Revan (IV)

Anterior

Capítol 4

Localitzat en un sistema remot lluny de qualsevol línia hiperespacial major, Hallion era un planeta petit i insignificant entre una dotzena de planetes dominats per l'Imperi Sith. El seu únic tret remarcable eren els set petits satèl·lits naturals que orbitaven el planeta, just a penes prou grans com per ser considerades llunes. En aquesta nit quatre d'elles estaven completament plenes, amb la seva brillantor combinada il·luminant prou la foscor perquè l'Scourge distingís clarament els detalls de l'exterior de la planta de fabricació de Droides Uxiol fins i tot sense ulleres nocturnes.

-Els teus plans no mostraven una tanca de seguretat -Va murmurar ell.

En Sechel i ell estaven ajupits en un petit bosquet d'arbres a la vora d'un camp tot just a vint metres de la planta.

-Potser sigui nova -Va replicar en Sechel, també parlant baixet-. Encara que no és un problema. Quan estigueu a l'altra banda podeu simplement obrir la porta i deixar-me entrar.

L'Scourge s'havia adonat d'un canvi remarcable en Sechel durant la missió. El ploraner llepa botes que l'havia saludat a l'espaiport a Dromund Kaas havia desaparegut, reemplaçat per algú que era intel·ligent i confiava en si mateix. Òbviament, la personalitat que havia mostrat en la seva primera trobada havia estat un ardit. Una tapadora que utilitzava per ocultar la seva autèntica naturalesa als estranys. Probablement encara era inútil en una baralla de veritat, però l'Scourge estava començant a comprendre com s'havia alçat fins a una posició tan prominent a la casa de la Nyriss. Hi havia compensat la seva ineptitud per a la Força desenvolupant les seves habilitats mentals. I aparentment en Sechel havia gaudit d'una carrera molt reeixida amb la Intel·ligència Imperial abans d'esdevenir el conseller en cap de la Nyriss.

-Si tenen armes automàtiques a la teulada, estarem morts abans que ens acostem a la porta de manteniment -Va rugir l'Scourge.

-És una planta de fabricació, no una fortalesa -li va assegurar en Sechel-. La major part de la seva seguretat és electrònica. Ja sabeu, coses que puc piratejar. El pitjor amb el que haureu de tractar és un parell de droides de seguretat ambulants.

-Abellots patrullers o droides d'assalt?

-Abellots patrullers. FDU no fabrica droides d'assalt. Són massa cars per a una petita companyia com aquesta. -Després d'una curta pausa, en Sechel va afegir-: Sou sempre així d'espantadís en un treball?

-Només els ximples carreguen cap endavant sense saber què els espera -Va respondre l'Scourge a través de les dents premudes.

Era més que la insolència de l'altre el que li desagradava. La pregunta d'en Sechel havia premut un nervi. Hi havia alguna cosa sobre aquest treball que feia que l'Scourge se sentís incòmode. Part d'això era ser forçat a treballar amb un company. Normalment treballava sol. No obstant això hi havia alguna cosa més en la seva incomoditat que la presència del sith ajupit al seu costat. No era res al que pogués assenyalar com connectat, sinó una cosa que semblava desconnectat. Això li feia dubtar, ser més previngut del normal.

-Estàs segur que el codi de l'entrada funcionarà? No dispararà alguna mena d'alarma? -Va preguntar, intentant pensar en alguna cosa que pogués possiblement sortir malament-. Puc encarregar-me d'uns quants abellots patrullers, però si una dotzena d'ells ve cap a nosaltres alhora tindrem problemes.

-El codi funcionarà -li va prometre en Sechel-. Aquest és un treball simple.

Tenia raó. Aquest era un treball simple i l'Scourge es va veure forçat a admetre que potser el problema no era la missió.

-Donar les coses per fet és una bona manera de fer que et matin -Va dir l'Scourge mentre es posava dempeus, intentant justificar el seu comportament fins i tot mentre lluitava per allunyar a empentes els dubtes en si mateix que s'arrossegaven pels racons de la seva ment.

