Revan (VII)

Anterior

Capítol 7

Per segona vegada en l'espai d'un sol mes, en Revan es va trobar en una taula al fons del Cau del Tractant, envoltat per l'escòria de Coruscant.

-No podies haver contactat amb mi simplement per holocomunicador? -li va preguntar a Canderous mentre prenia seient.

T3 rodà sota la taula obedientment per seure pacientment als seus peus, segur i lluny d'on les cambreres podrien ensopegar amb ell.

-Necessito parlar amb tu cara a cara sobre això -Va replicar el mandalorià.

-Sona fatal.

T3 trinà en conformitat.

-Encara tens aquestes malsons? -Va preguntar en Canderous.

-A vegades. Estic tractant amb això.

Els somnis venien ara només dues o tres vegades per setmana, en comptes de totes les nits. En Revan no sabia si això era perquè el seu subconscient estava obtenint més control sobre la memòria reprimida o si tenia alguna cosa a veure amb el fet que estava donant passos per investigar la seva visió. Fora com fos l'explicació, durant l'última setmana havia estat capaç finalment d'aconseguir unes quantes nits de descans irregular. No era suficient per lliurar-se dels cercles foscos sota els ulls, però ja no se sentia completament esgotat.

-Digues el que vas trobar -Va dir.

-No vaig descobrir res sobre un planeta cobert de tempestes i nit eterna. Però vaig descobrir alguna cosa en la que podries estar interessat.

El droide astromecànic als peus d'en Revan va xiular dues vegades. Era obvi fins i tot per a ell que en Canderous dubtava a parlar.

-Espero que no estiguis esperant que intenti comprar aquesta informació -Va fer broma en Revan-. Vaig deixar la majoria dels meus crèdits a casa.

En Canderous es va moure incòmodament i després es va inclinar cap endavant per parlar en un murmuri baix.

-Probablement no hauria d'estar dient això, amb tu sent un Jedi i tot, però crec que tens dret a saber-ho.

-Si estàs preocupat perquè hagi d'anar corrent al Consell amb el teu secret, no ho estiguis.

-No són només ells. Tampoc pots dir-ho al Senat Galàctic.

-Sigui el que sigui el que has de dir-me ha de ser bastant dolent -Va remarcar en Revan.

-Depèn del teu punt de vista.

L'home gran es va inclinar cap enrere en la seva cadira i va agafar aire profundament. En Revan es va quedar en silenci, donant-li al seu amic temps per recobrar forces.

-Em vaig posar en contacte amb alguns de la meva gent, just com em vas demanar -Va dir en Canderous finalment-. Vaig descobrir que dotzenes dels caps més forts estan reunint els seus clans a Rekkiad.

En Revan va reconèixer el nom. Localitzat en el sistema de la Vora Exterior del mateix nom, Rekkiad era virtualment un planeta deshabitat de gel i neu.

-Estan planejant una altra invasió -endevinà, assumint que això era pel que a Canderous li preocupava que els Jedi o la República el descobrissin.

-No, no l'estan planejant -li va assegurar en Canderous-. Encara no, almenys. Estan buscant la Màscara de Mandalore. Creuen que la vau ocultar a Rekkiad.

Una imatge centellejà a través de la ment d'en Revan: Malak i ell drets a la part alta d'una glacera, envoltats per una tempesta de neu que s'arremolinava. Es va esvair abans que ell pogués agafar-la, retirant-se fins als racons foscos del seu subconscient. No obstant això el breu centelleig del record en tornar a la superfície va ser suficient per confirmar el que Canderous havia dit.

-Crec que podrien tenir raó -Va murmurar en Revan.

Canderous guardà silenci, esperant òbviament a què ell digués més. Però no hi havia res que pogués afegir. El record s'havia anat.

-Saps el que la Màscara significa per al meu poble -Va dir en Canderous-. Sense ella estem perduts, som vagabunds deambulant per la galàxia sense un propòsit. Recuperar la Màscara podria ser la clau per restaurar l'honor mandalorià. I el poder.

En Revan sabia tot això. Això era la raó per la qual havia ocultat la Màscara després de matar a Mandalore el Grandiós: un acte final per desmoralitzar a un enemic derrotat. Havia tingut l'esperança que els hi portaria generacions als mandalorians recuperar-se de la pèrdua del seu símbol cultural més reverenciat. Sense ella, els clans bel·licosos estarien massa ocupats lluitant entre ells mateixos pel poder per pensar fins i tot a conquerir planetes de la República. Però si la Màscara anava a ser trobada de nou...

-Qui vulgui que la trobi serà aclamat com el nou líder dels clans -Va continuar en Canderous-. Mandalore s'alçarà de nou i els mandalorians el seguiran.

