Renaixement (XXXV)

Anterior

CAPÍTOL 35

Encara que la seva ment i estat d'ànim passava a gran velocitat per una sorprenent gamma de transmogrificacions, la idea del grutchin perfecte d'alguna manera estava fermament ancorada en el vacil·lant cervell del mestre Kae Kwaad. La Nen Yim i tots els seus aprenents van ser rellevats de les tasques corrents de manteniment i disposats a la tasca d'analitzar el plasma germinal de grutchins a la recerca de les estructures perfectes, incubant larves i descartant aquelles que presenten alguna petita desviació en quant a forma o color que en Kae Kwaad detectés. Durant aquest temps, el mestre es va tornar encara més ofensiu, arribant fins i tot a punt d'ordenar que la Nen Yim treballés en un complet estat de nuesa. També va forçar a Suung a posar-se de quatre grapes a terra i actuar com la seva cadira, una labor només pròpia d'un esclau.

La Nen Yim va considerar l'inventari de toxines que un podria ingerir accidentalment o els accidents que es podrien tenir en l'assumpte del modelatge. Els seus plans van començar a formar-se a si mateixos.

* * *

L'Ona Shai va estrènyer els seus punys darrere d'ella i després li va dedicar una profunda mirada.

-Els capil·lars de les gargamelles Luur estan expulsant desfets a mig digerir en el Sector Toohi -es va queixar la Prefecta-. Molts Avergonyits han emmalaltit pels vapors i no poden realitzar les seves tasques amb la màxima eficiència. Alguns han mort.

-Això és lamentable -va contestar la Nen Yim-. No obstant això, no estic segura de per què ho discuteixes amb mi.

-Perquè el teu mestre no m'admetrà ni parlarà amb mi pel víllip -va grunyir la Prefecta.

-Sóc la seva adepta. No puc fer res sense el seu consentiment.

-Quan tu eres la cuidadora al capdavant, les coses es feien -va dir l'Ona Shai-. Des que aquest mestre va arribar les condicions només han anat a pitjor.

-Encara que estigui d'acord amb això, no tinc la llibertat per dir-ho -li va explicar la Nen Yim.

-No t'estic demanant que tafanegis amb mi com si fóssim un parell d'esclaves -va dir bruscament la Prefecta-. T'estic demanant que intercedeixis per a transmetre les meves paraules a cau d'orella del mestre. Per permetre't a tu, o almenys a Suung Aruh atendre aquest problema amb les gargamelles Luur.

-M'asseguraré d'esmentar la teva preocupació.

L'Ona Shai va ajupir el cap breument i es va girar cap a la Nen Yim. Ella podia veure els perforats músculs de l'esquena de la Prefecta, tan tensos com el tendó-eixàrcia d'una espelma d'aterratge. També es va adonar que havia sacrificat recentment tres dits als Déus.

-Aquesta nau ha de durar com a mínim, un altre any, Adepta. Si ho fa, alguns dels nostres habitants podrien sobreviure i ser transbordats a una altra mónnau.

-Parlaré amb el mestre -va contestar la Nen Yim-. No puc fer res més.

L'Ona Shai va deixar caure el seu cap.

-Què desgraciats podem ser, Nen Yim -murmurà-. Però els Déus no poden voler que morim aquí fora, tan a prop de la glòria de la conquesta, capaços de veure nous mons però no d'arribar a tocar-los mai. La mort no és res, però la ignomínia...

-Parlaré amb ell -va repetir la Nen Yim.

El camí de tornada a les estances dels cuidadors estava atapeïda de gent. El Sector Toohi no era l'única part desnonada de la nau. El braç phuur s'havia tornat terriblement fred en el seu extrem. Sense cap part on anar, els Avergonyits i els esclaus refugiats omplien les estances. Els murmuris de les seves converses es silenciaven al seu pas, es reprenien acord ella s'allunyava, amb una nota més agra. Una o dues vegades va tenir per cert haver sentit la paraula Jeedai i sentir una tremolor recórrer-li la columna.

En Tsavong Lah havia matat gairebé tots els esclaus i Avergonyits que van estar a Yavin IV, i tot i així la llegenda dels Jeedai s'havia estès fins i tot aquí.

Seria també això una mica del que ella hauria de culpar-se?

Va trobar en Kae Kwaad on solia fer-ho, cloquejant per sobre de les larves de grutchin, les seves inútils mans estaven sobre els seus genolls. Ni tan sols va mirar-la quan va entrar.

-He parlat amb la Prefecta -va dir ella-. L'Ona Shai ens insta a què tornem a prestar almenys alguna atenció al funcionament de la nau. El Sector Toohi està experimentant emissions nocives.

-Això és interessant -va dir en Kae Kwaad pensativament. Va assenyalar a una de les larves, indistingible de la resta-. Aquesta ha de ser destruïda. El color està apagat.

-En efecte -va dir la Nen Yim.

-Mira -va dir en Kae Kwaad-. He de descansar ara.

-Hauries de parlar amb la Prefecta -va pressionar-lo.

-Què tindria un mestre cuidador que dir-li a una com ella? -va observar en Kwaad amb menyspreu. -Has parlat amb ella. És suficient.

La Nen Yim el va mirar marxar, després de manera pesada va tornar la seva atenció a la larva. La portava fins l'orifici, per donar com a aliment a les gargamelles Luur, quan de sobte va entendre que no podia endarrerir per més temps la mort d'en Kae Kwaad, estava determinada a realitzar-la. No només això, sinó que havia escollit el mètode per matar-lo.

