Renaixement (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

La sala d'interrogatoris era llòbrega, una estada groga destenyida a la tercera planta d'un edifici pintat completament en aquest color. Una embafadora olor com de sucre cremada i pèl barrejats amb amoníac semblava brollar l'espellofat plastidur. La malaltissa llum que formava part de l'ancestral arc d'argó deslluïa qualsevol altre color que entrés a l'edifici.

Per mitjà de manilles atordidores, l'Ànakin i la Tahiri van ser arrossegats a través d'una planta inferior plena d'agents judicials, presoners i oficinistes fins aquesta zona gairebé abandonada de l'edifici. Allà tots dos Jedi van ser separats i situats en diferents sales. Ell podia sentir encara la presència de la Tahiri, per descomptat, i a prop, cosa que el reconfortava.

-Tenim testimonis per sustentar l'acusació d'assassinat -va dir l'agent judicial de l'ull masegat, que va resultar ser el tinent Themion.

-Bé. Ells van matar el rodià -va dir l'Ànakin.

-Ara estic parlant de l'home que tu vas matar.

-Nosaltres no hem matat ningú -va protestar l'Ànakin-. Vam veure a algú amb problemes.

-Un Jedi com vosaltres.

-Sí. Estàvem intentant ajudar-lo quan els brigadistes de la pau van començar a disparar-nos.

-El que jo he sentit és que els veu atacar vosaltres.

-La meva amiga va treure la seva arma, sí -va dir l'Ànakin-. Estaven assassinant a rodià.

-Després tu vas carregar contra ells, vas lluitar i vas disparar a un amb una pistola làser.

-No! -va dir l'Ànakin-. Quantes vegades ho he d'explicar? Un d'ells em va disparar, va fallar, i li va donar a l'altre tipus. No vaig matar a ningú, ni la meva amiga tampoc.

-tenim testimonis que ho van veure d'una altra manera.

-Es refereix als altres brigadistes de la pau, no?

-I alguns vagabunds de la multitud.

Allò va desconcertar a l'Ànakin.

-Per què dirien una cosa així? -va preguntar.

-Potser perquè és cert -va suggerir en Themion.

-No és veritat. També menteixen. Potser els brigadistes de la pau els van obligar a fer-ho. «O potser ho va fer vostè, tinent Themion».

-Tornem al principi -va dir en Themion-. Veu veure al rodià lluitant amb els brigadistes de la pau. Els rodians són vils assassins. Se't va acudir que potser havia fet alguna cosa? Que els oficials de la Brigada de la Pau només estaven complint amb el seu deure?

-La Brigada de la Pau és una organització col·laboracionista -va dir l'Ànakin amb ardor-. Ens venen als yuuzhan vong.

-La Brigada de la Pau és una organització registrada -li va informar en Themion-. Tenen llicència per realitzar arrestos i per ocupar-se d'aquells que es resisteixin a l'arrest -va dir acariciant-se la barbeta-. Certament estan autoritzats per defensar-se d'esvalotadors Jedi d'altres planetes -va afegir.

«Oh, oh», va pensar l'Ànakin. Així que les seves sospites eren certes. La policia i la Brigada de la Pau estaven juntes en això.

-Tinc dret a un advocat? -va preguntar l'Ànakin.

-Se t'ha assignat un.

-Quan podem reunir-nos?

-No abans del judici, és clar.

-Vol dir abans de la meva sentència.

L'oficial va somriure.

-Seria més fàcil per a tu si ens diguessis la resta. Qui t'envia? Quin és la teva nau? Com et dius?

-Vull veure l'ambaixador de Coruscant.

-Sí? Em temo que no tinc aquesta identitat en el sistema de comunicació. Si vols trucar a la teva nau i fer que ells contactin amb l'ambaixador, em sembla bé.

«Genial. Així agafaran a Corran també».

-No, gràcies -va dir l'Ànakin.

