-Preneu seient. L'androide ens portarà les begudes.

Un lluent i nou ES-6 de servei domèstic es va acostar sigil·lós i va prendre nota del que volien.

-Estimcaf -va dir la Leia-. Si hem de discutir alguna cosa, vull estar almenys mig desperta.

-Tinc una altra teoria sobre això -va dir en Han-. Et conec, Lando. Segur que tens una mica de whisky corellià en aquest abocador.

-Només el millor, Han, encara que el millor no és tan bo com solia ser-ho.

-Com és?

-Entre nosaltres? -va dir en Lando-. No molt bo.

En Jacen demanà aigua mineral.

-Un altre tipus sobri -va comentar en Lando-. Crec que m'uniré al Han -Va dirigir la seva intel·ligent mirada al Jacen-. I tu, jove Jedi. Com et va?

-Molt bé, gràcies -va dir en Jacen educadament.

-Tens molt de la teva mare. Una elecció afortunada dels teus gens -es va detenir-. Entenc que estiguis tan cotitzat últimament. Penso fins i tot que has avantatjat al vell pel que fa a la recompensa que pagarien per tu.

-Això no té gràcia, Lando -va dir en Han.

En Lando va aixecar les celles suaument.

-No vaig dir que la tingués, tan sols feia una observació. Com tu vas dir, em coneixes.

-Massa bé.

En Lando, tot i sentir-se ferit, es va animar.

-Ah, aquí estan les nostres begudes -va prendre el seu got i el va aixecar-. Pels vells temps, i perquè els que vinguin siguin millors.

Van beure. En Han va fer una ganyota.

-Noi, no feies broma. És de la reserva de Whyren, no?

-Hi ha hagut anys millors. Concediré això -la veu d'en Lando es va suavitzar i es va fer més seriosa. Sento no haver assistit al funeral, Han. Alguns de la meva gent van ser atrapats a prop d'Obroa-Skai quan els vong el van conquerir. No podia deixar-los tirats.

-Ja ho sé -va dir en Han, prenent una altra beguda-. Això és el que ell hagués volgut que fessis.

-I tu, Lando -va dir la Leia-, com et van les coses amb la Tendra?

-Ho estem fent el millor que podem. Perdre Dubrillion no va ser molt divertit, però he aconseguit estendre els meus actius al llarg dels anys. Encara mantinc l'operació de Késsel, encara que he atret certa atenció últimament.

-Yuuzhan Vong?

-No, només pirates i especuladors. I he estat temptejat per la Brigada de la Pau.

Això últim va captar l'atenció d'en Han.

-De debò?

-Els vaig enviar a passeig. No tenien influència per recolzar les seves demandes i ho sabien.

-Sí, però què volien? -va preguntar la Leia.

En Lando va somriure entre dents.

-El normal. Ajuda per caçar als Jedi, encara que haurien d'haver sabut amb qui estaven tractant. Sobretot penso que volien guàrdies per un dels seus combois.

-Quin tipus de comboi?

-Sembla que la Brigada de la Pau ha crescut. No es dedicaran més al negoci de la caça del Jedi, s'han fet càrrec de les rutes comercials dels territoris ocupats pels vong.

-Estan proveint-los?

-I a les poblacions que han estat ocupades. Segur. Algú ho ha de fer.

-De totes les vile... -la Leia ni tan sols va poder acabar, estava molt enfadada.

Van passar a una xerrada més lleugera. El whisky els estava escalfant i en Han va sentir les seves espatlles relaxar-se una mica.

-Bé -va dir en Lando, quan els seus gots van estar buits-. Els nostres aliats, tal com són, estan esperant. Probablement estem tan de moda com podem permetre'ns.

-Vés davant -va contestar en Han.

* * *

Tres éssers els esperaven a la sala de conferències, que no mostrava cap dels luxes de la suite d'en Lando, de fet estava buida. El més cridaner del trio era un jove hutt, que descansava amb expressió d'avorriment i la impaciència contreia la seva musculosa cua. Asseguda al seu costat, una dona humana amb la trentena passada. La seva pell era tan fosca com la d'en Lando, tenia els cabells curts amb un sever serrell. Vestia una formal brusa de negocis, negre amb el coll aixecat de color blanc. Semblava seriosa, però l'altra femella twi'lek a la taula de conferències circular semblava tenir una expressió absolutament severa.

-Què considerat de la seva part haver aparegut finalment -va comentar el hutt.

-Feliç de servir d'ajuda -va contestar en Han, mantenint un to de veu neutre. Com està vostè?

-Avorrit -va contestar el hutt.

En Han va arrufar les celles i va aixecar el seu dit, però en Lando el va tallar suaument.