Va fer una comprovació final del seu equipament i la seva armadura i llavors es va col·locar les ulleres nocturnes al seu lloc. El món va adquirir una estranya brillantor verda quan la il·luminació de les llunes de sobre va ser augmentada deu vegades. Va treure el seu sabre làser però no el va encendre.

Segons els plans que havien examinat, se suposava que no hi havia cap càmera. Però tampoc se suposava que hi hagués una tanca.

-Reuneix-te amb mi a la porta -Va dir l'Scourge.

Sense molestar-se a esperar una resposta, va sortir del lloc a cobert, tirant a córrer cap a la tanca de seguretat de tres metres d'alt. Augmentant la velocitat amb una dotzena de passos ràpids, es va llançar a l'aire, amb la seva capa ondulant darrere seu. Va superar la tanca només per uns centímetres, prou a prop com perquè pogués sentir un formigueig a les soles de les botes pel corrent letal que la recorria.

Al cim del seu salt, va quedar suspès en l'aire només durant un instant. Llavors la gravetat va reafirmar la seva adherència i ell va caure en picat a terra. Va aterrar en una postura sobre tres punts, utilitzant la seva mà lliure per ajudar a absorbir l'impacte.

Va girar el cap ràpidament d'un costat a un altre, mirant per veure si hi havia alguna reacció a la seva arribada sobtada. Afortunadament, la seva entrada havia passat inadvertida.

Ajupit a nivell del sòl, va córrer al llarg del perímetre de la tanca, dirigint-se cap a la porta que en Sechel i ell havien vist abans. Mentre s'aproximava, es va adonar que hi havia un únic droide apostat com a guàrdia.

Tenia una forma cònica, una mica més alt d'un metre i mig metre d'ample a la base. Flotava a un metre per sobre del sòl i tres potes llargues i fines penjaven sota d'ell, cadascuna acabant en una urpa de tres dits. Un anell de llums envoltava el cos principal a dos terços de la part inferior, parpellejant en algun patró indefinible. Les ulleres de visió nocturna d'ell distorsionaven tot els colors fins a tons variats de verd, però ell va poder distingir clarament un patró de dos tons a la carcassa del droide, probablement gris i taronja, els colors corporatius de Fabricació de Droides Uxiol.

Era clarament un abellot patruller, just com en Sechel havia promès. Els droides d'assalt eren molt més grans, almenys el doble, i normalment estaven dissenyats com a unitats que caminaven sobre dues potes. Estaven coberts per espesses plaques blindades i tendien a tenir pesats canons làser muntats en el seu exterior, cap dels quals posseïa el sentinella flotant.

Els sensors de l'abellot patruller estaven fixos a la porta, no en el guerrer sith abalançant-se sobre ell des de darrere. Una vegada que es va acostar a deu metres, l'Scourge va encendre el seu sabre làser i el va llançar amb un ràpid gir de canell. La fulla giratòria tallà fàcilment a través de les plaques sense reforçar de la carcassa del droide i els seus circuits de control, llançant cap amunt una pluja d'espurnes abans de tornar a la seva mà.

L'abellot flotant va caure a terra, amb els seus repulsors quedant desactivats. Dues de les seves tres potes estaven atrapades sota el cos cònic. La tercera sobresortia cap a fora en un angle estrany, destrossada per la caiguda. La fila de llums parpellejants centellejava erràticament, amb els sensors interns sobrecarregats pel dany catastròfic. Un panell en la seva carcassa es va obrir i l'Scourge va poder distingir justament la punta circular d'una petita arma làser interna apuntant mentre s'acostava per donar el cop final.

L'abellot va disparar, però el seu sistema d'objectius ja no estava operacional i el tret va volar alt i desviat. L'Scourge estava sobre ell abans que tingués l'oportunitat d'intentar-ho de nou. La seva bota va donar una pesada puntada, bolcant al droide sense que aquest pogués evitar-ho sobre el seu costat. Dos ràpids talls del seu sabre làser va acabar el treball i la fila de llums intermitents es va quedar a les fosques.

