Renaixement (XXXVII)

Anterior

CAPÍTOL 37

-Això m'està tornant boja -va protestar la Tahiri-. Fins on sabem, els yuuzhan vong ja han ocupat el sistema sencer.

-Crec que hi ha alguns centenars de proverbis Jedi sobre la paciència -va dir en Corran-. Encara que tots se m'escapen en aquest moment. Intenta seguir l'exemple de l'Ànakin -es va detenir-. No puc creure que acabi de dir això.

L'Ànakin difícilment prestava atenció als seus companys. Es trobava més enllà de l'habitació quadrangular buida en la que eren «convidats», solcant la Força a través dels confins del Sistema Yag'Dhul. Pentinar la intricada i matemàtica bellesa de les marees del planeta i les seves tres llunes, va sentir l'atmosfera de Yag'Dhul esgotant-se en l'espai. Va sentir el murmuri de milions de ments givin en els corredors de les seves ciutats hermèticament tancades. Va tocar un bilió de fragments de pedra i gel que mai s'havien cohesionat per formar planetes, esperant el seu moment fins que el sol finalment els prengués amb el seu ardent llaç.

I els va sentir a ells. Als yuuzhan vong. No exactament en la Força, sinó a través del lambent telepàtic incorporat al seu sabre làser. El sentiment era similar a una feble i estàtica senyal d'un sistema de comunicació, però era inconfusible.

-Estan aquí -va dir ell.

-Qui? -va preguntar en Corran.

-Els Yuuzhan vong. Estan en el sistema. No puc dir res més, res sobre quants són o com... -es va aturar mentre alguna cosa nova, forta i terrible li va colpejar en la Força. Va ofegar un crit, i llàgrimes van brollar dels seus ulls vessant-se per les seves galtes.

-Què? -va dir la Tahiri-. Què va malament?

-Mara -va resoldre l'Ànakin-. No ho sents? La tia Mara s'està morint. I l'oncle Luke... -abandonà la seva posició amb les cames creuades i es va aixecar-. Hem de sortir d'aquí. Ara -va esgrimir seu sabre làser.

-Ànakin, no podem -va dir en Corran-. Els Dodecians no estaven fent broma quan van amenaçar amb despressuritzar l'estació. Els givin poden sobreviure en el buit, recordes?

-Hem de fer alguna cosa -va dir l'Ànakin exaltat.

-Ànakin, morir a l'estació de Yag'Dhul no ajudarà la Mara. Hem de mantenir el cap fred.

-No vaig a seure aquí i esperar que vinguin a per nosaltres. No podem deixar en mans dels givin si morim o no.

-Jo dic que escapem -va dir la Tahiri-. Tot el que necessitem és una altra nau.

-Ja posats a desitjar l'impossible -va dir Corran-, per què no desitjar uns vestits aïllants primer? D'aquesta manera almenys podríem tenir una oportunitat d'aconseguir la nau imaginària que hem de robar.

-Tu vas usar aquest lloc com a base un cop -li va recordar l'Ànakin-. No saps on podrien emmagatzemar els vestits aïllants?

-Bé, ho he considerat, per descomptat, però no veig cap raó perquè els givin encara els tinguin per aquí. O estarien en el mateix lloc en el qual estaven fa vint anys.

-Podríem fer servir la Força, fes que un dels guàrdies ens porti fins a ells -va dir la Tahiri.

-Per descomptat que no -va dir en Corran arrufant el gest-. No aniràs al Costat Fosc sota la meva vigilància. Fes-ho sota la d'en Luke.

-Què, doncs? -va preguntar l'Ànakin.

-Considera també que les possibilitats que aquesta habitació estigui monitoritzada són extraordinàriament altes -va dir en Corran.

-Des de quan un corellià s'ha preocupat per les probabilitats? -va remugar l'Ànakin.

-Fantàstic. Res de probabilitats. Estan escoltant. Compte amb això.

L'Ànakin va entrellaçar els seus dits amb frustració.

-Llavors espero que em sentin quan digui el ridícul que és això. Vam venir a avisar-los. Així és com van a pagar-nos?

