Revan (XXVII)

Anterior

Capítol 27

Com estava planejat, Revan, Meetra, Scourge i T3-M4 van deixar la cova a l'alba, encara que l'alba a Dromund Kaas era un terme amb poc significat. Els núvols negres de la tempesta bloquejaven completament el sol i el cel només era marginalment més clar del que ho havia estat durant la nit.

Un plugim constant va caure sobre ells quan van pujar al lliscant. Van viatjar en silenci, tots ells preparant-se a la seva pròpia manera perquè sabien què s'acostava. La Meetra havia entrat en el que en Revan deia el seu tràngol de guerrera. Estava asseguda quieta i dreta, amb els ulls concentrats en el no-res mentre mirava directament endavant.

Ell ho havia vist moltes vegades durant la guerra contra els mandalorians. Abans de cada gran batalla ella intentava concentrar les seves emocions, netejant-les de tota por i odi per por que la violència imminent l'arrossegués cap al Costat Fosc. Ella creia que podia transformar-se en un conducte perfecte per a la Força, una arma incorruptible de llum.

En Revan ja no estava segur que això fos possible, però no li va dir res a la Meetra per por d'alterar la seva rutina.

Amb els seus records restaurats, en Revan va recordar que ell també s'havia aferrat una vegada a un grup de rituals abans de cada batalla. Mirava el seu reflex en el mirall, amb la seva cara coberta per la seva màscara mentre recitava el Codi Jedi una vegada i una altra fins que les paraules semblaven fusionar-se, amb el seu significat perdut en la repetició rítmica d'un mantra.

En aquells dies, havia cregut que això li protegiria del Costat Fosc, però ja no tenia tals il·lusions. Era més vell i més savi. Comprenia que els dos costats de la Força estaven més íntimament entreteixits l'un amb l'altre del que els Jedi o els Sith admetrien mai. Ell havia après a equilibrar-se en la vora de la navalla entre ells, utilitzant els costats lluminós i fosc per obtenir fortalesa.

No obstant això, tot i el molt que havien canviat les coses, encara sentia els vells indicis de glòria quan van començar, un feble ressò de la impetuositat de la joventut que havia fet que desafiés al Consell i liderés als seus companys Jedi en la guerra tantíssims anys abans.

Fins i tot T3 estava estranyament subjugat, amb la gravetat de la situació pesant tant sobre l'astromecànic com sobre els seus companys orgànics.

En Revan sabia que no havia de preocupar-se per la Meetra o pel droide lleial. L'Scourge, però, era una altra qüestió. La conversa que havien tingut durant la nit deixava pocs dubtes que el sith estava preocupat.

A diferència dels Jedi, no havia passat la vida preparant-se per això. El concepte de l'autosacrifici venia fàcilment per a aquells que caminaven pel camí de la llum. Fins i tot encara que ocasionalment es quedava al Costat Fosc, en Revan encara abraçava la noblesa de la idea.

Per al Sith, però, no existia la idea d'una mort noble. L'Scourge comprenia el concepte del sacrifici, però només quan es tractava de sacrificar a altres. Li havien ensenyat el valor de la supervivència per sobre de tota la resta. Fins i tot la seva disposició a unir-se a Revan i a la Meetra estava impulsada pel seu desig d'autopreservació. Al final volia la victòria pel seu propi bé i no pel bé d'uns altres.

Potser no hi havia una il·lusió més gran de la diferència entre el costat lluminós i el fosc i en Revan sabia que això faria que la seva missió fos més difícil per a l'Scourge. Ell li ho havia intentat fer comprendre durant la seva breu conversa, però era difícil desfer anys d'ensenyaments en una única nit.

Així i tot, el Sith semblava estar-se mantenint força bé aquest matí.

-No puc apropar més el lliscant -Va dir ara l'Scourge, portant-los a aterrar a la perifèria més allunyada de Ciutat Kaas-. Podrien haver instal·lat canons d'ions per enderrocar a qualsevol vehicle no autoritzat.

Van continuar a peu, obrint-se camí a través dels carrers buits que es dirigien cap a la ciutadella. No es van trobar ni a una única ànima viva durant el seu viatge. A part de la Guàrdia de l'Emperador, ningú s'atrevia a violar el toc de queda. I tres individus sensibles a la Força i un astromecànic equipat amb uns sensors òptics i d'àudio del millor que hi havia no tenien problemes per evitar al grapat de patrulles que encara vagaven pels carrers.

