Revan (XVII)

Anterior

SEGONA PART

Capítol 17

La Bastila va mirar al seu fill al llit i es va inclinar per besar-li a la galta. A la porta de l'habitació es va tornar i va mirar, meravellant-se de quant s'assemblava ja al seu pare el nen de tres anys. Tenia els mateixos cabells foscos i a l'altura de les espatlles i la cara fina i angular. Els seus ulls estaven ara tancats, però ella sabia que eren foscos i pensatius... just com els d'en Revan. I tot i que ja s'estava quedant adormit, la seva expressió encara era inusualment seriosa i intensa per a un nen de la seva edat.

Va sospirar i es va tornar. La Bastila sovint es preocupava per l'efecte que la turbulenta infància del seu fill tindria en ell. Créixer sense un pare era bastant difícil, però els primers anys de la seva vida havien estat marcats per la guerra i el terror.

Després que en Malak hagués estat derrotat, la Bastila, com la majoria dels ciutadans de la República, havia esperat gaudir de moltes dècades de pau. En el seu lloc, un grup de Jedi renegats s'havien separat de l'Orde, enfonsant a la galàxia una vegada més en una guerra civil.

Liderats per una dona anomenada Kreia, els Jedi renegats s'havien tornat cap als ensenyaments del Costat Fosc descoberts per Malak i Revan. La Kreia va prendre el nom de Darth Traya i els seus seguidors es van anomenar a si mateixos els Sith per l'espècie desapareguda feia molt que havia envaït la República un mil·lenni abans. Ells van començar una purga sistemàtica de la galàxia, perseguint aquells que encara s'aferraven al Codi Jedi, matant-los per desenes de milers. La seva persecució incansable va aniquilar virtualment a l'Orde i només aquells pocs que se les van arreglar per fugir o amagar-se van sobreviure.

D'haver tornat en Revan per enfrontar-se a aquesta nova amenaça, la Bastila hauria lluitat gustosament al seu costat. Junts podrien haver estat capaços d'acabar amb l'alçament, d'acabar abans que els horrors de la guerra emboliquessin la República i milions d'éssers perdessin la vida. Però no havia sentit res del seu marit des que s'havia anat amb Canderous quatre anys abans.

Sola, no es va atrevir a desafiar a Darth Traya als seus seguidors. En el seu lloc, s'havia concentrat en mantenir viu el seu fill. Havia estat l'Exiliada, la Meetra Surik, la que s'havia ocupat de lluitar contra els Jedi renegats. Tres anys després de l'intent infructuós d'en Revan de localitzar-la, ella havia aparegut per si mateixa per oposar-se i derrotar al final a Darth Traya. Com Revan abans que ella, ella es va convertir en la salvadora de la galàxia. I també igual que amb Revan, hi va haver molts que van pensar que les seves accions recents no podien expiar els pecats del seu passat.

I ara aquesta dona, heroïna per a alguns i vilana per a tantíssims altres, estava asseguda al saló de l'apartament de la Bastila, esperant pacientment que ella acabés de ficar al llit al seu fill.

-Està adormit -Va dir la Bastila quan va tornar, parlant suaument.

-És maco -Va respondre la Meetra, afegint-: S'assembla al seu pare.

La Bastila va assentir davant el compliment. No estava segura de què pensar de la dona que estava davant seu. La Meetra tenia el cabell castany, la pell d'un blanc pàl·lid i uns penetrants ulls blaus. Era més alta que la Bastila i gairebé una dècada més gran, tot i que encara se la consideraria bonica sota qualsevol mesura empírica. Posseïa una presència i una confiança, juntament amb una gràcia natural envejable. Estava vestida amb les robes simples d'una Mestra Jedi, però d'alguna manera ella se les apanyava per fer que fins i tot les monòtones robes marrons semblessin elegants.

Malgrat el ximple que era això, la Bastila no va poder evitar sentir algun rastre de gelosia. La Meetra havia conegut a Revan durant més temps que ella. Ella havia respost a la seva crida per anar a la guerra contra els mandalorians i, en fer-ho, es va convertir en una de les conselleres de més confiança d'ell i en una de les amigues més íntimes. La Bastila sabia que havien compartit un vincle especial no molt diferent del d'un padawan i un Mestre. El pitjor de tot era que la Meetra era una part integral del passat perdut d'en Revan, un passat que ell s'havia sentit obligat a buscar, fins i tot encara que això significava deixar enrere la seva dona embarassada.

No hi ha emoció, hi ha pau, va pensar ella. Les paraules familiars del mantra Jedi eren fàcils de recitar, però molt més difícils de seguir.

