Revan (IX)

Anterior

Capítol 9

En Revan va mirar al parpellejant mapa topogràfic de Rekkiad a les pantalles de navegació del Falcó de Banús. El planeta cobert de glaceres mai havia estat colonitzat. Ni ciutats ni viles puntuaven a la pantalla. Els escàners no revelaven res excepte un erm congelat de gel i neu, que s'estenia durant centenars de quilòmetres en totes direccions.

Segons Canderous, els mandalorians havien establert un camp d'aterratge temporal en algun lloc de la superfície del planeta. Els clans que s'havien reunit a Rekkiad treballaven junts per mantenir i protegir les naus allà. Era un terreny efectivament neutral. Fora del camp d'aterratge, cada clan reclamava el seu propi territori. Una reclamació per la qual estaven disposats a lluitar per defensar-la.

Ni Revan ni Canderous van pensar que fos intel·ligent portar el Falcó de Banús al camp d'aterratge comunal. Els estrangers no eren benvinguts entre els mandalorians. En Canderous es va imaginar que tindrien més sort tractant directament amb el Clan Ordo, la seva pròpia gent.

El pla original era aterrar a una distància que es pogués recórrer caminant del campament base del Clan Ordo i aproximar-se a peu. Utilitzar els espaiports rarament era una opció preferida per la classe de contrabandistes i brètols que havien posseït el Falcó de Banús al llarg de la seva història i molts havien instal·lat actualitzacions a mida per permetre a la nau aterrar en condicions menys que ideals. Però en Revan dubtava que haguessin pretès mai visitar un planeta tan inhòspit com Rekkiad i estava començant a pensar-s'ho.

Vents amb fortes tempestes van colpejar el casc de la nau, provocant que saltés i donés batzegades com un poltre i una borrufada de neu i gel arremolinats limitava l'abast dels sensors del Falcó. Per acostar-se prou per a l'escàner topogràfic, en Revan va haver d'apropar-se fins a només uns quants centenars de metres sobre la superfície del planeta, prou a prop com perquè un moviment equivocat els enviés a estavellar-se a la superfície.

T3 xiulà ansiosament al costat d'en Revan, prement-se al costat de la cadira del pilot mentre en Revan lluitava per mantenir anivellada la nau.

-Fes que Canderous pugi aquí dalt -li va bordar en Revan-. Digues-li que comprovi aquestes quadrícules de coordenades de nou.

El petit astromecànic es va girar i va marxar a corre-cuita per buscar el tercer membre de la seva tripulació.

Una ràfega de vent va fer que la nau virés cap avall i cap a l'esquerra. Els arnesos de seguretat van mossegar la carn d'en Revan quan ell va empènyer els impulsors cap endavant i tirà cap enrere de la palanca de control, traient a la nau d'una pronunciada baixada en picat moments abans de colpejar el sòl.

La nau virà fora de curs i de sobte una enorme glacera sobresortint des de la superfície congelada del planeta es va materialitzar a la pantalla del navegador.

En Revan la va inclinar amb força per evitar estavellar-se contra la paret de gel, però fins i tot les reaccions ràpides com el raig d'un Jedi no van poder anul·lar completament l'impuls del Falcó. La nau es va salvar d'un impacte directe, però la seva part inferior va enganxar un aflorament esmolat de gel.

L'impacte va enviar al Falcó en un gir retorçat en espiral. En Revan va moure la palanca de control de costat a costat, lluitant per obtenir el control. Utilitzant la Força, va ser capaç d'anticipar-se i reaccionar davant el vol erràtic amb ajustos de precisió instantanis, mantenint la nau amunt fins que va recuperar l'equilibri.

Amb la crisi immediata evitada, en Revan va pujar al Falcó fins a una altitud més segura i va posar el pilot automàtic. Llavors es va ensorrar a la cadira i va deixar sortir un llarg sospir baix. Després d'uns quants segons es va redreçar, reajustar les corretges de l'arnès i va comprovar el panell d'instruments.

Una llum d'advertència vermella intermitent va confirmar les seves pors: l'impacte amb la glacera havia danyat l'equipament d'aterratge.

En Revan va murmurar una maledicció en veu baixa, just quan un reguitzell molt més alt de blasfèmies va arribar d'en Canderous que va entrar trontollant a la cabina. T3 rodava darrere seu, xiulant indignadament.

