Revan (XI)

Anterior

Capítol 11

En Revan es va estremir de fred. Al seu costat, en Malak va dir alguna cosa, però el vent ferotge que assotava a través de l'altiplà devorà les seves paraules.

-Què? -Va cridar en Revan.

-Estàs segur que és aquí? -li va respondre en Malak.

-Està aquí -Va dir en Revan amb un assentiment-. Puc sentir-ho.

-Potser està a l'altre costat.

En Revan va mirar a l'altre pic que s'elevava al costat d'ells, a penes visible a través del remolí de neu. Era gairebé idèntic a aquell en què estaven: una columna alta i estreta de gel i neu esculpida pel vent que s'elevava diversos quilòmetres de la superfície de Rekkiad, amb el seu bec desgastat fins a quedar una plana suau i plana de gel.

-És aquest -Va respondre confiadament en Revan-. L'entrada està per aquí en algun lloc.

Les dues figures es van moure lentament d'un costat a un altre a través de l'altiplà exposat, buscant amb la Força igual que amb els seus ulls.

-Aquí! -Va cridar en Malak-. L'he trobat!

En Revan va despertar del somni amb un ensurt, amb la seva ment adormida mentre ell intentava recuperar la seva compostura.

Feia fred a la tenda termal que en Canderous i ell compartien. El folre d'aïllament mantenia fora la pitjor part de la meteorologia, però les temperatures nocturnes encara eren prou baixes com perquè en Revan sentís un calfred a través de les dues capes de roba i el seu sac de dormir.

Mentre els seus ulls s'ajustaven a la suau brillantor del petit escalfador al centre de la tenda, va ser capaç de descobrir més detalls del que l'envoltava. En Canderous encara estava adormit al seu costat, embolicat fortament en el seu sac de dormir i roncava sorollosament.

La ment d'en Revan va començar a ajuntar els trossets i les peces de la nit prèvia.

Esperava que en Canderous li oferiria més detalls sobre el seu matrimoni amb la Veela després que ella hagués sortit de cop de la barraca de subministraments, però ell havia guardat silenci sobre l'assumpte. Malgrat la seva curiositat, en Revan no l'havia pressionat.

En el seu lloc havien passat la resta de la nit celebrant el retorn de l'home gran amb la seva gent. L'Edric i els altres van oferir incomptables contes de la joventut d'en Canderous. Les seves moltes batalles i victòries contra possibilitats aclaparadores eren coses de llegenda entre el Clan Ordo.

També li havien ofert moltíssima kri'gee, una amarga cervesa mandaloriana. Sense esperar que estiguessin ressentits amb un estrany, en Revan havia igualat als altres en gresca copa per copa. El vil beuratge pegava molt fort. No hi havia tingut una ressaca tan dolenta des de la seva nit de noces. El seu cap li donava voltes, els seus ulls estaven ennuvolats i la seva boca sabia com si hagués estat mastegant pèl de bantha. Encara estaria dormint de no haver estat pel somni.

No, un somni no. Un altre record sortint a la superfície.

En Malak i ell havien estat buscant alguna cosa aquí a Rekkiad. Una cosa que d'alguna manera estava connectada amb la Màscara de Mandalore. No sabia què era, però amb una mica d'ajuda podria ser capaç d'utilitzar els detalls del seu somni per descobrir on havien estat buscant.

Va tirar cap enrere el sac de dormir i immediatament va sentir que se li posava la pell de gallina sota la seva camisa de mànigues llargues. Ignorant el fred, es va obrir camí a través de la semi-foscor fins que va trobar el seu holocomunicador personal descansant sota una pila de roba en un racó de la tenda.

Corrent per tornar a la calidesa del seu sac de dormir, en Revan va activar l'aparell.

-T3, em reps?

Una petita imatge hologràfica del droide es va materialitzar davant d'ell, xiulant amb preocupació.

-Tot està bé -li va assegurar en Revan amb un murmuri-. Només intenta parlar més avall. En Canderous encara està adormit.