-Va dir que necessitàvem parlar -Va dir la Bastila.

-No estava segura de si havíem de venir -Va admetre la Meetra-. Comprenc que això podria ser difícil per a tu. Però T3 va insistir.

Ella va allargar la mà i li va donar uns copets al petit astromecànic que l'acompanyava al cap.

L'última vegada que la Bastila havia vist a T3-M4 havia estat abordant el Falcó de Banús amb Revan i Canderous. El seu marit encara estava desaparegut, però el droide havia tornat. Clarament ell s'havia aferrat a la Meetra, seguint-la com havia seguit una vegada a Revan... un petit detall més per alimentar la gelosia irracional de la Bastila.

-Malgrat el molt que ho vaig intentar, no vaig poder fer que em digués res -Va afegir la Meetra.

La Bastila va somriure dèbilment.

-Li vaig donar instruccions especials la nit abans que se n'anés amb Revan. Li vaig dir a T3 que si mai se separaven, ell havia de venir a buscar-me a mi. El vaig programar de manera que no li digués res a ningú del que havia passat fins que jo ho sentís primer.

La Meetra va assentir.

-Un moviment intel·ligent. Les dues tenim prou experiència amb la traïció com per comprendre que mai saps en qui confiar.

-Mai vaig imaginar que m'estaria amagant quan ell tornés -Va dir la Bastila-. Sento això, T3. Si hagués sabut que tu estaves de tornada, hauria intentat contactar amb tu.

El droide va xiular com a acceptació de la seva disculpa.

-Afortunadament em va trobar a mi -Va dir la Meetra-. Crec que va pensar que jo era la següent millor opció, donada la meva història amb Revan.

La Bastila es va mossegar el llavi per evitar dir res. Sabia que els seus sentiments de ressentiment no eren ni justificats ni justos, però fins i tot el seu entrenament Jedi no podia calmar les seves emocions.

-O potser simplement va saber que jo necessitaria la seva ajuda -Va afegir ràpidament la Meetra, potser conscient que havia ofès a la seva amfitriona d'alguna manera.

-El petitó té un talent natural per unir-se als salvadors galàctics -Va remarcar la Bastila, intentant mantenir la seva veu neutral.

El droide va xiular amb agitació.

-Ho sento -Va dir la Bastila de nou-. Tens raó. Has estat molt pacient fins ara. Simplement no estic segura d'estar preparada per sentir el que has de dir-me.

Sovint s'havia preguntat si en Revan encara era viu. Sempre havia imaginat que el seu amor li faria sentir-lo a ell a través de la Força, fins i tot a través l'extensió de la galàxia sencera. Quan ell se'n va anar, ella va descobrir que això no era veritat. Algunes nits somiava amb ell, però mai estava segura de si aquestes eren visions autèntiques o manifestacions merament de la solitud que havia sentit des que ell va marxar.

Així i tot, creia que hauria sentit una pertorbació en la Força si ell hagués mort. Agafar-se a això li donava esperances. Ara, però, la seva creença podria veure's exposada com una mera il·lusió si T3 li deia que en Revan era mort. Volia sentir la veritat, és clar, però estava determinada a aferrar-se a la fantasia només durant uns segons més.

-Pren-te el teu temps -li va dir la Meetra-. Sé que és difícil. T3 ha esperat tres anys per això. Pot esperar una mica més.

Les seves paraules pretenien consolar-la, però van tenir l'efecte contrari.

-Potser seria més fàcil si T3 i jo parléssim en privat -Va dir la Bastila.

Estava clar que la petició havia agafat la Meetra amb la guàrdia baixa, però ella va recuperar la compostura ràpidament.

-Comprenc que vulguis ser cautelosa -Va dir ella comprensivament-, però en Canderous em va parlar sobre en Revan i la recerca del planeta cobert de tempestes.

La Bastila va fer una ganyota. Havia sentit rumors que un mandalorià havia ajudat a l'Exiliada en la seva batalla contra Darth Traya.

-És cert? -Va preguntar la Bastila-. Canderous és el nou Mandalore?

La Meetra va assentir.

-En Revan el va ajudar a trobar la Màscara de Mandalore abans de continuar sol.

-Què més saps que jo no sé? -Va preguntar la Bastila, intentant mantenir l'amargor fora de la seva veu.

-Mai t'ocultaria intencionadament res del que sàpiga sobre en Revan -li va assegurar la Meetra seriosament-. Ets la seva dona. Tens més dret a la veritat que ningú.

La Bastila va empassar amb força, sobtadament avergonyida.