-Estaves intentant aixafar-nos fins que fóssim principalment polpa aquí darrere? -Va grunyir en Canderous, deixant-se caure a la cadira del copilot-. Vaig pensar que sabies com pilotar aquesta ferralla rovellada.

-Em pensava que vas dir que el Clan Ordo havia establert un campament en algun lloc d'aquesta roca congelada -li va replicar en Revan-. No vaig poder veure ni una maleïda cosa en aquestes quadrícules de coordenades que em vas donar.

-Potser es van mudar a una altra localització -Va dir en Canderous amb un encongiment d'espatlles-. Tot i que no poden haver anat molt lluny. No en aquestes condicions. Fes un escaneig del terreny de l'àrea i probablement apareixeran.

-Això és el que estava fent -Va replicar en Revan a través de les dents premudes-. Resulta que és una bona manera d'aconseguir tenir una cosa íntima i personal amb una glacera.

En Canderous mirà la llum d'advertència.

-Això és pel que la llum vermella parpelleja?

-L'equipament d'aterratge es va fer miques quan ens vam enganxar a la glacera.

-No vas poder simplement envoltar-la volant?

En Revan va posar els ulls en blanc.

-Baixa per fer un altre cop d'ull -li va aconsellar Canderous després d'uns moments de tens silenci-. El Clan Ordo ha d'estar a prop.

-Fins i tot si els trobem, llavors què? Realment esperes que aterri la nau sobre un equipament d'aterratge avariat?

-Ets un tio llest -Va respondre en Canderous, agitant-se per posar-se còmode en el seu seient-. Pensaràs en alguna cosa.

No tenia gaire sentit continuar amb la discussió, així que en Revan ho va deixar passar. No obstant això no va poder evitar estranyar-se pel recent canvi que havia notat en Canderous.

Des que havia conegut al mandalorià, havia sentit una tensió subjacent en ell. Com un soldat en territori enemic, sempre estava a punt per a una baralla. Com a mandalorià, mai era acceptat totalment per aquells en la República i ho sabia.

Ara, però, semblava diferent. Encara era brusc i taciturn. Però des que van deixar Coruscant, havia estat menys ombrívol, més relaxat. Estava ansiós per estar de tornada entre la seva pròpia gent i no estava disposat a deixar que uns contratemps menors com un campament desaparegut o un equipament d'aterratge danyat el detinguessin.

Per ser justos, en Revan tampoc tenia intenció d'abandonar la seva recerca. Hi havia massa en joc per donar la volta. El que significava que en Canderous tenia raó: l'única opció real era seguir buscant el campament del Clan Ordo i esperar tenir sort.

En Revan va portar al Falcó de nou cap avall, però aquesta vegada va baixar l'impulsor fins a la meitat de la velocitat. Els vents arremolinats encara feien que el viatge fos dur, però almenys tindria més temps per reaccionar si alguna cosa anava malament.

-Mira a veure si pots fer alguna cosa per donar-li als nostres sensors una empenta -Va dir a T3.

El petit astromecànic trinà amb plaer i va estendre una petita sonda d'un panell en el seu costat per interactuar directament amb els sistemes del Falcó.

Mentre T3 treballava, en Revan va començar un patró de recerca estàndard amb les coordenades originals per al centre del campament. Girant el Falcó en cercles sempre creixents, va traçar una espiral cap a fora, deixant que els sensors escanegessin el terreny a la recerca de senyals de vida. Tot d'una T3 va començar a xiular excitadament. En Canderous es va inclinar cap endavant per mirar la pantalla de l'escàner.

-Crec que el teu droide té una mica d'òxid en el cervell -Va dir-. Jo no veig res.

En Revan sabia que era millor no dubtar del petit astromecànic.

-Pots augmentar la imatge? -li va preguntar a T3.

T3 va respondre amb una xiulada baixa i un segon després una imatge termal plena d'estàtica va aparèixer a la pantalla. Els detalls eren difícils de descobrir, però semblava ser una petita col·lecció de tendes i refugis temporals construïts contra el costat protegit del vent d'una petita muntanya de gel i neu.

-Podrien ser ells -Va admetre en Canderous, allargant una de les seves enormes mans per donar-li a T3 un copet amistós al cap.

El droide va cridar una protesta indignada i ell va retirar la mà ràpidament.

-No sembla que hi hagi una zona d'aterratge al campament -Notà en Revan-. Veus algun lloc perquè ens posem?