L'Scourge estava respirant amb dificultat per l'esforç. Derrotar un droide mai li donava el mateix èxtasi que matar un enemic de carn i ossos, però encara podia sentir l'adrenalina bombant per les seves venes, emportant-se la seva anterior intranquil·litat sobre la missió.

Amb el sentinella despatxat, va ser capaç de concentrar-se en el panell de control al costat de la porta, encara que va mantenir el seu sabre làser desenfundat i llest només per si de cas. Afortunadament era d'un disseny estàndard i va ser capaç de tallar l'energia de la tanca i obrir la porta prement uns quants simples botons. En Sechel ja estava esperant a l'altre costat.

Ell va abaixar la mirada cap a l'abellot patruller avariat quan va passar a través de la tanca i li va dirigir a Scourge una mirada que semblava dir "us ho vaig dir". Scourge el va ignorar i es va dirigir cap a la porta de manteniment. En Sechel va gatejar darrera d'ell.

La petita porta de manteniment estava feta de duracer reforçat pesadament. L'Scourge va dubtar que fins i tot el seu sabre làser fos capaç de penetrar-hi. Afortunadament, no hauria d'intentar-ho.

En Sechel es va acostar al panell de seguretat al costat de la porta i va introduir una llarga sèrie de nombres. L'Scourge es va mantenir de guàrdia, en cas que algun abellot patruller més aparegués. Després d'uns quants segons tensos, es va sentir el xiulet suau del panell de seguretat i la porta va lliscar en obrir-se.

-Veieu? -Va dir en Sechel-. Res d'alarmes. Ni droides d'assalt. Res del que preocupar-se.

-Encara no hem acabat -Va replicar l'Scourge, empenyent amb les espatlles per passar al seu costat i cap a l'interior de la planta de fabricació.

Es van trobar en un corredor estret i dèbilment il·luminat. Si els plans que tenien eren precisos, hauria de portar-los a la planta des del darrere. Des d'allà, haurien de creuar la sala de producció fins a l'oficina d'arxius, on Sechel piratejaria per entrar a la xarxa de la planta per descobrir qui li havia pagat a FDU perquè fabriqués el droide fet a mida que havia intentant, i fallat, matar la Nyriss.

-Queda't prop -li va instruir Scourge a Sechel mentre es treia les ulleres de visió nocturna amb la mà lliure i se les enganxava a cinturó-. Si ens trobem amb problemes, amaga't en una cantonada i intenta que no et disparin.

-Això és el que faig millor -li va assegurar en Sechel.

L'Scourge va a caminar pel passadís avall, amb Sechel seguint-lo uns quants passos darrere d'ell. Aquest continuava recte durant uns trenta metres i després feia un gir agut a l'esquerra que acabava en una porta tancada.

A diferència de la porta que els havia donat accés a la planta, aquesta no semblava estar reforçada ni tancada amb clau. Des de l'altre costat l'Scourge va poder sentir clarament el cop sec, profund i rítmic de la maquinària pesada funcionant.

Va pressionar el panell d'accés a la paret, amb els seus músculs tensant-se instintivament quan es va deixar caure ajupit fins a una posició de combat. La porta es va lliscar per obrir-se per revelar la sala de producció principal de la planta i una onada de calor intensa li va colpejar a la cara, arrabassant-li l'alè momentàniament. Però ell es va relaxar un segon després quan va comprendre que no hi havia una emboscada esperant a l'altre costat.

La sala de fabricació era enorme, amb almenys cent metres d'ample i fàcilment el doble de llarg. Nombroses portes i passatges omplien cada paret, dotzenes de sortides que portaven a les diferents aèries de la planta. Una xarxa de passarel·les i escales de metall s'entrecreuaven en la sala. Al centre hi havia la font de la intensa calor: quatre enormes tancs de metall fos, cadascun de deu metres d'alt i de vint metres de diàmetre.