Quan es van acostar més al centre de la ciutat, els signes de la violència de la nit prèvia es van tornar més freqüents i més notables. La majoria de les finestres estaven trencades i molts dels edificis estaven ennegrits pel fum o completament destruïts pel foc. El carrer estava marcat pels cràters i cobert per les carcasses cremades de les barredores descansant sobre els seus costats. Els seus amics o els equips de neteja imperial, s'havien emportat a la majoria dels morts, però encara hi havia els estranys cossos desplomats en una porta o mig ocults sota una pila de deixalles en un carreró.

Quan finalment van arribar a la ciutadella, no hi havia sentinelles a l'entrada a la part alta de les escales.

-Si ens ensopeguem amb algú, deixeu que parli jo -Va xiuxiuejar l'Scourge mentre pujaven els esglaons.

Estaven només a uns quants metres de l'entrada quan la porta es va obrir i mitja dotzena de soldats uniformats de vermell van sortir, armats amb armes làser i electrobastons.

-Esteu violant el toc de queda imperial -els va informar un dels soldats-. Rendiu les vostres armes i se us escortarà fins a una instal·lació de presons propera.

-Colla d'estúpids! -li va dir Lord Scourge a la Guàrdia, amb la seva veu elevant-se amb indignació arrogant-. Sabeu qui sóc?

-Només a aquells autoritzats explícitament per l'Emperador se'ls permet estar als carrers -Va replicar el soldat, amb la seva veu estremint-se només lleugerament.

-Jo no necessito autorització! El meu nom és Lord Scourge i demano una reunió amb l'Emperador.

Per la reacció dels soldats estava clar que van reconèixer el nom. Sens dubte cada membre de la Guàrdia de l'Emperador era conscient a hores d'ara que l'Scourge havia estat el catalitzador per a la purga sobtada de l'Emperador del Consell Fosc.

-Us escortarem fins a ell -Va replicar el líder, baixant la seva arma. -Però els altres han d'esperar aquí.

-No -Va dir l'Scourge-. Vindran amb mi per parlar amb l'Emperador en persona.

El soldat va semblar a punt de denegar la petició i en Revan es va preparar mentalment per donar curs a la seva fúria, però en l'últim minut l'home es va estovar... almenys parcialment.

-Seguiu-me -Va dir-. Li demanaré a la capitana que es reuneixi amb nosaltres fora de la sala del tron. Ella decidirà si permet això.

En Revan estava impressionat per la representació de l'Scourge, per no esmentar el seu alleujament. En la seva última visita a Dromund Kaas, Malak i ell havien après tot el que van poder sobre la Guàrdia Imperial. Encara que no en harmonia amb la Força en el sentit clàssic, els soldats d'elit tenien una connexió amb l'Emperador, permetent-los extreure fortalesa del Costat Fosc. Eren oponents formidables, fins i tot per als Jedi.

Hi havia temut que haurien de lluitar amb dotzenes de Guàrdies abans d'arribar a la sala del tron, donant-li a l'Emperador molt de temps per preparar el seu contraatac. Ara, però, tenien una oportunitat d'agafar al seu adversari per sorpresa.

Van ser guiats per un retorçat laberint de corredors, un viatge llarg i sinuós que en Revan recordava de la seva última visita a la ciutadella. En Malak i ell havien seguit la mateixa ruta, guiats per una Guàrdia a la qual havien subornat perquè els hi donés accés, sense ser conscients completament que estaven sent portats a un parany.

Era possible que aquesta vegada també els hi estiguessin fent el mateix, però en Revan no creia que aquest fos el cas. La Guàrdia que els havia traït a Malak i a ell s'havia reunit amb ells nombroses vegades abans de portar-los a la ciutadella, sens dubte tornant per informar a l'Emperador després de cada visita. Aquesta vegada, però, els successos havien passat massa ràpidament i espontàniament com perquè la mà pacient de l'Emperador estigués darrere.

Quan es van acostar a la sala del tron, els pensaments d'en Revan van tornar a la seva última confrontació amb l'Emperador. En totes les seves batalles, mai s'havia enfrontat a un enemic amb aquesta classe de poder. El Costat Fosc havia radiat d'ell en onades palpables, amb la seva closca física a penes capaç de contenir l'energia espetegant.

