Renaixement (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Per quan la Jaina va aconseguir les rodalies del sistema de Sernpidal, sentia com si el seu Ala-X fos un vestit que havia usat durant massa temps.

De fet, les seves robes estaven més o menys en el mateix estat.

Les tècniques de meditació Jedi i els exercicis isomètrics van fer suportables els llargs salts en l'hiperespai, però res podia amagar el fet que no hi havia cap lloc en un Ala-X per a una dutxa, ni una estada per estirar-se, caminar o córrer.

«No sembla que hagi de passar res encara -es va reprendre a si mateixa-. Concentra't!».

Estava prop del seu objectiu. El rastrejador li va indicar que, en algun lloc per sota, en Kyp Durron, o el seu Ala-X almenys, hi era. O simplement el senyal del rastrejador. La Jaina va començar a escombrar la zona amb sensors de llarg abast.

En Kyp no estava en Sernpidal sinó en un sistema molt estrany a alguns salts de distància. L'estrella del centre del camp gravitatori era antiga, una nana blanca, que en aquesta distància era més brillant que les seves cosines, més allunyades i calentes. Estava coronada amb un mandrós conjunt de nebuloses expulsades quan l'estrella es va transformar adquirint el seu actual pal·lidesa. La Jaina va aparèixer en el cèrcol interior del núvol de gas.

Va barallar-se amb el trànsit entre la matèria estel·lar i va trobar un breu accés amb més de dos-cents anys. L'estrella tenia nombre però no nom. Sis planetes. El més proper al sol era una roca inhabitable; els tres següents estaven coberts de diòxid de carboni i aigua congelada. En els planetes més allunyats del sol, el gel era més exòtic: metà, amoníac, clor en diferents combinacions. El planeta més gran, un gegant de gas, havia atrapat la seva pròpia nebulosa dels gasos exteriors expel·lits dels estels matrius.

No hi havia vida intel·ligent en aquest sistema, no hi havia vida en absolut. Cap recurs que es pogués trobar, i cap raó per venir.

Però en Kyp Durron havia vingut.

Va seguir el senyal. Baixant del plànol de l'òrbita va acabar al quart planeta, una roca de la meitat de la mida de Coruscant que feia que Hoth semblés un hivernacle. Va intentar no posar-se nerviosa.

No esperava passar desapercebuda, i no va ser així. Mentre orbitava, un parell d'Ala-X van ascendir per interceptar-la. Un portava el senyal amb ell. Alguns moments després, ella va contestar al que va resultar ser la crida d'en Kyp.

-Sorprenent -va dir-. Senzillament sorprenent. Jaina Solo, continues trobant maneres de sorprendre'm.

-Hola, Kyp.

-Et preguntaria com has aconseguit arribar en aquest lloc, però gairebé no vull saber-ho. Perquè si la Força t'ha guiat, seria aterridor.

-I això?

-Perquè estava a punt d'anar a buscar-te, a tu i a l'Esquadró Murri -va contestar amb un to sardònic.

-De debò?

-Sí. He trobat alguna cosa, Jaina. Una cosa que no puc manejar amb la meva Dotzena. Una cosa que podria donar un cop de mort a la Nova República si no ens ocupem d'això, ara que podem.

-De què estàs parlant? -va preguntar la Jaina.

-Preferiria dir-t'ho en persona. Segueix-me, no tenim molt aquí baix, però és millor que la cabina d'un Ala-X.

* * *

En Kyp i els seus seguidors havien fos túnels i cavernes a través de l'aigua gelada i els havien segellat, després van introduir una barreja d'oxigen i nitrogen des d'una zona més alta, on l'atmosfera del planeta s'havia condensat quan es va refredar originalment.

-El mantenim congelant aquí dins -va explicar en Kyp-. Per això la nostra humil llar no es fon -li va passar un abric llarg-. El necessitaràs.

-A dir veritat -va dir la Jaina-, el fred va bé. Gairebé tan bé com estar dempeus.

Les seves cames tenien algun problema per trobar el seu camí en aquella gravetat més lleugera.

-Bé, com t'he dit, no hi ha gaire. Però ens agrada -va dir en Kyp.

-Kyp, què estàs fent aquí? Tot aquest sector ha d'estar ple de yuuzhan vong.

-Bé, no estan lluny, encara que et sorprendries del seu nombre. Però no són aquí. No hi ha mons que colonitzar, ni esclaus que capturar, ni màquines per a destruir.

-Excepte tu, la teva gent i les teves naus.