La resposta de l'astromecànic va ser una xiulada excitat, tot i que el volum era lleugerament més baix que abans.

-Veus? Sabia que series capaç d'arreglar el Falcó sense la meva ajuda.

T3 xiulà indignadament.

-Sí, aquesta neu es fica per tot arreu. Però es fondrà. A més, pots preocupar-te sobre això més tard. Necessito que facis una cosa per mi. Comença escanejant els mapes de topografia a la recerca de dues enormes columnes de gel que són a prop. De dos o tres quilòmetres d'altura, almenys. Quan les trobis, enviem les coordenades.

Hi va haver tot just uns trenta segons de silenci a l'altre costat abans que T3 trinés una rèplica.

-Gran treball, T3. Recorda, fes una ullada a la nau. Et diré si necessitem alguna cosa més.

En Revan va apagar l'holocomunicador, sabent que la part fàcil havia acabat. T3 podria haver estat lleugerament enfadat amb ell, però tractar amb el droide seria molt més fàcil de fer que el gegant que roncava al seu costat s'aixequés i es posés en marca.

-Desperta -Va dir, allargant el braç fins més enllà de l'escalfador per sacsejar-lo per treure'l del seu somni profund-. Necessitem parlar.

Canderous li va murmurar alguna cosa grollera en mando'a i es va donar la volta sobre cap a l'altre costat.

-És important -Va dir en Revan, sacsejant-lo fins i tot més fort-. Has de fer que la Veela mogui el campament.

-Huh? Què? Què passa amb la Veela? -barbotegà en Canderous, obrint un ull.

-Has de fer que mogui el campament.

L'ull es va tancar de nou.

-Això és decisió seva, no meva. Ella és la cap del clan.

-Crec que estan buscant la Màscara de Mandalore en el lloc equivocat.

Tots dos ulls es van obrir de cop i en Canderous es va impulsar fins asseure's.

-Bé, per què no ho deies?

-Tothom està aquí -Va declarar la Veela-. Digues el que hagis de dir.

El cap d'en Revan encara li martellejava per la kri'gee i en l'espai tan petit de la barraca de subministraments la veu d'ella era prou alta com per fer-li posar una ganyota de dolor.

Incloent a Canderous i Revan, s'havien reunit un total de vuit persones per al consell improvisat. La Veela els havia cridat a reunir-se davant la insistència d'en Canderous: tres homes i dues dones. L'Edric hi era i en Revan va reconèixer a la majoria dels altres de la nit abans, encara que no podia recordar els seus noms.

-Hem de moure el campament -els hi va dir en Canderous.

Com quan havien arribat al principi, en Revan i en Canderous havien decidit deixar que Canderous fos el que més parlés. Seria més fàcil convèncer els mandalorians si sentien la idea d'un dels seus... sempre que la Veela estigués disposada a escoltar qualsevol cosa que el seu marit hagués de dir.

-Moure el campament? -Va preguntar ella incrèdula-. Creus que és tan fàcil simplement recollir i anar-nos-en?

-Els va portar als nostres exploradors setmanes trobar aquesta localització -Va intervenir una de les altres dones.

-Aquest és un bon lloc -Va estar d'acord l'Edric-. Estem protegits del pitjor del vent i la neu. La muntanya ens protegeix de ser flanquejats i l'única manera d'entrar és just per davant dels nostres sentinelles.

-Dóna'm una bona raó per la qual haguem de moure'ns -li demanà la Veela.

-Perquè mai trobarem la Màscara de Mandalore si ens quedem aquí -Va respondre en Canderous.

Hi va haver un llarg moment de silenci, amb les seves paraules surant en l'aire.

-Ningú sap on va ocultar Revan la Màscara -Va dir tranquil·lament la Veela-. Els clans s'han adjudicat cadascun el seu territori, esperant que sigui el seu destí trobar el que tots busquem.

