Renaixement (XXXIX)

Anterior

CAPÍTOL 39

-Onze, tens dos en la teva cua.

-Gràcies, Deu -va contestar la Jaina-. Però digues-me una cosa que no sàpiga.

Ella va sacsejar el timó de buit, contemplant els rastres ardents de gasos passant silenciosament. A estribord va tenir una vista de la batalla de Wampa, però els làsers centellejants i les grans núvols d'incandescència no li permetien tenir una visió exacta, excepte que algú estava intentant cuinar la roca.

Va rebre un impacte. El camp estel·lar va donar voltes esbojarradament i el seu lloc de pilotatge sobtadament estava més calent que els dos sols de Tatooine al migdia. Les espurnes saltaven per la seva consola i cada cabell del seu cos es va posar tens.

«Els meus motors no funcionen -va pensar-. Estic morta».

D'una manera increïble el pensament no la va espantar. La seva única queixa és que no arribaria a veure el gran espectacle final.

* * *

-Capità Solo, la nau yuuzhan vong ens està trucant -va cridar C-3PO amb excitació-. Deuen portar un víllip modificat a bord.

-Els has de dir que estic una mica ocupat derrocant a les seves naus per contestar -va respondre en Han, lliscant el Falcó Mil·lenari noranta graus per escapolir-se per molt poc d'una esmolada formació de coralites.

-Semblen ansiosos per comunicar-se -persistí C-3PO.

-Bé, digues que els hi tornarem la trucada.

S'havia vist forçat a escapar de l'Interdictor fugint d'interminables eixams de coralites. Ara la monstruosa nau els seguia, intentant establir l'equivalent per a un dovin basal d'un tancament d'arrossegament. Amb desesperació, en Han es va dirigir als vaixells de càrrega, pensant que almenys els podria utilitzar com escuts.

No havia tingut temps per ocupar-se d'en Karrde últimament, encara que les ordres cridades pel canal obert li indicaven que l'agent d'informació almenys era viu.

Va anar a pel vaixell de càrrega més gran, esquivant els seus febles làsers defensius amb facilitat, i va girar per enfrontar-se amb el seu perseguidor, amb un gest ferotge a la cara. Parpellejà, allà no hi havia res. Ni un sol coralita li havia seguit.

-Senyor -va dir C-3PO-. El comandant de la nau de guerra yuuzhan vong, Sunulok, ha fet retrocedir les seves naus. Si no responem la seva crida, reprendrà les hostilitats en seixanta segons.

En Han va comprovar la pantalla del seu sensor. Els coralites s'havien retirat a les proximitats de l'Interdictor, que ara es trobava estacionari respecte del Falcó. Va calcular que amb prou feines estava fora de l'abast d'arrossegament del Sunulok.

Va retrocedir per veure què podria passar. Les naus no es movien, encara que es va adonar que en Karrde no tenia tal indult. A babord, aquella batalla continuava endavant. Semblava que en Karrde estava perdent.

-Millor deixa'm parlar amb ells, 3PO -va dir en Han-. No crec que deixar-los parlar amb un androide els vagi a fer més feliços.

-Indubtablement, Senyor.

Mantenint una alerta tant a la vista de l'exterior com a la pantalla de sensors, en Han va teclejar en el sistema de comunicació.

-Sunulok, aquí el Princesa de Sang. Ja esteu a punt per a la rendició?

Els yuuzhan vong no ho estaven.

-Aquí el Mestre Bèl·lic Tsavong Lah. Malgasteu el meu temps amb estupideses -va dir.

-Ei, vosaltres em vau trucar. Què voleu?

-Em negues la comunicació visual, covard rondaire -va dir-. No et servirà de res. Tu ets en Han Solo i la teva nau és el Falcó Mil·lenari.

«Bé! Em pregunto a qui li hauràs comprat aquesta informació -va pensar en Han-. Massa tard per l'anonimat de la pirateria».

-Per cert, m'estàs dient covard? -explotà en Han-. Tu ets la púrria que va manar als seus subordinats mutilar a la meva dona!

-No era digna per enfrontar-se a mi. Tampoc ho va ser el teu fill Jeedai.

-Escolta'm, cervell cicatritzat, no em faria res tallar-te a trossos els teus febles genolls i el teu ventre groc! Tenim un bon combat en marxa. Vols acabar-lo o deixar-lo en taules? Sigui quina sigui la teva elecció a mi em semblarà bé.

-Jacen Solo està amb tu. El vull a ell. Viu. Quan el tingui seràs lliure d'anar-te'n.