-Bon raonament. Però hi ha un munt d'aquests sistemes sense sol prop de la vora de la galàxia. Aquest ni tan sols és particularment ric en minerals perquè l'estrella va morir lentament, sense una supernova que llancés metalls pesants per tot arreu. No els veig mirant aquí quan tots els seus esforços estan concentrats en el Nucli.

-Creus que avancen cap al Nucli?

En Kyp va posar els ulls en blanc.

-Ets més llesta que això Jaina. Els yuuzhan vong estan prenent-se un respir, això és tot, esperant que els seus col·laboradors els facin part de la feina. Però s'estan preparant a tot arreu. I el que he trobat aquí...

-Sí, ja ho vas esmentar.

-El primer és el primer, Jaina. Et faria res dir-nos per què ets aquí? I, de debò, dóna'm una petita pista de com has arribat.

-El Mestre Skywalker m'ha enviat per parlar amb tu.

-De debò? Té alguna cosa nova a dir?

-Ell i la Mara van fugir de Coruscant després que en Borsk Fey'lya ordenés la seva detenció.

En Kyp va pestanyejar i va arrugar el front.

-Vine aquí i seu - va dir.

La va introduir en el que òbviament era el seu lloc de comandament militar, el senyal d'un guaita portàtil, una pantalla tàctica i cartes de navegació d'estrelles eren els seus mobles. Va obrir una cadira plegable per a la Jaina i una altra per a ell mateix.

-Això és insòlit i estúpid -va murmurar-. Fins i tot per a Fey'lya. Creus que el nostre cap d'estat està treballant per a la Brigada de la Pau?

-El Mestre Skywalker pensa que no, i jo tampoc.

En Kyp va dubtar.

-Llavors, què està fent ara el Mestre Skywalker?

-La Tia Mara està embarassada, ja ho saps. Falta poc perquè surti de comptes. L'oncle Luke l'està amagant amb Booster Térrik. Intenta trobar un planeta en el qual construir un lloc Jedi.

Els ulls d'en Kyp es van entornar.

-Una Base per a què?

-Per a operar des d'ella. Un lloc on els Jedi damnificats puguin anar, un lloc des del qual puguin lluitar.

-Jaina -va dir en Kyp-, pensa acuradament les teves paraules. A què et refereixes amb «lluitar»? No posis paraules en boca del mestre perquè penses que vull sentir-les.

La Jaina baixà la mirada.

-No -va dir-. Encara no advoca pel que fas. Està intentant posar en peu una xarxa per passar gent i informació dins i fora de l'espai yuuzhan vong. Un sistema de llocs com aquest, i naus.

-Però sense acció directa. Sense portar la lluita a la llar dels yuuzhan vong.

-No és exactament com penses. Però, Kyp, està fent alguna cosa i necessita la teva ajuda.

En Kyp va agitar el seu cap.

-Penso que t'ha enviat aquí per esbrinar què estic fent.

-En part. Però també m'ha enviat perquè tornis al grup.

En Kyp es va acariciar la mandíbula mentre reflexionava.

-No m'oposo al que el Mestre Skywalker està fent. Tinc on agafar-me i contactes, però estan limitats, aïllats, sense capacitat per maniobrar. No tinc els recursos ni el temps necessaris per mantenir una xarxa estable. Si en Luke els té em sembla fantàstic. M'agradaria que prengués part més activament, però això és més del que pensava que faria. Té raó. Puc prestar ajuda en certs sectors. I ho faré, em reuniré amb ell. Però Jaina, necessito una mica de tu a canvi -va arrufar el gest-. Encara que aquest assumpte de l'arrest canvia les coses -va reflexionar una mica sobre això i va arronsar les espatlles-. T'ho diré clar. No mantinc bones relacions amb els líders militars. Necessito algú que sí. Encara ets tu aquesta persona?

La Jaina, va tornar a pensar en la seva última trobada amb l'Esquadró Murri. I en Wedge Antilles, fins on ella sabia seguia del costat Jedi.

-Haurien d'escoltar-me -va concedir.

-O la teva mare.

-Què necessites, Kyp? -va preguntar la Jaina amb veu cansada.

La va mirar com si fos la primera vegada.

-Pot esperar algunes hores -va dir-. Per què no vas a rentar-te? Vam enfonsar el tanc d'un vell vaixell de càrrega per a usar-lo com a sauna. Hi ha un bany d'aigua calenta cridant-te.

-Sona realment bé -va dir la Jaina-. És una proposició que no puc rebutjar.