-Em sembla una manera pobra d'escollir un líder -Va oferir en Revan.

La Veela el va mirar, però va ser una de les altres dones la qui li va replicar.

-El Destí farà l'elecció per nosaltres. Sigui quin sigui el clan destinat a trobar la Màscara, la trobarà.

-És així com tots els clans van acabar aquí a Rekkiad? -Va replicar en Revan-. Pel destí? Per casualitat? Per sort cega?

-Demostres la teva ignorància quan parles de coses que no comprens -Va dir la Veela-. El fat i el destí no són el mateix que la sort. No va ser la casualitat el que ens va portar a nosaltres aquí. Va ser la persistència. La perseverança. Som aquí perquè som forts. -Va fer una pausa durant un moment i després va continuar una mica més calmadament-. Quan Revan va ocultar la Màscara de Mandalore, la majoria del nostre poble es va dispersar en la desgràcia. Però alguns de nosaltres ens neguem a abandonar. Ens vam quedar enrere per buscar el que estava perdut en lloc d'arrencar a córrer per convertir-nos en mercenaris i sequaços contractats.

Mentre parlava, els seus ulls es van tornar de cop cap a Canderous. En Revan va seguir la seva mirada per veure al seu amic mirant a terra avergonyit.

-Durant anys hem continuat amb la nostra recerca -Va continuar ella-. Sabem que en Revan va desaparèixer durant tres dies després de la massacre de Malachor V. Només hi ha un grapat de línies hiperespacials estables en aquest sector i només unes quantes dotzenes de planetes habitables on podria haver viatjat en aquest temps. Així que hem estat buscant a cada planeta per torns, escombrant la superfície metre a metre. En el primer planeta érem menys de cinquanta. Ens va portar dos anys explorar el planeta sencer. Però amb cada planeta els nostres números creixien. Més clans es van unir a la recerca i els números de cada clan augmentaven. La nostra recerca ens va donar un propòsit. Ens va unir com a poble una vegada més.

Ella va tornar a mirar a Canderous.

-Lentament aquells que li van tornar l'esquena als camins mandalorians han tornat a poc a poc. Ara som milers. Més de cent clans s'han reunit a Rekkiad. Si fallem en trobar la Màscara aquí, ens mourem fins al següent planeta. I els nostres números continuaran creixent. Al final trobarem el que busquem. I quan un dels nostres finalment reclami la Màscara de Mandalore, els nostres números seran una legió. En aquest dia el nou Mandalore cridarà als exèrcits del nostre poble, i nosaltres respondrem!

Es va tornar i va mirar a Revan una vegada més.

-Això és el que volem dir quan parlem del destí -Va concloure ella-. Trobarem el que busquem. És inevitable. És el destí del nostre poble.

El final del seu discurs va estar marcat per un solemne silenci. Mirant al voltant de l'habitació, en Revan va poder veure el poder que les seves paraules tenien en els altres mandalorians. Fins i tot Canderous s'havia commogut.

-Puc ajudar-vos a aconseguir el vostre destí -Va prometre en Revan-. Sé on va amagar Revan la Màscara. Escolta'm i us ajudaré a trobar-la.

-Impossible -Va dir la Veela amb una negació del seu cap-. Ningú sap on va ocultar la Màscara de Mandalore.

-Tinc accés a recursos que vosaltres no teniu -Va insistir en Revan, escollint les seves paraules cuidadosament-. Arxius de la República. Transcripcions militars. Plans de batalla. Camins de vols i cartes de navegació. Vas dir que ni tan sols esteu segurs que la Màscara estigui a Rekkiad. Però jo si ho estic. La Màscara és aquí, en aquest planeta. I amb la meva ajuda, el Clan Ordo serà el que la trobi.

La Veela no va dir res al principi. En el seu lloc es va tornar i va fixar la seva mirada en Canderous.

-Avner és el teu amic -Va dir ella, amb les seves paraules gairebé una acusació-. Podem confiar en ell?

