Renaixement (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

L'R2-D2 emetia xiulets, trins i refilets conforme es dedicava a la tasca que en Jacen li havia assignat. El petit androide havia desplegat els seus braços de connexió i reparació en un els míssils compactes que suraven a prop de l'estreta sortida d'expulsió d'escombraries. A la llum tènue del brillant conducte, el petit i ovalat cilindre del petit androide semblava molt més antic del que era.

Un tosc soroll metàl·lic va sonar darrere d'en Jacen mentre C-3PO lluitava contra la ingravidesa.

-Oh, Amo! -va dir excitat C-3PO-. No vaig ser construït per això. Ja saps que l'absència de gravetat confon els meus circuits.

-Espera un moment -va mussitar en Jacen-. Quan el pare recuperi la potència, tindrem gravetat una altra vegada. Tan sols intenta estar segur que estàs a terra i no en el sostre quan això passi.

-Ai mare. Qui pot veure la diferència? Vaig a necessitar un bon renovat quan tot això acabi. Això acabarà aviat No, amo Jacen?

-D'una manera o altra.

-Gairebé desitjo que m'hagués desactivat.

-Pots estar agraït a què tens bons circuits de sobrecàrrega, o estaries permanentment desactivat -va tancar el panell de l'últim míssil-. Bé, això funcionarà... o no -va dir filosòficament.

-No entenc -va dir C-3PO-. Què és el que pot funcionar o no?

L'R2-D2 va xiular alguna cosa vagament condescendent i burleta.

-Bé, per descomptat, no pensava que fossis a entendre-ho, petit recollidor d'escombraries -va rondinar C-3PO-. Sóc un androide de protocol, no un garrepa descargolador metàl·lic. Oh, no s'ofengui, amo Jacen.

-No et preocupis, no m'ofenc. Desitjaria tenir aquí algú millor per això que jo... a l'Ànakin per exemple. Si cometo un error, podríem volar pels aires.

-Oh, no!

-D'acord. Et toca. 3PO, necessito que giris aquest pany manualment.

-Però, amo Jacen, tot l'aire s'evacuarà.

-És cert. Però jo no hi seré aquí, estaré a l'altra banda del pany pressuritzat. El buit no et farà malbé.

-Suposo que no, amo Jacen, però per què?

-Necessito que portis cada un d'aquests míssils fins al final del conducte de descàrrega de residus. I els hi donis una bona empenta en direcció a l'interceptor yuuzhan vong.

-Jo? Manipular un míssil d'impacte?

-Si et serveix de consol, si arribés a explotar no notaries la diferència entre estar manipulant-lo tu mateix o a un metre de distància com estàs ara. No quedaria prou de tu ni per recobrir una cullera.

-Però què passaria si caigués fora de la nau?

En Jacen va somriure lleument.

-No ho faràs -va dir-. Una vegada que tots els míssils hagin sortit, tu i l'R2 segellareu el conducte, tornareu a girar el pany de nou i tornareu a dins, em mantindré en contacte mitjançant el sistema de comunicació.

-Amo Jacen, sóc un androide de protocol!

-I jo preferiria estar meditant... Vinga, 3PO, has fet coses més perilloses abans!

-No per la meva pròpia voluntat, amo Jacen!

En Jacen va donar un copet a la metàl·lica esquena de l'androide.

-Ensenya'm de què estàs fet, 3PO!

-Feliçment li permetria una inspecció interna -va dir C-3PO.

-Saps a què em refereixo. Vés!

-Sí, senyor.

L'androide tenia una notable tremolor en la veu. En Jacen el va empènyer, el va endollar en una font d'alimentació portàtil i girà el pany interior. El va sentir protestar.

Va anar fins on la seva mare es mantenia vigilant el lloc de pilotatge.

-Tot tranquil? -va preguntar.

-Per ara, segurament deuen saber que alguna cosa ha anat malament.

-Potser sí, potser no. No sabem quins protocols segueixen en situacions com aquesta. Els guerrers yuuzhan vong són orgullosos. Potser estiguin donant-li a aquests tipus una oportunitat per manejar la situació abans d'enviar reforços. Potser estan tan confiats sobre que no puguem escapar que ni tan sols ens presten atenció. Anem a veure amb quin zel estan vigilant. De qualsevol forma, acabo d'enviar uns míssils d'impacte surant cap a ells. Amb una mica de sort, pensaran que són escombraries espacials abans que sigui massa tard -es va concentrar breument-. Allà, el primer ha fallat.