La imatge de la pantalla es va allunyar quan T3 va ajustar els escàners del Falcó perquè es moguessin ràpidament d'un costat a un altre per la neu. Uns quants segons després, la imatge es va acostar de nou.

-Perfecte -Va dir en Revan amb un somriure-. Bon treball, T3.

-Uh... Això no és una pista d'aterratge -li va advertir en Canderous-. És una acumulació de neu gegant.

-Amb l'equipament d'aterratge destrossat, necessitarem alguna cosa per esmorteir l'impacte quan copegem terra.

-Realment penses que això funcionarà?

-És clar -Va replicar en Revan-. Però serà millor que et lliguis el cinturó, només per si de cas.

En Canderous lluità per cordar-se el cinturó de seguretat mentre en Revan enviava al Falcó al seu descens. T3 va córrer per la cabina fins a les abraçadores de metall ancorades a terra i va fixar les seves rodes dins amb un Thunk metàl·lic.

Lluitant amb el vent i la gravetat, en Revan va forcejar per mantenir anivellada la danyada nau mentre la feia baixar. Segons abans que toquessin el terra, una ràfega de vent va agafar al Falcó de Banús i el va llançar amb força cap a estribord. En Revan va mantenir la palanca de control cap a babord, intentant desesperadament evitar que la nau es donés la volta. Aquesta es va estavellar contra el banc de neu en un angle de quaranta-cinc graus, tallant una llarga trinxera de cinquanta metres de llarga en la pols abans d'aturar-se finalment.

Mirant a través de la petita finestra de la cabina, en Revan no va poder veure res excepte flocs blanc-blavosos. La meitat davantera de la nau s'havia enterrat quan va relliscar. Però els sensors indicaven que, a part de l'equipament d'aterratge ja danyat, el Falcó havia sobreviscut relativament il·lès. Més important encara, també ho havien fet els seus passatgers.

En Revan es va descordar acuradament el seu cinturó de seguretat, sabent que tindria blaus on les corretges se li havien clavat durant la col·lisió. Al seu costat, en Canderous estava fent el mateix. T3 simplement va deixar anar les seves rodes de les abraçadores i rodà lliure.

-Crec que de vegades no és tan dolent ser un droide -Va grunyir en Canderous quan es va posar dret, fregant-se l'espatlla dreta amb la mà esquerra.

-Vols dir quan estàs marxant a través d'una borrufada? -Va preguntar en Revan-. Aquesta acumulació de neu està almenys a cinc quilòmetres del campament.

En Canderous només va grunyir de replica.

Mentre el gran mandalorià reunia al celler de càrrega l'equipament i els subministraments per al seu viatge, Revan i T3 feien diagnòstics en el Falcó per determinar l'abast complet del mal.

-No té un aspecte massa dolent -Va comentar en Revan quan van haver acabat-. Creus que pots arreglar-ho mentre nosaltres ens dirigim al campament?

T3 xiulà dues vegades.

-Serà difícil per a tu mantenir el pas aquí fora a la neu -li va recordar en Revan-. A més, algú ha de quedar-se i guardar la nau.

L'astromecànic xiulà el seu consentiment a contracor.

-Tu comença amb les reparacions. Jo aniré a ajudar a Canderous.

Els va portar gairebé una hora abans que estiguessin preparats per aventurar-se en el gèlid erm. Estaven ben abrigats des del cap fins als peus amb gruixudes peces d'hivern: pantalons de neu, jaquetes amb caputxa, bufandes, ulleres, pesades botes i guants folrats de pell, tot de color blanc perquè els proporcionés camuflatge en cas que s'ensopeguessin amb problemes.

En Canderous s'havia armat amb una pesada carabina làser. Li va oferir una arma similar a Revan, però el Jedi va negar amb el cap.

-No voldràs anar agitant aquest sabre làser per aquí quan arribem al campament -Va dir en Canderous-. Els Jedi no són massa populars allà fora.

En Revan va arrufar les celles i llavors va assentir. Sabia que en Canderous tenia raó, però no apreciava molt la idea de portar l'enorme arma. Va recollir un parell de pistoles làser.

-Me les arreglaré amb aquestes -Va dir, lliscant-les a les cartutxeres de cada maluc.

-Fes el que vulguis -Va dir en Canderous amb un encongiment d'espatlles. Després va afegir-: Quan arribem al campament, deixa'm parlar a mi. Recorda: aquesta és la meva gent.

