Revan (XXIII)

Anterior

Capítol 23

Tot i que semblava calmat per fora, el cor de l'Scourge estava martellejant mentre ell pujava l'escalinata de la ciutadella de l'Emperador. Estava jugant a un joc perillós, però no hi havia una altra opció. El temps era l'enemic. Si tenien alguna esperança de treure a Revan de la seva masmorra viu, havien d'actuar abans que la Nyriss se n'adonés que ell l'havia traït.

Aviat (potser demà, potser fins i tot avui), la Nyriss començaria a preguntar-se per l'absència d'en Sechel i en Murtog. No li portaria molt de temps descobrir que havien estat treballant amb l'Scourge i, des d'aquí, ella ompliria els buits fàcilment.

Ell havia considerat breument aproximar-se a un dels altres membres del Consell Fosc, esperant convèncer-lo a ell o a ella que li ajudés a lliurar-se de la Nyriss de la mateixa manera que ella li havia utilitzat per eliminar a Darth Xedrix. Però fins i tot si accedien a ajudar-lo, passarien setmanes abans que formessin un pla. Com la Nyriss, eren massa curosos, tenien massa por, per dur a terme alguna acció que pogués posar-los en perill.

L'Emperador era l'únic Sith de tot Dromund Kaas amb la voluntat de dur a terme la classe d'acció ràpida i decisiva que requeria. Convèncer-lo que la Nyriss era una traïdora seria bastant simple amb els arxius que havia aconseguit d'en Sechel. El truc estava en fer que l'Emperador cregués que l'Scourge havia estat un peó involuntari en els plans d'ella.

T3 havia alterat els discs de dades, eliminant totes les proves de la part d'ell en la conspiració. L'Scourge clamaria que s'havia presentat tan aviat com va descobrir el complot... però no hi havia garantia que l'Emperador li cregués.

L'Scourge anava a presentar les proves en persona. Si l'Emperador sospitava que estava mentint, o si simplement era prou poderós com per veure la veritat, escapar seria impossible. Ell s'estava posant en un gran perill pel bé de la causa, cosa que mai hauria considerat abans de conèixer a Revan.

A la part superior de les escales va ser detingut per un parell de soldats sith vestits amb armadures vermelles: dos dels famosos Guàrdies Imperials. Un exèrcit de guerrers d'elit, els Guàrdies Imperials eren sotmesos a mesos d'entrenament brutal per transformar-los en les tropes més disciplinades i mortals de l'Imperi. Molts no sobrevivien, però aquells que ho feien emergien com a zelots fanàticament lleials disposats a sacrificar les seves vides per defensar l'Emperador.

-Digueu a què veniu -Va dir un dels guàrdies, bloquejant-li el pas amb un pesat electrobastó.

-He veure a l'Emperador immediatament.

No hi havia sabut quina mena de reacció produiria aquesta afirmació categòrica. Un riure burleta o una negació de pla eren les opcions més probables.

-Només aquells en el Consell Fosc poden parlar amb l'Emperador -li va dir una segona soldat, amb el seu to brusc i oficial.

-El meu nom és Lord Scourge. Serveixo a Darth Nyriss. Sóc aquí en nom seu.

Els soldats es van mirar l'un a l'altre i ell va sentir la seva inseguretat.

-L'Emperador està en perill -Va insistir l'Scourge-. He de parlar amb ell.

-Espereu aquí -li va dir el guàrdia masculí.

Ell va desaparèixer dins de la Ciutadella i no va tornar durant diversos minuts. El temps sencer va passar en silenci. La guàrdia que quedava no va veure raons per parlar amb l'Scourge i ell sabia que era millor no dir-li res més a ella. Les mentides simples eren les més efectives i l'Scourge no tenia intenció de dir res més que el que fos absolutament necessari.

Quan el primer soldat va sortir, estava acompanyat per quatre més dels seus camarades. Tots eren sith i tres portaven uniformes idèntics a aquells dels guàrdies estacionats a la porta. La quarta també portava una armadura vermella, però el seu abillament era més elaborat.

-Sóc la capitana Yarri -li va dir ella-. Veniu amb mi.

Van deixar als dos guàrdies originals darrere quan ella el va portar a la ciutadella. Ella caminava davant seu, mentre que dos dels nouvinguts li flanquejaven. El quart es va col·locar en línia directament darrere seu de manera que estigués completament envoltat.

El disseny de la ciutadella li va recordar a l'Scourge la fortalesa de la Nyriss. Això no era sorprenent, atès que ella havia construït el seu edifici en el mateix estil per honrar a l'Emperador. L'interior era un laberint virtual de corredors de parets de pedra grisa i amenaçadora, puntuades per pesades portes de fusta que portaven a avantcambres i sales laterals.