-No li hauria parlat de la nostra recerca si no confiés en ell amb la meva vida -Va respondre Canderous sense dubtar-. I no l'hauria portat si no cregués que pot ajudar-nos.

Tots els ulls es van fixar en la Veela mentre considerava tot el que havia sentit.

-On suggereixes que mudem el nostre campament? -Va preguntar ella finalment.

-A uns cinquanta quilòmetres d'aquí s'alcen dues columnes de gel, que s'eleven diversos quilòmetres sobre la superfície de Rekkiad.

-Les Llances Bessones -va dir sobtadament i excitadament l'Edric-. Estàs dient que la Màscara està allà?

-Hi ha una entrada a un túnel a l'altiplà de la part superior d'un dels pilars. El túnel porta a les profunditats del cor del gel. Crec que allà és on Revan va ocultar la Màscara de Mandalore.

-Les Llances Bessones són al territori del Clan Jendri -els va advertir la Veela-. Si ens agafen ficant-nos en el seu terreny, hi haurà sang.

-Realment esperaves trobar la Màscara sense haver de lluitar per ella? -Va preguntar Canderous.

La Veela negà amb el cap. Llavors va tornar la seva atenció cap a la resta dels seus consellers, escanejant les seves cares i llegint les seves emocions.

-Recolliu el campament -Va cridar per fi, llançant el seu puny al aire-. Marxem a les Llances Bessones!

En Revan estava sorprès per l'eficiència dels mandalorians. L'ordre de la Veela es va dispersar ràpidament a través del campament, incitant a tot el món a un enrenou d'activitat. Cada individu tenia un treball específic, que complien amb precisió militar. Alguns van desmuntar les tendes, embolicant-les en paquets fortament enrotllats i empaquetant-les en baguls juntament amb petits objectes personals. Altres buidaven la barraca de subministraments, carregant les caixes de menjar, els generadors, els escalfadors i el combustible en els pesats trineus de càrrega.

En una hora estaven en camí, amb totes les restes del seu antic campament deixats enrere mentre tres dotzenes d'homes i dones marxaven en una columna llarga i ben espaiada.

Un equip de sis liderat per l'Edric explorava per davant per trobar el millor camí i per assegurar-se que el camí estava net. Una altra mitja dotzena anava bastant darrere per guardar el flanc de la columna. La resta marxava en parelles entre les dues patrulles. Mentre un empenyia el trineu de càrrega, l'altre marxava al seu costat amb les armes desenfundades, alerta a la recerca d'una emboscada. Cada hora els companys canviaven de posició.

A la meitat de la columna, els sis droides de guerra Basilisc caminaven amb pesadesa, cadascun remolcant un enorme trineu carregat amb centenars de quilos d'equipament. Per a Revan, semblaven com dracs de cinc metres d'alt i dues potes. Caminaven amb passos pesats i enormes, amb les seves ales plegades sota els seus grans cossos metàl·lics. Canons làser d'alta potència estaven muntats en els seus colls flexibles i blindats, permetent als droides disparar en totes direccions. Cada un estava controlat per un únic pilot assegut sobre de l'esquena corbada.

No sorprenentment, la Veela era una dels pilots. Comandar un droide de guerra Basilisc era un honor reservat només per als guerrers més reverenciats del clan. En Revan no va poder evitar adonar-se que en Canderous llançava mirades tristes a les grans bèsties de metall, recordant els seus propis dies de glòria ara que es veia forçat a caminar al costat d'ells.

La Veela fixà un pas esgotador, el que oferia molta distracció dels pensaments ociosos i del fred mossegador. Quan es van aturar per prendre un descans d'una hora al migdia, en Revan se sentia com si pogués esfondrar-se al banc de neu més proper. Tot el que volia fer era menjar-se el menjar i descansar durant el següent tram del viatge, però això no passaria.

