Renaixement (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

-Oh, Faedor meu! -belà C-3PO mentre el Falcó va sortir de l'hiperespai amb un soroll sord i una desacceleració que els va aixecar a tots un metre en l'aire-. És un altre d'aquests terribles interdictors yuuzhan vong!

-Relaxa't, 3PO -va dir en Han. La seva veu de tan seca va sonar gairebé avorrida-. Els amortidors inercials grinyolen una mica, això és tot. Els anomenats tècnics d'en Lando van ser una mica menys que minuciosos.

-El més probable és que no entenguessin fins on pot arribar aquesta nau recomposta amb xiclet mastegat i bona voluntat -va fer broma la Leia-. Ningú ha estat mai capaç de reparar aquest trasto excepte...

Es va aturar, i en Han va saber per què. El pensament inacabat «excepte tu i Chewbacca» era cert. Ell i Chewie havien fet al Falcó famós a la galàxia per fer allò impossible, però gairebé sempre tenia a veure amb el wookiee i ell improvisant circuits fins i tot quan els seus escuts fallaven.

-Pots dir-ho -li va dir a ella.

-Mira, Han -va dir la Leia suaument-. No pot ser reemplaçat...

-No -va contestar ell, més abruptament del que va voler-. No amb Droma, no amb tu -la seva es va suavitzar-. Però ell tampoc podria haver-te reemplaçat mai a tu. Ho deixem aquí? L'excursió amb el meu nou copilot està anant molt bé.

-Gràcies. Significa molt per a mi.

-Vull dir, és una mica bocamoll per al meu gust, i una mica esnob, però almenys és prou agradable de veure, fins i tot amb el nou pentinat.

L'expressió tendra de la Leia es va metamorfosar en una mica menys benigne quan el detector de massa xiulà i C-3PO clamà:

-Ho vaig dir! Per descomptat que ho vaig dir!

-3PO -va dir en Han bruscament-. Has estat disparat alguna vegada des del conducte d'un míssil d'impacte?

-No, senyor. Per descomptat. Fa poc gairebé vaig caure pel conducte d'ejecció d'escombraries, el que he d'admetre que va ser terrible, simplement terrible. Jo...

-3PO! -va cridar en Han.

C-3PO va estirar el cap i va posar un dit daurat a la ranura que simulava la seva boca.

-Potser hauria d'anar a veure què està fent l'R2.

-Sí, fes això.

Mentrestant, la Leia havia analitzat què era el que havia sortit de l'hiperespai just darrere d'ells.

-És un vaixell de càrrega -va dir ella.

-Un vaixell de càrrega aquí?

Estaven en l'espai no lluny de Tynna.

La Leia va extreure el perfil hologràfic, revelant un massís propulsor encadenat a una llarga sèrie de contenidors d'emmagatzematge desprendibles encapçalats per un estret compartiment habitable.

-Un vaixell de càrrega pesat Kuat classe Mari -va confirmar la Leia.

-Aquí fora? -va repetiren Han incrèdul-. Serà una captura fàcil per a la primera nau yuuzhan vong amb la que es creui. I on podria anar?, a l'Espai Hutt?

-Potser és un vaixell de càrrega de refresc -va dir la Leia-. O un contrabandista que porta armes als hutt.

-Aquesta cosa no té velocitat -va dir en Han-. Qualsevol contrabandista com cal ho sabria.

-Bé, doncs aquí està -va dir la Leia.

-Puc veure'l -va prémer els llavis-. Acabo de tenir un pensament desagradable.

La Leia va assentir greument.

-Acabo de tenir el mateix pensament.

-Ens hauran vist?

-Ho dubto.

-Fem-ho així. Avança en silenci i deixa'ls passar. Veurem cap a on es dirigeixen.

-Per què no els ho preguntem?

En Han la va mirar bocabadat.

-Noi, tens molt per aprendre, deixa'm manejar això -La Leia va somriure.

-Bé. Ja he sentit això una o dues vegades. I sempre he tingut una bona raó per lamentar-ho.

-Almenys, Sempre vas viure per lamentar-ho, cor.