-Oi, és clar. Ara mateix el posaré en una càpsula de socors i us l'envio.

-Papa? -la veu d'en Jacen va venir des del sistema intern-. Pare, potser no és una mala idea. Si puc portar-lo a un duel amb mi...

En Han va ignorar-lo i es va tornar a C-3PO.

-Tens alguna lectura d'aquest conjunt de senyals ja?

-Sí, senyor, però em temo que no serà de molta ajuda. En un grau molt baix la càpsula de càrrega conté hidrogen líquid enriquit amb triti.

-Combustible barat per a reactors -va grunyir en Han-. Deixalles industrials. Esperava un carregament de mines d'ions o alguna cosa.

-Ho sento senyor -va dir C-3PO.

-Infidel! -va rugir en Tsavong Lah. No hi ha senyals que estiguis preparant cap càpsula de salvament.

En Han es va quedar bocabadat.

-Aquest tipus no té cap sentit de l'humor en absolut. De debò creu...

«Bé, deixem-que ho pensi, llavors». Va obrir el canal per contestar:

-Tan sols dóna'm un segon, vols? És el meu fill després de tot.

-Tens dos minuts.

En Han es va mossegar el llavi, pensant furiosament.

La Leia va cridar dalt des del seu lloc.

-Han, no podries posar un míssil d'impacte en la càpsula de salvament?

-No. S'adonarien -va dir-. Seria desaprofitar un míssil que probablement necessitem.

-He d'anar jo, pare -va dir en Jacen-. Vaig a tornar allà.

-No ho faràs -En Han sacsejà a C-3PO-. Desfés-te de les dues càpsules de salvament. Ara, just ara. Dirigeix-les cap a la nau yuuzhan vong.

-Senyor, no estic segur de quina...

-Aquí -va dir en Han assenyalant.

Va tornar a connectar els motors i va començar a moure's sigil·losament darrere del vaixell de càrrega, la nau yuuzhan vong va quedar gairebé eclipsada. Les dues càpsules de salvament sobtadament van creuar el seu camp de visió donant voltes sobre si mateixes.

-Amb una mica de sort, els portarà alguns segons adonar-se que no hi ha ningú a bord -va dir en Han. Va disparar els seus làsers davanters-. Respira fondo, lingot d'or, si això no funciona...

-Però senyor, jo no respir. Per descomptat que jo... Oh, no!

* * *

L'Ànakin, la Tahiri i en Corran seguir al givin a través dels deteriorats corredors de l'estació espacial de Yag'Dhul, el seu pas s'alterava per les explosions cada vegada més violentes.

-Tens alguna idea d'on anem? -va preguntar l'Ànakin a Corran.

-La distribució bàsica no ha canviat gaire -va dir en Corran-. Ens porta a baix, cap a les dàrsenes.

-Sí. Anant a les dàrsenes -va dir el givin amb amabilitat.

Van aconseguir un eix alguns moments més tard i van entrar al turboascensor, el qual, a l'ordre del givin, els va portar amb el seu brunzit cap a les dàrsenes anteriors. La potència en l'energia patia oscil·lacions i l'ascensor es va aturar amb una sacsejada, per reprendre una altra vegada la marxa un moment més tard quan el sistema es va normalitzar.

-Sentiré veure aquest lloc desaparèixer -va murmurar en Corran.

L'Ànakin va percebre un rastre d'obcecació en allò, alguna cosa com el que veia al seu pare de tant en tant. Gairebé com si en Corran desitgés ser jove una altra vegada. La qual cosa era ridícula. Com més vell ets, més seriosament et pren la gent. Estava fart de ser tractat com un nen, especialment per aquells que sabien menys que ell.

La Mara l'havia tractat més com un adult. I la Mara s'estava morint i no hi havia res que pogués fer. Gairebé desitjava que el turboascensor s'obrís davant un grup de yuuzhan vong, així tindria algú per...

«Això no és un desig -es va adonar-. Això és el lambent».

-Nois -va dir en veu baixa-. Serà millor que activeu els vostres sabres làser.

Almenys en Corran no va fer preguntes aquesta vegada. Només ho va fer.

La porta es va obrir batent i allà estaven: sis yuuzhan vong amb amfibastons.

-Jo primer -va dir en Corran, saltant cap a fora amb el sabre encès.

La Tahiri va sortir ràpida i l'Ànakin romania just darrere d'ella quan es va adonar que només havia comptat cinc guerrers yuuzhan vong fora.

Però el lambent li va dir sis.