-Tu tens el mateix dret -Va dir-. Vas estar al costat d'en Revan al principi. No va tenir un amic més sincer. Sigui el que sigui el que T3 ha de dir, hauríem de sentir-lo juntes.

La Meetra va assentir per mostrar la seva gratitud, però no va parlar.

Prenent aire profundament, la Bastila es va asseure a la cadira del saló, mirant de front als seus convidats. Va creuar les mans a la falda, preparant-se mentalment per al que estava per arribar.

-Estic llesta -Va dir.

Amb una sèrie de xiulets, trinats i hologravacions T3 va transmetre la seva història. Va començar amb Revan tornant al Falcó de Banús a Rekkiad. Els va parlar de com en Revan i ell havien deixat enrere a Canderous i havien viatjat fins a Nathema sols. Va descriure l'atac inesperat sobre el Falcó de Banús i la col·lisió gairebé fatal en aterrar a la superfície de Nathema.

Va explicar com havia examinat l'inconscient Revan per assegurar-se que encara era viu i llavors com s'havia vist obligat a amagar-se quan algú més va abordar la nau.

Quan va reproduir l'hologravació que havia fet de l'home de pell vermella que havia tret a Revan de la nau, la Bastila va panteixar.

-Crec que els sith no estan tan extints com els Jedi pensaven -Va dir la Meetra.

-L'Orde torna a estar equivocat -Va murmurar la Bastila-. Quina gran sorpresa.

T3 va deixar escapar un xiulet baix, disculpant-se per la seva covardia, però la Bastila va negar amb el cap.

-Això no va ser covardia -Va dir al petit droide-. Si no t'haguessis amagat, també t'haurien capturat. O t'haurien convertit en ferralla.

-L'única manera en què podies ajudar a Revan era tornar d'una peça -Va afegir la Meetra.

Apaivagat, T3 va continuar amb la seva història. Els va explicar com en Revan va ser portat a una llançadora que esperava i se'l van endur ràpidament. Amb la partida del seu amo, tornar amb la Bastila es va convertir en el propòsit principal de l'astromecànic, segons les instruccions d'última hora d'ella abans que ells deixessin Coruscant.

El primer pas suposava posar de nou en l'aire al Falcó de Banús. El droide va descriure amb detall els seus ardus esforços per reparar el dany causat per la col·lisió. Durant mesos va pentinar els carrers de la ciutat deserta, reunint ferralla, coses rescatades i altres peces necessàries.

-I mai vas veure a ningú durant aquest temps? -Va preguntar la Meetra-. Cap refugiat? Cap saquejador?

T3 trinà una confirmació.

La Bastila parpellejà amb sorpresa.

-Cap animal? Cap insecte? Ni tan sols plantes? Com podria simplement exterminar-se tota la població d'un planeta sencer?

La Meetra es va moure incòmodament a la seva cadira i la Bastila va saber que estava pensant en el seu paper en la massacre de Malachor V. Va sentir un sobtat esclat d'empatia per l'altra dona. La Bastila no condonava el que havia fet, però comprenia el que era estar avergonyida pels actes del teu passat. Ella mateixa havia deixat que en Malak la tornés cap al Costat Fosc. Només el poder de l'amor d'en Revan l'havia redimit.

La Bastila va sentir que malgrat tot el que la Meetra havia fet per detenir Darth Traya, estava turmentada per la culpabilitat i el remordiment. Encara estava buscant redempció.

Sense ser conscient de l'estranya tensió de l'habitació, el droide va continuar la seva història. Després de gairebé un any finalment va ser capaç de posar de nou en l'aire al Falcó de Banús, encara que el nucli del seu hipermotor només estava operant a un mínim d'eficiència. El Falcó va tornar ranquejant a l'espai de la República. Per quan va arribar, la Traya i els seus seguidors havien estat gairebé tots exterminats pels Jedi. La Bastila se n'havia anat. T3 no sabia on buscar o fins i tot si era viva.

Va ser durant aquesta època en la qual el petit droide astromecànic es va ensopegar amb les peces desmuntades d'HK-47, abandonades en un planeta remot i sense nom. Reconeixent al seu antic company, el petit droide va reunir les peces i les va emmagatzemar en el Falcó de Banús.

La trobada fortuïta era d'aquesta classe de coincidències de les que la Bastila hauria atribuït a la influència de la Força d'haver estat T3 un ésser orgànic.

-Tens idea de com va arribar ell allà? -Va preguntar ella-. Sempre em vaig preguntar què li va passar després que desaparegués.

La Meetra negà amb el cap, responent pel droide.

-El seu nucli de memòria estava danyat. Fins i tot després que jo el reparés, va ser incapaç de recordar res. En realitat -Va admetre-, tenia l'esperança que tu poguessis ser capaç de dir-me què li havia passat.