Els murris ulls del Jedi la van mirar entremaliats.

-Quan estiguis llesta, discutirem quines altres propostes trobaries interessants.

Això va fer que a ella li pessigollegés alguna cosa a l'estómac. Va tractar d'ignorar-ho.

* * *

Entre rentar-se i canviar-se de roba, la Jaina va trigar una mitja hora, entrant en calor, gaudint del luxe. Després es va tornar a reunir amb Kyp en el lloc de comandament tàctic. Alguns de la seva Dotzena -ara fins i tot més- eren presents. La van saludar amb els seus caps quan va entrar.

-Millor així? -va preguntar en Kyp.

-Molt Millor -va dir la Jaina-. Diàmetres solars millor. Pàrsecs millor. Així que, què passa?

-M'agrada això -va dir en Kyp-. Has donat en el clau.

Li va fer un gest perquè prengués seient.

-Com he dit abans -va començar mentre ella s'asseia a la cadira de plastifí-. Hem estat prenent-nos les coses a poc a poc. Assetjant combois yuuzhan vong, prestant ajuda als moviments de resistència, mantenint els nostres receptors arreglats. El problema era que res del que poguéssim fer era suficient. No hem estat més que àcars de minerals, irritant als vong. L'altra qüestió de la qual me n'he adonat és del poc que sabem d'ells. Quants són? D'on vénen? Segueixen arribant? Per això, mesos enrere vaig decidir passar algun temps fent investigacions exhaustives. Comencem per l'Halo, per on van entrar primer, després vam visitar Belkadan i Helska. No va ser fàcil, però tampoc tan dur com esperava. Vaig trobar algunes respostes. Vaig trobar moltes més preguntes. Però després en Gavin Darklighter es va dur a l'Esquadró Murri a Sernpidal.

La Jaina es va redreçar.

-Bé -va dir en Kyp-. Tu vas estar amb ell, no? El que vas veure va ser confidencial, quelcom que el boig d'en Kyp Durron no hauria de saber. Però quan la gent veu coses estranyes, Jaina, la gent parla -es va recolzar cap endavant en els seus colces-. Se'm coneix per acusar la Nova República i als Jedi de ser pusil·lànimes, de confondre les seves prioritats. A vegades he estat en la veritat. Potser altres vegades m'hagi equivocat. Aquesta vegada...

Va colpejar en una holopantalla i va aparèixer el sistema de Sernpidal. Va fer un ajust i una petita secció es va ampliar. Una mitja lluna de runa.

-Els restes de Sernpidal.

De sobte, la Jaina va sentir que la seva gola es tancava i les llàgrimes brollaven en els seus ulls. Ella pensava que podia manejar això, la mort d'en Chewbacca, però veure la destrucció de tot un planeta, sabent que en algun lloc d'aquell garbuix de roques estaven les molècules que alguna vegada van conformar la seva persona, que va tenir una vida i va estimar i que va cuidar d'ella quan era una nena, li va doldre. D'alguna manera, Chewie havia estat més important en la seva vida que la seva pròpia mare.

En Kyp va sentir la seva pena i li va deixar l'espai d'uns pocs moments per adaptar-se.

-Ho van fer per crear naus -va dir suaument-. Fan créixer les naus, igual que fan créixer tots els seus estris. Alimenten els joves en planetes destrossats -Va mirar amb consideració a la Jaina-. Ja sabies això, no?

Ella va assentir.

-Bé, coralites i naus més grans són les coses que hem vist fins ara, però després hi ha això -Amplià més encara. Mentre miraven la imatge, en Kyp va continuar-: Gavin Darklighter va veure els yuuzhan vong fent créixer una nau de la mida de l'Estrella de la Mort. Per què ningú va pensar que allò fos una cosa seriosa?

La cosa retratada en l'holografia era clarament una nau yuuzhan vong. Tenia la mateixa aparença orgànica que elles, i els colors i textures rugoses i suaus alternants, era molt semblant a les naus que la Jaina ja havia vist, però la seva forma era una mica diferent.

Es movia com una aranya pel cel, un immens, monstre de múltiples potes amb cada pota o braç, o el que fos corbant-se en la mateixa direcció, així tot l'artefacte semblava l'intent d'un escultor boig de representar una galàxia. Era bell i terrible, i va fer que se li s'assequés la boca al mirar-lo.

-Mai havia estat així abans -va dir la Jaina-. Era només una forma ovoide.

-El que tu i Gavin vau veure no era més que una llavor -va dir en Kyp-. Aquesta cosa podria empassar-se l'Estrella de la Mort per dinar. I ningú ha fet res.

