Renaixement (XLI)

Anterior

CAPÍTOL 41

L'espai al voltant del Sunulok paria estrelles, o almenys, això era el que semblava, i en un pla astrofísic era més o menys el que estava passant.

El núvol d'hidrogen líquid bullent havia embolicat la major part de l'Interdictor, i per on fos que un raig làser o un míssil d'impacte travessaven aquella ardent boirina, una espurna de llum explosionava, obrint-se ràpidament abans de desaparèixer per complet.

-Vosaltres dos, seguiu disparant -va dir en Han a la seva dona i el seu fill, afegint les armes frontals a l'atac.

-Ho veig i no ho crec -va dir en Jacen.

Una constel·lació de sols que s'expandien i contreien cremant al voltant del Sunulok, amb tanta brillantor que gairebé no podien fixar la seva mirada en ella. En Han va riure en veu alta, tot i que els coralites encara estaven fustigant al Falcó. La subjecció dels dovin basal sobre el Falcó es va relaxar sobtadament, mentre que els raigs làser travessaven el núvol d'hidrogen cremant trossos de la mateixa nau yuuzhan vong. Apuntant als conjunts de dovin basal, Han, va llançar el seu últim conjunt de míssils d'impacte i després va retornar al Falcó a velocitat de propulsió.

Va connectar amb el canal de comunicació d'en Karrde.

-Ei! -va dir-. L'Interdictor està fora de combat, però no puc dir per quant de temps. Si jo fos tu passaria a velocitat de llum.

-És la cosa més bonica que he sentit en molt de temps -va contestar en Karrde.

-Manteniu aquests coralites a ratlla fins que assolim l'hiperespai -va dir en Han a la Leia i en Jacen.

-Compta amb això -va contestar en Jacen.

Darrere d'ells, en Han es va alegrar de veure el plasma del Sunulok bullint. Alguns minuts més tard, van deixar l'Interdictor i la resta dels seus enemics, anys llum enrere.

* * *

La Jaina va veure com Deu es destrossava contra un asteroide i va prémer els seus llavis enfadada. No havia conegut al twi'lek que anava al seient del pilot, però havia estat part del seu esquadró, i li havia salvat la vida almenys dues vegades en el combat.

El que és pitjor. L'Alinn Varth, el tercer líder de l'esquadró, havia aparegut per acabar amb els coralites que anaven a la cua de Deu, però va acabar volant directe contra aquelles restes ardents mentre esquivava alguns asteroides que havien aparegut. La Jaina va contemplar amb horror com l'Ala-X del líder s'esvaïa en un halo infernal.

En Varth va aparèixer per l'altre costat, amb tres coralites a la seva cua. La Jaina va atacar com un au de presa, ruixant al coralita líder, llançant després tres torpedes de protons a un dels seus companys. L'explosió resultant va acabar amb dos dels caces i va enviar al tercer caient en picat sense rumb.

-Gràcies, Dotze -va exclamar panteixant en Varth.

-Estàs bé, Nou?

-Negatiu. He perdut l'artilleria i els sensors de curt abast.

En Gavin el va sentir.

-Torna, Nou.

-Coronel.

-Torna. És una ordre.

-Sí, senyor -va dir en Varth-, a les seves ordres.

-Estem sols -va dir en Lensi, sense que, per una vegada, el seu to sonés massa temerari.

-Seria jo sola, si no haguessis estat atent -va contestar la Jaina-. Tens dos enganxats.

-Els tinc. Gràcies, Escuradents.

Ara que s'estaven acostant a ella, l'arma semblava enorme.

«Potser no estigui plenament activa encara», va pensar ella amb esperança.

En Kre'fey havia estat tan bo com la seva paraula; el Ralroost i els seus acompanyants van escurçar a través del perímetre defensiu que tenia l'arma al seu voltant, i que havia mantingut durant tot aquell temps a l'esquadró d'en Kyp a ratlla, deixant que els cascos dèbilment il·luminats de dues naus capitals dels yuuzhan vong marquessin el camí. Ara es disposaven per a l'assalt a l'arma gravitacional, i els papers es van invertir. Aquesta no era la llegendària Estrella de la Mort. Si la nau yuuzhan vong tenia un punt feble, no era conegut per les diferents forces que l'atacaven. En l'holograma d'en Kyp, l'enorme iris al centre de la cosa semblava projectar el camp de gravetat, així que era la prioritat, i quan ataques a alguna cosa que no coneixes, la millor opció és la major potència de foc possible. El Ralroost tenia l'artilleria pesada, i el treball dels caces estel·lars era que tingués l'oportunitat de usar-la.

