CAPÍTOL
47
La Nen Yim va caminar
amb el cap cot a través del laberint de corredors de la gran nau. Torres d'alta
tensió esculpides d'ancestrals però vius ossos aixecaven els alts sostres, i
cors d'arc de Sant Martí qaana taral·lejaven himnes als Déus a través de les seves
mandíbules quitinoses. Encens paaloc, prohibit a tot el món excepte al més
important entre els escollits. Va recordar l'ancestral món-llar dels yuuzhan
vong des de les esquerdes més recòndites del seu cervell.
En Kae Kwaad
s'amagava al seu costat, estranyament submís.
Al centre de
l'àmplia cambra, es trobava una estrada elevada de pòlips fibrosos i latents i a
sobre, embolicat en foscor i làmines translúcides, reclinada, una enorme
figura. Només els seus ulls eren clarament visibles. Brillants implants maa'it
que canviaven amb el color de la llum. A part d'això, era només una ombra
irregular que provocava calfreds de veneració que recorrien dolorosos tot el
seu cos. Durant un terrible moment, ella va creure que l'havien portat en
presència del mateix Yun-Yuuzhan.
En Kae Kwaad es
prosternà.
-L'he portat, temible
Shimrra.
La seva mirada va
cremar sobre ella. L'instant es va fer etern, batecs trèmuls del seu cor abans
que la figura parlés.
-Em miraries, Adepta?
-va dir la seva xiuxiuejant veu, tan terrible com majestuosa, com la del Déu al
qual s'assemblava.- Em miraries i moriries?
La Nen Yim va
suplicar:
-Ho faria si m'ho
demanés, temible senyor.
-Ets una heretge,
Nen Yim. Ets culpable de cometre heretgies.
-He fet el que vaig
pensar que era necessari per als yuuzhan vong. Estic llesta per morir per les
meves transgressions.
En Shimrra va fer un
soroll, llavors un so cruixent i difús que només gradualment va reconèixer com
una riallada.
-Has vist el vuitè
còrtex.
-He mirat dins
d'ell, senyor.
-I què vas veure allà?
Parla.
-Vaig veure el
final. La fi dels protocols. El final dels secrets. A part d'aquests pocs que
els Déus ens han regalat des de la nostra arribada a la galàxia infidel, el
magatzem del nostre coneixement està gairebé esgotat.
-Així és -va indicar
en Shimrra-. Només tu entre tots els cuidadors saps això. -Una cosa que no era
una mà natural va fer un gest a Kae Kwaad des de les ombres-. Onimi. Revela't.
-Si, Temible senyor
-En Kae Kwaad (no, Onimi) va fer una cabriola. Amb un gir, les mans mortes del
cuidador es van desprendre dels seus canells, revelant uns extraordinaris dits
yuuzhan vong. Va arrencar la màscara que amagava la seva cara i la bilis pujà
per la gola de la Nen Yim quan el va veure.
L'home que ella va
creure un mestre cuidador estava deformat. No escarificat ni modificat com
sacrifici als Déus, sinó sense modelar, com un que hagi nascut amb una
maledicció divina. Un ull penjava més baix que l'altre a la cara, i una part
del seu crani estava estranyament distès. La seva boca era un tall retorçat.
Els seus llargs i secs llavis estaven retorçats amb una mena de malsà delit.
-Onimi és el meu
bufó -va murmurar en Shimrra-. M'entreté, de vegades és útil. El vaig enviar a
vigilar-te i a portar-te a la meva presència.
-Te n'adones la meva
estimada Nen Tsup? -cloquejà l'Onimi-. Te n'adones?
Però la Nen Yim no
veia. No veia en absolut.
-Silenci. Onimi, postra't
i guarda silenci.
El bufó es va
aixafar contra la coberta de corall i ploriquejà com una bèstia poruga.
-En Yun-Yuuzhan va modelar
l'univers a partir del seu propi cos -entonà en Shimrra, la seva veu es
modulava com en un cant secret-. En els dies següents al seu gran modelat,
estava feble i en aquell temps Yun-Harla va enganyar-lo perquè aquest li donés
alguns dels seus secrets. Després ella els va passar a la seva serventa,
Yun-Ne'Shel, i d'aquí van passar a mi. Sóc l'entrada d'aquest coneixement. Però
en Yun-Yuuzhan mai va donar tots els seus secrets. Molts encara els conserva
per a nosaltres, allunyats dels enganys de Yun-Harla. Estan esperant-nos. Ho he
vist en una visió.
-Encara no ho
entenc, temible senyor. El vuitè còrtex...
-Silenci!
La veu va pujar
sobtadament fins a un estrèpit que insensibilitzava la ment, i la Nen Yim es va
veure a si mateixa tan postrada com l'Onimi. Es va preparar per a la mort.
Però, sorprenentment, quan va reprendre, la veu d'en Shimrra era afable de nou:
-En la meva visió,
Nen Yim, eres ascendida al rang de Mestra. En la meva visió sol·licitaves el
coneixement que en Yun-Yuuzhan manté apartat. Ell l'ofereix, però demanda
sacrifici i treball per obtenir-lo. Requereix que continuïs la teva heretgia.
La Nen Yim, temorosa
de parlar, romania en silenci, entenent a poc a poc que no anava a morir
després de tot.
-Els altres
cuidadors són beneitons de Yun-Harla -va dir en Shimrra-. No han de saber tot
això. Treballaràs aquí, amb mi. Tindràs els recursos i els assistents que els
meus summums senyors proveeixen. A mi portaràs els més profunds secrets del
quart modelat des de la desperta ment de Yun-Yuuzhan, i abans de desencadenar
aquest coneixement, els infidels cauran -va fer una pausa-. Ara, has de parlar.
La Nen Yim es va
recompondre.
-Temible Senyor, els
habitants de la mónnau Baanu Miir...
-No són res. Estan
morts. Han estat sotmesos pels infidels, que van profanar la nostra nau-matriu
i van destruir la nova mónnau que hi havia. No és res. Eren l'antic. Els
cuidadors són l'antic. Tu estàs en un nou camí, el més sagrat de tots, Mestra
Nen Yim. Oblida tot el que ha passat abans.
«No són res». Els
infidels han matat a tothom a la Baanu Miir,
en les velles mónnaus massa antigues i castigades per aconseguir més velocitat
que la de la llum. En el seu cor, en aquell moment la Nen Yim va sentir una
dura ràbia i va fer un solemne jurament. Des d'ara, els infidels havien estat
un interessant problema, gairebé una abstracció. Ara eren enemics en el més
profund sentit. Ara havia de treballar per portar la seva aniquilació.
Després d'aquesta
ràbia tranquil·la, atropellant-la ràpidament, atropellant fins i tot la
presència divina d'en Shimrra, va sorgir una estranya, fosca alegria.
«Ara comença el meu
modelatge -va pensar-, i l'univers tremolarà davant el que vaig a crear».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada