Renaixement (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

El mestre Kae Kwaad era tan prim com un dels dits cuidadors de la Nen Yim. Caminava amb una rara coixesa i un estrany moviment d'espatlles. El seu tocat era un desastre descuidat i despentinat. Portava una màscara per ocultar el seu veritable rostre, una moda entre la Pretòria Vong, però que feia dècades que no era comú entre els cuidadors de cap domini. La màscara representava trets joves i bells, amb ulls grocs i tints escarlates. La seva edat real era difícil de determinar, encara que la seva pell tenia la finor d'una relativa joventut.

-Ah, la meva adepta -va dir en Kae mentre la Nen Yim s'agenollava com a salutació-. La meva disposada adepta.

La Nen Yim intentà mantenir la seva expressió neutra, però va escoltar alguna cosa en la seva veu que li va suggerir una mirada lasciva darrere de la seva màscara.

I la forma en què els seus ulls viatjaven sobre ella... Quina classe de mestre era aquest? Els mestres estaven més enllà del fet carnal.

«No», va recordar ella. Això era el que s'ensenyava, però la caiguda en desgràcia de la seva vella mestra Mezhan Kwaad va tenir molt a veure amb la seva relació prohibida amb un guerrer. Se suposa que els mestres són aliens a la luxúria. Se suposava que ells no actuaven així.

El mestre va estendre set dits cuidadors de la seva mà esquerra i va tocar la barbeta d'ella. L'atenció de l'adepta es va desviar cap als seus dits, que semblaven estar units o paralitzats.

-Sí -Murmurà-. Una adepta amb molt talent, segons m'han explicat.

Ell es va adonar que ella sentia curiositat per les seves mans.

-Ah -va dir reflexionant-. Les meves mans estan una mica mortes, com pots veure. Van morir fa alguns anys, no sé per què i els altres mestres no es van dignar a reemplaçar-les.

-Ha tingut molt mala sort, mestre.

Ell va tirar de la seva barbeta.

-Però tu seràs les meves mans, la meva estimada... Com et deies?

-Nen Yim, mestre.

Ell va assentir lentament.

-Yim, Yim, Yim, Yim. -copejà les seves retorçades i mortes mans juntes. Tenia la mirada perduda-. Yim -va concloure.

«Yun-Yuuzhan, quina part de tu està en ell?» Es va preguntar la Yim mentre ràfegues de repugnància recorrien la seva columna.

-No m'agrada aquest nom -va dir en Kae Kwaad en un sobtat i destemperat rampell-. M'ofèn.

-És el meu nom, mestre.

-No -els eixuts músculs van tremolar en els seus braços, com si estigués a punt d'atacar-la-. No -va repetir més calmat-. Et diràs Tsup. Nen Tsup.

La Nen Yim es va tensar més. Tsup no era el nom de cap viver ni domini que ella hagués sentit. Era però, una antiga paraula per als esclaus que atenien als seus amos d'una manera indecorosa. La paraula en si era tan obscena que rarament es feia servir alguna vegada.

-Vinga doncs -va dir el mestre amb un aire d'indiferència. Posa-me'n al corrent dels meus territoris.

Sentint-se malament, la Nen Yim el va guiar a través dels salons en descomposició de la mónnau fins a la zona dels cuidadors. A través d'una tremolosa entrada que havia començat a tenir espasmes diaris, va passar les seves pròpies estades fins als apartaments dels mestres, que havien estat buits des d'abans que ella arribés a la Baanu Miir. Cinc esclaus trontollaven darrere d'ell, a punt de doblegar els genolls sota el pes d'enormes paquets de transport.

Quan l'entrada es va dilatar, el mestre es va quedar mirant fixament a l'espai.

-On estic? -va preguntar després d'un temps.

-En les teves habitacions, mestre.

-Habitacions? Pels Déus, de què estàs parlant? On sóc?

-A la Baanu Miir, mestre Kae Kwaad.

-Bé, on és això? -cridà-. Les coordenades! La localització exacta. He repetir-m'ho a mi mateix?

La Nen Yim es va trobar a si mateixa retorçant-se els dits, com una nena terroritzada. Es va aturar immediatament.

-No ho sé, mestre, puc esbrinar-ho.

-Fes-ho llavors! -els seus ulls es van entretancar-. Qui ets tu?

-La teva adepta Nen Yim.

Una mirada astuta va treure el cap al seu rostre.