Hi havia dues grans naus en el sistema. Una s'havia mogut entre la flotilla d'en Kre'fey i l'arma. L'altra estava retrocedint, presumiblement per controlar els abundants eixams de coralites que encara es llançaven en massa contra ells.

-Set -va sentir dir a Gavin-, trenca la formació i pren el lideratge amb Onze i Dotze.

-T'importa si em fico? -va preguntar una nova veu.

-Wedge? -va dir en Gavin-. Estàs segur que vols fer això, amb la teva artritis i tot? Com vas despistar a la teva infermera?

-Li vaig dir que anava a prendre un bany de vapor -va dir fent broma el vell general-. Què tens per a mi?

-M'alegro de veure'l, general. Amb vostè tenim dos esquadrons. Uneix-te a Set, Onze i Dotze. Senyors, ara són el Vol-Dos.

-Sentit, Líder Un -va dir la Jaina. Li costava creure-ho. Estava volant amb Wedge Antilles!

La següent onada de coralites hi van arribar i els va donar amb duresa, volant d'una forma desesperada que la Jaina no havia vist encara en els yuuzhan vong. Venien en eixams, tres fent-li d'escut a un quart. La Jaina els agullonava a llarga distància amb els seus làsers, determinada a no desaprofitar torpedes de protons si no era necessari.

-No m'agrada això -va dir en Wedge-. No estan maniobrant, simplement vénen de front.

-Els converteix en preses fàcils -va dir en Lensi.

La Jaina va veure de reüll a un dels seus objectius sortir cremant.

-Massa fàcil, Dotze -va dir en Wedge.

Un dels objectius de la Jaina va perdre de sobte la formació, mentre que la seva cabina es convertia de sobte en una massa de corall ardent.

-Esquadró Dos. Trenquin la formació! -va cridar sobtadament en Wedge, alhora que ell realitzava aquesta mateixa maniobra. El coralita de reforç es va obrir en dos, i les seves càrregues, indemnes, es van precipitar a través del forat. No estaven disparant les seves armes, i tampoc disparaven buits.

La Jaina va sacsejar la palanca cap amunt, i el coralita va ascendir per trobar-se amb ella.

-Vaig a xocar! -va cridar Set abans que el seu canal quedés mort.

Els buits feien perdre velocitat als coralites. Quan no els usaven eren increïblement manejables. L'ascens de la Jaina va ser tan ferm com va poder, però el coralita que la seguia encara anava darrere, just al final del seu camp de visió, clarament determinat a xocar amb ella, mentre els altres dos coralites que li havien fet d'escut estaven intentant aconseguir la seva cua. Ella no tenia on anar, i si posava les seves armes en línia per disparar, es trobaria de front amb el seu enemic, com Set acabava presumiblement de fer.

Tot d'una, quatre trets de làsers des de sobre del seu horitzó imaginari van destruir el coralita. La Jaina no va tenir temps de veure qui va ser el seu rescatador. Va prémer la palanca cap avall i estribord, Gairebé es va donar amb les restes d'un coralita, esquivant-lo mentre que es treia de sobre els dos que anaven darrere d'ella.

Llevat que els dos que anaven a la seva cua, ja no hi eren.

-Estàs neta, Jaina -va la veu d'en Kyp-. General Antilles, permís per volar amb el que queda de la meva Dotzena.

-Concedit, Durron, accepto tot el que pugui.

El Ralroost i els seus escortes havien rebut un munt d'impactes en la primera onada de suïcidis, però una vegada que la tàctica va ser compresa, la resta caces estel·lars s'obrien en ventall i abatien a determinats coralites mentre avançaven. Els yuuzhan vong que ho intentaven, acabaven intactes darrere d'ells, on les col·lisions eren molt menys efectives. Encara tenien les seves armes, per descomptat, i la Jaina es va posar alguna cosa més que nerviosa en tenir tants enemics vius a la seva esquena, però l'objectiu principal estava just davant, i ella tenia una feina a fer.

El Ralroost va marcar rumb cap a la nau amb forma de galàxia. Diversos trets de plasma van sorgir de les cavitats corbades de l'arma yuuzhan vong, però els escuts del destructor les van suportar sense problemes.