No obstant això, on la Nyriss revestia els passadissos amb estàtues, bustos i tapissos glorificant la seva reputació i els seus èxits, la decoració de la ciutadella era molt més utilitària. Les estàtues eren poques i molt separades i els pocs tocs de color en els tapissos dispersos estaven apagats per la feble il·luminació que ho deixava tot en ombres.

-M'estàs portant davant l'Emperador? -Va preguntar l'Scourge.

-Podeu parlar amb un dels seus consellers.

-Inacceptable. No vaig venir a reunir-me amb un servent.

-L'elecció no us correspondre prendre-la a vós -Va replicar bruscament la capitana Yarri.

L'Scourge es va parar de cop, fent que el soldat que caminava darrere xoqués amb ell. El Lord Sith el va empènyer enfadadament cap enrere. En resposta, els dos guàrdies que havien estat al seu costat van aixecar els seus electrobastons.

-Alto! -Va cridar la capitana Yarri i ells es van quedar com congelats.

-Sóc un Senyor dels Sith -li va recordar l'Scourge-. I un agent de la Darth Nyriss. T'ordeno que em portis davant l'Emperador.

-Això no està permès.

-Aquestes són circumstàncies excepcionals.

-Com és això?

-Això és perquè només ho senti l'Emperador. He de parlar amb ell en persona.

-A l'Emperador no li agrada que el molestin.

-Voldrà sentir el que li he de dir.

-Si sent que sou una pèrdua del seu temps, sereu castigat -li va advertir la capitana.

La manera calmada i gairebé casual en el qual ella va pronunciar la simple amenaça va ser molt més efectiu que proporcionar detalls horripilants. Però l'Scourge no anava a donar la volta ara.

-No seré una perduda del seu temps.

La capitana va considerar la petició i llavors va assentir.

-Com desitgeu.

Mentre ella li portava pels retorçats corredors de la ciutadella, l'Scourge va prendre nota mental del seu camí. Quan Revan i ell finalment ataquessin a l'Emperador, necessitarien saber tant dels plans de la ciutadella com fos possible.

Al final van baixar fins a una sala que acabava en un parell de grans portes de duracer.

-La sala del tron ​​resideix més enllà -li va dir la capitana Yarri-. Allà trobareu a l'Emperador. -Ella es va tornar per mirar-lo-. Us dono l'última oportunitat de reconsiderar-ho.

-He pres la meva decisió.

-Llavors heu de procedir sol. No violaré la santedat de la sala del tron.

Ella va agitar la mà i dos dels soldats van caminar cap endavant, un cap a cada enorme porta. Grunyint amb l'esforç, va empènyer les portes cap a dins. Llavors es van fer a un costat, quedant-se ferms amb l'esquena contra la paret just fora de l'entrada ara oberta de la sala del tron.

L'Scourge esperava que li registressin o que, almenys, li indiquessin que lliurés les armes. Però la Yarri i els altres simplement es van quedar ferms, esperant que ell entrés. El fet que no mostressin preocupació per deixar que un Lord Sith armat parlés amb l'Emperador cara a cara sense cap mena de preparatiu era una declaració del poder insondable de l'Emperador.

Pensar en aquest poder va fer-lo frenar. Com Revan, l'Emperador comprenia la Força de maneres en què ell mai la comprendria. Era possible que ell experimentés la mateixa classe de visions que els Jedi. També era possible que pogués mirar la ment de l'Scourge i saber instantàniament la veritat de tot el que li estava dient. Trobar-se amb ell cara a cara podria ser equivalent al suïcidi.

No, va pensar l'Scourge. Si aquest fos el cas, hauria sentit la traïció de la Nyriss fa molt.

Malgrat com de poderós que pogués ser l'Emperador, no era omniscient. Era, però, prou intel·ligent i sagaç com per haver retingut el seu tron ​​durant mil anys, un regnat sense precedents en la política maquinadora i implacable dels Sith. El que significava que l'Scourge hauria de ser molt curós de no dir res que pogués descobrir-lo.

La capitana Yarri i els altres guàrdies encara estaven esperant pacientment. Sens dubte estaven acostumats a aquesta mena de dubte en aquells que estaven a punt de conèixer l'Emperador.

Preparant, l'Scourge va entrar.

La sala del tron ​​era enorme: vint metres d'ampla i almenys quaranta metres de llarga, amb un sostre voltat que s'elevava quinze metres més amunt. A part del tron ​​en la part més allunyada, estava virtualment buida.

El tron ​​descansava en un pedestal circular elevat, de diversos metres de diàmetre. Quan l'Scourge va caminar cap endavant, es va adonar que el tron ​​estava d'esquena cap a ell, amb el seu alt suport bloquejant efectivament qualsevol imatge del seu ocupant.