Mitja dotzena de llargues cintes transportadores s'estenien des dels tancs per recórrer la longitud completa de la sala de fabricació, coberta cadascuna amb milers de parts i peces individuals que esperaven ser acoblades en droides funcionals. Els motors gegants que movien les cintes s'entrexocaven i s'agitaven, brunzint per sobre de tots els altres sons.

Centenars de droides de muntatge bípedes flanquejaven les cintes transportadores, però l'Scourge sabia que no representaven cap tipus d'amenaça. Els droides de muntatge estaven severament limitats en la seva programació, incapaços de dur a terme res a part dels treballs més simples. A diferència de l'abellot patruller que havia despatxat abans, aquests ignorarien la seva presència i continuarien treballant en les seves tasques assignades. A part dels droides de muntatge, no semblava haver-hi ningú a prop. Els supervisors de carn i ossos de la planta s'haurien anat per passar la nit molt abans. Obrint-se a la Força, no va poder sentir a cap altre ésser viu a l'estança.

-I bé? -Va preguntar en Sechel, intentant veure més enllà de l'enorme forma de l'Scourge per tenir una imatge millor del que hi havia més enllà de la porta.

Encara que en Sechel estava just darrere seu, era gairebé impossible sentir la seva veu sobre els martellejants motors de les cintes transportadores. L'Scourge va fer el signe de "tot net" i va entrar.

L'oficina d'arxius estava localitzada al racó sud-oest de la planta, adjacent a la sala de producció. Havien hagut de creuar gairebé tota la longitud de la sala per arribar-hi i l'Scourge estava suant pesadament sota la seva armadura després de només uns segons. La calor era opressiva. L'aire gairebé semblava enganxar-se en la seva gola. Els cops ensordidors dels motors eren incessants.

Ell va llançar una mirada cap enrere en direcció al seu company. Encara que en Sechel no portava armadura, estava quedant-se molt enrere. Clarament, una vida de luxe de les classes altes l'havia deixat completament poc preparat per a les demandes físiques de l'ambient inesperadament brutal de la sala de producció. Però lluitava valentament per seguir endavant, panteixant amb cada pas laboriós.

L'entrada a l'oficina d'arxius va resultar estar tancada.

-Dóna't pressa i deixa'ns entrar -Va cridar l'Scourge.

Volia aconseguir la informació i tocar el dos. I el que era més important en aquell moment, sabia que l'oficina probablement estaria climatitzada.

Massa cansat per assentir, en Sechel es va inclinar sobre la paret i va introduir el codi de seguretat.

La porta no es va obrir.

-Intenta-ho de nou -el va pressionar, pensant que en el seu estat debilitat en Sechel podia haver premut una tecla equivocada-. Vés amb compte aquesta vegada.

Amb dolorosa precisió, en Sechel va introduir el codi una segona vegada. El rugit dels motors van ofegar qualsevol so, però l'Scourge va poder veure que el panell de control es va tornar vermell. Les paraules accés denegat van centellejar a la pantalla.

La boca d'en Sechel es va moure en una maledicció inaudible i ell ho va intentar una tercera vegada, però l'Scourge ja sabia que era inútil. La porta requeria un codi diferent del que havien utilitzat per passar per l'entrada exterior.

L'Scourge va aixecar el seu sabre làser i va treure a Sechel del mig d'una estirada. Va sentir l'home cridar, però no va poder distingir les paraules. Subjectant l'empunyadura del seu sabre làser amb les dues mans, va portar la fulla cap avall fins que es va estavellar contra el panell, tallant-lo en dos i tallant un solc llarg i profund a la paret de darrere.

La porta es va obrir de cop... i de sobte els timpans de l'Scourge gairebé es van trencar per una sirena llarga i cridanera. Ell va agafar a Sechel pel coll de la roba i el va llançar a l'habitació, maleint en silenci per cometre un error tan ximple.

-Pirateja la xarxa i agafa el que necessites. Jo contendré a la seguretat.

En Sechel no va perdre el temps amb una resposta. Va començar a teclejar frenèticament en un dels terminals.