Els grutchins s'usaven per esquinçar els cascos de les naus infidels i contenien un àcid prou potent com per travessar aliatges metàl·lics. Un sol mos d'un seria suficient per acabar amb la vida del seu miserable mestre.

Per això, en lloc de destruir la pupa, va utilitzar el seu propi modelat en ella. Va llevar neurones del diminut cervell del grutchin i amb el protocol de Qah li va imprimir una sèrie de reflexos units a l'essència única d'en Kae Kwaad, que havia obtingut de les cèl·lules de pell que hi havia vessades a les seves habitacions. Com a mecanisme de seguretat, va fer que els reflexos es provoquessin en sentir una paraula que ella mateixa podria pronunciar.

Quan els grutchins maduressin, podria pronunciar el nom de la Mezhan i en Kae Kwaad moriria, la seva antiga mestra donant mort simbòlicament al nou.

Quan va acabar, la Nen Yim va dormir, i per primera vegada des que en Kae Kwaad havia arribat a bord de la Baanu Miir, la seva nit va ser pacífica i sense somnis.

* * *

Un ket més tard, la pupa va començar a mudar.

Quan ell va veure a les petites però adultes bèsties, en Kae Kwaad va començar a donar crits incoherents i es va enfonsar en el que semblava una profunda depressió. Tranquil·lament, la Nen Yim aguantà les seves xerrameques i capricis, esperant fins al final del dia, quan els iniciats van ser acomiadats.

-Vull a tots els iniciats morts -va dir en Kae Kwaad tranquil·lament-. Estan conspirant contra mi.

-Estic segura que no -va dir la Nen Yim-. Han treballat amb diligència, l'única falta és el seu entrenament i és a mi a qui s'ha de culpar per això.

Per què tractava de raonar amb ell fins i tot ara? Ella va mirar als grutchins, a un braç de distància. Ella i en Kae Kwaad estaven sols. Tan sols necessitava dir la paraula. Ella va prendre alè per fer-ho quan ell va començar a parlar una altra vegada.

-No, Nen Tsup, seductora Nen Tsup, potser he de culpar-me. Són les meves mans, ja veus. No són tan estables com solien ser.

Ella es va adonar que ell parlava amb un tipus de lentitud glacial, i els seus ulls tenien una aparença peculiar.

-Els meus pensaments són gotes de sang -xiuxiuejà- entollant els meus peus. Tots els meus pensaments són un sacrifici.

La Nen Yim va vacil·lar. Va ser com si lluny en la distància hagués vist una porta oberta amb una estranya llum més enllà. Va contenir la paraula en la seva gola i es va moure, més a prop, fins que els seus cossos estaven en contacte. Els seus ulls vidriosos la van mirar, i ella ho va suportar mentre ell la va acariciar amb les seves atrofiades mans.

«Com és que no has estat sacrificat als Déus, Kae Kwaad? -es va preguntar ella-. Com és que vius per avergonyir al teu domini i la teva espècie?».

Per un instant els seus ulls van canviar, van centellejar, com si sabés en què estava pensant, com si tots dos fossin part d'una broma i estiguessin representant els seus papers.

Va passar molt ràpid.

-Mestre -va preguntar ella-. Per què no substitueixes les teves mans?

Ell va abaixar la mirada i les va observar.

-Les meves mans. Sí, han de ser reemplaçades. Però m'està denegat. Només un altre mestre pot accedir a aquest protocol, i cap ho farà. Estan tots en contra meva, ja ho saps.

-Ja ho sé -va murmurar ella, apropant la seva boca a prop del seu sentit-. I encara -va dir baixant encara més la seva veu- ets un mestre. Podries fer-ho tu mateix.

-No tinc les mans per fer mans.

-Jo les tinc, mestre Kae Kwaad. Les tinc.

-I hauries d'aprendre el protocol -va dir en Kae Kwaad-. I ho tens prohibit.

Ara els seus llavis tocaven la seva oïda.

-Podria fer moltes més coses prohibides, mestre -va dir la Nen Yim.

Ell va tornar la seva mirada cap a ella. La Nen Yim no va veure res en els seus ulls, i sobtadament se li va ocórrer que podria estar pitjor que boig. Podria estar usant una de les prohibides i ancestrals toxines que induïen a la bogeria. «Una autoindulgència semblant seria exactament com la d'aquest ésser», va concloure.

Ell la va colpejar a l'estómac, després, un revés que li va destrossar una dent i la va enviar donant voltes a terra amb el gust de la sang a la boca. Ella estava estesa, esperant per seguir l'atac, preparada per dir la paraula. Aquesta era la seva última oportunitat, si titubejava més, ell hauria destruït els grutchins per pensar que d'alguna manera fossin imperfectes.

Ell va romandre mirant-la amb la mateixa expressió erràtica, com si mai hagués mogut una mà, com si mai l'hagués tocat.

-Porta el víllip de qang qahsa -va dir silenciosament-. Et donaré accés. Em modelaràs unes noves mans. El grutchin perfecte no se'ns escaparà.

Un tremolós i minúscul triomf es va agitar al pit de la Nen Yim. Ella ho va conrear amb prudència. Encara podien anar malament moltes coses, però havia trobat una oportunitat, almenys, de salvar la mónnau. Encara desitjava banyar el seu cos en àcid per esborrar la petjada d'en Kae Kwaad, va accedir a donar-li allò que més desitjava.

Mentre anava a agafar el víllip, es va prometre a si mateixa que passés el que passés, aconseguís salvar la nau o no, tant si era executada per heretgia com si no, aquesta desgraciada, patètica cosa que l'havia tocat contaminant-la havia de morir abans de fer-ho ella.

Següent