* * *

Quan el Falcó va disminuir la potència, en Jacen estava profundament sumit en la meditació. Passava hores forçant les seves apetències, necessitats i expectacions en els racons de la seva ment més profunda, lluny de la consciència, rendint-se a si mateix en el silenciós fluir de la Força.

Va deixar de prestar atenció a les sensacions de la Força al seu voltant: la seva mare, les quedes veus del seu pare i el Noghri, les amb prou feines perceptibles impressions dels androides i la pròpia nau. No estava buscant res en absolut, simplement intentant formar part de la Força vivent, separat de les particularitats de la mateixa. Tan sols sentir-la fluint a través d'ell, ni tan sols buscant o entenent. Ficat en la recerca sovint es deixa passar el que s'ha anat a buscar, o esdevé en una entesa contaminada pel desig.

El desig, com la por i la ràbia, havien de ser alliberats.

Durant un breu moment, gairebé va trobar l'essència del que estava buscant. L'univers obrint-se per complet, i en aquest instant va tornar a tenir una visió de la galàxia a la vora de l'abisme. D'un essencial desequilibri a punt de passar.

Allà, la memòria i el desig li van trair. Es va veure a si mateix enfrontant-se al Mestre Bèl·lic Tsavong Lah, la seva mare sagnant als seus peus. Va veure al seu germà Ànakin, confiat i arrogant després d'escapar de Yavin IV. Es va veure a si mateix, tan sols dies abans, atacant als dos coralites i els seus pilots.

La mort d'un ens disminueix a tots. Segurament aquest havia de ser el cas també amb els yuuzhan vong, encara que no apareguessin en la Força.

La qual cosa era impossible, si la Força era el que els vells mestres Jedi deien que era.

Va desitjar que l'Ànakin fos aquí, així podrien tenir una de les seves discussions. L'Ànakin ara sostindria que el que coneixem com la Força era només la manifestació d'alguna cosa més, quelcom més transcendent, una cosa que només els Jedi podien arribar a veure. Per en Jacen allò era una cosa completament errònia, i tot i així era difícil discutir sobre això, com si estiguessin realment junts ara.

L'Ànakin també pensava en la Força com en alguna cosa més que una font d'energia, cosa amb la qual els Jedi accionaven les seves voluntats. Això també ho sentia com una cosa errònia, i tot i així en Jacen posava en dubte el contrari, que la Força tenia voluntat pròpia, i que el paper propi dels Jedi era entendre aquesta voluntat i treballar a través d'ella.

Cap extrem li esqueia a les entranyes d'en Jacen, i encara no tenia una resposta pròpia. Hi havia abandonat el seu vot de no fer servir la Força, però no li havia donat més certesa sobre quan o com hauria d'usar-la, o què ha de fer un Jedi. De nou, la certesa de l'Ànakin era alhora envejable i preocupant. L'Ànakin estava determinat a oposar-se al mal, i tan determinat estava que podia saber quin era el mal, fins i tot sense que la Força li il·luminés.

Potser l'Ànakin tenia raó. En Jacen sabia que no podia simplement romandre així i no fer res. Se li havien atorgat uns dons i va aprendre a usar-los, i era la seva incumbència trobar la forma adequada de fer-ho. Però, com se'l jutjaria? Qui el jutjaria?

Potser havia estat equivocat emprenent el camí pel seu compte, deixant enrere allò après del Mestre Skywalker. Però d'alguna manera, sabia que el camí de l'oncle Luke no podia ser el seu, no més del que podria ser-ho el de l'Ànakin.

Tal com era, afrontava cada situació com venia. Odiava matar els yuuzhan vong, però la situació no li suggeria o permetia cap alternativa que no fos la mort o la captura de la seva família. Potser fos una mala elecció, però en aquest moment era l'única que podia prendre.

Va intentar alliberar-se del seu diàleg intern, però com més ho intentava, més gran era la frustració pel fracàs, i estava a la vora d'acceptar la rendició quan alguna cosa va canviar al seu voltant.

Va tornar, centrant la seva atenció en el món proper, i no va trobar res més que llums d'emergència.

-Vaja! -es va queixar C-3PO-. Ho sabia.

-3PO?

-Amo Jacen! Està conscient!

-Què passa, 3PO? Quant de temps hem estat sense potència?