La Bastila va arronsar les espatlles.

-Quan va descobrir que en Revan se n'havia anat, HK va decidir anar darrere seu. Però em vaig negar a dir-li on havia anat el meu marit.

-Un moviment intel·ligent -Va dir la Meetra-. L'últim que en Revan necessitava mentre ajudava a Canderous i als mandalorians era un droide homicida seguint-lo.

-HK va sortir en tromba, jurant que seguiria a Revan per si mateix -Va continuar la Bastila-. Això va ser l'últim que vaig sentir d'ell fins que ell va aparèixer de nou amb tu.

-Deu haver alguna part de la seva programació que l'impulsa a buscar-lo -Va murmurar la Meetra-. Si ho hagués sabut, hauria tingut més cura.

-Què vols dir?

-Vaig deixar a HK sota la supervisió del nou Consell Jedi. No vaig creure que fos segur tenir-lo vagant per la galàxia i vaig assumir que ell s'acontentaria amb quedar-se amb els Jedi, esperant ordres. Però va desaparèixer poc després que marxés. Ara comprenc que probablement ha anat a buscar de nou a Revan.

-Hi ha alguna possibilitat que el trobi? -Va preguntar la Bastila, sobtadament preocupada. Va dirigir la seva pregunta a T3-. Li vas dir alguna cosa sobre el que li va passar a Revan?

T3 va respondre amb un brunzit negatiu que va sonar gairebé ofès. Clarament l'astromecànic sentia les mateixes reserves sobre involucrar el droide caçador-assassí que les seves homòlogues humanes.

-Algú hauria d'intentar seguir-lo -Va murmurar la Bastila alleujada-. Algú l'hauria d'intentar trobar i desactivar-lo abans que li faci mal a algú més.

Hi havia poca convicció darrera de les seves paraules. Malgrat el perillós que era HK, només era un droide. Ella tenia coses més importants en ment. El seu marit encara estava desaparegut i, per primera vegada en anys, estava a punt de ser capaç de fer alguna cosa.

-Els Jedi ja estan buscant a HK -li va assegurar la Meetra-. No et preocupis per ell.

La Bastila va assentir.

-T3 -Va dir ella-. Explica'ns la resta de la teva història. Què va passar a continuació?

L'astromecànic va continuar amb la seva història.

Després de trobar els trossos desmuntats d'HK-47, es va unir a la Meetra, associant-se amb ella com s'havia associat amb Revan molts anys abans. Per quan va descobrir que la Bastila era viva, de nou es va veure atrapat en una batalla per la supervivència de la República. Malgrat les seves instruccions, sabia que no podia abandonar la Meetra fins que la seguretat de la República estigués assegurada.

La seva confessió va fer que la Bastila sentís una altra onada d'amargor. T3 havia triat ajudar la Meetra en comptes de seguir les instruccions de la Bastila. Ell havia posat la missió de l'Exiliada per sobre de la seva lleialtat a Revan.

L'emoció va passar ràpidament, reemplaçada per la culpabilitat i la vergonya. L'amor de la Bastila per Revan de nou l'havia encegat momentàniament a la lògica i la raó. El seu marit era un home. Seria estúpid valorar la seva vida per sobre de la destinació de milions. Si en Revan hagués estat a l'habitació, li hauria donat l'enhorabona al droide per posar el bé més gran per sobre de les necessitats i els desitjos personals.

-Revan estaria orgullós de tu -Va dir ella al petit droide-. Jo també estic orgullosa de tu.

-Crec que el nostre camí és clar -Va declarar la Meetra-. Jo aniré a Nathema i veuré si puc descobrir quin va ser el destí d'en Revan.

-Tu? -Va dir la Bastila, amb la seva veu mostrant més fúria i sorpresa de la qual ella pretenia-. Què hi ha de mi? Esperes que simplement m'assenti aquí i esperi, sense ni tan sols saber si ell és viu o mort?

-Què ha canviat des que en Revan va marxar? -Va preguntar suaument la Meetra-. Et vas quedar enrere per tenir cura del teu fill. Estàs preparada per deixar-lo ara enrere?

-Per descomptat que no! -li va dir la Bastila.

Gairebé va afegir "El portaré amb mi", però en l'últim segon va comprendre que imprudent i ridícul que seria això.