-Puc viure amb això -Va dir en Revan, prement el botó per baixar la rampa d'entrada del celler de càrrega-. Però si anem a arribar-hi abans que es faci de nit, serà millor que ens posem en marxa.

Va maniobrar el trineu flotant que havien carregat amb els subministraments rampa abaix i cap a fora a la furiosa borrufada. El vent udolant amenaçava amb tombar-los i feia que la conversa fos gairebé impossible. Els remolins de neu gairebé els encegaven, però en Revan havia introduït les coordenades del campament en un localitzador portàtil per mantenir-se en el rumb i va utilitzar gestos manuals per comunicar la seva ruta a Canderous. Les pesades capes de roba feien que les condicions sota zero fossin suportables. L'ardu treball de caminar amb pesadesa a través de la neu sobre un terreny irregular també els ajudava a escalfar-se.

Després de gairebé dues hores de lent progrés, en Revan va veure el feble perfil d'una muntanya petita davant d'ells. La hi va assenyalar a Canderous, indicant que el campament estava a l'altre costat. El mandalorià va assentir i li va fer senyals que necessitaven accelerar el pas. En Revan va assentir per mostrar el seu acord. La llum al voltant d'ells s'estava esvaint quan el sol de Rekkiad, invisible a través de la tempesta, es va posar lentament. L'última cosa que necessitaven era haver de seguir en total foscor.

Quan van envoltar la base de la muntanya i van arribar a la part protegida, el vent va morir fins a gairebé res. No va passar molt temps abans que poguessin veure la brillantor suau de llums del campament.

Gradualment, més detalls del campament van aparèixer a la vista. Hi havia tot just una dotzena de petites tendes plantades a pocs metres de distància d'una escarpada paret de gel a la base de la muntanya. Col·locada lluny de les tendes hi havia una barraca toscament construïda. En Revan es va adonar que un parell de generadors estaven enganxats sobre d'ella, sens dubte per proporcionar energia i calor, i va imaginar que tenia una doble funció com a sala de reunions i centre de subministraments per a qualsevol provisió que patiria si es deixava fora al fred.

Diversos trineus estaven escampats entre les tendes, alguns carregats de subministraments, altres buits.

A la part més allunyada del campament hi havia quatre monticles grans i coberts per lones impermeables. El cor d'en Revan es va enfonsar.

Com a part dels termes de rendició, havia ordenat que els mandalorians desmuntessin els seus infames droides de guerra Basilisc, grans bèsties de metall en què els mandalorians muntaven sovint al combat. A jutjar per la grandària dels objectes coberts i pels rastres deixats que no estaven enfosquits per les lones impermeables, alguns dels derrotats havien triat ignorar el seu decret.

-Un pas més i pintarem la neu amb els vostres cervells! -Va cridar una veu.

Quatre sentinelles es van elevar fins a quedar a la vista des de darrere de les piles, dos a cada costat d'en Revan i en Canderous. Vestits amb pesades robes per al fred principalment de colors blaus, daurats i marrons, estaven armats amb rifles làser, que tenien curosament apuntats cap als intrusos.

-Deixeu les vostres armes i identifiqueu-vos!

El que va parlar, un home, era el sentinella més proper a Revan per la seva esquerra.

De cua d'ull, el Jedi va poder veure que en Canderous s'estava mantenint en els seus tretze, evitant acuradament cap moviment sobtat però sense fer cap esforç per obeir l'ordre. En Revan va decidir que el més intel·ligent seria seguir el seu exemple.

-El meu nom és Canderous del Clan Ordo -Va cridar l'home gran-. I no deixo les meves armes per ningú!

Pel silenci sorprès estava clar que el seu nom havia aconseguit la seva atenció.

-Com sabem que realment ets en Canderous? -demanà un dels altres sentinelles.

Aquesta també era la veu d'un home, més profunda que la primera.

-Bé, Edric -Va replicar en Canderous-, podria donar-te cops de puny a la cara fins que et redrecés aquest nas aguilenc encorbat teu, però probablement ens congelaríem tots abans que acabés.

El sentinella va esclafir un riure, es va penjar l'arma sobre l'espatlla, va obrir els seus braços i va córrer per embolicar a Canderous en un ferotge abraçada.

-M'alegro de tornar-te a veure, germà! -Va cridar.