-No ho entenc -va dir la Jaina-. Per què fan servir armes convencionals? Per què no estan fent servir l'arma gravitacional?

-És el nostre dia de sort -va dir en Kyp-. Deu estar fora de servei.

Un bon munt d'impactes de protons van explotar en l'eix de l'arma yuuzhan vong, convertint-lo en una massa vermellosa informe i incandescent.

-Jaina, darrere teu!

L'advertència d'en Kyp va arribar massa tard. Dos ràfegues bessones de plasma van foradar els seus escuts i els seus motors d'ions. Una ràpida xerrameca del seu astromecànic va informar que, si no ho desconnectava tot en quinze segons, s'arriscava a què tot aquell dany es tornés supercrític. Havia perdut l'estabilitzador també, així que la nau va entrar en barrina girant esbojarradament.

I encara tenia dos en cua. En Kyp es va ocupar d'un, però l'altre se seguia acostant.

«Això és tot».

La superarma yuuzhan vong va ocupar gairebé tota el seu camp de visió. Amb un gest de desgrat, va intentar maniobrar cap a la nau, i va apagar els motors. Potser podria salvar la situació amb els repulsors. Si no, almenys, li faria una altra rascada a aquella cosa. Però llavors alguna cosa en la nau va originar una enorme explosió, i tot el que va poder veure va ser una cosa molt semblant a l'infern.

* * *

-Corran està trigant molt -va murmurar la Tahiri.

-No tant -va contestar l'Ànakin-. Tan sols han passat cinc minuts.

-Sembla que ha passat més temps -va sentir que ella tenia calfreds, possiblement per aquell fred tallant. De fet, l'única part de l'Ànakin que no s'estava congelant era la part del seu cos que estava enganxada a la jove Jedi.

-Hi ha d'haver alguna cosa que puguem fer -va dir ella-. Si podem desarrelar de la terra arbres Massassi amb la Força, segur que podem.

-Què? Empènyer unes poques molècules d'oxigen des de Yag'Dhul fins aquí, segellar l'estació i tornar a pressuritzar-la?

-Ei, almenys estic intentant pensar alguna cosa.

-Igual que jo -va dir l'Ànakin, aixecant una mica la veu-. Si tens una idea, sentim-la.

-Saps molt bé que no tinc cap idea -va contestar bruscament la Tahiri-. La sentiries si la tingués.

-Tahiri...

-Au, calla.

L'Ànakin va entendre de cop i volta que la Tahiri estava espantada, més espantada que mai.

-Estic espantat, Tahiri.

-No, no ho estàs. Mai t'espantes. Fins i tot quan ho estàs, no ho estàs de la manera normal.

-Em vaig espantar quan vaig pensar que t'havia perdut a Yavin IV.

Es va quedar en silenci, i l'Ànakin va perdre el fil del que estava dient, però sobtadament va sentir les espatlles estremir-se i va saber que estava plorant.

Reticent, li va envoltar les espatlles amb el braç.

-Ho sento -va dir sanglotant-. Jo et vaig ficar en això. Corran tenia raó. Segueixo pensant que puc ser com tu i no ho sóc. Tu sempre guanyes i jo sempre la nosa. Si no fos per mi, estaries al Ventura Errant ara mateix.

-Però prefereixo estar aquí amb tu -va dir ell.

No podia veure la seva cara mirant-lo, ni veure les maragdes dels seus ulls eixamplant-se, però sabia que hi eren.

-No diguis aquestes coses -va murmurar-. Sé què creus que encara sóc una nena petita.

Quan ell va trobar la seva cara amb els seus dits, ella va emmudir de sobte. La seva galta estava suau i freda. Va trobar un floc de cabells a la seva cella i el va apartar amb lleugeresa per damunt de les cicatrius del seu front.

L'Ànakin poques vegades feia coses que no sabés que les anava a fer, però mai se li va acudir que anés a besar a la Tahiri fins que els seus llavis ja havien tocat els d'ella. Estaven freds i ella es va retirar.

-Oh -va dir ella.

-Oh?

-Ha sigut una sorpresa.

-Ho sento.

-No, vine aquí -va dir ella agafant el seu rostre amb les dues mans i pressionant els seus llavis contra els d'ell. No va ser un gran petó, però va ser dolç i agradable, i li va treure uns deu graus de força gravitacional.

-La teva previsió del temps ha estat perfecta -sospirà-. Esperar fins que estem condemnats per donar-me el meu primer petó.