El va esquivar amb un moviment circular just a temps. El givin li va colpejar al pont del nas amb un arrodonit i estret puny, enviant-lo des de l'ascensor fins a una habitació que estava més enllà plena d'enemics. El seu cos va colpejar a Corran a les sofrages. Sorprès, el Jedi exmembre de la seguretat corelliana va poder rodar sobre la seva espatlla, encara que l'Ànakin va aconseguir veure la seva brillant mirada de dolor a mesura que un amfibastó li copejava de reüll. Amb el cap retrunyint, l'Ànakin va aixecar la seva radiant arma en un atac defensiu que sabia que havia de fer, va sentir el penetrant cop a través del sabre làser. Conscient encara del perill a la seva esquena, es va llançar a un costat. Rodà i va veure a la Tahiri fent un salt mortal ajudada per la Força per aterrar en un postura defensiva al costat d'en Corran. L'Ànakin es va aixecar i va llançar l'atac telequinèsic més poderós del que era capaç contra el grup de yuuzhan vong.

Si haguessin estat altres espècies qualssevol, els hagués aixafat contra el mur. En el seu lloc, dos van caure i els altres tres van aguantar com si fos un fort vent. La Tahiri, incapaç d'abatre'ls a tots, va trobar una altra solució: una aglomeració de cilindres a la cantonada va volar sobtadament cap a on els guerrers ja havien perdut l'equilibri, enviant a la resta a terra. Només el givin, que s'havia retirat de l'acció, es va mantenir dret i reia. Un riure violent. Un riure impropi d'un givin.

Des dels corredors laterals, vuit yuuzhan vong més van anar entrant en la part més allunyada de l'estada respecte d'on es trobaven els Jedi aguantant contra una escotilla, amb els sabres làser onejant en alt com si fossin plomes.

El givin es va alçar, va tocar una banda del seu nas i alguna cosa es va desprendre, deixant al descobert el yuuzhan vong que s'amagava.

-Un bon esforç per uns infidels -va dir, prenent un amfibastó ofert per un dels nouvinguts. Mirà directament a l'Ànakin-. No ets el Solo que el Mestre Bèl·lic més desitja, encara que després de Yavin IV el seu interès per tu ha pujat enormement.

-No et conec -va dir l'Ànakin.

-No. Però la teva mare i jo ens hem conegut. Sóc Nom Anor i pots considerar-te el meu presoner.

-Preferim no treure aquesta conclusió, si no t'importa -va dir en Corran.

-Les probabilitats estan contra tu.

-No has de saber molt sobre els corellians -va dir en Corran.

-No siguis tediós. Vosaltres tres us heu guanyat el respecte. Si no fóssiu infidels us diria guerrers.

-No puc dir el mateix de tu -va dir en Corran-. Què et sembla, Nom Anor? Tu i jo, home a home.

-Un duel com ja vas fer amb Shedao Shai? I si guanyo la resta de vosaltres es rendirà?

-No, però podràs provar que no estàs espantat d'enfrontar-te a mi.

-Tristament, el meu deure cap a la meva gent em força a declinar la teva oferta -va dir en Nom Anor.

La Tahiri de sobte va començar a cridar en yuuzhan vong. Els guerrers la van mirar, primer estranyats, després furiosos. Un es va girar i li va escopir alguna cosa a Nom Anor.

-Què vas dir? -va preguntar l'Ànakin.

-Els guerrers que estan amb ell no parlen bàsic, i no tenen tizowyrm per traduir. No havien entès que en Nom Anor estava rebutjant un combat. Els he dit que tu vas ser el que va acabar amb Shedao Shai.

-Ben pensat, Tahiri. Ara què? -va preguntar en Corran.

-El guerrer principal d'aquesta banda, Shok Choka, vol acceptar el repte.

-Digues que accepto -va dir en Corran.

-No -va dir l'Ànakin-. Digues-li que accepto jo. Digues-li que jo vaig abatre a molts guerrers a Yavin IV. Digues que vaig lluitar amb Vua Rapuung. Digues-li que reclamo el meu dret a combatre o li portaré els seus noms com covards als Déus.

En Nom Anor estava quedant-se ronc de cridar en yuuzhan vong, però els guerrers semblaven haver oblidat la seva existència. Hauria estat divertit i no ser una situació tan mortífera.

Mentre la Tahiri traduïa, l'Ànakin va fer un pas endavant amb el seu sabre làser en alt. Els altres guerrers es van fer enrere formant un cercle. En Shok Choka va entrar en ell.

Següent