En el seu últim encontre, ell l'havia atropellat completament. Ni tan sols era just dir una batalla. En Revan havia crescut des de llavors. Ara era molt més poderós, però era rival per a l'Emperador?

Sol, probablement no. Amb la fortalesa combinada de la Meetra, l'Scourge i fins i tot T3, però, creia que podien tenir una oportunitat real de victòria.

Tot i això, encara sentia un calfred en les entranyes quan va tornar a veure les enormes portes de duracer de la sala del tron. Estaven tancades, és clar, però sabia massa bé que hi havia més enllà.

-On és el teu capità? -demanà l'Scourge i en Revan es va adonar que no hi havia ningú allà per trobar-se amb ells.

-Ja ve -li va assegurar el Guàrdia.

-No seguiré esperant -Va grunyir l'Scourge, continuant representant la seva part-. Demano que s'obrin aquestes portes immediatament!

El soldat va dubtar i després li va fer gestos a dos dels seus homes perquè fessin el que l'Scourge havia ordenat.

En Revan es va preparar per al que estava per venir. Havien discutit aquesta part del seu pla abans de deixar la cova. En l'instant en què les portes s'obrissin d'una empenta, els quatre entrarien a la càrrega. Quan Revan es llancés contra l'Emperador, la Meetra i l'Scourge es quedarien enrere i contindrien als guàrdies prou perquè T3 tanqués i segellés les portes.

La seva sincronització havia de ser gairebé perfecta. En Revan sabia que no podria aguantar molt de temps amb l'Emperador per si sol. Va sentir que la Meetra es tensava al seu costat i la seva pròpia mà es va moure cap a l'empunyadura de la seva espasa laser sota el seu cinturó amb anticipació.

-Què està passant aquí? -Va dir una veu femenina des de darrere d'ell.

Els dos soldats que havien estat a punt d'obrir les pesades portes de duracer es van quedar congelats.

-Capitana Yarri -Va dir l'home que els havia escortat a l'interior, llançant-li una salutació com cal-. Lord Scourge demanda una altra reunió amb l'Emperador.

En Revan estava d'esquena a la capitana, però no va necessitar veure-li la cara per reconèixer el nom: Yarri, la Guàrdia que els havia portat a Malak i a ell al parany de l'Emperador.

-Això no és acceptable, Lord Scourge -Va dir ella, amb els talons de les seves botes ressonant mentre s'aproximava-. Si desitgeu parlar amb l'Emperador, heu fer-ho sol.

-No rebo ordres de tu, capitana -Va dir l'Scourge.

-A la ciutadella sí -Va respondre ella-. Vosaltres, els altres dos i el droide, marxeu d'aquí.

En Revan havia tingut curosament la cara apartada dels que parlaven durant tota la conversa, amb els ulls fixos en l'enorme porta. Tot d'una va sentir una mà sobre la seva espatlla quan un dels soldats va intentar apartar-lo de l'entrada.

Ell va apartar la mà d'un cop i es va tornar per estar davant seu. La Yarri estava al costat de l'Scourge, a uns quants metres de distància de la resta del grup. Hi havia vingut sola per reunir-se amb ells, augmentant la seva escorta a un total de set.

Els ulls de la capitana es van obrir molt per la sorpresa quan va veure la seva inequívoca màscara vermella i gris.

Ella va panteixar.

-Assassins! -Va cridar llavors-. Mateu-los a tots!

En Revan va colpejar amb el peu, donant un cop de peu lateral al pit del guàrdia que li havia agafat per l'espatlla, enviant l'home trontollant cap enrere. T3-M4, amb els seus circuits elèctrics processant instantàniament la situació, va reaccionar disparant la seva pistola làser integrada. El raig va colpejar al soldat just al pit. Alhora, la Meetra es va llançar cap als dos guàrdies que estaven davant de les portes de la sala del tron, amb el seu sabre làser materialitzant-se a la mà.

Els soldats ordinaris haurien estat fets miques abans que poguessin fins i tot desenfundar les seves armes, però a la Guàrdia Imperial no se la derrotava tan fàcilment. El primer soldat va rebre la seva càrrega i va esquivar el primer cop amb el seu electrobastó, amb el metall resistent de la seva arma desviant l'espasa d'energia de la Jedi cap a un costat de manera que deixés una profunda cicatriu a la paret.