C-3PO era lent. Van passar uns bons cinc minuts abans que tingués el següent a punt. El tercer el va portar encara més temps. En Jacen no es va quedar a mirar. Va tornar a baix i va acabar de soldar unes planxes auxiliars en els forats que els yuuzhan vong havien fet a la nau. Eren massa primes per tenir una oportunitat que aguantessin, però era tot el que podien fer servir en aquest moment. Això els donava almenys uns minuts. Si passava el pitjor -i no funcionaven aquest o altres plans- sempre podien treure el segellat a la cabina de comandament i posar-se els seus vestits de buit. Per descomptat, després haurien de trobar un planeta habitable o una estació espacial ràpidament.

El seu pare va venir surant des de baix.

-Estem a punt? -va preguntar.

-Ho estarem -va replicar en Jacen.

-Vinga endavant i fem un intent -va dir en Han-. Els yuuzhan vong no ens esperaran per sempre.

Quan es van reunir amb la Leia a la cabina de comandament, però, la nau enemiga estava encara en calma. En Jacen va activar el sistema de comunicació.

-Com va, 3PO?

-Horrible, senyor, em queden encara dos més.

-Més coralites s'estan desprenent -va observar de sobte la Leia.

-Negatiu, 3PO -va dir en Jacen-. Surt d'aquí ara.

-Amb gust, senyor.

-Tots llestos? -va preguntar en Han.

-Vinga -va dir la Leia.

En Han va posar a funcionar els seus dits en els instruments del tauler de control i amb un sobtat espetec la gravetat va tornar. L'estómac d'en Jacen es va assentar de nou on se suposava que havia d'estar i va sentir que la nàusea li inundava.

-Aguanta -En Han va activar els propulsors de direcció i el Falcó va començar a girar sobre si com una moneda sobre la seva vora.

En Jacen va estirar el coll per tenir visibilitat. Amunt i avall, a l'extrem del seu camp de visió, va poder veure els coralites, encara estacionats. Els acoblaments vivents subjectes al centre s'agitaven com globus lligats i encara seguien retorçant-se.

-Quatre voltes hauran de ser suficients. On són els teus míssils?

-El primer està a punt per partir.

-Bona cosa haver reinstal·lat els llançadors, suposo. Envia el senyal de detonació en tres, dos, un...

En Jacen va contenir la respiració mentre introduïa el senyal en tres i els va llançar quan el distant primer míssil d'impacte va esdevenir una nova blanca. Al mateix temps en Han va saltar a l'espai amb el motor d'ions, i ja estaven en marxa, com només el Falcó Mil·lenari podia. Els coralites que seguien adherits els fustigaven darrere d'ells com una trena, i en Jacen no va poder veure res més.

-Estan intentat tancar la formació amb els seus dovin basal -va dir la Leia.

-Jacen!

-Sí, senyor!

En Jacen envià un altre senyal i els míssils restants van cobrar vida, encenent els seus nuclis propulsors i llançant els seus caps cap a la nau yuuzhan vong. Les anomalies gravitacionals produïdes per la nau yuuzhan es van fer patents, absorbint-los a tots menys a un. El quart míssil va impactar en un bonic tret.

-Han pestanyejat! -va cridar amb alegria la Leia-. S'ha deixat anar. Han treu-nos d'aquí!

-Què creus que estic fent?

La nau sobtadament es va estremir i va virar.

-Què ha estat això? Què ens ha donat? -va preguntar en Han mentre tornava a passar el mateix.

-El coralita estripat desprenent-se -va contestar en Jacen-. I parlant de coralites, tenim un parell a la nostra estela, vaig al turbolàser.

-Oblida-ho, si aquests reblons no aguanten et vull aquí dalt. Escaparem dels coralites.

-Estan aguantant.

-Tan aviat com estiguem fora de la zona d'influència de l'interceptor saltarem a la hipervelocitat.

-Ens agafaran abans d'això, vaig a baix -va respondre en Jacen.

-Jacen!

Va deixar rere seu la protesta del seu pare.

C-3PO precisament tornava a la seguretat, dins de la nau, quan l'acceleració el va enviar contra la zona del llançador de residus. L'últim míssil, al qual havia estat empenyent de tornada a la nau, de sobte va triplicar el seu pes i el seu vector de força va canviar de direcció, precipitant-se cap a espai obert. Va xocar contra C-3PO i aquest amb un sord plor de terror es va adonar que anava a seguir-lo. Agafant-se desesperat, va aconseguir agafar-se al mecanisme de tancament, però les seves daurades cames van oscil·lar fora en l'espai. Mirant a través d'elles, va veure les estrelles agitant al voltant dels seus peus.

-R2! -va emetre presa del pànic.

Els seus dits estaven relliscant.

«Bé -va pensar-. No sembla que hagi estat un bon dia després de tot. Tant de bo estigués a Coruscant amb l'amo Luke».

 Següent