Després d'uns quants passos més, el pedestal es va girar, girant el tron ​​de manera que estigués enfront d'ell. I per primera vegada a la vida, l'Scourge va posar els ulls en l'Emperador.

La figura davant ell semblava poc remarcable. L'Emperador estava vestit amb una capa sense adorns, amb la caputxa aixecada ocultant efectivament la seva cara. No obstant això l'Scourge va poder sentir el poder del Costat Fosc emanant d'ell amb tal intensitat que provocava una feble ondulació de l'aire.

L'Emperador es va posar dret i les portes de duracer es van tancar darrera d'ell amb un cop ressonant. Els seus passos van vacil·lar breument davant el so, però ell va continuar cap endavant.

Quan va arribar als peus del pedestal es va deixar caure sobre un genoll, inclinant molt el cap i amb els ulls fixos en un punt a terra davant d'ell.

-Aixeca't, Lord Scourge -li va dir l'Emperador- i explica'ns el teu comunicat.

L'Scourge es va posar dret per dirigir-se al Sith que s'albirava sobre ell. L'Emperador s'havia tirat enrere la caputxa per revelar la seva cara. Els seus ulls eren tan negres com el mateix Buit.

Mirant a la foscor buida de la mirada de l'Emperador, la ment de l'Scourge va tornar de cop a Nathema i ell es va estremir davant el record.

Va intentar parlar, però les paraules es van embussar en la seva gola. La seva boca de sobte estava tan seca que ell va sentir com si pogués ofegar-se. Empassà amb força i va tossir, produint finalment suficient saliva per parlar.

-Fa tres anys vaig anar a servir a Darth Nyriss per petició vostra -Va començar l'Scourge-. Vaig descobrir que Darth Xedrix era un traïdor. S'havia aliat amb separatistes per matar-la i el vaig executar pels seus crims.

-El teu servei ha estat notori -li va assegurar l'Emperador.

Hi havia alguna cosa estranya en la veu de l'Emperador. No sonava com la veu d'un únic ésser. Tenia un ressò i una ressonància inusuals, gairebé com si una gran multitud estigués pronunciant les seves paraules en perfecta simfonia.

Una teoria lúgubre va passar inesperada per la ment d'ell: era possible que tots aquells que havien estat consumits pel ritual de Nathema encara existissin d'alguna manera dins del propi Emperador? La Nyriss va dir que ell els havia devorat, però què passava si ella només tenia raó parcialment? Què passava si ell havia empresonat els seus esperits dins la seva pròpia forma corpòria, alimentant-se lentament de la seva energia vital durant mil anys per mantenir-se jove i fort?

L'Scourge va apartar aquests pensaments. Necessitava concentrar-se. Una paraula equivocada i l'Emperador podria veure a través de les seves mentides.

-Vaig continuar servint-la després de la mort d'en Xedrix -Va explicar l'Scourge-. I vaig continuar investigant als separatistes.

Va fer una pausa, esperant que l'Emperador li preguntés què havia trobat. Després d'uns pocs segons va comprendre que la pregunta no arribaria.

-Vaig començar a sospitar d'un dels consellers de la Nyriss, un home anomenat Sechel. Vaig tornar l'atenció de la meva investigació cap a ell. Però en Sechel era curós. Cobria les seves petjades bé. Em va portar fins ahir abans d'estar segur de la seva culpabilitat. Ell també estava treballant amb els separatistes i va patir la mateixa destinació d'en Xedrix.

-Hauries de parlar amb Darth Nyriss si busques ser recompensat per les teves accions -Va dir l'Emperador.

No hi va haver canvi en el seu to, però l'amenaça implícita era clara: Això està per sota de mi i m'estàs fent perdre el temps.

L'Scourge va empassar amb força, amb la boca seca un cop més.

-Això no és pel que he vingut davant vós. Entre els efectes d'en Sechel vaig trobar aquests arxius de dades.

Va sostenir els discos amunt.

-Mostren que Darth Xedrix no era l'únic membre del Consell Fosc a trair-vos. Ell va ser merament sacrificat per mantenir la intervenció dels altres en secret. Darth Nyriss també estava involucrada en el complot, juntament amb diversos més.

L'Emperador no va tenir reacció física davant la revelació. Es va quedar tan quiet i calmat com la pròpia mort. Però l'aire al voltant de l'Scourge va semblar tornar-se més fred.

-Estàs segur d'aquestes acusacions?

-Apostaria la meva vida per elles, el meu lord Emperador.

-Ja ho has fet.