L'oficial es va abalançar ràpidament i li va bufetejar tan fort que va ressonar al seu cap. La Tahiri, allà on fos, el va sentir. Ella va respondre a la Força en un d'aquests estranys moments, clars com el transpariacer.

«Ànakin!». I dolor, i por, i ràbia.

-Tahiri! -va cridar l'Ànakin-. No!

-La teva amiga ja ha confessat -va dir en Themion-. També va ser tossuda.

Va tornar a colpejar a l'Ànakin. Aquesta vegada es va apartar una mica del cop per reduir l'impacte, però, tot i així, feia mal.

En algun lloc, a prop d'allà, s'acostava una tempesta.

-No em peguis més -va dir l'Ànakin severament.

En Themion no ho va entendre.

-Fa mal, Petit Jedi? Prova això.

Va desenganxar un bastó atordidor del seu cinturó.

-En serio -va dir l'Ànakin.

En Themion va aixecar l'arma. En aquell mateix moment la porta es va obrir amb un grinyol metàl·lic. Dempeus estava la Tahiri amb una pistola làser a la mà.

-Do-Ro'ik vong pratte! -va cridar.

En Themion, bocabadat, es va girar per encarar-se i ella li va colpejar amb la Força enviant-lo a tres metres de distància. Podria haver anat molt més lluny però el mur va detenir-lo i es va ensorrar gemegant.

-T'ho vaig advertir -va dir l'Ànakin.

La Tahiri va córrer al seu costat.

-Estàs bé? -preguntà-. Els vaig sentir colpejant-te.

-Estic bé -va dir l'Ànakin aixecant-se de la cadira. Sense que l'oficial ho sabés, ja havia deslligat les seves manilles usant la Força. Es va desprendre d'elles.

-No estàs bé -va dir la Tahiri, tocant-li un costat del seu cap. Va fer un gest de dolor-. Veus? -va dir ella. Es va tornar cap a Themion, que intentava aixecar-se-. Tu, jawa pudent, et vaig a...

-Li posaràs les manilles atordidores i res més -va dir l'Ànakin.

-Es mereix quelcom pitjor. És un mentider i un covard que maltracta gent indefensa -entornà els ulls.

-Surt de la meva ment, fastigosa Jedi -va grunyir en Themion.

-Dóna'm la pistola làser, Tahiri.

La hi va passar a l'Ànakin sense mirar-lo.

-Ara -va dir l'Ànakin-, deixaràs que ella et posi les manilles, o deixaré que et faci el que vulgui.

En Themion la va deixar. Després l'Ànakin es va recolzar a la porta. Un tret de pistola làser li va donar la benvinguda. Des de l'entrada, un altre agent judicial corria cap a ell.

El tret no li va arribar a donar i va esquivar el següent. Va sentir i canalitzar la Força en una onada i l'agent judicial va volar fins a la paret del passadís. L'impacte el va noquejar.

-Crec que és millor que fotem el camp d'aquí -va dir la Tahiri darrere d'ell.

-Crec que tens raó -va dir l'Ànakin.

Es va agenollar, li va treure la pistola làser al guàrdia i la va regular al nivell més baix. També es va quedar amb el bastó atordidor.

-Després que trobem els nostres sabres làser -va afegir la Tahiri.

-Si podem trobar-los -va qüestionar l'Ànakin-. Es van dur el meu a algun lloc escales avall. O almenys això crec.

Van arribar fins al turboascensor amb un mínim esforç.

-Estigues preparada quan arribem al pis més baix -va dir l'Ànakin-. Segur que estaran esperant-nos. Un d'aquests tipus ha d'haver avisat ja.

La Tahiri va assentir amb un somriure inquietant a la cara.

-Tahiri?

-Sí.

-Cuida't de la fúria.

-No estic furiosa -va dir ella-. Només preparada.

L'Ànakin la va mirar dubtant, però no tenien temps per discutir-ho.

-Enganxa't als laterals de l'ascensor. Dispararan abans que s'hagi obert del tot.

Va seguir el seu suggeriment. Un moment després, les portes es van obrir amb un sospir.