-Des que aquesta massa va sortir de l'hiperespai -va dir C-3PO-. Vaig voler ajudar, però el capità Solo va ser una mica desagradable.

-Estic segur que no vas ser tu el que li va fer enfadar, 3PO -va assegurar en Jacen a l'androide-. Aniré a veure què passa.

* * *

-Mira aquí -li va dir el seu pare mentre aquest entrava en el lloc de control.

-Ja veig -va sospirar la Leia-. Yuuzhan vong.

En Jacen va estudiar les lectures dels escàners de llarg abast.

-Estan atacant en aquest vaixell de càrrega? -va preguntar.

-No -va dir en Han-. No l'estan atacant noi, l'estan escortant.

-Escortant? On som?

-A un salt des del Sistema Cha Raaba -va respondre en Han.

-Cha Raaba? És on està Ylèsia, no?

-El noi aconsegueix la medalla daurada -va murmurar en Han.

-I a Ylèsia està aquarterada la Brigada de la Pau -va afegir la Leia-. Així que aquesta nau...

-Subministraments per a la brigada i els vong -va concloure en Han-. No podria haver imaginat una cosa millor. Sembla que en Lando tenia raó, si la Brigada de la Pau està traslladant material a l'espai yuuzhan vong, algú ha d'estar aprovisionant-los des de l'exterior.

-Bé. Hem de detenir-los! -va dir la Leia.

-Què? -va preguntar en Jacen-. Per què? No ens han atacat, ni tan sols ens han vist.

-Certament -va dir en Han-. Ens dóna una bonic avantatge.

-Però vaig pensar que la missió consistia a establir xarxes per als refugiats i la intel·ligència. Ningú va dir res d'entaular batalla amb l'enemic.

-Ei, Jacen -va dir en Han-. No és com si fóssim per aquí a la recerca de naus col·laboracionistes que assetjar, encara que per què el pensament de fer-ho et molesta d'aquesta manera és una cosa que no aconsegueixo comprendre. Però aquí estan ells i aquí nosaltres...

-No podem tan sols inhabilitar-los?

-Jacen -va dir en Han, tornant el seu rostre cap a ell amb les celles aixecades-. Jacen, per si de cas no ho has notat hi ha una guerra en marxa. Ara. Sé que t'has estat tornant molt místic darrerament, i estic intentant ser comprensiu, però si esperes que la resta de nosaltres combreguem amb la teva filosofia del dia, pensa-ho una altra vegada. Tu maneja't amb la Força i em deixes a mi bregar amb això. En qualsevol cas, per tot el que saps, aquest vaixell de càrrega podria anar ple d'esclaus i sacrificis. De debò vols deixar-los a l'albir dels vong?

-No sento res d'això en la Força -va dir en Jacen fermament.

-Jacen -va dir la Leia-. Saps que respecto el que estàs intentant fer, però has d'entendre una cosa.

-Ho entenc -la va interrompre en Jacen-. Entenc que em vas dir que aquesta missió anava a ser d'una manera amb la qual podria conviure amb ella a bord. I ara enmig del vol estàs canviant les coordenades. No et dic què has de creure. Però quan em vau portar en aquest viatge...

-Quan et vaig portar en aquest viatge mai vaig dir que poguessis ser el capità -va rugir en Han-, tampoc et vaig dir que això fos una democràcia. Jacen, t'estimo, però seu, calla i fes el que t'ha dit!

En Jacen estava atònit per la ràbia del seu pare i va decidir obeir i callar.

-Fantàstic -va dir en Han-. Això és el que farem. Anem a treure del mig en aquesta escorta yuuzhan vong, i després anem a fer-li una oferta al vaixell de càrrega.

-Oferta? -va preguntar la Leia.

-Sí. Els hi oferirem no volar pels aires si es rendeixen tranquil·lament -comprovà el seu tauler de comandaments-. Potència en cinc minuts. Jacen, baixa al turbolàser.

En Jacen va vacil·lar, un dolorós i nauseabund nus se li va fer a l'estómac.

-D'acord.

-I vull que el facis servir si cal.

-Ho faré, senyor -i va sortir de la cabina de control.

Següent