-Ànakin. Mira-ho des del seu punt de vista. Vam venir en una nau yuuzhan vong i actuem com si fóssim a atacar la seva estació. Ara clamem que una enorme flota està en camí per conquerir el seu planeta, i més endavant els acusem de tenir almenys una facció col·laborant amb els yuuzhan vong. Seria difícil d'empassar per a mi.

-Bé, ara ja tenen la prova.

-Això és cert -va admetre en Corran-. Pots saber com estan de prop els yuuzhan vong?

L'Ànakin va agitar el seu cap.

-No. No és una cosa així.

Com si fos una pista, una profunda tremolor va recórrer l'estació.

-Però si he d'endevinar -va continuar l'Ànakin-, diria que estan molt, molt a prop.

-Bé -va dir en Corran-. Hem de sortir d'aquí.

-No hem estat dient això? -es va queixar la Tahiri.

-La diferència és que ara ho estic dient jo -va contestar en Corran. Desenganxant el seu sabre làser va anar fins a la porta.

No estava tancada i no hi havia guàrdies a l'exterior.

-Interessant -va dir en Corran mentre l'estació tremolava de nou.

Colpejat per una sospita sobtada, l'Ànakin va tornar a penetrar en la Força, aquesta vegada centrant la seva atenció en l'estació mateixa. Per al seu alleujament, les seves sospites no es van confirmar. Els givin no havien abandonat l'estació ni a ells amb ella. De fet, en aquest moment, dos givin portant rifles làser van entrar a través d'una trapa fins al final de l'entrada.

-Jedi -va dir un, en un rudimentari bàsic-. Vindràs amb nosaltres.

-Podem amb ells -va dir l'Ànakin, molt a poc a poc.

-Probablement -va concedir en Corran-, però no ho farem. Encara no, en qualsevol cas -va somriure al givin-. Vagi davant -va dir.

* * *

Van veure a bastants més givin per les entrades, tots amb pressa, cap semblava inclinat a fixar-se en ells. Quan van arribar al centre de comandament, el van trobar ple d'una onada d'activitat i inquietant silenci. La pantalla mostrava diverses grans naus yuuzhan vong disparant masses de plasma.

Dodecian Illiet va aixecar la vista i els va mirar quan van entrar.

-Sembla que teníeu raó -va dir parsimoniós-. Felicitats.

-Hauria estat agradable sentir això fa algunes hores -va dir en Corran.

-Sense cap dubte. Els tres voldreu vestits aïllants. Quan els yuuzhan vong abordin, buidarem l'estació d'aire.

-No aneu a tornar l'atac?

-Sí, però aquesta estació té una capacitat de foc limitada. Els nostres escuts no aguantaran gaire, i la nostra flota s'està armant per protegir Yag'Dhul. No podem esperar ajuda d'ells. La força dels yuuzhan vong és efectivament impressionant. Crec que tenim molt poques esperances de sortir victoriosos.

-No siguis tan optimista -va dir en Corran.

-Potser d'alguna manera em vaig explicar malament -va dir el givin-. No vaig pretendre que hi hagués optimisme per part meva.

-Estava sent sarcàstic -va dir en Corran-. És igual. On són els vestits aïllants?

El Dodecian li va fer gestos a un altre givin.

-En les velles taquilles d'emmagatzematge, que tu has de recordar com les designades en l'anell un-C de la zona d'embarcament. El meu subordinat us portarà fins a elles en cas que la teva memòria falli. Sento la vostra situació en tot això. Em penedeixo encara més per l'intent que s'ha fet de fer un tracte amb les vostres vides.

-No va acceptar?

-Al contrari -va dir l'Illiet-. Vaig aconseguir un acord. Van prometre perdonar l'estació si us entregàvem a ells.

-Llavors què...?

-No vaig creure en la seva promesa -va dir el Dodecian-. Marxeu. Allà hi ha una petita nau a la zona d'embarcament 12, dàrsena tretze, si no ha estat destruïda ja. Us recomano que la feu servir. La resta de les nostres naus es van usar per evacuar al personal innecessari abans que comencés l'atac.

-Gràcies -va dir en Corran.

-Gràcies pels vostres esforços -va contestar el givin. Va tornar a mirar les lectures tàctiques-. Hauríeu de donar-vos pressa.

No semblava alterat.

Següent