Cap raig sibilant d'energia els va rebre. En el seu lloc van trobar riallades i crits d'ànim. Confós, l'Ànakin va donar un cop d'ull fugaç al voltant de la porta de l'ascensor.

Dos agents judicials eren dins d'un anell format pels seus camarades. Es fustigaven maldestrament amb els sabres làser.

Un era el de l'Ànakin, l'altre, el de la Tahiri.

-Usa la Força! -va cridar algú, mentre l'home que esgrimia la fulla violeta de l'Ànakin va tallar accidentalment una taula per la meitat.

No semblava que estiguessin per la feina d'impedir que l'Ànakin i la Tahiri sortissin de l'ascensor i envoltessin l'excitada multitud. Aparentment, ningú de dalt havia cridat a baix, o segurament, ningú s'havia molestat a respondre a la crida. De qualsevol manera, tots a l'edifici semblaven estar completament ficats en el «duel».

-Mantingues la calma, Tahiri -va dir l'Ànakin mentre es dirigien a prop de la porta que donava a l'exterior-. Tinc una idea.

El tipus que sostenia el sabre làser de l'Ànakin va donar una maldestra estocada a l'altre agent judicial, que va respondre amb un bloqueig circular igualment inepte. L'Ànakin va aprofitar aquesta oportunitat per, usant la Força, arrabassar la seva arma de les mans de l'oficial, fent que semblés que el bloqueig l'havia desarmat. El sabre làser va volar alt en l'aire, fent córrer a tots els que estaven en la seva trajectòria. Va colpejar l'arc d'argó fixat al sostre, després va fer el mateix amb la reixeta d'alimentació que hi havia a l'altra part de l'habitació. L'estada va quedar a les fosques, excepte pels dos sabres làser, que van desaparèixer sobtadament.

* * *

Al carrer, la Tahiri va esclatar en una riallada.

-No riguis! -va dir l'Ànakin-. Corre!

-Estava pensant que probablement hagis salvat les seves vides -va contestar la Tahiri-. Tal com ho estaven fent podien haver perdut almenys una mà o dues. Si...

Ella es va aturar quan l'Ànakin la va fer parar.

-Què? -va preguntar la Tahiri.

-Potser córrer és la segona millor idea -va dir l'Ànakin assenyalat la motojet de la policia que estava aparcada davant de l'estació.

Van saltar a l'oxidat vehicle taronja. Posseïa un antiquat dispositiu informàtic, i a l'Ànakin només li va costar uns segons desconnectar el sistema de seguretat. Una torba d'oficials va sortir al carrer de cop en el moment de sortejar el codi i arrencar la motojet. Va accelerar a màxima potència mentre girava la cantonada i ascendia, ignorant l'advertència de l'ordinador de bord que no anava per un carril de trànsit autoritzat.

Alguns trets de pistoles els van acompanyar breument, juntament amb un bon nombre d'obscenitats. Després van deixar a l'esquena la sala de justícia.

* * *

Quan van arribar al port espacial, l'Ànakin i la Tahiri tenien a prop els seus perseguidors, que van començar a disparar. Per aquest motiu, quan l'Ànakin va veure la comporta de càrrega del Lucre oberta, va dirigir la motojet directament allà, on gairebé atropella un sorprès Corran Horn.

-Merda de Sith! -va cridar el Jedi més gran.- Què creus...?

-Tanca la rampa de descens! Corran! Tanca-la ja!

-Què? Què heu fe...?

Diversos raigs es van estampar contra l'estructura de la nau i el van fer alleugerir-se, que va tenir el reflex de colpejar el mecanisme de tancament, tenint cura de no treure el cap.

-Ja ho capto. Necessitem volar? -va dir en Corran mentre l'Ànakin i la Tahiri desmuntaven de la motojet. «Què has fet ara l'Ànakin?».

-No és una mala idea -va contestar l'Ànakin, intentant no semblar arrogant, sense aconseguir-ho.

-Estaré molt interessat en escoltar per què -va inquirir en Corran.