-Han Solo, aquest és Banya. Està aquí de part de la resistència hutt.

-I un inversor d'aquest... lloc -va afegir en banya. -Malgrat tot com he estat maltractat, mantingut en cambres tancades durant el viatge. Molt poc hospitalari.

-Has d'entendre el nostre desig de mantenir la localització del refugi en secret -va dir en Lando.

-Entenc l'insult que comporta! Dónes per fet que vendré la informació? La meva gent està lluitant per les seves vides; No hi ha tracte amb els yuuzhan vong, ni en béns ni en informació. Són espècies caòtiques, i les coses materials no signifiquen res per a ells.

Va redreçar el seu cos de llimac.

-No era la nostra intenció insultar ningú -el calmà la Leia.

El hutt decantà el cap.

-Tu ets la princesa Leia. Vas estar present quan el meu cosí Randa va morir.

-Hi vaig estar -va dir la Leia-. Va morir valentament.

-Aquesta és Numa Rar -va continuar en Lando, presentant a la twi'lek.

-És un honor conèixer-te -entonà la dona, les cues blau pàl·lid del seu cap es retorçaven juntes.

En Jacen va parlar per primera vegada des que va entrar en l'estada:

-Et reconec -va dir a Numa Rar.

-Sí, vaig ser una estudiant de la Daeshara'cor.

-Hauràs sentit de la resistència a Nova Plympto, al Sector Corellià -va dir en Lando-. Numa és la líder d'aquesta resistència.

Es va tornar cap a la dona humana.

-Opeli Mors -va dir-. Una representant del sindicat de transports Jin'ri.

-Interessant -va dir en Han-. Mai havia sentit parlar d'aquesta organització.

-Jo tampoc -va afegir la Leia.

L'Opeli Mors va oferir una breu somriure de dona de negocis.

-Som relativament nous. Ens vam unir per cobrir les necessitats dels refugiats poc després de la caiguda de Duro. Donem la benvinguda a qualsevol oportunitat d'expandir-nos.

-Especuladors de guerra -va dir la Leia.

-Cap negoci pot funcionar sense uns ingressos -va dir la Mors-. Els governs tenen el privilegi d'imposar tributs. Nosaltres no.

-Conec als de la teva classe -va contestar la Leia, el to de la seva veu creixia diversos graus a cada paraula-. Una cosa és el benefici. Tu l'hi treus tot a la gent fins que no els hi queda res, i abandones les càrregues quan no poden pagar més.

-No és cert. Nosaltres financem causes de caritat amb diners que hem fet d'aquells que es poden permetre els nostres serveis. Si poguéssim operar d'una manera completament altruista, ho faríem.

-Està bé. Qui eren els vostres caps abans de la invasió? Manyosos? Pirates?

Una lleugera arruga va aparèixer al front de la Mors.

-He vingut aquí de bona fe.

-Calmem-nos tots -va dir en Jacen, repetint el paper de mediador que havia exercit en la crisi de Duro-. Per què no ens saltem els preliminars?

-Em faltava suplicar que continuem endavant -va dir en Banya amb ironia.

-Mama? -va dir en Jacen.

La Leia era prou política com per saber que el seu fill tenia raó. Va assentir, es va asseure i va ajuntar les seves mans.

-Després de la caiguda de Duro, Tsavong Lah, el Mestre Bèl·lic yuuzhan vong, va prometre que, si tots els Jedi de la galàxia eren lliurats, ell no envairia cap altre planeta dels nostres. Molta gent s'ho ha pres al peu de la lletra.

-Què té això a veure amb mi? -va dir en Banya.

-Els Jedi protegeixen fins i tot als de la teva espècie, hutt -va grunyir la Numa sobtadament.

-Però si entenc amb claredat on vol arribar la nostra amiga amb això, és que ara els Jedi necessiten protecció.

-No aquesta Jedi -va contestar la twi'lek-. No demano que em rescatin, només que m'ajudin en la meva lluita.

-Em deixes continuar? -va dir la Leia suaument.

-Continua, si us plau -va dir la Numa, encara que no semblava lamentar la interrupció.

-Sí, estem intentant establir una xarxa per treure els Jedi dels mons que els són hostils fins a llocs on puguin estar segurs. Però el pla d'en Luke Skywalker és molt més global. També volem infiltrar als Jedi en sistemes ocupats com el teu, Banya.

-Amb quin propòsit? -va preguntar l'Opeli Mors.

-Per ajudar on se'ls necessiti. Per organitzar xarxes d'ajuda i informació, no només d'auxili als Jedi sinó a qualsevol criatura que ho necessiti i es vegi oprimida o agredida.