-No m'agrada aquest nom. Utilitza el que et vaig donar.

-Nen Tsup -va dir ella suaument.

Ell va pestanyejar a poc a poc i després va esbufegar.

-Què vulgar i insignificant ets -va dir despectivament-. Ràpid. Esbrina on som. I després podrem tenir cura d'alguna cosa, d'acord? Ens entretindrà.

-Mestre, voldria parlar sobre el rikyam de la nau, quan tingui temps.

-Temps? Què és això? No és res. El cervell morirà. No m'emboliquis amb la teva xerrameca, adepta. No, no em confonguis, ni m'entretinguis, ni em facis pampallugues, encara que ho pensis. La mateixa Yun-Harla no aconseguiria tenir-me! Envanint-te. Intentant ensarronar-me. Fora de la meva vista.

Quan va estar sola, la Nen Yim es va enfonsar en una butaca i suaument i rítmicament es va colpejar amb les mans el seu cap.

«Està boig -va pensar-. Boig i tolit. En Tjulan Kwaad l'ha enviat per burlar-se de mi, res més».

Sota els seus peus va notar que un pegat de la capa interior de la nau s'estava podrint.

* * *

Va passar un dia sense veure'l, però quan la Nen Yim va entrar al seu laboratori, allà estava l'agitat i dement Kae Kwaad. D'alguna manera havia violat la petxina dèrmica on els seus experiments estaven amagats. Estava colpejant el seu qahsa personal amb la closca de la seva mà dreta. No havia intentat amagar res en especial, pensant que era un esforç inútil. Les seves modificacions a la nau eren una àmplia evidència de la seva heretgia. Amagar els experiments només retardaria l'inevitable.

-M'agrada això -va dir en Kae Kwaad, agitant les seves mostres de teixit-. M'agraden els colors -va somriure vagament i va assenyalar amb els seus inútils dits els seus ulls-. Es filen aquí no? Després ja no surten. Només parlen i xiulen, agitar i arraulir -va prémer una mà morta contra l'altra, amb aire absent.

-Digues què estàs fent, adepta.

-Mestre, només estic fent tot el possible per curar la nau. Si he forçat els protocols, va ser només perquè vaig pensar que era el millor per als yuuzhan vong.

-Forçar-los? Forçar? -va somriure emetent un so desagradable i grinyolant. Després, bruscament, es va plegar en un dels bancs canviants i va col·locar el seu cap entre les seves mans.

-Vaig sol·licitar un mestre perquè no tinc accés als registres de protocols que es troben més enllà del cinquè còrtex -va dir la Nen Yim-. No tenia resposta per al dilema del rikyam, així que en vaig buscar un.

-I ara tens un mestre -En Kae Kwaad va somriure breument-. I ara hauríem de cuidar.

-Potser al mestre Kae Kwaad li agradaria comprovar el dany del braç espiral.

-Potser el mestre hauria de tenir una adepta que escoltés en lloc de parlar. Avui estem cuidant. Recorda el protocol de Hon Akua.

La Nen Yim va mirar fixament.

-Anem a fer un grutchin? Però si la flota està plena de grutchins.

-Grutchins inferiors. La teva generació! En el vostre esforç per fer-los més forts, ràpids i resistents heu oblidat l'aspecte més important de la cura. L'essència!

-Què és això mestre?

-La forma. Has vist alguna vegada un grutchin perfecte, adepta?

-No ho sé, mestre.

-No ho has fet! No ho has fet! És perfecte en la ment d'en Yun-Yuuzhan. Mai ha estat vist per un yuuzhan vong, excepte en protocols que mai van aconseguir la vida. Tu i jo, adepta, encarnarem el grutchin de la ment d'en Yun-Yuuzhan. Serà perfecte en forma i proporció, precís en la seva tonalitat. Quan haguem acabat, Yun-Yuuzhan ens coneixerà com a veritables cuidadors, que vam crear a imatge i semblança seva.

-Però el rikyam...

-El Rikyam? Com pots pensar en un assumpte tan mundà quan estem a punt d'embarcar-nos en això? Un cop hàgim creat el grutchin perfecte, de debò esperes que Yun-Yuuzhan, o aquests beneitons de Yun-Harla o Yun-Ne'Shel ens neguin alguna cosa? Ara hem de treballar!

Va ser llavors quan la Nen Yim va començar a sospesar seriosament l'assassinat del mestre Kae Kwaad.

Següent