El segon soldat va saltar a la refrega, forçant a la Meetra a retrocedir un pas per absorbir l'atac coordinat d'ells. Lleugerament més lluny, l'Scourge i la capitana Yarri també estaven ja embrancats en un combat molt proper, amb el sabre làser d'ell xocant contra l'electrobastó d'ella mentre lluitaven en els estrets confins del vestíbul d'entrada.

Una alarma va començar a ressonar a la sala, disparada per un dels altres tres soldats. Abans que poguessin unir-se a la baralla, en Revan va llançar les seves mans, amb els palmells cap amunt, en la direcció de les portes segellades de duracer obrint-les de cop amb el poder de la Força.

-A la sala del tron! -Va cridar, llançant-se cap endavant.

Un dels guàrdies que lluitava amb la Meetra es va separar i va intentar interceptar-lo. El Jedi es va preparar i va saltar en alt per l'aire, doblegant molt els genolls per donar una tombarella sobre el seu oponent. El guàrdia va reaccionar davant el moviment inesperat una fracció de segon massa lent, amb el seu electrobastó tallant l'aire per sobre del seu cap i fallant a encertar a Revan només per uns centímetres.

En Revan va aterrar a terra i es va girar per enfrontar-se al altre home. Va empènyer amb la Força, amb l'impacte colpejant al soldat just al pit. En comptes d'enviar-lo volant, només li va fer trontollar mig pas enrere. Tan a prop de l'Emperador que havien jurat protegir, els guàrdies eren capaços d'utilitzar el seu poder per protegir-se a ells mateixos.

Així i tot, el lleuger trontoll li va donar a Revan temps suficient per treure el seu sabre làser i continuar amb l'ofensiva. Es va acostar amb un tall alt i de dalt a baix, un finta que pretenia atreure les defenses del seu oponent cap amunt, deixant les seves cames exposades a l'atac ràpid que li seguiria.

El guàrdia va reconèixer l'estratagema familiar, contrarestant-lo desviant el tall de dalt a baix i baixant després ja la fulla per interceptar el tall inevitable cap a les seves cames. Només que en Revan no va anar a per les seves cames. Anticipant que les defenses del seu oponent estarien baixes, ell va mantenir la seva espasa en alt, el que li va permetre acabar la batalla amb un tall horitzontal a la gola sobtadament exposada de l'home.

T3 li havia seguit a l'interior de la sala del tron, però la Meetra i l'Scourge encara estaven travats en la batalla contra els guàrdies a la sala de fora. Havien emprès una retirada lluitant. Havien maniobrat de manera que poguessin retirar-se a la sala del tron ​​mentre mantenien als guàrdies sota control.

A la part més allunyada del vestíbul, una altra mitja dotzena de Guàrdies Imperials van girar la cantonada. En Revan es va obrir a la Força i va arrencar l'arcada voltada de pedra del sostre sobre ells de la seva fixació. Una pluja de pols i runa va caure sobre els reforços, enviant-los temporalment en retirada.

Això no va ser suficient per bloquejar el passatge, però li va aconseguir a Scourge i a la Meetra uns quants segons preciosos per completar la seva retirada fins a la sala. Ells van creuar el llindar, lluitant encara amb la capitana Yarri i els tres Guàrdies Imperials supervivents que els havien escortat fins a la sala del tron.

En Revan es va obrir a la Força i va tancar de cop les portes de duracer, amb el so retrunyint fort per la sala del tron.

-Sella les portes! -li va cridar a T3.

Llavors va tornar la seva atenció cap a l'altre extrem de la sala del tron.

L'Emperador estava assegut en el seu tron, mirant els procediments amb freda desafecció. En Revan va sentir el mateix calfred que havia experimentat l'última vegada que havia estat en presència de l'Emperador, sent aquest la manifestació física del poder malèvol del seu enemic.

-No esperava que tornessis -Va dir l'Emperador, posant-se dret.

En Revan no es va molestar a replicar quan va carregar cap endavant.

L'Scourge era un espadatxí expert. A l'Acadèmia fins i tot els instructors no havien estat molt disposats a enfrontar-se a ell en l'anell d'entrenament. Quan el Costat Fosc fluïa a través d'ell, la seva espasa era més que una arma. Es convertia en una extensió de la seva voluntat.

Les habilitats de la capitana Yarri amb el seu electrobastó eren impressionants, però al final ella no era rival per a un Lord Sith. Sabent això, ella havia adoptat sàviament un estil defensiu per contenir els primers embats de l'atac d'ell, amb la seva atenció fixa en esquivar-lo prou perquè un dels seus companys s'unís a la refrega abans de canviar a una forma més agressiva.