-Ara enlaira -va dir l'Ànakin dirigint-se al lloc de pilotatge-. T'ho explicaré després.

-Explica-m'ho mentre -va dir en Corran mentre es refugiava darrere dels controls.

-Bé -va dir l'Ànakin mentre els motors grinyolaven per tornar a la vida-. Va començar quan vam sentir a un Jedi en problemes.

-Tens raó, pot esperar -decidí en Corran. Probablement escoltar la història només anava a empipar-lo més, una distracció innecessària en aquest moment-. Ja estic en l'aire. Tu calcula una sèrie de salts, almenys tres i propers entre ells.

-On?

-A qualsevol part. No, esborra això. No tornarem al Ventura Errant. Cap al Nucli. Trobarem al Ventura després.

-D'acord -va dir l'Ànakin-. Treballant en les coordenades ara.

-Espera un moment, Tahiri. Estàs subjecta?

-Sí, senyor.

En Corran va augmentar la potència dels propulsors i accelerà els motors violentament fins a la velocitat de la llum. El Lucre tallava els tèrbols núvols. En Corran inclinà l'angle de pujada, atent a les lectures dels seus sensors, preguntant-se quant li portaria als eriaduans codificar els seus caces, i intentant desesperadament recordar el que sabia de les seves defenses planetàries dels seus dies a CorSec.

Ambdues qüestions es van aclarir prou aviat, mentre diversos interceptors amb armament pesat els van acorralar des de diferents punts. Es va aclarir la gola.

-Quan vulguis, l'Ànakin.

-Espera -va contestar l'Ànakin-. Tinc tres salts, estic repassant l'última part.

-No hi ha temps. Deixa-ho i anem-nos ja.

Els escuts del transport van tremolar sota una terrorífica explosió. El costat de babord va quedar opac.

-Guau! -va dir l'Ànakin-. Què...?

-Això no era un Interdictor -va dir secament en Corran-. Això era una defensa làser planetària. Estem preparats per al salt?

-Més o menys.

-Fantàstic.

En Corran va trencar l'atmosfera, va accionar la hipervelocitat i les estrelles es van difuminar en explosions evanescents.

El primer salt no els va portar més enllà de mig any llum, i en Corran va tenir temps de veure que un dels interceptors havia endevinat correctament els seus vectors abans que saltessin de nou alguns segons després. El segon salt va ser més llarg, seguit immediatament per un tercer. Era difícil de dir però va semblar com si haguessin perdut el seu rastre en aquell últim.

-Quant dura aquest salt, l'Ànakin?

-Algunes hores.

-Genial. Llavors per què no m'expliques, amb tot luxe de detalls, per què estàveu divertint-vos amb una motojet judicial. I no et deixis les parts que expliquen per què havia gent disparant-me, i per què els dos veu desobeir la meu ordre directa.

* * *

-Entenc per què ho heu fet -va dir en Corran quan els dos van acabar d'explicar la seva història-, però no hauríeu d'haver-ho fet.

-Per què? -va inquirir la Tahiri-. No hauries fet el mateix?

En Corran va titubejar mínimament.

-No. Jo també vaig sentir a Kelbis Nu, però de forma tan fosca que no podia esbrinar on era. Però fins i tot si ho hagués sabut, havia de pensar en vosaltres dos. Com vosaltres hauríeu d'haver pensat en mi. Ànakin, sempre has estat impulsiu...

-Va ser culpa meva -el va interrompre la Tahiri.

-Sí, per descomptat. Però l'Ànakin ha de donar exemple. Cap dels dos va aprendre res a Yavin IV?

-Sí -va dir la Tahiri-. Vaig aprendre que els Jedi no poden comptar amb ningú que no siguin ells mateixos.

-De debò? El teu pare no és un Jedi, Talon Karrde no és un Jedi, tampoc ho eren els que van morir sota el seu comandament intentant rescatar-vos.

-Bé, ningú anava a rescatar a Kelbis -va assenyalar l'Ànakin.