L'Scourge podia sentir l'aire fred vessant-se de l'oficina d'arxius i embolicant-lo. Es va permetre uns quants segons per gaudir del luxe i llavors es va tornar per enfrontar-se a la inevitable ofensiva enemiga, determinat a no cometre cap error més.

Dos abellots patrullers similars al que havia despatxat abans van ser els primers a arribar a l'escena, baixant en picat fins al nivell del terra des d'una de les passarel·les prop de la paret est. L'Scourge va carregar, movent-se amb la velocitat sobrenatural de la Força.

Els abellots van obrir foc, però l'Scourge mai va canviar de curs, comptant que la seva armadura absorbís els seus trets làser. Un dels trets fallà en donar-li a l'orella per poc. Dos més es van estavellar contra el seu pit. Va sentir l'impacte, però no va ser suficient fins i tot per fer-li trencar el pas.

Es va deixar caure en una tombarella cap endavant mentre els droides van alliberar una segona andanada, sabent que ells estarien apuntant cap a la seva cara i el seu cap exposats. Els trets van volar inofensius per sobre d'ell quan es va ajupir, va rodar i després va tornar a posar-se dret, finalment prou a prop com per rescabalar-se.

Els abellots patrullers no estaven fets per al combat a curta distància. Una sèrie de talls ferotges amb el seu sabre làser van acabar ràpidament amb el partit. Els droides van caure a terra en una pluja d'espurnes, amb les seves potes llargarudes agitant-se durant uns quants segons abans que s'apaguessin completament.

L'Scourge tornà la seva atenció cap els següents dos abellots patrullers. Va despatxar el primer llançant-li el seu sabre làser, derrocant-lo en l'aire amb un únic llançament ben col·locat abans fins i tot que s'acostés prou per utilitzar l'arma làser muntada en el seu interior.

El segon va emprendre accions evasives, deixant-se caure rere de la cinta transportadora i una línia de droides de muntatge. Es va arrossegar fregant el terra, retallant la distància fins que va sortir cap amunt des de darrere del seu lloc a cobert de manera que pogués disparar a boca de canó. L'Scourge es va assegurar que mai tingués l'oportunitat de fer-ho.

Obrint-se per agafar l'abellot amb la mà invisible de la Força, va tornar a estavellar-lo contra el terra. Les seves potes es van arrencar i van sortir volant. La seva carcassa exterior es va trencar en múltiples llocs. Diverses de les seves plaques soldades es van deixar anar completament. Totes les llums del seu cos van disminuir d'intensitat.

Les sirenes d'alarma encara estaven udolant. No passaria molt de temps abans que els droides de seguretat estacionats en altres seccions de la planta apareguessin. Si els droides seguien arribant en petits grups de dos o fins i tot de tres, l'Scourge sabia que podria aturar almenys diverses onades més si més no. Si arribaven en major nombre, tindria problemes.

Estava respirant amb dificultat, la suor sent tan espessa sobre la seva pell vermella que sentia com si hagués estat nedant en l'oceà. La Força l'havia sustentant fins ara: protegint-lo de la pitjor part de la calor i permetent-li moure's més ràpidament del que els seus amics podien reaccionar. Però només podia aprofitar-se d'ella durant un temps abans que arribés l'esgotament. Ja podia sentir el cansament. En Sechel havia de localitzar aviat la informació, o haurien de retirar-se amb les mans buides.

Va veure tres abellots patrullers entrar per un dels passatges al costat nord de la planta de fabricació. Dos més estaven entrant des de l'est. Fent una ganyota, l'Scourge va prémer el seu sabre làser i es va preparar per entrar en batalla de nou. No obstant això, en lloc d'acostar-s'hi, els droides van mantenir la distància.

La raó pel seu sorprenent comportament va quedar clar un moment després quan un enorme droide d'assalt va entrar pesadament fins a quedar a la vista. Com els abellots patrullers, tenia l'acabat gris i taronja comú de tots els models FDU. Però aquí era on acabaven les semblances.