Com la nit abans, un torrent constant de visitants va venir a parlar amb Canderous. Els membres més antics del Clan Ordo van venir a relatar històries d'aventures passades que havien compartit amb ell. Alguns dels més joves que havien estat criats amb els contes de les seves gestes venien a veure la llegenda viva amb els seus propis ulls.

Fins i tot com a estranger, era obvi per a Revan que el seu amic havia estat completament acceptat de nou en el clan. Però hi havia més en això que la mera alegria del retorn del fill pròdig. Els mandalorians estaven energitzats, excitats. El xafardeig s'havia estès pel campament i tothom semblava saber que aviat estaria a les seves mans. I encara que la Veela tècnicament havia estat la que havia donat l'ordre de traslladar-se, tot el món també semblava comprendre que l'arribada d'en Canderous havia estat l'autèntic catalitzador per a aquesta acció.

El descans va acabar massa aviat per al gust d'en Revan, però cridant a la Força per revitalitzar els seus membres cansats, se les hi va arreglar per aixecar-se i fer que els seus peus es moguessin quan es van posar en marxa de nou.

La foscor va caure molt abans que arribessin al seu destí. L'Edric i els seus exploradors havien descobert una petita vall furgada en el gel on podrien refugiar-se durant la nit i la Veela ordenà aturar la marxa. El campament es va muntar tan ràpidament i expertament com havia estat desmuntat aquell matí i en Revan aviat es va trobar en una tenda amb Canderous, fet una bola en el seu sac de dormir al punt de quedar-se dormit.

Va estimar que havia cobert trenta quilòmetres del seu viatge. La comprensió que havia recorregut més de la meitat de la distància va arribar com un alleujament benvingut, permetent-li lliscar en un somni molt necessitat.

No hi va haver somnis que li assetgessin aquella nit, tot i que va despertar un cop quan va sentir algú caminar a les palpentes a l'entrada de la tenda.

-Hi ha algú fora -Va xiuxiuejar a Canderous abans d'adonar-se que estava sol a la tenda.

Uns quants segons més tard la solapa exterior va ser apartada, deixant entrar una ràfega d'aire fred. Canderous va seguir l'estela. Va segellar la solapa, va tornar silenciosament arrossegant al seu sac de dormir i es va embolicar dins.

-On has estat? -Va murmurar en Revan.

-Ho sento. Vaig intentar no despertar-te -Va replicar en Canderous.

-No has respòs a la meva pregunta.

-La Veela i jo havíem de posar-nos una mica al dia -Va dir l'home gran i fins i tot en la foscor en Revan va poder dir que estava somrient d'orella a orella.

No van parlar de nou, però en Revan no va poder evitar adonar-se de la ironia. Quan havia deixat la seva dona enrere per venir aquí, mai havia imaginat que en Canderous es reuniria amb la seva. No li va envejar a Canderous la seva felicitat, però això va fer que trobés la Bastilla molt més a faltar.

Van aixecar el campament d'hora al matí següent i per a quan es van parar a esmorzar clarament podien veure el perfil distant de les Llances Bessones a través de la boira perpètua del gel i els remolins de neu.

-Estem molt endins del territori del Clan Jendri -Va dir la Veela, venint a seure al costat d'en Revan i en Canderous mentre atacaven les seves racions-. Hem de mantenir-nos alerta.

-Creus que saben que som aquí? -Va preguntar en Revan.

-És difícil de dir. Si estiguessin en algun lloc proper a les Llances Bessones, els exploradors ens haurien vist a hores d'ara. Però és un territori gran. Podrien estar a cent quilòmetres en qualsevol direcció.

-Potser tinguem sort i mai sàpiguen que estem aquí -Va dir en Revan optimista.

La Veela mirà a Canderous i va negar amb el cap.

-Nosaltres els mandalorians tenim una dita -li va explicar Canderous-. Un guerrer que no espera tenir una batalla no té esperança durant la batalla.

-Aquest és bo -Va admetre en Revan-. Però aquí n'hi ha un que m'agrada: no pots perdre una batalla que mai lluitis.