L'Scourge va sentir un calfred baixar per la seva esquena i va saber que hi havia molt més que la seva vida en joc. L'Emperador ja no era un membre de l'espècie sith. El seu poder i immortalitat li havien transformat en un ésser únic a la galàxia. Quan parlava de la vida i la mort, aquestes tenien un significat molt més profund que la simple existència física dels éssers inferiors que li servien.

-Sap la Nyriss que ets aquí?

-No. Vaig venir tan aviat com vaig desencriptar les dades dels discos d'en Sechel.

Hi va haver un llarg silenci i l'Scourge va tenir la impressió distintiva que l'Emperador s'estava comunicant d'alguna manera amb algú fora de l'habitació.

Uns quants segons més tard les portes es van obrir a la sala del tron ​​i la capitana Yarri entrà a grans gambades, acompanyada per un sith que portava les mateixes vestidures fosques que l'Emperador.

Ells es van aproximar a l'Scourge i el sith de la capa allargà la mà expectantment. L'Scourge li va donar els discos.

-Mantingueu a Lord Scourge en custòdia fins que s'arregli l'assumpte -entonà l'Emperador.

-Perdoneu-me, Lord Emperador -Va dir l'Scourge, parlant ràpidament però intentant mantenir el seu to humil-. Però la Nyriss està esperant la meva tornada. Si estic absent, es tornarà suspicaç.

Els ulls foscos de l'Emperador van semblar centellejar amb enuig i l'Scourge va témer haver anat massa lluny. El millor que podia esperar com a càstig per la seva insolència seria una mort ràpida i relativament indolora.

No obstant això, quan l'Emperador va parlar de nou no va ser per dictar sentència.

-Ets atrevit a parlar-me d'aquesta manera -Va declarar-. I perquè tens raó, recompensaré la teva iniciativa... aquesta vegada. Quan la Nyriss caigui, seràs el primer en la llista per al seu seient en el Consell Fosc.

-Gràcies, Lord Emperador -Va dir l'Scourge inclinant el cap.

-Si la teva informació demostra ser falsa, però -Va afegir l'Emperador-, patiràs una destinació més terrible que qualsevol cosa que puguis imaginar.

Mentre parlava, els cercles foscos dels seus ulls van semblar omplir-se amb un remolí de boira vermella i durant un breu instant l'Emperador li va donar una espurna del seu veritable jo.

L'Scourge va cridar en veu alta per l'angoixa quan la ment de l'Emperador va fregar la seva i llavors es va desplomar sobre el sòl, estremint-se com un nen. El frec va durar menys d'un segon, però en aquest temps va ser testimoni d'horrors indescriptibles que empetitien qualsevol cosa que el Costat Fosc pogués conjurar fins i tot en els seus pitjors malsons. I sota els terrors sense forma aguaitava l'insuportable Buit, el no-res pur de l'aniquilació total.

Va acabar gairebé tan ràpidament com havia començat, amb la terrible visió retirant-se al seu subconscient com un record reprimit quan l'Scourge es va aixecar del terra. Ni la capitana Yarri ni el sith de la capa van fer cap moviment per ajudar-lo.

-Veniu amb mi -li va dir la capitana una vegada que va estar dempeus.

Només llavors es va adonar l'Scourge que l'Emperador havia tornat a seure al tron ​​i que el pedestal s'havia girat per donar-li l'esquena.

El sith de la capa fosca es va quedar enrere quan la Yarri el portà fora de la sala del tron ​​i a la sala que hi havia més enllà.

-Veig per què vas intentar convèncer-me que canviés d'idea sobre això -Va murmurar l'Scourge quan tornaven cap a l'entrada principal de la ciutadella.

-Vau córrer un gran risc -Va dir la Yarri, encara que era difícil dir si pensava que ell era admirable o estúpid-. Però si la vostra informació és bona, sembla que estareu al Consell Fosc la propera vegada que ens trobem.

-Què hi ha de la Nyriss? -Va preguntar l'Scourge-. Què li farà l'Emperador?

-Serà purgada per la Guàrdia Imperial -Va dir la Yarri-. Juntament amb tot el seu cos de seguidors.

-Preferiria no ser-hi quan passi -Va dir l'Scourge-. Quan fareu el vostre moviment.

-Aviat -Digué la capitana-. Per ara, torneu amb la Nyriss de manera que no es torni suspicaç.

Havien arribat a la part superior de les escales que portaven des de l'entrada de la ciutadella al carrer de sota.

-Li diré a la meva gent que no us faci mal -li va prometre la capitana Yarri abans de donar-se la volta. Just abans de desaparèixer en la ciutadella va afegir-: Però quan la batalla comenci, intenteu treure-us del mig només per si de cas.

 Següent