De tres metres d'alt i cobert per gruixudes plaques blindades, el droide de seguretat caminava sobre un parell de cames amb frontisses de metall, cadascuna tan gruixuda com el canell de l'Scourge. El seu cos sense braços era gruixut i ample, de dos metres per dos, rematat per un parell de pesats canons làser en comptes de cap.

El droide va arrencar a córrer cap a ell, movent-se ràpidament malgrat la seva massa. Alhora, va obrir foc amb dos canons. L'Scourge va saltar des del seu lloc a cobert darrere de la cinta transportadora més propera, reticent a confiar en la seva armadura contra un poder de foc tan aclaparador.

El droide de seguretat no va afluixar. Els trets van atacar la cinta transportadora i als desventurats droides de muntatge alineats al llarg d'ella.

Ajupit, l'Scourge va córrer cap enrere en direcció a una escala propera que portava a les estretes passarel·les que corrien sobre la sala de fabricació. Una pluja de metall cremador i retorçat va caure sobre la seva esquena: trossos i bocins d'aquells droides de muntatge prou desafortunats com per interposar-se en el camí del foc de canó.

De cua d'ull va veure els abellots patrullers baixant en picat per unir-se a la topada. A causa dels motors i les sirenes, no podia sentir el droide d'assalt venint darrere seu, però podia sentir les seves pesades petjades que feien vibrar el terra.

Arribant a l'escala, va pujar els esglaons de tres en tres. El droide d'assalt va continuar disparant, però no estava dissenyat per acabar amb objectius aeris. Les seves voluminoses plaques blindades limitaven el seu abast de moviment vertical i des de terra no podia aconseguir l'angle apropiat per fer un tret clar cap al sostre. Els seus trets van rebotar sobre el metall reforçat de les baranes de seguretat i el terra de la passarel·la, però cap es va acostar al seu pretès objectiu.

La posició elevada de l'Scourge, però, no ajudava contra els abellots patrullers. Els seus repulsors els hi permetien elevar-se fins al nivell de les passarel·les amb facilitat.

Amb els cinc abellots patrullers flotants acostant-se a ell, l'Scourge va córrer cap als tancs de metall fos en el centre de l'habitació. La passarel·la en la qual estava passava just al costat del tanc més proper. Mentre s'apropava, la calor es va tornar gairebé insuportable. Va sentir que la pell se li cremava, però va ignorar el dolor i va continuar cap endavant.

Els abellots s'estaven acostant ràpidament. Dos d'ells van caure en picat des del costat, intentant aïllar-lo. Aprofitant les seves reserves que disminuïen ràpidament, va utilitzar la Força per treure del seu curs amb un cop a un dels abellots, enviant-lo escorant-se lateralment contra el seu company. La col·lisió a la meitat de l'aire no va ser prou forta com per infligir cap dany directe, però va fer que els dos giressin fora de control. Incapaços de redreçar-se a temps, van caure donant tombs al tanc, on el bombolles de metall fos es va tancar sobre ells.

Els tres abellots patrullers restants van alterar el seu curs per mantenir-se allunyats dels tancs, confirmant la por de l'Scourge que el truc només funcionaria una vegada. Ells van obrir foc, però el seu objectiu de sobte va canviar de direcció per tornar corrent per la passarel·la cap al droide d'assalt a terra per sota. Un dels trets va aconseguir encertar-li just entre els omòplats, però afortunadament no va penetrar la seva armadura.

El droide d'assalt va continuar disparant ineficaçment contra ell des de baix quan ell va carregar cap a aquest. Va recórrer la distància fins que va estar directament a sobre, després es va agafar a la barana de seguretat de la passarel·la i va saltar cap a un costat. Va aterrar justament sobre la part quadrada i plana sobre del droide d'assalt i va fer-li un tall amb el seu sabre làser.