-I tota aquesta gent lluitarà amb la meva gent contra els yuuzhan vong? -va preguntar en Banya.

En Jacen i la Leia van intercanviar mirades. En Jacen es va aclarir la seva gola.

-L'agressió, com a tal, no és l'estil Jedi, però socorrerem de qualsevol manera, si.

-Sí? Ens proporcionareu armes? Subministraments?

-La Xarxa podria usar-se també per això -va dir en Han-. Així ho crec, de totes maneres.

-Espero que sí -va replicar en Banya. Les fortunes de la nostra família no són les que van ser una vegada. Quan gastem diners, esperem una contrapartida.

La Numa va parlar de nou, ignorant el hutt amb un cop de cua del seu lekku.

-He sentit, en Jacen Solo, que tu mateix vas atacar i humiliar al Mestre Bèl·lic. No és això una agressió? No ha emprès en Kyp Durron la batalla amb l'enemic?

-Ho va fer per salvar la meva vida -va dir la Leia.

En Jacen es va redreçar.

-No estic d'acord amb les tàctiques d'en Kyp, ni amb les del Mestre Skywalker.

-Llavors no estàs d'acord amb mi -va dir la Numa-. Potser va ser un error venir aquí.

En Jacen la va estudiar per un moment.

-La teva Mestra ha d'haver-te previngut sobre el Costat Fosc.

-Témer al Costat Fosc és un luxe que la gent de Nova Plympto no es pot permetre. Ens ajudaràs o no?

«L'Ànakin estaria d'acord amb ella», va pensar en Jacen amb abatiment.

-Farem el que puguem -va respondre-. Portarem ajuda mèdica, menjar i transports per evacuar aquells que hagin de marxar. No anirem com guerrilles. I evitar el Costat Fosc no és un luxe, és una necessitat.

Ella no va contestar a això, però, en la Força, en Jacen va sentir la seva falta de penediment.

-Mors?

La dona va mirar fixament a la taula durant un moment. Després la seva mirada va trobar la d'en Han.

-Personalment, preferiria ajudar -va dir-, però els meus superiors, bé... Podríem subministrar-hi tropes i naus, per descomptat, del tipus experimentat per al tipus d'activitat que esteu planejant, però...

-Però haurem de pagar -va dir la Leia.

-Alguna cosa, sí.

-Mira -va dir en Han-. La Nova República no està en el negoci. No finançaran això.

-Tu vas construir aquesta estació.

-Sortida de les nostres pròpies butxaques -va dir en Lando-. Fins i tot els hutt hi van contribuir.

-Ah, però estan en condicions de guanyar-ho tot. Diguin el que diguin allà els nostres amics, saben que la teva xarxa Jedi és la una de les febles esperances que la seva gent tenen per sobreviure.

-Tu vas a la mateixa càpsula de salvament -li va etzibar la Leia-. Penses que els yuuzhan vong toleraran el teu negoci quan hagin conquerit tota la galàxia?

La Mors va arronsar les espatlles.

-Potser sí, potser no. Per això és pel que he estat autoritzada a oferir-vos el préstec d'una nau, sense càrregues. Ho considerarem una inversió.

En Han va assentir.

-Bé, és una cosa -Va mirar al voltant de la taula-. Per què no pensem si podem trobar un terreny més en comú?

* * *

En Han es va encorbar a la tova cadira de les estades que en Lando els hi havia proporcionat. Encara que no tan opulentes com les del propi Lando, eren més que còmodes.

-Això No funcionarà -va mussitar.

-No siguis derrotista -li va dir la Leia.

-No ho sóc. Estic sent realista. Algú ho ha de ser perquè el teu germà segur que no ho és.

-No comencis de nou amb Luke.

-Mira, estic content que al final hagin decidit fer alguna cosa -va dir en Han-, però podria haver triat alguna cosa factible. «Fes-me un gran riu, Han, un corrent per portar els damnificats, els ferits, els exhausts a un lloc segur». Molt poètic, però quant haurem de pagar per això? Tots els de l'estança volen rebre i rebre, però no volen donar.

L'expressió de la Leia es va suavitzar i li va acariciar la galta amb els dits. Ell els va envoltar amb la seva mà i els va besar. Va començar a abraçar-la, però abans de fer-ho, ella es va apartar una mica amb suavitat.

-Trobarem els diners, Han -i els seus ulls van abrigar un foc més brillant que aquell dia a l'Estrella de la Mort quan es van conèixer per primera vegada. Li va cremar per dins com un tret làser. Ell va assentir i la va abraçar de nou, i aquesta vegada no es va resistir.

Següent