En Revan se n'havia anat perquè creia que hi havia alguna cosa en les Regions Desconegudes que era una amenaça molt més gran que qualsevol altra a la qual la República s'hagués enfrontat mai. Guiat per la seva visió d'un planeta cobert de tempestes, pensava que el seu viatge era l'única manera de protegir el futur de la seva família. Seguir els seus passos podria exposar el seu fill a la mateixa amenaça que en Revan estava intentant aturar. Seria una traïció als mateixos principis que l'havien enviat a ell al seu viatge en primer lloc i posaria en perill al seu fill.

-Ho sento -Va murmurar la Bastila-. No pretenia... jo només... el trobo a faltar. Em sento tan indefensa. Tan inútil. Tot el que faig és esperar. No comprens el dur que ha estat.

-Només puc imaginar com has patit -Va replicar amablement la Meetra-. Tant de bo pogués dir que serà més fàcil. Però em temo que aquest podria no ser el cas. Tots tenim les nostres càrregues a suportar i aquesta és la teva.

Les seves paraules van oferir poc consol, però la Bastila apreciar la seva honestedat.

-Faré tot el que estigui al meu abast per trobar-lo -li va prometre la Meetra-. Si encara és viu, faré el que calgui per portar-lo de nou amb tu.

T3 xiulà dues vegades.

-Em sentiria honrada si vinguessis -Va dir la Meetra-, sempre que la Bastila no posi objeccions.

La Bastila volia que T3 es quedés amb ella. Les seves hologravacions i els seus bancs de memòria eren tot el que li quedava del seu marit. Però ara estava pensant racionalment.

-Necessitaràs la seva ajuda -Va dir ella-. Ell va passar mesos explorant Nathema mentre buscava peces per reparar el Falcó.

-Llavors hem de marxar tan aviat com sigui possible -Va declarar la Meetra, posant-se dreta.

-Si us plau, espera un moment més -Va dir la Bastila.

Deixant a la Meetra i a T3 al saló, es va llançar cap al dormitori i va obrir el bagul de fusta ficat en el fons del seu armari. Va agafar dues coses i després va tornar juntament amb els seus convidats que l'esperaven.

-Dóna-li aquestes coses a Revan -va dir, col·locant les coses en les mans de la Meetra.

La primera era una hologravació que ella havia fet de l'última celebració d'aniversari del seu fill. La segona era un objecte pesat embolicat en un tros de tela negra.

La Meetra la va mirar, demanant permís silenciosament per desembolicar-lo. La Bastila va respondre amb un subtil assentiment. La Meetra va desembolicar la tela cuidadosament, revelant un casc de metall usat i ple de marques amb una placa davantera vermella i gris.

-La Màscara d'en Revan! -Va panteixar la Meetra-. Creia que es va perdre quan va ser capturat per l'equip d'atac Jedi.

-Jo liderava l'equip d'atac Jedi -li va recordar la Bastila-. No sé per què, però la vaig agafar quan Revan va caure. Potser fins i tot llavors vaig sentir que els nostres destins estaven entreteixits. Mai ho vaig dir a ningú. Ni al Consell. Ni tan sols a ell.

-Per què no?

La Bastila va dubtar i llavors va decidir que la Meetra es mereixia saber la veritat.

-En Revan va portar la màscara durant les Guerres Mandalorianes i durant la seva època com Darth Revan. Per a mi, simbolitza el seu passat fosc. Una relíquia d'una època anterior a quan es va convertir en l'home que jo estimava. Tenia por que si la hi mostrava a ell, ella podria provocar alguna cosa dins de la seva ment. Que podria despertar alguna maldat adormida, que podria revifar l'espurna del Costat Fosc.

-Llavors per què me la dónes ara?

-Vaig intentar mantenir el passat d'en Revan sota control, però ara comprenc que va estar malament. Estava sent egoista. El seu passat és part d'ell, tant si m'agrada com si no. -Apartà la mirada de la màscara-. Quan el trobis, dóna-li la màscara. Podria no significar res per a ell ara, però hi ha una possibilitat que porti de tornada una mica del que ha perdut. Veure-la podria restaurar-li records crucials i t'ajudaran a tornar-lo sà i estalvi.

-Què passa si les teves pors eren correctes? -Va preguntar la Meetra amb la veu ombrívola-. La màscara podria portar de tornada els seus records. Però què passa si fa més? Què passa si allibera el poder del Costat Fosc en ell?

-No m'importa -Va dir la Bastila desafiantment-. No si aquest poder l'ajuda a portar-lo de tornada amb mi.

Com a Jedi, les seves paraules eren una blasfèmia. Ella mig va esperar que la Meetra llancés la màscara a terra amb disgust. En el seu lloc l'altra dona la va tornar a embolicar a la tela i la va ficar de manera segura sota les seves vestidures sense dir una paraula.

Següent