La fulla va mossegar cap a les profunditats de les plaques blindades del droide però va fallar en aconseguir algun dels circuits interns. El droide es va sacsejar enfadadament de costat a costat i l'Scourge va ser llançat cap a fora. Rodant per absorbir l'aterratge, va lluitar per posar-se dret i va donar la volta rere del droide. Sabia que la seva única oportunitat era mantenir-se en el seu punt cec, de manera que no fos capaç de girar els seus canons làser per apuntar.

Va tallar el cos de plaques blindades dues vegades més. El primer cop va deixar un solc cremat. El segon, donat precisament en la mateixa localització, el va travessar completament. El droide d'assalt va reaccionar amb un sotrac, inclinant-se cap a un costat. Però abans que l'Scourge pogués seguir amb un altre atac, el droide li va donar una puntada amb la cama enorme, aconseguint encertar-li al pit i enviant-lo a estavellar-se contra el terra.

Un dolor agut va sortir disparat del seu costat i ell va saber que almenys una de les seves costelles s'havia trencat. El droide d'assalt estava tornant cap a ell lentament i amb sacsejades. Els tres abellots patrullers estaven de nou apuntant cap a ell, prou a prop com per obrir foc.

L'Scourge es va arrossegar cap endavant sobre les mans i els genolls. El droide d'assalt era prou alt com perquè anés a quatre grapes sota les seves cames i es protegís sota el seu cos. Els trets làser dels abellots patrullers van rebotar ineficaçment sobre les plaques blindades del droide més gran. El droide d'assalt va tornar el foc, amb la seva programació identificant instintivament a qualsevol que li disparés com una amenaça hostil. Els seus canons làser van travessar als abellots patrullers, reduint-los a ferralla.

Alhora, l'Scourge va clavar el seu sabre làser en el droide d'assalt des de baix. Per estalviar costos i millorar la mobilitat, la part inferior del droide no estava equipada amb les pesades plaques blindades que protegien la resta del seu exterior i la fulla va entrar profundament. L'Scourge apunyalà la vulnerable part inferior dues vegades més abans de rodar per sortir de sota i saltar per tornar a posar-se dret.

Trontollant, el droide va intentar girar-se per enfrontar-s'hi. Estava perdent lubricant espès i negre per on Scourge li havia obert amb un tall, amb el líquid formant un bassal que s'expandia ràpidament sota els seus peus. Una explosió ofegada va venir des d'algun lloc a l'interior del droide i un filet de fum es va elevar. Les seves cames es van estremir i lentament va caure cap endavant i després es va quedar quiet.

L'Scourge no va tenir temps d'assaborir la victòria. Un eixam de abellots patrullers van entrar a l'habitació, emergint sols o en parelles des de passatges en les parets nord i sud. En el mateix moment, dos droides d'assalt més van entrar marxant i l'esperit del Senyor Sith es va enfonsar.

No hi havia vergonya en fugir d'una batalla que no es podia guanyar. Només un ximple continuava lluitant contra possibilitats impossibles. No obstant això fins i tot si estigués disposat a arriscar-se a despertar la fúria de la Nyriss per abandonar en Sechel, l'Scourge dubtava que fos possible escapar. Hi havia massa droides i s'estava apropant al punt de l'esgotament total.

Amb un somriure ombrívol va aixecar el seu sabre làser, preparat per infligir tant de mal com fos possible abans de morir. I de sobte tot es va tornar fosc.

L'Scourge va temptejar a la recerca de les seves ulleres de visió nocturna, sabent que la il·luminació del seu sabre làser no seria suficient per lluitar. Les va arrencar del seu cinturó d'una tirada i se les va col·locar al seu lloc i llavors es va quedar immòbil, commocionat pel que estava veient. Cap dels droides havia aprofitat l'oportunitat d'avançar cap a ell. Els droides d'assalt no s'havien mogut. Els abellots patrullers estaven caigut tots a terra.

Només llavors va comprendre el fet que no només estava fosc: estava en silenci. Els ensordidors motors s'havien detingut. Les cintes transportadores estaven quietes i fins i tot els droides d'acoblament semblaven congelats al seu lloc.

Ell va prémer un botó el comunicador del seu canell.

