Revan (XIX)

Anterior

Capítol 19

L'Scourge va introduir el codi d'accés per obrir la porta que portava a les cel·les de detenció subterrànies construïdes sota la fortalesa de la Nyriss. No va prestar atenció als guàrdies que estaven de vigilància mentre passava i ells no van fer cap moviment per detenir-lo. Havia passat pel lloc de control centenars de vegades i havien deixat de molestar-se pels protocols oficials de seguretat d'en Murtog feia molt.

Ell va baixar les escales fins al corredor feblement il·luminat i sense sortida del fons. Hi havia quatre portes, dues a cada costat. Al costat de cada porta hi havia un monitor, mostrant un holovídeo del que estava passant dins de cada cel·la. Tres de les cel·les estaven buides. La quarta havia estat ocupada pel mateix presoner durant els passats tres anys.

La imatge mostrava a Revan assegut en una posició familiar, amb les cames creuades i les mans descansant amb els palmells cap amunt sobre les seves cuixes. Els seus ulls estaven tancats, la seva cara calmada... encara que l'Scourge sabia que això tenia tant a veure amb la medicació com amb la meditació.

El presoner no havia deixat la seva cel·la ni tan sols durant un únic moment des de la seva captura. Hi havia un vàter al racó, un petit lavabo i un llit contra una paret. Al principi havien portat una cadira per lligar-lo durant les seves sessions d'interrogatoris, però després dels primers mesos l'Scourge va convèncer la Nyriss que torturar-lo era malbaratament infructuós de temps i recursos.

Per aquella època en Revan ja ho havia explicat tot. Tant com podia recordar, almenys. Els havia revelat que els Jedi havien esborrat la majoria dels seus primers records, incloent-hi tota traça del que li havia passat a les masmorres de l'Emperador. Hi havia confessat que havia anat a Nathema amb l'esperança de reclamar el seu passat perdut, seguint la mateixa pista que l'havia embarcat anys abans.

No podia dir-li a la Nyriss res sobre el que ella preguntava realment. I encara que ella encara sospitava que ell havia estat dominat per la voluntat de l'Emperador i després alliberat per aquest, els científics que ella havia portat perquè l'estudiessin havien estat incapaços de trobar alguna cosa útil amb totes les seves proves i investigacions.

Després de sis mesos, la Nyriss havia perdut l'interès en el seu presoner Jedi. La seva atenció s'havia tornat cap a altres conjures i intrigues, encara que va mantenir-lo amb vida només per si de cas. Però mentre que la Nyriss ignorava a Revan, l'Scourge s'havia obsessionat amb ell.

El control i la connexió del Jedi amb la Força eren diferents de tot el que l'Scourge havia sentit en qualsevol altre. Fins i tot encara que en Revan estava constantment drogat, era impossible no sentir la seva fortalesa. Després d'anys d'estudiar-lo, ell havia arribat a comprendre per què els Jedi tenien una reputació tan temible entre els Sith. Amb homes i dones com Revan a les seves files, era fàcil veure com havien repel·lit la invasió Sith mil anys abans. I això confirmava el que ell ja sospitava: el pla de l'Emperador per llançar una altra invasió contra la República en aquest moment era equivalent al suïcidi.

No obstant això, era més que el poder nu del Jedi el que li interessava. A diferència de tots els instructors de l'Acadèmia, o fins i tot de la pròpia Nyriss, en Revan havia experimentat el costat lluminós i el fosc de la Força. Ell tenia una perspectiva única de les seves fortaleses i debilitats i l'Scourge estava ansiós per aprendre de la seva experiència.

No havia estat fàcil, és clar. En Revan el veia com a un enemic al principi: l'Scourge era l'ésser que l'havia torturat per treure-li informació. Però amb el temps això havia canviat lentament. En Revan estava retingut en gairebé total aïllament. Els guàrdies tenien prohibit parlar amb ell i, una vegada que la Nyriss gairebé es va oblidar d'ell, les visites setmanals d'ell eren la seva única font de conversa o contacte.