-Hem tingut les mans ocupades -va contestar-. Com vas aconseguir això? Segurament, després del reconeixement de l'Esquadró Murri, els yuuzhan vong van assegurar el sistema.

-Oh, ho van fer -va replicar en Kyp-. I per a algú que no hagi estat entrenat com a pilot i Jedi, hauria de dir que és pràcticament impossible. Però vaig ser jo qui va guiar al teu pare a través del laberint de les Goles, sense utilitzar res més que un rudimentari maneig de la Força, i ha plogut molt des d'aleshores. Les fluctuacions de la gravetat sempre s'estan agitant en els punts d'entrada de l'hiperespai, dins i fora de l'existència, provinents d'altres nodes grans. El sistema de Sernpidal ha estat inestable des que van destruir el planeta, gràcies a la qual cosa en Darklighter va aconseguir entrar. Els yuuzhan vong han corregit la majoria dels seus càlculs erronis. Però no poden corregir-los tots, especialment els propers al centre i menys encara els que creen les seves pròpies anomalies gravitacionals.

-Potser perquè no creuen que ningú sigui tan estúpid com per saltar tan a prop d'una estrella.

-Estúpid o no, va funcionar. A part que gairebé em van interceptar. Vaig perdre un company i vaig fer un salt que gairebé em va triturar prop d'una estrella de neutrons -va somriure de nou-. Però va valer la pena. Vaig tenir una bona i propera visió.

-Saps què és?

-Sí. L'artefacte no funciona encara, però estaven sotmetent alguns dels seus sistemes a prova quan vam estar allà.

-Llavors, què és?

-Una arma gravitatòria.

-Com un dovin basal?

En Kyp va riure.

-Els dovin basal grans poden tombar una lluna. Són capaços de generar anomalies com per semblar forats negres quàntics. Aquesta cosa podria col·lapsar una estrella.

-Com saps el que és? Per què no hem vist res semblant abans?

-Tarden molt en fer-los créixer, Jaina. No podrien fer-lo créixer allà fora en el buit, entre dues galàxies, oi? I potser no podria servir qualsevol planeta, hi havia alguna cosa especial en Sernpidal. Però recorda, això va ser una de les primeres coses que van fer quan van començar la invasió de la nostra galàxia.

-Hi ha algunes evidències que han estat fora de l'Halo de la galàxia almenys cinquanta anys -va assenyalar la Jaina.

-He vist una petita prova d'això també. Però no estaven preparats per envair-nos fins llavors. Volar un planeta hauria d'haver atret l'atenció d'algú -va ajuntar les seves mans-. No ho sé. Només sé una cosa, que cal parar en aquesta cosa ara, abans que estigui operativa.

-Segueixo sense entendre com pots saber què és -va dir la Jaina-. Mai t'ha costat treure conclusions precipitades.

En Kyp va colpejar la consola de l'hològraf de nou. La vista es va ampliar.

-Aquest és el lapse de temps -va dir suaument-. Recorda que Sernpidal estava a cent quinze mil quilòmetres del seu objectiu primari, que és aproximadament la posició d'aquesta arma.

La Jaina va contemplar, sense saber al principi què és el que estava veient. Des de la corona del sol primari va sorgir una petita flamarada. Una cosa que havia vist passar en nombroses ocasions en nombroses estrelles.

Però la flama va continuar creixent, al principi un diàmetre solar sencer, després dos. I d'acord creixia guanyava força en lloc de perdre-la. Es va convertir en un llistó d'hidrogen i heli, enfosquint-se i refredant-se a mesura que s'esvaïa, però encara clarament visible. El lapse de temps transcorregut era només d'uns instants abans que la flamarada aconseguís arribar a la ciclòpia construcció yuuzhan vong.

-Pels Ossos negres de l'Emperador -inspirà la Jaina.

-Veus? -va dir en Kyp-. Extrapola. Només vuit dels seus sistemes semblen estar vius, i ja pot generar un avenc gravitacional prou poderós i concentrat com per atreure enormes quantitats d'atmosfera solar a centenars de milers de quilòmetres. El dovin basal de Sernpidal empal·lideix fins l'absoluta insignificança al costat d'això. Pensa en la mida de les singularitats que pot crear. Prou grans com per empassar-se una nau? Un planeta? Si els deixem continuar amb aquesta cosa, res els podrà parar.

Sense paraules, la Jaina només va poder assentir horroritzada.

Següent