En Revan sabia que en Canderous estava compartint aquest coneixement amb ell per lleialtat. Havien passat per massa batalles junts com perquè li guardés aquest secret. No obstant això també comprenia per què en Canderous havia estat poc disposat a parlar. Encara era un mandalorià i temia pel futur del seu poble.

Les ferides de les Guerres Mandalorianes encara estaven fresques en les ments dels Jedi i la República. L'espectre imminent d'un exèrcit mandalorià unificat sota un únic líder bel·licós no s'ignoraria. Fins i tot si el Consell Jedi es negava a emprendre accions contra ells, el Senat enviaria les seves flotes per aixafar la potencial amenaça abans que pogués començar.

En el seu estat desorganitzat i minvat, era improbable que els mandalorians fossin capaços de resistir. Després de la inevitable derrota, el Senat era probable que imposés la llei marcial sobre els clans supervivents, forçant-los al desarmament i a abandonar els costums i pràctiques de la seva cultura guerrera. Si la República descobria això, els mandalorians que coneixia com Canderous deixarien d'existir per sempre.

-Creus que els mandalorians atacaran la República de nou si la Màscara és descoberta? -Va preguntar en Revan.

-Depèn de qui la trobi -Va respondre càndidament en Canderous-. Alguns dels líders dels clans no volen res més que venjar la nostra derrota. Altres preferirien intentar reconstruir la nostra societat. Érem grans guerrers abans que comencéssim a conquerir planetes de la República. És possible que puguem restaurar el nostre honor sense violar els termes del tractat amb el qual vam estar d'acord.

Els termes que jo us vaig obligar a acceptar, va pensar en Revan.

Era irònic que en Canderous estigués compartint tot això amb l'arquitecte de la major derrota dels mandalorians. Gairebé una dècada abans, en Revan havia estat un dels pocs disposats a emprendre accions contra els clans invasors. Però no era la mateixa persona que era llavors. Ja no s'aferrava als ideals simplistes del que era correcte i equivocat o del bé i el mal. Comprenia millor que ningú que la foscor i la llum estaven entrellaçades de maneres estranyes i complexes. I a cert nivell primitiu, sabia que tot això estava d'alguna manera connectat amb la seva visió del planeta fosc i escombrat per les tempestes.

Els mandalorians tenien el potencial de ser una amenaça molt real, però les seves visions li havien convençut que hi havia alguna cosa molt més perillosa aguaitant més enllà de les fronteres de l'espai conegut. El destí de la galàxia sencera podria descansar en els records reprimits que intentaven alliberar-se de la presó de la seva pròpia ment i enviar una flota hostil republicana a dispersar els clans no el portaria més a prop de desbloquejar la veritat.

-No vaig a dir-li res sobre això al Senat o al Consell -li va assegurar en Revan al seu amic-. Però qui vulgui que trobi la Màscara de Mandalore forjarà el destí de la teva gent durant els propers mil anys. Crec que podria ser una bona idea que estiguem allà quan això passi.

Un ampli somriure es va estendre per la mandíbula quadrada i amb cicatrius d'en Canderous i ell va allargar la mà a través de la taula i li va donar uns copets al Jedi a l'espatlla.

-Sabia que podia comptar amb tu.

-És hora de reunir de nou a la vella banda per a una última aventura.

-No a tothom -Va replicar en Revan-. Juhani i Jolee són Jedi. Encara responen davant el Consell. Podrien sentir-se obligats a dir alguna cosa sobre això.

-No tinc problemes amb deixar a la noia gat i al vell enrere.

-Tampoc vull que Mission i Zaalbar es barregin en això -Va continuar en Revan-. Van treballar dur per aixecar un bonic negoci d'importació-exportació durant l'últim any. No vull que ho tirin tot a rodar.

-Ho farien si tu els ho demanessis -Va apuntar en Canderous-. Ni tan sols s'ho pensarien dues vegades.

-Això és pel que no vaig a demanar-los-hi. La Mission ho ha tingut difícil tota la vida. Ara finalment s'ha canalitzat, no vaig a arruïnar-li les coses.

-D'acord, oblida la nena twi'lek. Però què passa amb Zaalbar? Aquest wookiee sap com cuidar-se quan les coses es posen lletges.

-La Mission i el Gran Z són un equip. No podem separar-los.

En Canderous va posar els ulls en blanc.

-Ens estem quedant una mica curts de gent aquí.

T3 xiulà en veu alta i en Revan va allargar la mà per donar-li un copet tranquil·litzador al cap.

-No et preocupis, amiguet. Ets massa útil per deixar-te enrere.

El droide astromecànic xiulà de nou.

-Ben pensat -Va replicar en Revan-. HK és una mica massa ràpid amb el gallet per portar-lo en aquesta missió. Les coses tendeixen a posar-se sagnants quan és a prop.

-Te n'adones que anem a un planeta envaït de mandalorians? -li va recordar en Canderous-. Sagnant és possiblement inevitable.