L'Scourge comprenia que llargs períodes de confinament en solitari podrien ser fins i tot més difícils de suportar que el brutal patiment físic dels interrogatoris. La soledat i l'aïllament es menjarien la ment i l'esperit. Era inevitable que en Revan forgés una relació amb l'única persona amb la qual tenia mai contacte.

Va ser un procés lent i subtil i fins i tot ara encara es veien l'un a l'altre amb sospita i desconfiança. Però al final la necessitat instintiva d'interacció havia fet que en Revan s'obrís. Donava respostes acuradament guardades a les preguntes d'ell sobre les seves creences i filosofies, o deixava lliscar trossets i trossos del seu coneixement de la Força.

No importava durant quant de temps parlessin, en Revan tenia cura de dir molt poc, però amb els anys les petites gotetes de saviesa s'havien acumulat en una gran reserva perquè l'Scourge la utilitzés. La Nyriss podria no tenir més utilitat per a Revan, però l'Scourge explotaria aquest recurs que no tenia preu per tot el que valia.

L'Scourge va obrir la porta de la cel·la d'en Revan. El Jedi encara portava les mateixes vestidures marrons amb els que havia estat capturat. Les robes, com la pròpia cel·la, no havien estat netejades apropiadament en tres anys. L'Scourge va fer una ganyota davant l'olor rància i acre que sortia de l'humà, però era un petit preu a pagar, considerant quant havia obtingut ja de les seves visites regulars.

-Revan -Digué, notant que els ulls del presoner encara estaven tancats-. Desitjo parlar amb tu.

En Revan va obrir els ulls com si respongués a la veu del sith, encara que francament havia sentit que s'aproximava des del moment en què va començar a baixar les escales. Era difícil utilitzar la Força a través del vel de productes químics que alteraven la ment en el sistema, però amb els anys havia après un grapat de trucs.

Encara que havien parlat centenars de vegades, el Sith mai li havia dit a Revan el seu nom. No és que això importés. Per a Revan ell no era res més que una eina: la seva única esperança de sortir mai de la cel·la amb vida.

Durant els primers mesos havia esperat que algú vingués a per ell: Canderous o T3-M4, o potser fins i tot la Bastila, guiada fins a ell per la Força. Però quan el temps va passar, el seu cervell atordit per les drogues va comprendre finalment que estava realment sol.

Hi havia intentat obrir-se a la Bastila amb la Força, però les drogues i la vasta distància d'una galàxia sencera devien haver evitat que ella sentís la seva necessitat. Ell gairebé ho havia abandonat una vegada que va comprendre que no hi hauria rescat. La seva situació semblava desesperada. I llavors la seva ment atordida es va fixar en l'interrogador sith.

Estava clar que l'ésser de pell vermella estava supeditat a la vella marcida que havia estat present durant els primers interrogatoris. També era obvi que ell era quelcom més que només un sequaç contractat per treure-li informació als presoners mitjançant la tortura. En Revan havia sentit la Força en ell. Tenia un potencial increïble. Afortunadament per a Revan, també era arrogant, massa segur de si mateix i ambiciós.

Amb el pas de molts mesos, en Revan va alimentar aquesta ambició amb petites engrunes que pretenien atraure el Senyor Sith. Li va parlar del seu passat, sabent que els seus triomfs sobre Malak i els altres individus poderosos alimentarien el desig del jove sith d'elevar-se per sobre del seu lloc actual.

En Revan també va fer un esforç especial a treure a relluir a la Força regularment. Hi havia servit una vegada al Costat Fosc i comprenia la seva insaciable ànsia de poder. L'oportunitat d'aprendre alguna cosa, qualsevol cosa, nova sobre la Força era una temptació que el Sith no podria resistir.