-El meu també -va dir ell. La seva cara s'estava escalfant malgrat el fred-. Umm...

-Com ha estat? -va dir la Tahiri, responent a la seva pregunta no verbalitzada-. Estrany -va dir ella besant-lo una altra vegada-. Agradable.

La Tahiri li va agafar la mà i va acostar la seva galta contra la d'ell.

-Si sobrevivim, haurem de desxifrar això, saps? -va dir ella.

-Sí.

-Vull dir. No sóc el tipus de noia que fa un petó a algú per primera vegada per estar tancada en una taquilla en una estació espacial sense aire.

-Hauria estat més simple si no ho haguéssim fet -va assenyalar l'Ànakin.

-Sí. Ho sents?

-No, ni tan sols una mica.

-Bé.

-Llavors sobrevisquem -va dir l'Ànakin-. Tinguem una oportunitat de sortir d'això. D'acord? Creus que pots aconseguir un tràngol d'hibernació? El nostre aire durarà molt més d'aquesta manera.

-No estic segura, mai ho he fet.

-T'ajudaré. Només allibera la teva ment.

-Potser no saps massa de noies. Acabes de besar-me. Ara vols que deixi la meva ment en blanc? Ara mateix és com si tingués una tribu d'ewoks ballant allà dins.

L'Ànakin va estrènyer la seva mà.

-Vinga, intenta-ho.

Una cosa va fer un soroll metàl·lic fora.

-Has sentit això? -va murmurar la Tahiri.

-Sí, però com? No ha d'haver aire per transportar el so -va dir ell agafant el seu sabre làser.

Una cosa va començar a manipular el pany de la taquilla. Es va obrir. En Corran hi era ajupit, amb una expressió d'extrema preocupació a la cara. Encara portava el vestit de buit, però sense el casc.

-Esteu bé -va sospirar.

-Estem bé -li va fer saber l'Ànakin-. D'on ve aquest aire? -va dir començant a moure's lentament en el reduït espai.

-Vaig recordar que hi havia un sistema d'emergència modular. Temia que els givin ho haguessin tret, però al final no va ser així. Vaig segellar l'habitació i bombejà aire dins. Probablement no durarà. Així que fiqueu-vos en aquests, ràpid.

Va fer gestos cap a un parell de vestits de buit més petits.

Mentre estaven ficant-se en ells, en Corran li va dedicar a l'Ànakin, una mirada una mica peculiar.

-Què? -va dir l'Ànakin.

-He fet bé deixant-vos sense la supervisió d'un adult?

«Quina vergonya! Tant es nota? », Es va preguntar l'Ànakin.

Per una vegada va desitjar que la majoria de la gent que coneixia no fos Jedi.

* * *

-Imbècils -bufà en Nom Anor als tres guerrers-. Primer els deixeu escapar de les vostres urpes i ara no sou capaços de trobar-los de nou. Sou la desgràcia dels yuuzhan vong.

Estava dret, just al costat d'on la nau en la qual havien vingut els guerrers estava connectada a l'estació espacial infidel per una membrana oqa, parlant a través de l'híbrid de gnullith i víllip que tenia en la seva gola. Li disgustava haver de donar ordres a través d'aquesta cosa, perquè distorsionava la seva veu, restant-li efectivitat.

El nou líder dels guerrers, Qau Lah li va llançar una mirada fulminant.

-Els infidels van obrir la seva estació a l'espai. Vam ser forçats a aconseguir encobridors ooglith, com ja sabràs, ja que portaves un tu mateix. Els trobarem -va dir aixecant el mentó i prement les dents-. A més, el yuuzhan vong que no accepta el repte d'un oponent digne, avergonyeix la seva gent.

En Nom Anor aclucà els ulls. Després va fer un gest de comandament amb la seva mà.

-Vinga, trobeu-los.

A mesura que van donar la volta, va aixecar la pistola làser dels infidels que amagava en la seva cintura. Tenir-la en les seves mans li va fer sentir una mica brut, però havia après a fer tot tipus de coses desagradables últimament.

Va disparar a Qau Lah al clatell a un metre de distància. Després al guerrer que tenia al seu costat. El tercer va aconseguir brandar el seu amfibastó abans que la pistola làser li fes un forat a la cara.

Tres. Maleint-se a si mateix, en Nom Anor començà a buscar a la resta de guerrers que l'havien vist amb el Jedi, per assegurar-se que cap d'ells informés del que havia passat a Qurang Lah.

Següent