Renaixement (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

A la Jaina li va despertar l'eixordador soroll d'una sirena i del cop arítmic de peus corrent. Es va asseure intentant recordar on era. Les parets, els sostres i el terra eren de gel negre blavós. Hi havia dormit en el seu vestit de vol, dins d'una termopell. Ja ho recordava. L'amagatall d'en Kyp.

Les altres dues persones que estaven dormint a la cambra eren una dona humana anomenada Yara i un bothan despentinat el nom del qual havia oblidat, acomodats als seus peus. La Jaina es va desprendre de la seva termopell. Els va seguir pel passadís i va baixar fins al centre de comandament.

En Kyp ja hi era, donant ordres amb calma. Va veure la Jaina i va somriure, i va tornar a sentir aquest petit i divertit pessigolleig a l'estómac.

-Bon dia -va dir en Kyp-. Has dormit bé?

-No he dormit malament tenint en compte que el meu llit era un bloc de gel -va contestar-. Què està passant?

-Un equip de reconeixement yuuzhan vong ha aparegut en el sistema. No és més que un dispositiu, però no vull que ens trobin aquí. Si ens afanyem, podem sortir d'aquí abans que se n'adonin -va centrar la seva mirada en ella-. Això vol dir que he de preguntar-te per la teva decisió ara. Si no transmets això a ningú de l'exèrcit, hauré de fer-ho sol. Mai els convenceré, però he d'intentar-ho.

La seva sinceritat i urgència van cremar amb feresa a la Força. La Jaina va recordar la columna de foc solar, desplaçant-se cap a l'arma yuuzhan vong. No era com si en Kyp no tingués proves. Ella almenys havia de tenir en compte l'evidència.

-Ho transmetré a l'Esquadró Murri -va dir ella-. És l'únic lloc que conec on encara sóc benvinguda i el coronel Darklighter sabrà què fer. Però necessito les teves dades.

-Amb l'equipatge preparat i llestos per partir. Aniré amb tu, per assegurar-me que arribaràs.

-Aquesta no sembla una bona idea. Si l'oncle Luke no està segur a Coruscant, no puc imaginar com estaries tu.

-O tu, per al cas -va afegir en Kyp-. Després de tot t'han vist volant amb ell. Esperava que poguessis organitzar una trobada amb ell en algun lloc.

La Jaina va vacil·lar.

-Podríem enviar un missatge al coronel Darklighter. Però, què passaria si els yuuzhan vong o la Brigada de la Pau intercepten la comunicació?

-Ets una noia intel·ligent. Estic segur que pots trobar algun lloc que tu i Darklighter conegueu on pugueu tractar això.

-És clar, cap problema.

L'expressió d'en Kyp es va distendre de nou.

-Bé -sacsejà el seu cap en direcció a la zona d'embarcament-. Em vaig prendre la llibertat de proveir el teu Ala-X i li hem fet una revisió per sobre. Em temo que no hi ha temps perquè facis una inspecció personalment. Hem de remolcar els propulsors.

-D'acord -va dir la Jaina-. Però si surto cremant allà fora per una peça del motor trencada, et faré responsable.

-No et preocupis. Prefereixo els amics sense cuinar. Especialment als atractius.

-Has estat practicant aquest rotllo afalagador, no? -va replicar la Jaina-. Ja he accedit a ajudar-te. No necessites posar-li xarop als cereals.

-No ho feia -va contestar amb aquest somriure una altra vegada.

Van arribar fins als Ala-X en silenci, on la gent d'en Kyp ja estava en formació. Hi havia més d'una dotzena, i ella va reconèixer a alguns d'ells. Tots anaven una mica esparracats, conseqüència de no dormir gairebé mai. Tenien els ulls tan durs i centellejants com les gemmes de Coruscant, i miraven a Kyp com si fos un vell mestre.

-D'acord -els va dir en Kyp-. Volem un vol tranquil aquesta vegada. La majoria sabeu que hem plantat en una lluna del sisè planeta un emissor de senyals. Primer aniran allà i no trobaran res més que la capritxosa sonda. Mantenir el planeta entre ells i nosaltres ens permetrà seguir una ruta cap al sol. Per quan canviem el nostre vector, la radiació solar hauria d'ocultar-nos dels seus sensors de llarg abast. Després anirem amb el sol a la nostra esquena i farem el salt. Alguna pregunta?

No n'hi va haver. Només una sensació plena d'orgull i confiança. La Jaina va intentar desprendre's d'ella, aquells no eren els seus sentiments, després de tot. Però era contagiós.

-Genial -va dir en Kyp-. Quant sortim, detonaré les càrregues tèrmiques. No trobaran res, i sempre podem tornar a refugiar-nos aquí una altra vegada.

* * *

Van desallotjar el planeta sense incidents, mantenint els seus sistemes de comunicació en silenci fins que van envoltar el sol. Allà, en Kyp va abandonar la formació i es va col·locar al costat de la Jaina. Li va enviar senyals perquè obrís un canal privat.

-Llesta? -li va preguntar quan ella va connectar.

-No crec que hàgim assolit l'objectiu.

-La Dotzena es dirigeix ​​cap a un altre punt d'ocultació. Nosaltres anem cap al Nucli. Ens separem aquí.

La Jaina va assentir.

