Renaixement (XXVII)

Anterior

CAPÍTOL 27

-Apunta't una altra per al Princesa de Sang -va dir en Han aixecant una tassa d'alguna cosa que el bàrman havia anomenat alè corellià i que era qualsevol cosa menys això-. Què era? La nostra cinquena càrrega?

-Has perdut el compte de nou, pare? -va preguntar en Jacen, bevent a glops la seva pròpia potinga.

Al seu voltant la cantina era tot color i so, moviment i emoció. Fins i tot sense fer servir la Força conscientment, en Jacen es va sentir embolicat en un remolí d'embriaguesa, avarícia, secrets xiuxiuejats i apetits públics.

La intensa llum de Tatooine entrava a través de dues finestres que donaven al carrer. Més enllà, diverses espècies es barrejaven en un balcó que envoltava el saló circular. Al centre hi havia el taulell, amb la barra pintada de vermell, el terra de rajoles groguenques cobertes de pols i ple de begudes dressellianes.

A prop d'en Han i en Jacen, deu grans, vestits amb granotes de color marró, s'apinyaven al voltant d'una taula massa petita per a ells. Murmuraven en la seva sonora llengua, i ocasionalment prodigaven mirades trioculars a dos chadra-fan amb pinta de rosegadors que miraven de reüll cap a una altra taula en què un dug discutia en veu alta sobre una mà de sàbacc.

-No em vas a deixar anar de nou tota la filosofia Jedi altra vegada, oi? -li va preguntar el seu pare, amb la boca una mica torta.

-No -va respondre en Jacen solemnement-. Sóc tot un pirata. Cometo pillatge, per tant ho sóc.

-Aquest és l'esperit -En Han va aixecar una cella amb curiositat-. De debò? No més lliçons per al vell?

-Cap en absolut. No és com si ens quedéssim el que prenem. El que fem és dedicar-lo a un bon ús.

En Han va sospirar. En Jacen va pensar que va sonar una mica llastimós.

-Sí -va dir-. És cert. Mira, fill. He estat pensant, després que acabi la guerra tindrem factures a pagar. El Senat ha confiscat la majoria dels meus actius, i qui sap si tornaré a veure'ls mai -Repenjà els colzes a la taula i va creuar els seus dits-. Per això...

-Papa, no! -va dir en Jacen-. Que estiguem ajudant a la resistència és una cosa. Però si ens quedem amb més dels costos operatius, som veritablement pirates.

-És clar, però una mica del total no seria molta diferència. No? A llarg termini?

En Jacen el va mirar fixament, horroritzat per la mirada sincera del seu pare, fins que el vell Solo li va fer l'ullet, i ho va comprendre.

-T'estàs burlant de mi.

-Tan sols m'assegurava que tu ets encara el meu fill Jacen.

-Ho sóc, qui vulgui que sigui, ho sóc.

En Han baixà la seva mirada cap a la taula.

-Sí. I... ei, qui vulgui que sigui, estic... molt orgullós d'ell.

-Gràcies, pare -va dir en Jacen.

Va voler donar-li una abraçada al seu pare, però la cantina més moderna del port espacial de Mos Eisley probablement no fos el millor lloc per fer-ho.

-En qualsevol cas -va dir en Han. La seva mirada es va tornar una mica incòmoda, després es va clavar en algun lloc darrere d'en Jacen-, allà hi anem -va dir-. La resta de la nostra festa nocturna.

En Jacen no es va tornar. Una cosa que havia après del seu pare: si només hi havia dos de la teva espècie en un lloc com aquest, era millor que tots dos no miressin en la mateixa direcció.

-Bé, bé -una profunda veu de baix va retrunyir darrere d'ells-. Han Solo. I, si he de apostar, un de la seva prole.

-Hola, Shalo. Com van les coses?

-No m'ho puc creure. El gran Han Solo coneix el meu nom. Et vaig dir que anava a enviar a Terya.

-Tinc bona memòria -va contestar en Han-. I en Terya és un rodià -va fer una ullada a la cantina-. Té bona pinta. Com va el negoci?

Finalment en Shalo va entrar al camp visual d'en Jacen. Era un humà, sorprenentment tan petit per la veu tan profunda que tenia. Calv, amb el nas enfonsat, de l'edat del seu pare.

-No va malament -va dir en Shalo-. Els yuuzhan vong han ficat els seus nassos a Tatooine, així que, aquests dies, som el centre del comerç aquí a la Vora.

-Hum. Això et convé bastant, suposo. He sentit que fins i tot estàs fent-li la competència a Chalmun.

-Sí, bé, els temps canvien. Els negocis canvien. Les meves begudes són més barates.

En Han li va fer un gest amb el polze a l'home.

-L'última vegada que et vaig veure aquí eres un delinqüent insignificant al final de la cadena alimentària d'en Durga el hutt.

-Fa molt de temps d'això.