Ara l'Scourge es veia forçat a defensar-se en dos fronts mentre retrocedia a l'interior de la sala del tron. En la seva visió perifèrica va veure que la Meetra estava en una situació similar, retirant-se mentre lluitava amb un parell d'enemics.

El fet que en Revan no hagués vingut a ajudar li va dir a Scourge que el Jedi havia anat a enfrontar-se a l'Emperador, conjurant imatges de la visió de l'Scourge d'ell estès trencat i vençut a terra als peus de l'Emperador.

El bastó de la Yarri va lliscar a través de les seves defenses i li va donar a l'espatlla dreta. L'armadura de l'Scourge va absorbir la pitjor part del cop, encara que ell va sentir una dolorosa descàrrega de l'electrobastó que va fer que la seva mà i la seva espatlla vibressin.

Fins i tot mentre l'Scourge es maleïa per permetre que els pensaments de la seva visió li distraguessin, va canviar amb destresa la seva espasa de la seva dreta temporalment entumida a la seva esquerra. El moviment era perillós. Li va deixar momentàniament vulnerable mentre feia el canvi. Afortunadament els seus oponents no estaven preparats per a la tàctica poc ortodoxa i cap va ser capaç d'aprofitar-la.

Mentre que la Meetra i ell lluitaven amb el quartet de guàrdies, T3-M4 estava ocupat segellant les portes. El droide estava polvoritzant escuma negra al llarg de la vora on les portes dobles s'unien. L'Scourge va reconèixer l'escuma com un poderós adhesiu de contacte utilitzat comunament per reparar les naus espacials. Segons després d'estar exposat a l'aire s'enduriria fins a formar una substància que només es podria tallar amb una torxa de plasma.

La fulla de la Yarri gairebé li va encertar de nou, sense fregar per poc la seva galta, i l'Scourge va maleir en veu alta. Si no es mantenia concentrat en la baralla, la seva visió de l'Emperador matant-lo ni tan sols tindria una oportunitat de fer-se realitat.

-Vés a ajudar a Revan! -Va cridar la Meetra a T3 quan l'astromecànic va acabar la seva tasca.

L'Scourge va pressionar el seu atac, cridant al Costat Fosc per transformar la seva inseguretat i la por en una fúria al blanc viu. Va sentir el poder recorrent-li, amb l'espurna de la fúria del seu interior encenent-se en una tempesta de mort i destrucció.

Amb la mà esquerra, l'Scourge va llançar un parell de talls salvatges cap al company de la Yarri, utilitzant la força bruta per vèncer al seu oponent físicament més feble. El guàrdia va desviar els cops, però el primer el va deixar desequilibrat i el segon el va enviar trontollant cap enrere.

Mentre el guàrdia lluitava per recuperar-se, l'Scourge va concentrar el seu assalt a la capitana. La Yarri va sentir el canvi en el seu oponent massa tard per tornar a canviar a una forma més defensiva i el Senyor Sith va aprofitar ràpidament la decisió tàctica.

Una seqüència de quatre moviments aclaparà a la Yarri, fent que deixés el seu flanc dret desprotegit. L'Scourge va aprofitar l'oportunitat, amb la seva espasa mossegant profundament el maluc d'ella. La Yarri va cridar, va deixar caure la seva fulla i va caure a terra. L'altre guàrdia va saltar en defensa d'ella, llançant-se temeràriament entre la seva capitana caiguda i ell. L'única recompensa pel seu esforç va ser una mort ràpida, lliurada per un tall diagonal del sabre làser a través del seu pit.

Als peus d'ell, la Yarri va temptejar per reclamar la seva arma. L'agonia de la seva ferida la tornava desesperada i maldestre, donant-li a l'Scourge temps per assaborir el seu sofriment. Quan els seus dits es van embolicar al voltant de l'empunyadura del seu electrobastó, ell va baixar la seva bota sobre la mà d'ella, aixafant-li els ossos.

Ell va mirar als ulls de la capitana una última vegada, assaborint el terror d'ella abans de decapitar-la d'un únic cop.

-Hem d'ajudar a Revan! -Va cridar la Meetra i l'Scourge es va girar per veure que també ella acabava d'acabar amb els seus oponents-. Ens necessita!

Següent