-Tampoc pots guanyar-la -Va dir la Veela.

Van acabar el menjar en silenci. Un cop van haver acabat, el grup es va posar en marxa de nou. Dues hores més tard van aconseguir arribar al seu destí final, una parcel·la de terreny petita i baixa abrigada entre les Llances.

-Dormiu bé -Va anunciar la Veela als seus seguidors quan van muntar el campament-. Demà el Clan Ordo reclamarà el seu destí!

L'atac va arribar just abans de l'alba. Subconscientment, en Revan va sentir el perill a través de la Força, fent que els seus ulls s'obrissin de cop una dècima de segon abans que els sentinelles fessin sonar l'alarma.

Estava de nou sol a la tenda. Òbviament en Canderous havia decidit passar una altra nit amb la Veela.

Sabent que el seu amic es trobaria amb ell en el camp de batalla, Revan es va lliurar del sac de dormir d'una puntada de peu i va lluitar per ficar-se ràpidament en les seves capes de roba. Recordant la seva promesa a Canderous, va ocultar el seu sabre làser de la vista sota el seu cinturó, armant-se en el seu lloc amb les pistoles làser bessones que havia estat portant des que havien deixat el Falcó de Banús.

El so de la batalla ja es podia sentir fora i en Revan va carregar des de la tenda per unir-se a la lluita. A tot el seu voltant va veure els homes i dones del Clan Ordo, la majoria vestits només amb la roba interior i uns quants trossos de plaques d'armadura, batallant amb les forces del Clan Jendri que irrompien des de totes bandes. El Clan Jendri superava en nombre al Clan Ordo gairebé dos a un, encara que en Revan es va adonar que només tenia quatre Basiliscs.

Els Basiliscs recorrien la batalla d'un costat a l'altre, fent ploure foc làser des del cel. Immediatament en Revan va reconèixer l'estratègia Jendri: havien concentrat el seu atac a prop dels Basiliscs dels Ordo, esperant evitar que la Veela i els seus companys pilots arribessin a les màquines mortals.

En Revan va obrir foc amb les seves pistoles làser, utilitzant la Força per augmentar la seva punteria. La seva primera andanada va fer caure a un soldat enemic que carregava cap a ell. El segon va acabar amb un franctirador mig ocult en un turó a uns vint metres de distància. Però sabia que la batalla no es guanyaria només amb les pistoles làser.

Va córrer a través del centre del campament, dirigint-se cap a la part de darrere on els Basiliscs estaven aparcats. El foc làser enemic queia, forçant-lo a ajupir-se, esquivar i moure's d'un costat a un altre, però cap dels trets va aconseguir el seu objectiu.

En Canderous i la Veela se les havien arreglat per arribar-hi per davant d'ell. El foc de Basilisc els tenia atrapat darrera d'un aflorament de roques punxegudes i amb neu a la punta, juntament amb la resta dels pilots dels Basiliscs Ordo.

En Revan va derrapar fins aturar-se, deixant-se caure de genolls i lliscant els últims metres a través de la superfície gelada per reunir-se amb ells. En Canderous li va dirigir un somriure ferotge.

Movent-se a la uníson, en Canderous i la Veela van sortir de darrere de les roques per disparar als droides de guerra enemics. El foc làser rebotà inofensivament sobre les plaques blindades i ells es van veure forçats a ajupir-se de nou quan el genet del Basilisc li va fer donar la volta per tornar el foc.

-Benvingut a la festa! -Va cridar Canderous a Revan-. Tens alguna idea brillant?

-Heu intentant disparar als pilots? -Va preguntar en Revan.

-És més fàcil dir que fer-ho -Va respondre la Veela.

Era cert. Els mandalorians que muntaven a l'esquena dels droides de guerra es mantenien en el seu lloc per les cadires de muntar pesadament blindades que protegien la major part dels seus cossos. Uns quants punts clau a prop dels seus caps i espatlles eren vulnerables, però donar-li a un objectiu en moviment d'aquesta mida requeriria un petit miracle, fins i tot per a Revan.