-Dóna'm el salt perquè pugui inserir-lo.

-Carregant -va dir en Kyp.

Van fer el salt, i després un altre. Després van iniciar una llarga exclusió per l'espai real a través d'un altre sistema deshabitat.

-Jaina?

-Segueixo aquí -va dir. En Kyp estava només a deu metres d'ella. Tenia la llum del seu lloc de pilotatge encesa, així ella va poder veure-li la cara a través del transpariacer.

-Per què et va enviar realment en Luke?

-No et vaig mentir. Està intentant reunir els Jedi -es va detenir-. També volia saber en què estaves ficat.

-És molt paternal per la seva part -ressenyà en Kyp-. Gairebé tan paternal com col·locar un rastrejador a la nau l'última vegada que vaig estar a Coruscant.

-El vas trobar -La Jaina sentir que en Kyp li havia colpejat suaument, molt subtilment, en la Força-. Ni se t'acudeixi fer això -li va dir bruscament.

-Faig el que he de fer-va replicar en Kyp-. Vaig suposar que era un rastrejador. No vaig poder trobar-lo. Deu ser alguna cosa nova. He hagut d'enganyar-te per confirmar-ho, tot i que, respecto la teva intel·ligència prou com per creure que no cauries per un ardit tan simple sense un copet. Et demano perdó, però vas venir a espiar-me.

-Si creus això és que no saps molt de mi -va contestar la Jaina. El va mirar plena d'odi a través de l'espai buit.

-Potser sigui cert. Però no em vas explicar això del rastrejador per pròpia voluntat.

-No és el meu secret per revelar-lo.

-Tampoc el meu, entens?

La Jaina s'ho va pensar un moment i després va assentir.

-Entesos.

-Bé.

-No, no està bé. No estic contenta amb tu, Kyp. No m'agrada en el que t'has convertit.

-M'he convertit en el que he de ser. El que el teu oncle Luke va ser a la guerra contra l'Imperi.

-Noi, has d'estimar el teu mirall.

-Tampoc estic dient que m'agradi en el que m'he convertit, Jaina. El teu oncle Luke va anar breument cap al Costat Fosc.

-Ei -va dir bruscament la Jaina-. Al final es va enfrontar a això. Quant de temps has estat entrenant-te com a Jedi fins que el Costat Fosc t'ha seduït? Una setmana?

En Kyp va somriure amb facilitat.

-Més o menys.

-I vas volar un planeta. Si no hagués estat perquè el Mestre Skywalker va parlar per tu, estaries a la presó o mort. I el meu pare...

-Sé el que li dec al Han -va dir en Kyp-. No ho oblidaré. Ni tan sols he començat a pagar aquest deute.

-O el que li deus al meu oncle Luke. Però això no t'ha detingut per parlar malament d'ell al llarg de tota la galàxia. No t'ha detingut per menysprear-lo com a líder.

-En Luke està preparat per tornar a ser un líder en qualsevol moment. I jo estic preparat per seguir-lo -va dir en Kyp.

-És clar. Mentre et digui que facis coses que tu ja volies fer i no et digui que facis res que no vulguis.

-Acabes de descriure el que fa un veritable líder.

-Sí? I això és el que tu ets, no? Un líder. Veig la forma en què el teu esquadró et mira. Els agrades molt. Dubto molt que poguessis deixar això, qualsevol que fos l'acció del Mestre Skywalker.

-Jaina -va dir en Kyp, després d'un moment-. No et dic que no tinguis bons arguments. Potser m'he tornat addicte a això. Això no vol dir que no s'hagi de fer. Cada dia, milers d'éssers vius són sacrificats als déus dels yuuzhan vong. Hi ha una fossa a Dantooine. L'he vist. Són gairebé dos quilòmetres plens d'ossos. I els esclaus. El que fan els esclaus...

Es va aturar, i la Jaina va sentir onades de ràbia, pena i dolor que la van traspassar.

-Els vong arrasen planetes sencers, i sí, sóc conscient del que he fet. Però no estic prou boig com per pensar que va estar bé. Els vong pensen que és una obligació sagrada. Potser el Mestre Skywalker té raó en instar-nos a un paper passiu. Potser és això el que la Força ens demana realment. Però no ho crec. En Luke Skywalker ho va arriscar tot en la seva guerra, la guerra contra l'Imperi. Tot, inclòs el perill de caure en el Costat Fosc com li va passar al seu pare. Aquesta era la seva guerra, Jaina. Aquella va ser la seva guerra. Aquesta és la nostra. En Luke vol protegir-nos de nosaltres mateixos. Jo dic que tots hem crescut. El vell orde Jedi va morir amb la Vella República. Llavors va ser en Luke, i només en Luke, i un munt d'intents inútils de recrear als Jedi a partir del poc que ell va saber d'ells. Ho va fer el millor que va poder, i va cometre errors. Jo vaig ser un d'aquests errors. Els Jedi de la seva generació van ser reunits en una atrotinada barcassa espacial, però d'aquí va sorgir alguna cosa nova. No és el vell orde Jedi, no ho ha de ser -els seus ulls van cremar com quàsars a través de l'espai que els separava-. Nosaltres, Jaina, som el nou orde Jedi, i aquesta és la nostra guerra.

Següent