-Segur. I després d'això vas treballar per Hirth a Abregado-Rae. Allò es va posar lleig també, no? Després et vas involucrar una altra vegada amb els hutt, i et van enviar aquí per portar una de les seves operacions. Em ve a la ment que l'ocupació de Nal Hutta és el millor que t'ha passat mai, no, Shalo? Ara l'operació és tota teva.

-No ha anat malament. Solo, tens alguna cosa? Sóc un home ocupat. He sentit que estàs de tornada en el negoci, així que parla. Tens alguna cosa que vulguis moure?

-No exactament, Shalo. Necessito una petita informació.

-Tanta com estiguis disposat a pagar.

-És clar -va dir en Han-. Com vas dir, estic de tornada en el negoci -va passar cent crèdits a Shalo creuant la taula.

-Un gest de bona voluntat -va dir ell.

-D'acord, què vols saber?

-Hi ha un cert assumpte de naus. Crec que saps a què em refereixo. Té interessos ocupacionals?

-No puc dir que sàpiga de què estàs parlant. Hi ha centenars d'empreses dedicades a això.

En Han es va inclinar una mica.

-Però aquesta... Ah, vinga Shalo. A qui li vens tots els teus esclaus?

-Esclaus? No estic en aquest negoci, Solo.

-Em deceps, Shalo.

En Shalo va somriure i va sacsejar el seu cap.

-No, tu em deceps a mi, Solo. Suposo que tothom es fa vell. Ara el teu fill paga el preu.

En Han mirà en Jacen amb fingida sorpresa.

-Tu pagues el compte, fill?

-El meu cap no paga tan bé -va contestar en Jacen.

En Han mirà en Shalo.

-Crec que no sabem a què et refereixes, Shalo.

-Em refereixo a què no hi ha major botí en la galàxia que el teu fill i vaig a cobrar-lo -va aixecar la mà i la va deixar caure.

No va passar res. Ofuscat, va repetir el senyal histèricament.

Un raig de llum verda brillant va aparèixer sobtadament, projectat des de la barra. Va acabar a un centímetre de la gola d'en Shalo.

-Urk -va dir en Shalo.

-Si us plau, no et moguis -va demanar sincerament en Jacen.

-Els tens a tots, Karrde? -Han el va anomenar en el silenci que ara regnava a la cantina. Va mantenir els seus ulls centrats en Shalo.

-Shada ho té sota control -va respondre una educada veu-. Estarem just aquí. M'agradaria assegurar-me que tota la meva gent està al seu lloc.

En Jacen no podia mirar al seu voltant, però va sentir un bon nombre de nouvinguts entrant a la cantina.

-Pren-te el teu temps -va respondre en Han-. Només estava tenint una xerrada amb el meu vell col·lega Shalo.

-Estàs boig, Solo -va dir en Shalo.

-Et sembla educat això? Escolta, Shalo. Puc escombrar-te a tu i a la teva insignificant operació si vull, o pots cooperar. Jo... -En Han va somriure i va moure un peu-. Tu saps que jo sabia allò dels teus empleats amb els rifles làser. Igual que els meus col·legues. Un d'ells, coneixes la Shada D'ukal? Pot ser captivadora o letal.

-D'ukal aquí?

-M'encanta com dius el meu nom -va dir la veu d'una dona just darrere d'en Jacen. Va entrar en el seu camp de visió.

La Shada D'ukal era una dona extremadament bella, potser al final de la seva quarantena, amb un llarg pèl negre lliurement jaspiat de blanc pur. L'home que estava al seu costat feia bona parella amb ella amb el seu pèl platejat i una impecable perilla.

-Capità Karrde -va dir en Han posat-se dret-. Estic molt content que hagis pogut venir. Shada, és bo veure't de nou. Els dos ja coneixeu el meu fill Jacen.

En Karrde es va acariciar la barbeta i va estudiar el seient ofert amb falsa sospita.

-Ep, està bé -va dir per fi-. Si no puc fiar-me d'un pirata i un pocavergonya, en qui puc confiar?

-Ep. Jo vaig confiar en tu.

-Una bona cosa, també -va dir la Shada-. Dos dels estafadors eren droides assassins.

-Shalo, estic impressionat.

Els dos nouvinguts es van asseure.

-Hola, Jacen -va dir la Shada-. Em sorprèn una mica veure't aquí.

-No ets l'única -va contestar en Jacen.

-És la sang Solo -va opinar en Han-. Ve amb la façana. Com us van les coses a vosaltres dos?

-Les coses van prou bé -va dir en Karrde-. Crec que puc trobar el que requereixis per a les necessitats que tinguis. Però primer, tinc un petit regal per a tu.

-Ei? -va dir en Shalo-. Podries si us plau fer que el teu Jedi tregui aquesta cosa de la meva gola?

En Han va aixecar les dues celles cap al cel.

-Ep, et refereixes en aquest Jedi? El meu fill gran? Aquest que anaves a convertir en el major botí de la galàxia?

-No anava a fer-ho, en realitat -va explicar en Shalo-. Anava a intentar extorsionar-vos per obtenir la vostra protecció, això és tot.