-Sechel? Estàs aquí?

-Encara esteu viu? -Va preguntar en Sechel. Sonava sorprès, però abans que l'Scourge pogués pensar en això, va afegir ràpidament-: Bé. Temia que no ho aconseguissis.

-Què acaba de passar?

-Vaig copiar els arxius que necessitava de l'oficina d'arxius. Llavors vaig piratejar la xarxa d'energia i vaig utilitzar l'anul·lació d'emergència per apagar-ho tot. Em vaig imaginar que necessitaríeu l'ajuda.

-Podria haver-me-les arreglat si no fos pels droides d'assalt -Va dir l'Scourge, sense fer cap esforç per amagar l'acusació.

-Droides d'assalt? De debò? Deu ser un nou prototip en el qual FDU està treballant.

-On estàs ara? -Va preguntar l'Scourge.

-Encara prop de l'oficina d'arxius.

-Queda't aquí. Aniré a per tu.

-No crec que tinguem temps per a això -Va dir en Sechel.

-De què estàs parlant?

-Sabeu aquests grans tancs? Usen generadors de trivi per fondre el metall. Apagar la xarxa d'energia desestabilitza els nuclis dels reactors.

-Quant temps tenim abans de què explotin?

-No el suficient com per seguir discutint.

L'Scourge va comprendre la pista. Forçant les seves cansades cames a anar a la carrera, va córrer a través de la sala de fabricació totalment fosca. Les seves costelles trencades feien gairebé impossible recuperar l'alè i les seves cuixes i panxells li cremaven. Va aconseguir arribar fins a Sechel a mig camí del corredor de manteniment que havien utilitzat per entrar a l'edifici.

No va dir res mentre corria, conservant el poc alè que tenia per una empenta final per quedar fora del radi de l'explosió. Va sortir de cop per la porta de manteniment i al fred aire nocturn, amb Sechel prop per darrere d'ell.

Saltar la tanca de seguretat no era una opció en el seu estat actual, així que es va dirigir cap a la porta que havia obert per a Sechel al principi de la missió. Estava anant més lent, amb el pes de la seva armadura esgotant les seves últimes forces. Va utilitzar la Força per donar un últim esclat de velocitat. En Sechel li va assolir uns passos abans de la porta. L'ona expansiva va aconseguir arribar fins a ells un instant després.

Afortunadament, la major part de l'explosió va quedar continguda dins de la planta, evitant que fossin polvoritzats per la força d'impacte. Sent com era, van ser arrencats dels seus peus i enviats donant tombs a través de la porta de seguretat per una paret d'aire, so i resquills de vidre. L'Scourge va colpejar el sòl, rodar sobre el seu estómac i es va cobrir instintivament la part de darrere del cap quan la runa van caure al voltant d'ells. Es va quedar allà durant uns trenta segons, marejat, amb les orelles brunzint-li encara.

Es va forçar a posar-se dempeus, provocant un accés de tos. Les costelles trencades feien que semblés que el seu pit estava sent apunyalat mentre expulsava flegmes clapejades de sang. La part de darrere del seu cap i el seu coll també estaven sagnant: els vidres voladors li havien tallat almenys en una dotzena de llocs, encara que la seva armadura havia protegit la major part del seu cos.

Confiat que cap de les seves ferides posava en perill la seva vida, va tornar la seva atenció al seu company. En Sechel jeia cap per avall a terra al seu costat, sense moure's. No hi havia portat armadura i la seva esquena era un desastre ensangonat. Encara que els resquills de vidre havien destrossat la roba i la pell sota elles, totes les ferides semblaven superficials.

L'Scourge li va donar uns copets amb el peu fins que finalment va respondre amb un grunyit.

-Aixeca't -Va dir l'Scourge respirant amb dificultat-. Estic massa feble per portar-te.

En Sechel va fer el que se li havia ordenat i la parella va coixejar de tornada a través del bosc cap a la llançadora que els esperava. Darrere d'ells, la planta de FDU cremava.

Següent