En Revan es va sentir alleujat de veure que els altres sentinelles també havien baixat les seves armes. Ells es van acostar cap endavant per formar un estret cercle al voltant d'en Canderous mentre estrenyien les mans, li donaven copets a l'esquena i li oferien en veu alta les salutacions tradicionals en mando'a.

Després d'uns pocs minuts, aquell qui en Canderous havia anomenat Edric parlà de nou.

-Anem a treure't a tu i als teus amics del fred -Va dir en bàsic-. Deixeu el vostre trineu. Farem que algú vingui a recollir-lo.

Els altres tres sentinelles es van quedar en els seus llocs mentre l'Edric portava a Revan i a Canderous a través del campament cap a la barraca de subministraments en el centre. Quan van passar les tendes, els caps van sortir per veure què estava passant. Poc després una petita multitud havia crescut rere dels nouvinguts. En Revan va poder sentir un brunzit d'excitació creixent, però el seu mando'a estava massa oxidat i no podia distingir què s'estava dient.

A la porta de l'edifici, l'Edric va donar cops de sabata amb les botes per treure's la neu abans d'entrar-hi. Els seus convidats van fer el mateix.

El primer del que en Revan es va adonar va ser de la calidesa. Les seves ulleres es van entelar i estava força content de llevar-se-les per aconseguir una imatge millor del que els envoltava.

Com havia sospitat, la barraca servia com a cabana per als subministraments i sala de reunions. Hi havia set o vuit mandalorians ja dins l'edifici, arrepapats entre les caixes i els embalums, utilitzant-los com a mobles improvisats. A la cantonada hi havia una enorme pila d'abrics, bufandes i guants. L'Edric ja s'estava traient el seu equipament per al fred i llançant-lo a la pila. En Revan va seguir el seu exemple ràpidament i agraïdament.

En Canderous no va tenir oportunitat de fer el mateix. En l'instant en què es va treure les ulleres i es va descordar la caputxa per exposar la seva cara, va estar envoltat. Una altra ronda de tradicionals salutacions en mando'a es van elevar d'entre els que li desitjaven sort i en Revan no va poder evitar adonar-se de l'alegria pura a la cara del seu amic quan va estar reunit amb els altres membres del seu clan.

Una de les coses que en Revan sempre havia admirat dels mandalorians fins i tot quan havia lluitat contra ells era la seva lleialtat. Els vincles que mantenien junts un clan anaven més enllà de l'amistat i fins i tot de la família. Era una part essencial de la cultura, inculcat en els nens des del dia en què naixien o eren adoptats pel clan.

Sense voler treure mèrit al moment, es va mantenir a una distància respectuosa. Només estava començant a preguntar-se durant quant més continuaria la celebració de la recepció quan la porta es va girar en obrir-se i una figura alta i d'espatlles amples entrà a la força a l'habitació.

La porta es va tancar de cop i tot es va quedar en silenci. Ningú va parlar quan la figura es va treure les capes de roba, revelant la cara d'una dona atractiva. Tenia la pell color oliva i el seu pèl negre laci i a l'altura de les espatlles estava solcat per reflexos porpra i vermell. Les seves galtes altes i esmolades estaven tatuades amb intricats remolins blaus. Els seus ulls també eren blaus, però tan pàl·lids que semblaven fragments de gel.

A diferència de tots els altres amb els que s'havien creuat, ella no es va llançar cap endavant per saludar Canderous. En el seu lloc, el va mirar sense dir una paraula.

-Su cuy'gar, Canderous -Va dir ella finalment.

Era una salutació comuna mandaloriana, però alguna cosa en la manera en què ho va dir va fer que Revan pensés que la traducció literal de les paraules (Així que encara ets viu) estava més a prop de les seves autèntiques intencions.

-Su cuy'gar, Veela -Va replicar ell suaument.

Ella va fer un pas cap a ell, després va girar de cop el cap cap a un costat per mirar a Revan. Era prou alta com per mirar-lo als ulls de front.

Sense tornar a mirar Canderous, li va fer una pregunta en mando'a.

-Vols que parli bàsic perquè l'Estranger pugui comprendre'ns?

-El comprenc prou bé -Va replicar en Revan en la llengua nativa d'ella.

La Veela va arquejar la cella amb una moderada sorpresa i llavors va tornar la seva atenció de tornada a Canderous.

-Què estàs fent aquí?