-Tot el que necessitem és aconseguir uns quants segons -va dir la Veela-. Només el temps suficient perquè arribem als nostres Basiliscs i els hi disparem.

En Revan li va donar un cop a Canderous amb el colze, atraient l'atenció de l'home gran mentre deixava caure la pistola làser de la seva mà i va moure el seu palmell obert per cobrir l'empunyadura del sabre làser sota el seu cinturó. En Canderous va respondre amb un feble assentiment.

-Jo puc crear una distracció -Va dir en Revan-. Però haureu de moure-us ràpid.

-Sigui el que sigui en el que estiguis pensant, fes-ho -Va dir la Veela-. Si no arribem als nostres Basiliscs, no tenim una oportunitat.

Descartant una de les seves pistoles làser, en Revan va saltar sobre la roca i desembeinà i encenent el seu sabre làser amb un únic moviment. La brillant fulla verda va atreure instantàniament l'atenció dels quatre Basiliscs Jendri, quan els pilots li van donar la volta a les seves bèsties per fixar com a objectiu l'odiat Jedi que de sobte havia aparegut en meitat d'ells.

En Revan havia lluitat amb munts de Basiliscs durant la seva campanya contra els mandalorians. El truc era continuar movent-se i apropar-se prou com per limitar l'efectivitat dels seus canons làser. Encara capaços d'aconseguir grans velocitats durant un bombardeig o de carregar contra les línies enemigues, els droides es veien frenats pel seu pesat blindatge cada vegada que intentaven girar o canviar de curs.

Ell va carregar directament cap al genet més proper, zigzaguejant per evitar que el Basilisc tingués un tret clar. Corrent directament sota el ventre de la bèstia que volava baix, va saltar cap amunt en l'aire per tallar amb el seu sabre làser a través de la cua del droide. La fulla d'energia va ser rebutjada per la placa blindada, però no abans de tallar a través de les aletes estabilitzadores a la punta.

El pilot va intentar portar al seu Basilisc cap a un ascens esglaonat de manera que pogués girar en un bucle i tornar per baixar en picat cap a Revan, una maniobra difícil fins i tot sense una aleta estabilitzadora perduda. El droide danyat va intentar respondre a la seva ordre, però va girar salvatgement fora de control, girant sobre el seu costat i gairebé va tirar el genet a terra.

En Revan va aprofitar l'oportunitat de saltar sobre l'esquena del Basilisc, agafant-se al suport de la part de darrere del seient del pilot. El mandalorià va allargar el braç cap enrere sobre la seva espatlla per agafar el polissó, però en Revan va evitar fàcilment la seva adherència mentre lliscava la punta del seu sabre làser a través del respatller del seient i a través del tors del pilot.

El Basilisc va cridar quan el droide mig intel·ligent va sentir la mort del seu genet a través del vincle simbiòtic que els mandalorians mantenien amb les seves muntures mecàniques. Deixant-lo sense guia ni direcció, els programes simples d'intel·ligència artificial van tornar a abans de l'intent primer del nou genet de muntar a Basilisc. El cop va enviar al Basilisc a un descens mortal.

En Revan va saltar just abans que aquest xoqués contra el terra. La seva caiguda va ser esmorteïda per la neu, ell va rodar, es va aixecar d'un salt i va tornar la seva atenció cap als tres Basiliscs que quedaven.

No es va sorprendre de veure'ls donant voltes a la part alta per sobre d'ell, ben a fora de l'abast fins i tot del salt d'un Jedi. Just igual que ell havia après com lluitar amb els Basiliscs durant les Guerres Mandalorianes, els seus genets també havien après les millors estratègies a utilitzar quan s'enfrontaven a un membre de l'Orde Jedi. Si es quedaven a certa distància i coordinaven el seu foc, només era una qüestió de temps que fessin caure a Revan.