Va estar disposat a donar-li al sith espurnes de la seva saviesa perquè amb cada conversa aprenia una mica més sobre els seus captors. L'interrogador era cuidadós. Intentava rebel·lar tan poc de si mateix i del món de fora de la cel·la com fos possible. Però amb el pas de molts mesos i de centenars de converses era inevitable que algunes coses se li escapessin.

Per facilitar el procés, en Revan havia forjat acuradament una relació amb el sith anònim, establint un familiar entesa mútua que feia més fàcil per al Sith obrir-se inconscientment fins i tot quan l'altre pensava que ell era qui l'estava utilitzant.

Els seus esforços havien estat ben recompensats. Durant els últims tres anys havia descobert molt sobre la societat sith que la República creia extingida. Sabia que estaven governats per un emperador. Sabia que controlaven centenars de mons.

Al voltant d'un any abans, havia descobert el nom de la dona que havia supervisat els primers interrogatoris. El seu nom era Nyriss i era una de les conselleres cuidadosament escollides de l'Emperador.

En cert punt el seu captor havia deixat que se li escapés que l'Emperador estava planejant secretament una invasió contra la República. I el que era més important, havia revelat que la Nyriss i ell, juntament amb molts altres Sith, estaven determinats a detenir-lo.

En Revan s'havia aferrat a aquesta meta compartida i, durant els passats mesos, s'havia estat aprofitant d'ella a cada oportunitat.

Tot podria ser fútil. Tots els seus esforços podrien no sumar més que un joc al qual estava jugant merament perquè l'ajudés a passar les infinites hores de la seva captivitat. Però si hi havia una oportunitat, encara que fos petita, que d'alguna manera pogués utilitzar aquest coneixement per escapar de la seva presó, pretenia aprofitar-la.

El Jedi havia obert els ulls, però encara semblava perdut en els seus pensaments. L'Scourge es va preguntar si li havien alterat la medicació recentment. Cada pocs mesos havien de canviar a una nova fórmula quan el seu cos es tornava més resistent a la dosi diària de drogues que pretenien mantenir-lo dòcil i indefens. Durant els primers dies després de cada canvi, en Revan semblava fins i tot més perdut que de costum.

-Revan -Va repetir, parlant més fort.

Li va donar un copet de sobte, amb el so retrunyint per les parets de la cel·la.

-Ho sento, el meu lord -Va dir en Revan en resposta, pronunciant lleugerament malament les paraules-. Estic tenint problemes per... concentrar-me. M'alegro de tornar a veure-us -Va afegir amb un lleuger somriure-. Sempre gaudeixo amb les vostres visites.

L'Scourge mai ho admetria davant ningú, és clar, però ell també les gaudia. Hi havia desenvolupat un gran respecte i fins i tot admiració per Revan. Irònic, donat quant havia baixat la seva opinió de la Nyriss durant els últims mesos.

-Sembleu preocupat, el meu lord.

-La Nyriss encara es nega a emprendre alguna acció real contra l'Emperador -Va grunyir.

Era bo dir les paraules en veu alta. Aquest era un benefici inesperat de ser l'única persona que parlava mai amb el presoner. Qualsevol cosa que digués a la cel·la mai deixaria aquestes parets. Aquí podia desfogar les seves frustracions en veu alta sense por a represàlies.

-Ella em diu que he de ser pacient, però les seves energies i recursos estan concentrats en vèncer als seus rivals en el Consell Fosc.

-La Nyriss està dirigida per la por -li va explicar en Revan, parlant amb la cadència lenta i monòtona a la qual l'Scourge mai s'havia acostumat realment-. Atacar obertament l'Emperador posa la seva vida en perill. La seva pròpia supervivència immediata és més important per a ella que el destí del vostre Imperi.

-Hi ha aliats poderosos als quals se'ls podria persuadir que l'ajudessin -Va replicar l'Scourge-. Tot el que necessiten és que algú doni un pas endavant i es faci càrrec. Tot el que necessiten és un líder per encoratjar l'acció.