-Tinc l'esperança que almenys es pugui raonar amb alguns dels clans -Va explicar en Revan-. Si portem a un droide assassí homicida amb nosaltres, no crec que vagin a donar-nos moltes oportunitats d'explicar per què hi som.

-Anem una mica curts de gent -Va dir en Canderous-. Què hi ha d'aquella altra Jedi que et va ajudar durant la guerra? No en Malak. La que anomenen l'Exiliada.

-Meetra -Va dir en Revan.

-Vaig sentir que ella i el Consell van tenir un desacord.

-No sé on és.

-Podria merèixer la pena localitzar-la -li va pressionar en Canderous-. Va demostrar la seva vàlua durant la guerra.

En Revan no estava segur de quant sabia Canderous sobre Malachor V i el generador de massa-ombra. L'informe de la missió estava ocult en els Arxius Jedi. Podria no tenir ni idea que ella havia atret milers dels companys soldats d'ell a un parany. També era possible que fos totalment conscient de les accions de la Meetra i la respectés fins i tot més per prendre la decisió cruel però tàcticament brillant de sacrificar milers de la seva pròpia gent per aconseguir la victòria. En qualsevol cas, en Revan no volia entrar a la tràgica història del desterrament de la Meetra i de la seva separació de la Força.

-Pot haver tingut un desacord amb el Consell, però encara és una Jedi -Va mentir, fent tot el possible per ignorar la sensació de culpabilitat que sentia pel seu paper en el destí últim d'ella.

-Així que, a qui ens deixa això? A tu, a mi i a aquest cub de cargols de mida mitjana?

En Canderous li va donar a T3 un cop de peu joganer amb una de les seves pesades botes. El droide va xiular enfadadament com a resposta.

-No t'oblidis de la Bastila -Va afegir en Revan.

-Vaig creure que volies deixar als Jedi fora d'això.

-És la meva dona -Va respondre en Revan-. No vaig a abandonar-la.

-Ei, és la teva decisió -Va dir en Canderous, aixecant les mans a la defensiva-. És benvinguda a acompanyar-nos. Vull dir, si realment creus que pots convèncer-la que dirigir-se a la Vora Exterior a explorar els gelats erms de Rekkiad és una bona idea.

-Bé -Va dir en Revan encongint-se d'espatlles-, mai vam anar de lluna de mel.

La Bastila estava asseguda a la sala quan ell va arribar a casa, veient els holovídeos mentre esperava que ell tornés. En Revan es va preguntar si hi havia estat esperant molt de temps.

Ell no li havia dit on anava i no li havia parlat sobre això d'enviar a Canderous a investigar als mandalorians. Simplement no li havia vist sentit a preocupar-la si no hi havia res que ella pogués fer per ajudar. No obstant això, ara que tenien un pla, estava ansiós per compartir-lo amb ella. Només havia d'anar amb compte amb com li ho explicava tot.

-Ho sento -Va dir ell mentre creuava l'habitació i s'inclinava per fer-li un petó-. No sabia que arribava tan tard. No hauries d'haver esperat aixecada.

-No passa res -Va dir ella, agafant-li la mà i tirant d'ell perquè s'assegués al sofà al seu costat-. No podia dormir.

Sostenint encara la seva mà, ella es va tornar per estar enfront d'ell.

-Tinc una cosa que dir-te -Va dir.

-Jo també. Grans notícies.

-M'hi jugo a què la meva és més gran -Va dir ella amb un feble somriure.

-Aquesta és una aposta que perdries -li va advertir ell a ella.

-Estic embarassada.

En Revan estava tan impressionat que va guardar silenci durant diversos llargs segons.

-D'acord, tu guanyes -Va ser tot el que va poder dir quan finalment se les va arreglar per parlar.

En Revan no podia creure que no s'hagués adonat abans de l'embaràs de la Bastila. Tot i que no hi havia signes físics visibles de la seva condició, hauria d'haver estat obvi. En l'instant en què ella li ho va dir, ell havia sentit clarament la vida creixent dins d'ella a través de la Força.

-He d'estar tornant-me senil en la meva vellesa -Va dir ell, acariciant el ventre encara pla d'ella.

-Has tingut moltes coses al cap -li va recordar la Bastila-. No has estat dormint molt.

Encara era massa aviat per dir si era un nen o una nena, però a Revan no li importava. La Bastila i ell anaven a tenir un fill. Era el dia més feliç de la seva vida. Només hi havia un petit problema.

-Parlant sobre triar un mal moment -Va murmurar la Bastila, repetint els mateixos sentiments d'ell.

Quan ell es va haver refet de l'alegre impacte de les notícies d'ella, ell li va parlar de la seva reunió amb Canderous.

-He de fer això -Va dir ell suaument-. És l'única manera en què descobriré què significa realment aquesta visió.

-Què passa si no ho descobreixes? -Va replicar la Bastila-. Els teus malsons s'estan esvaint. Potser parin en uns quants mesos.

-Potser -Va estar d'acord, encara que no ho creia.- Però crec que això són més que només vells records sortint a la llum. Són una advertència. Fins i tot si les visions paren, l'amenaça que representen encara estaria allà fora.

-No has fet ja prou? -Va preguntar la Bastila, amb la seva veu elevant-se lleugerament-. Vas salvar a la República dels mandalorians. Vas salvar a la República d'en Malak. I a canvi, et van destruir la teva identitat i vas ser condemnat a l'ostracisme pel Consell.

Ella es va apartar d'ell, amb la seva fúria creixent.

-Ja no els hi deus res -Va insistir ella-. Has pagat pels teus errors. Has sacrificat prou. T'has guanyat el dret a viure els teus dies en pau!

-Si no faig res, ningú més ho farà -Va dir ell, negant amb el cap.

-I què? Així que ningú farà res. Sigui el que sigui el mal que aguaita a les Regions Desconegudes podria no mostrar-se en dècades! Els dos podríem ser vells i canuts per llavors. Tenim una oportunitat de viure tota la nostra vida en una felicitat perfecta. Estàs disposat a arriscar-te, a tirar tot això per la borda?

Era temptador cedir. Seria fàcil pretendre que res anava malament i simplement viure en la ignorància joiosa com trilions d'altres éssers en la galàxia. Només hi havia un problema amb aquest argument.

-No estic fent això per la República -Va explicar ell-. No ho estic fent per tu. Ni tan sols ho estic fent per mi. Ho estic fent pel nostre fill. I pels fills del nostre fill. Podríem no viure mai per veure els horrors que s'acosten, però ells sí. -Ell va tensar el seu braç al voltant d'ella-. Hem de protegir la República per a ells. Hem d'arriscar la nostra oportunitat de felicitat de manera que ells puguin tenir una vida que nosaltres podríem no conèixer mai.

La Bastila no va respondre. En el seu lloc, ella es va inclinar contra ell, descansant el cap sobre l'espatlla d'ell, i ell va saber que ella sentia el mateix.

-Quan marxem? -Va preguntar ella després d'un llarg moment de silenci.

-No pots venir amb mi -Va objectar en Revan amablement-. Què passa si trobo alguna cosa a Rekkiad? Alguna pista connectada amb el meu passat? Què passa si això em porta més lluny a la Vora Exterior? O fins i tot a les Regions Desconegudes? Podríem estar fora durant mesos. Potser més temps. Realment vols donar a llum en algun planeta deshabitat a les vores de la galàxia? I què farem llavors? Com anem a tenir cura d'un nadó sota aquestes condicions? No arriscaré la vida del nostre fill d'aquesta manera. I sé que tu tampoc ho faràs.

La Bastila va allargar dos dits i els va pressionar suaument contra els llavis d'en Revan.

-Si dic que tens raó -Va xiuxiuejar ella-, et callaràs, si us plau?

Ell va assentir en silenci.

-Perquè puc pensar en coses millors a fer en l'última nit abans que marxis que parlar.

En Revan no podria haver estat més d'acord amb ella.

La Bastila va acompanyar a Revan i T3 a l'espaiport. En Canderous ja hi era, carregant subministraments en el Falcó de Banús.

El Falcó de Banús havia servit bé a Revan durant la seva persecució d'en Malak. Havent pertangut a una successió de contrabandistes i pirates, era una de les naus més ràpides de la galàxia. Tenia prou lloc per acomodar confortablement a una tripulació de vuit éssers, amb càrrega i subministraments, encara que un únic individu podia pilotar-la quan era necessari.

Tècnicament parlant, el Falcó de Banús encara pertanyia a Davik Kang, un senyor del crim tarisià. Però en Davik no vindria a reclamar-lo: havia mort feia molt, amb el seu cos enterrat sota les ruïnes de Taris quan Malak va bombardejar el planeta ciutat des de l'òrbita.

-Vés amb compte allà fora -Va dir la Bastila.

-Sempre en tinc -Va respondre ell amb un somriure, netejant una única llàgrima del cua d'ull d'ella.

No van necessitar dir res més. S'havien acomiadat de veritat en privat la nit abans. Els anys d'entrenament Jedi de la Bastila l'havien deixat sentint-se incòmoda amb mostres públiques d'emoció, però es va enfilar sobre les puntes dels seus peus i va plantar un petó llarg i dur en els llavis d'en Revan. Després es va girar i va deixar l'espaiport ràpidament.

En Canderous aixecà una cella de manera curiosa però va mostrar prou contenció per no preguntar per què ella no venia.

Van acabar de carregar la nau en silenci. Vint minuts després el Falcó de Banús va alçar el vol.

Següent