Afortunadament, ell no estava lluitant sol. La seva distracció els havia donat a la Veela i als altres genets del Clan Ordo el temps que necessitaven. Mentre els pilots Jendri es preparaven per venjar-se d'en Revan, els sis Basiliscs Ordo es van enlairar cap a l'aire en formació d'atac.

Superats ara en nombres de dos a un, els pilots Jendri van escora els seus droides de guerra per allunyar-los de l'esquadró enemic i van fugir. En lloc de perseguir-los, els pilots Ordo van tornar la seva atenció a les forces enemigues en terra.

La batalla es va convertir ràpidament en derrota. Fins i tot amb la seva superioritat numèrica, les tropes Jendri no podien igualar el fantàstic poder de foc de mitja dotzena de Basiliscs. La carnisseria va durar menys de cinc minuts abans que les files Jendri es trenquessin.

En Revan no es va molestar a participar de les fases finals de la matança. Hi havia sabut que la batalla s'havia acabat en l'instant en què la Veela i els altres van enlairar cap al cel.

Va mirar al seu voltant buscant a Canderous i el va trobar pujat en un dels Basiliscs, cridant un crit de guerra mandalorià mentre traçava arcs d'un costat a un altre del camp, esbocinant als seus enemics. Tal salvatgisme empedreït era típic de la guerra mandaloriana i no obstant això en Revan sabia que una vegada que la batalla s'acabés, el Clan Jendri no els guardaria rancor als vencedors. Si un Mandalore s'alçava de nou alguna vegada i els cridava perquè lluitessin al costat del Clan Ordo, ells respondrien sense dubtar.

Els seus pensaments van ser interromputs quan una gran ombra va passar sobre ell, seguida un segon després pel pesat cop quan Canderous va fer aterrar el seu Basilisc a uns quants metres de distància.

-Serà millor que apartis això -Va dir, saltant a terra i assentint en direcció al sabre làser d'en Revan.

-Per què? Creus que a la Veela se li va a oblidar que el tinc? -Va preguntar en Revan.

Però va apagar la fulla mentre parlava.

-Dubto que algú a part dels pilots veiessin el que va passar. No té sentit donar-li molt més bombo al que realment ets que al que hem de fer.

En Revan va canviar de tema.

-Creus que intentaran un altre atac?

-No -Va dir en Canderous.

-Estàs segur? Tinc la sensació que no els hi agrada que estiguem al seu territori.

-Van fugir de la batalla. -En Canderous va somriure-. Ara és el nostre territori. -El seu somriure es va fer més gran-. És bo tornar a volar en la batalla.

-D'on vas treure la muntura? -Va preguntar en Revan.

-Pertany a un jove anomenat Grizzer. Encara no l'han provat en batalla, així que la Veela em va dir que podia utilitzar-lo si ens ensopegàvem amb algun problema.

-Quan et va dir això?

-L'altra nit.

-Vols dir quan estaves compartint la seva tenda?

En Canderous va arronsar les espatlles.

-Què pensa en Grizzer d'això?

-La Veela és la líder del clan. Ell farà el que ella digui.

-I què dirà ara que sap que sóc un Jedi? -Va preguntar en Revan.

-Crec que anem a descobrir-ho -Va dir en Canderous quan el Basilisc de la Veela va baixar en picat per aterrar al costat d'ells.

La líder del Clan Ordo no va dir una paraula mentre baixava del seu seient. Va caminar cap als dos homes, amb la seva expressió il·legible.

-Vés a ajudar amb els ferits -Va dir a Revan-. Vosaltres els Jedi sou bons en això, oi?

Ell va assentir.

-Després, descansa una mica. Descanseu tots dos. Demà pujarem a la primera Llança. Prepareu-vos per partir a punta de dia.

Les seves paraules eren calmades, gairebé casuals, però hi havia una ferotge intensitat en els seus ulls que va fer que en Revan es preguntés si havia comès un error enorme.

Següent