-Jo vaig ser traït per Malak -li va recordar en Revan-. La Nyriss té por que el mateix pogués ocórrer-li a ella. Si fa un pas endavant com a líder, ja no podrà ocultar-se en les ombres amb els altres. Estarà exposada i només caldrà un rival ambiciós perquè la traeixi davant l'Emperador i ho esfondri tot.

L'Scourge va assentir, recordant com la Nyriss havia fet el mateix per eliminar Darth Xedrix. En aquell moment ell l'havia cregut quan va dir que era pel bé de la causa, però ara sospitava que havia estat només una excusa per eliminar un rival del Consell Fosc.

-Si tots els conspiradors tenen massa por de donar un pas endavant, l'Emperador no s'aturarà -Va murmurar l'Scourge-. Eventualment ens portarà a una guerra que no podem guanyar i els Jedi ens exterminaran com a represàlia. Al final no fer res és l'elecció més perillosa de totes.

-La Nyriss es cega a aquesta veritat. Aquest és el camí del Costat Fosc -Va dir en Revan-. Aquells que el segueixen estan impulsats per la por i l'ambició. Són massa egoistes per veure que les grans victòries sovint requereixen sacrifici.

L'Scourge va fer una ganyota. A vegades es cansava dels sermons d'en Revan contra el Costat Fosc. En aquest cas, però, el Jedi tenia raó almenys parcialment. La Nyriss no pensaria dues vegades el fet de sacrificar un aliat o un seguidor, però mai consideraria sacrificar-se a si mateixa.

En Revan, d'altra banda, havia viatjat per la galàxia malgrat els perills desconeguts perquè pensava que podria haver alguna cosa que amenacés a la seva estimada República. S'havia posat en perill per alguna cosa en el que creia.

Un any abans l'Scourge s'hauria rigut de la seva estupidesa. Després de tot, què havia aconseguit en Revan a part d'esdevenir presoner? Ara, però, comprenia que tot i que el Jedi havia fallat, almenys havia fet l'esforç. Almenys havia tingut una oportunitat de tenir èxit. La Nyriss, semblava, ni tan sols anava a fer l'intent. Ella havia fallat a detenir l'Emperador fins i tot abans que hagués començat.

-Necessites trobar un altre aliat per la teva causa -Va dir en Revan-. Algú poderós, però que no estigui atrapat per les polítiques del Consell Fosc.

L'Scourge va riure en veu alta davant el que en Revan clarament estava implicant.

-Has d'estar-te tornant desesperat si creus que pots convèncer-me que t'ajudi a escapar.

Mentalment, en Revan va fer una ganyota. Hi havia empès fins massa lluny massa ràpidament. En comptes de la subtil manipulació, havia fet un pas en fals en revelar una estratagema maldestre i òbvia. Mai hauria comès un error tan estúpid si la seva ment estigués clara.

Però va pensar que encara podria ser possible salvar la situació. Havia de donar-li al Sith alguna cosa més en la que concentrar-se, algun cosa que ell desitgés per sobre de tota la resta.

-Compartim una meta comuna -Va admetre en Revan-. Tots dos volem evitar que l'Emperador envaeixi la República. Però no estic proposant una aliança. -Va fer una pausa. No necessito la teva ajuda per escapar. La Força m'ha mostrat que la meva llibertat s'està acostant.

-La Força t'ho ha mostrat? Què vols dir? Has tingut una visió?

Com Revan sospitava, el seu carceller mai havia experimentat una visió a través de la Força. No era inusual: el fenomen era molt més rar entre aquells que seguien el Costat Fosc. La seva concentració era interna. Ells utilitzaven la Força com a eina, més que veure's a si mateixos com a instruments de la voluntat de la Força. No estaven acostumats a obrir-se a la Força a la recerca de guia i direcció.

-La Força m'ha mostrat que el meu futur resideix més enllà d'aquestes parets -Va mentir en Revan.

-No poso molta fe en visions i profecies -Va dir el Sith.

-Alguna vegada heu sentit una premonició de perill a través de la Força? -Va preguntar en Revan intentant-lo ajudar a comprendre-. Heu sentit una amenaça abans que es revelés?