-Inclòs tu.

-Però vam fer-ho. Havíem d'intentar-ho.

En Corran els va mirar cansat.

-Això no s'ha acabat -va dir-. Quan tornem al Ventura Errant tornarem a tenir aquesta xerrada amb Kam, la Tionne i qualsevol altre que jo consideri que hauria d'opinar sobre la vostra autoconfiança juvenil i idiota. Però, de moment, dieu que Kelbis va dir alguna cosa sobre Yag'Dhul?

-Les seves últimes paraules -va dir l'Ànakin-. Li va costar molt dir-ho. Realment volia que jo sabés alguna cosa. Penso que Yag'Dhul pot estar en perill.

En Corran va aclucar els ulls, reflectint una sobtada i profunda sospita.

-Ànakin, on ens porta aquest salt?

-Vas dir al Nucli -va contestar innocentment l'Ànakin.

-Digues-me que no anem a aparèixer en el Sistema Yag'Dhul.

-No anem a aparèixer allà -va dir l'Ànakin.

-Bé -va dir en Corran alleujat.

-Encara que sortirem realment a prop -va afegir l'Ànakin.

-Per què tu...? -En Corran es va contenir d'usar una sèrie de paraules específicament corellianes que realment volia fer servir, però la Tahiri només tenia catorze anys-. Com de prop? -intentava no sonar tan irritat com se sentia.

-Un salt. Vaig pensar que almenys t'agradaria comprovar-ho.

-Ànakin! Subministraments! Se suposa que estem aquí per aconseguir subministraments, no per muntar una missió de reconeixement i rescat! -es va cobrir la cara amb les mans-. Ara entenc aquestes compassives mirades d'en Solusar abans que partíssim -En Corran va desitjar que la Mírax estigués aquí. Ella sabia ocupar-se d'aquest tipus de coses-. Quant falta per a l'espai real?

-Altres cinc minuts.

-Fantàstic. Escolta amb atenció. Sóc el capità d'aquesta nau. Des d'ara ni tan sols aniràs al lavabo sense el meu permís, cap de vosaltres. Seguiràs les meves ordres. Això vol dir, que no imaginaràs o endevinaràs les meves ordres, sinó que esperaràs fins que les sentis.

-Estava seguint ordres -va protestar l'Ànakin-. Vas dir que saltés al Nucli.

-No ens insultis a tots dos, Ànakin, vals més que això.

-Sí, Capità.

-Bé.

En Corran es va refugiar en els controls i va esperar la reversió a velocitats normals. Van tornar a l'espai real amb un asteroide foradat ocupant gairebé tot el seu camp de visió. En Corran va deixar anar unes paraulotes i va frenar, virant bruscament per l'horitzó més proper a la roca. La vora d'un escarpat cràter va sorgir imponent davant d'ells, i van saber que no anaven a aconseguir l'angle necessari per remuntar. Va activar el repulsor amb desesperació.

El Lucre va grinyolar una protesta metàl·lica mentre el camp els va fer rebotar bruscament allunyant-los de l'asteroide. En Corran va sospirar i va controlar el moviment que els arrossegava contra el planetoide fins que va poder orientar-se.

Una bona cosa, també, perquè en l'espai circumdant va distingir centenars d'asteroides en densa formació. Ja seria molt afortunat poder sortir d'allà indemnes.

-Hauries d'haver-me advertit sobre aquest camp d'asteroides -va dir en Corran a l'Ànakin.

-Ho hauria fet si hi hagués hagut algun -va dir l'Ànakin amb estranyesa.

-No estava en les cartes de navegació?

-Encara no ho està -va dir l'Ànakin-. Mira les lectures dels sensors.

En Corran ho va fer i va maleir altra vegada quan es va adonar de tot. Al voltant de la roca amb la qual gairebé xoquen en sortir de l'hiperespai, suraven restes que vistos de prop tenien la forma familiar de les naus de corall Yorik.

-És una armada yuuzhan vong -va dir l'Ànakin.

 Següent