-Sí, d'acord. Ets un bavós, Shalo. Al teu costat els hutt tenen bon nom. I ara vas a donar-me una cosa.

-El què?

-El que et vaig demanar, cap buit.

-Ah. La companyia de transports.

En Han va assentir.

-Això és, la companyia de transports.

-Dàrsenes de la quinze a la divuit. És tot el que puc dir-te.

En Han aixecà un dit.

-Shalo...

-Ei, no és com si tinguessin un nom i un logotip. Tan sols vénen i els recullen.

-Els esclaus? -va preguntar en Jacen-. Què se suposa que els passa?

-No ho sé. No faig preguntes.

-Saps on van -el va acusar en Jacen.

-Nego això.

Llavors en Jacen va captar alguna cosa a la Força.

-Eh, pare?

-Un minut, fill -En Han va acostar bruscament la seva barbeta cap a Shalo-. Deixa-li que ho negui -va dir-. No importa. Comprovarem la teva història, Shalo, i si resulta que ens estaves mentint...

-Sí, sí, tornareu. Ho sé.

-No. Ei, no. Vindràs amb nosaltres. Però ara mateix vaig a deixar-te amb aquesta bella dama, d'acord? He de parlar amb els meus altres amics.

En Shalo es va tornar per veure la «bella» dama i va empal·lidir quan els seus ulls es van posar en una humanoide de pell blanca, altíssima i amb uns ullals enormes. La bèstia va xiular i va escopir una cosa que havia de ser un llenguatge.

-No, H'sishi -va dir en Karrde amablement, responent-. No pots menjar-te'l. Encara.

La cara d'en Shalo estava gairebé tan blanca com el pelatge de la togoriana mentre ella se l'emportava.

-Ara -va dir en Han-, quina és la meva sorpresa?

En Karrde va somriure.

-Tenia al meu rastrejador pendent d'aquelles naus que has estat fustigant, les que van sortint de Kuat. Li va costar una mica de treball, fins i tot a ell. Els fons per a les naus estaven rentats tantes vegades que s'han d'haver desgastat. Però al final, sembla que els diners poden ser rastrejats fins a l'oficina de Kuat Photonics.

-Kuat Photonics? -va preguntar en Jacen.

-Una corporació privada -En Karrde li va donar al Han una targeta de memòria-. Una llista dels propietaris.

-Estará la Viqi Shesh en aquesta llista? -va preguntar en Jacen.

En Karrde el va mirar.

-Esperas que ho estigui?

-Vam tenir alguns problemes amb ella a Duro -va dir en Jacen-. És només una sensació.

-Em sap greu decebre't, no està el seu nom.

-Podries comprovar els noms? -va preguntar en Jacen-. Veure si són legítims?

En Karrde va riure sardònicament i va mirar al Han.

-És el sentit de l'humor Solo, o va de debò?

-prendré això com un no -va dir en Jacen secament.

-El que vol dir -li va explicar en Han- és que portaria molt de temps, i probablement no ens condueixi a res. Mentrestant, estaríem deambulant per aquí en lloc de ser allà, on podem aturar les naus. Si la Shesh està darrere d'això, li farem més mal aquí que a Coruscant.

-El vell té raó -va dir en Karrde-. Les pistes que el meu rastrejador va trobar són febles per treballar-hi. Poden ser esborrades amb facilitat.

-Però hem de trobar proves -es va queixar en Jacen-. Proves reals.

-Potser -va dir en Han-. Potser en les dàrsenes de la quinze a la divuit.

-Anem a donar-los-hi ara? -va preguntar la Shada.

-Donar-los el cop? No, serà més fàcil agafar-los a l'espai.

-No hauríem almenys de fer-los un cop d'ull? -va dir en Jacen.

La Shada va assentir.

-Donaré un cop d'ull.

En Jacen es va redreçar.

-T'importa si et segueixo de prop?

-M'importa -va dir en Han.

-Gelós, Solo? -va preguntar Karrde al Han.

-Gelós de què?

-Bé. El teu fill ha sobrepassat amb facilitat tres vegades el que valies.

-La inflació. En crèdits imperials, ve a ser el mateix. I no em distreguis, en Jacen es ve de tornada al Falcó.

-Ah, no. No ets el meu capità a terra, pare.

-D'on has tret aquesta ximpleria? -va grunyir en Han.

-Volies que t'ajudés amb aquest assumpte. Estic ajudant. Si la Shada em vol, aniré amb ella.

-A una dama no li importa ser escortada per un bonic cavaller. Especialment per un amb poders Jedi.

En Han va deixar caure els braços.

-Fantàstic. Em rendeixo. Però et van a escortar dos guapos, perquè no vaig a perdre el meu fill de vista. Conec massa bé aquest munt d'enderrocs.

En Karrde aclucà els ulls i va treure la seva pistola làser.

-Això és, de moment, una conversa acadèmica, amics meus.

-Per què? -va preguntar en Jacen.

La resposta va venir en forma de foc làser.

Següent