-És aquesta una manera de saludar un germà de clan? -li va preguntar en Canderous.

-Ets encara el meu germà de clan? Ens vas deixar després de la guerra. Vas desertar del Clan Ordo per convertir-te en un mercenari.

-No hi havia Clan Ordo després de la guerra -li va dir en Canderous-. En Tegris era mort. No teníem líder. Estàvem dispersats. Trencats. Derrotats. No vaig ser l'únic que se'n va anar.

-Vam sentir que estaves treballant pels Jedi -Va dir la Veela, amb la veu baixa i plena d'odi.

En el silenci que va seguir, el sentinella anomenat Edric va parlar.

-Cin Vhetin -Va dir i va haver un murmuri general de consens dels altres a l'habitació.

La traducció literal de la frase era "se'n va anar amb la neu", el que era apropiat donades les condicions de fora. Però en Revan sabia que l'autèntic significat de la frase estava més a prop de "El passat és passat". Els mandalorians creien que una vegada que prenies les armes i les armadures del clan, el teu passat no importava. El que l'Edric estava dient era que fos el que fos el que en Canderous hagués fet durant els passats anys era irrellevant ara que havia tornat.

Per l'expressió de la Veela, era difícil dir si ella estava d'acord amb ell. Però va deixar l'assumpte del passat d'en Canderous.

-Sóc la líder d'aquest clan ara -Va insistir ella-. Encara tinc dret a saber per què estàs aquí.

-Per ajudar al Clan Ordo a trobar la Màscara de Mandalore.

La Veela inclinà el cap cap al costat, com si tenint un angle diferent pogués ajudar-la a veure el que fos i si en Canderous estava sent completament honest amb ella.

-I què hi ha d'aquest estranger? -Va preguntar, assenyalant a Revan.

-És el meu amic. El meu germà. Ens ajudarà en la nostra recerca.

-Tens un nom, estranger? -Va preguntar la Veela.

-El seu nom és Avner -Va dir en Canderous, interrompent Revan-. És un mercenari. Ens vam conèixer quan estava treballant per Davik Kang.

-No pots parlar per tu mateix? -Va preguntar ella, encara concentrada en Revan-. Vaig creure que entenies mando'a. Estic anant massa ràpid per a tu?

-L'entenc -Va respondre en Revan-. El parles bé.

Hi va haver un panteix en la multitud, seguit pel so del riure ofegat i nerviós.

En Revan sabia ben bé l'insult que li havia fet. Els mandalorians eren guerrers. No sentien res excepte menyspreu pels diplomàtics i polítics. Valoraven les accions sobre les paraules i ell simplement havia insinuat que la Veela era tota paraules.

-El germà Canderous respon per tu, així que et pots quedar-te -Va dir la Veela a través de les dents premudes-. Però si ens traeixes, et mataré. Si la teva debilitat provoca que un de la meva gent resulti ferit, et mataré. Si ens retardes, et mataré. Està clar?

-Espera... Què era el segon? Potser hauries d'escriure-ho.

Hi va haver una altra ronda de rialles ofegades. La Veela va pretendre no sentir-les mentre es tornava de nou cap a Canderous.

-Benvingut a casa, germà -Va dir rotundament.

Va agafar el seu equipament per a l'hivern, se'l va tornar a posar ràpidament i se'n va anar sense dir una altra paraula. Quan es va haver anat, els altres a l'habitació van semblar relaxar-se.

En Revan va fer gestos a Canderous, cridant-li perquè es reunís amb ell al racó abans que fos empassat per una multitud de vells amics.

-Avner? -Va xiuxiuejar en bàsic-. Aquest és el millor nom que se t'ha pogut ocórrer?

-Què li passa a Avner?

-Simplement vas reorganitzar les lletres d'en Revan.

-Relaxa't. Ningú aquí va... -En Canderous es va aturar de sobte quan es va adonar que l'Edric passejava cap a ells.

-No jutgis la Veela massa durament -Va dir el sentinella, interpretant malament el seu diàleg en murmuris-. És una bona líder, però té el seu temperament. -Va mirar a Revan-. Hauries de recordar això la propera vegada que la provoquis.

-Simplement em vaig veure atrapat en el mig -Va protestar en Revan-. Canderous és amb el que realment està enfadada. Tinc la sensació que els dos teniu una història.

-Podries dir això -Va admetre l'home gran-. És la meva dona.

Següent