-Per descomptat.

-Les visions són merament una extrapolació d'això. La Força flueix a través de l'espai i del temps. Uneix el passat, el present i el futur.

-Es diu que en Naga Sadow tenia visions dels Sith aixafant a la República durant la Gran Guerra hiperespacial -Va replicar l'Scourge-. Tots dos sabem que això mai va arribar a passar.

-El futur sempre està en moviment. La Força ens concedeix visions que ens mostren només un de molts resultats possibles.

-Llavors per a què serveixen?

-Poden guiar les nostres accions, donar-nos direcció. Poden mostrar-nos un camí que volem seguir o un que podem intentar evitar.

-Com la visió que et va portar aquí? -Va preguntar l'Scourge-. El somni de Dromund Kaas i el seu cel cobert de tempestes?

-Això va ser un record, no una visió -li va recordar en Revan-. Però la Força de vegades ens parla a través dels nostres somnis.

-I què et mostra la teva visió? Com fas el teu gran escapament d'aquesta masmorra?

En Revan va triar les seves següents paraules cuidadosament, amb el seu enginy entorpit sentint una oportunitat. Sabia que el millor, potser la seva única opció, d'escapar era amb l'ajuda del Sith. Però no podia ser ell qui suggerís l'aliança. El Lord Sith havia de pensar que era idea seva.

Això era pel que havia creat la mentida sobre la visió: per atreure l'atenció lluny del seu maldestre intent per convèncer-lo que l'ajudés. Ara, però, tenia una oportunitat de plantar una llavor.

-Ho comprendràs amb el temps -Va dir crípticament, sabent que l'altre li donaria voltes al significat ocult darrere de les seves paraules.

El Sith ja estava obsessionat amb ell. Desitjava aprofitar la comprensió de la Força d'en Revan i el Jedi sabia que ell dominava els pensaments conscients i inconscients de l'ésser de pell vermella. Només seria natural que en Revan fos de vegades l'assumpte dels somnis del Lord Sith.

Amb sort, el Sith arribaria a creure que els seus somnis ordinaris eren realment visions concedides per la Força. Si tot anava bé, arribaria a creure que hi havia un poder major intentant reunir-los. Podria decidir per si mateix que en Revan era la clau per derrotar a l'Emperador, instant-lo a ajudar-li a escapar.

Era una possibilitat molt remota, però en Revan no tenia res més al que agafar-se.

-No tinc ganes de jugar als teus jocs -li va deixar anar el Sith, enfadat per la resposta enigmàtica.

Es va tornar sobre els seus talons de les seves botes sense dir una paraula i va sortir de la cel·la, segellant la porta darrere seu. En Revan sabia per experiència que passaria almenys una setmana abans que tornés. El final abrupte de la seva conversa i la imminent absència prolongada es pretenia que fossin un càstig. El seu interrogador havia reemplaçat feia molt la tortura física per la suposada angoixa mental de l'aïllament.

Per a la majoria dels presoners això hauria estat una eina efectiva, però en Revan era capaç de suportar llargs períodes sol meditant en la Força. En moments com aquests intentava obrir-se a la Bastila, esperant almenys fer-li saber a ella que encara era viu.

Es va obrir a la Força. Mentre ella fluïa a través d'ell, imatges de la dona que estimava van ballar pel seu cap. I llavors de cop i volta van desaparèixer, reemplaçades per la cara amorfa d'una altra.

-Meetra -Va panteixar en Revan quan els trets es van moure fins enfocar-se.

Es van mantenir allà durant un instant i després es van esvair.

En Revan va saber que això era més que algun mer record d'una amiga perduda. Havia estat massa intens i poderós per ser un record. Era gairebé com si descrivint la naturalesa de les visions de la Força al Sith, n'hagués provocat una de pròpia.

Encara que havia durat només un segon, el significat estava abundantment clar. La Meetra venia a rescatar-lo.

Següent