42
DESSAGNAR EL MONSTRE
Maul va
aconseguir tornar just segons abans que comencés la reconfiguració. Acabava de
passar per l'escotilla quan es va segellar darrere d'ell, el sòl i les parets
ja començant a moure’s. Mentre el clam ara familiar d'engranatges i maquinària
omplia l'aire, va tornar la seva mirada cap amunt fins on sabia que la Guardiana
i la resta de la comunitat de joc galàctic estaria observant. La seva
involucració en el següent combat semblava ser una conclusió previsible.
Què serà aquest cop? Foc? Gel? El Sarlacc del
Gran Pou de Carkoon?
La
cel·la va retrocedir i es va balancejar mentre l'arquitectura de la presó
requeia en la seva alineació més nova. Maul es va agafar ràpidament als
agafadors del catre, sostenint-se. En aquest punt en realitat no importava
contra qui l'enfrontessin. Ara que havia vist a Radique cara a cara...
La
cel·la es va aturar.
Maul va
inclinar el cap, escoltant qualsevol oponent que l'algoritme hagués seleccionat
per a ell. El que fos que fos, el mataria tan ràpidament com fos possible i
sortiria amb els seus assumptes entre mans.
La paret
de la cel·la es va obrir.
Maul va
mirar, els músculs tibant-se per a l'atac...
I va
sentir tota la seva resolució arremolinant-se en un rampell sobtat de
desconcert.
El
weequay va caminar cap a fora per enfrontar-lo.
* * *
Durant
un moment no va poder parlar. El weequay estava caminant cap a ell amb l'ocell
arpa descansant sobre la seva espatlla. Maul el va mirar, els seus sentits
aguditzats per la intensitat del xoc, mentre l'ocell alçava una de les seves
urpes, canviant la seva posició, per revelar els nusos dels khipus lligats als
seus peus.
–La intenció
era que ja estiguessis mort, Jagannath, –va dir el weequay–. Fet trossos a la
planta de fabricació. Hi hauria d'haver acabat amb tu jo mateix.
Encara
estava venint. Maul va ser colpejat de nou per la inevitable sospita que tot el
que li havia passat des del moment de la seva arribada aquí –des dels
enfrontaments a les endevinalles de les màquines que gairebé li havien
esquinçat a trossets– havien estat tot part d'una prova més gran o un examen
supervisat per Sidious, i que potser ara havia arribat a la major prova de
totes.
–Espera,
–va dir en Maul–. No et mataré.
–Tens
raó en això.
Maul va
estendre el braç cap amunt i va tirar del seu coll per revelar les piles de
crèdits que havia ficat dins del seu uniforme abans d'anar-se'n del Costat
Nocturn. Els va alçar.
–Tres-cents
mil crèdits. Són teus.
El
weequay no va respondre. En el seu lloc, va alçar el seu braç, i l'ocell va
alçar el vol, llançant-se per la cel·la com una ombra solta de l'objecte que
l'exercia, anant directament cap a la cara d’en Maul, amb les urpes esteses.
Ajupint-se, Maul va balancejar un puny per colpejar-lo cap a un costat, però
l'ocell es va submergir per sota del seu braç a l'últim segon i es va alçar
cridant, les urpes agafades a la seva cara, picotejant furiosament cap als seus
ulls.
Maul va
agafar l'ocell a cegues, el va arrencar d'on s'havia agafat a la seva cara, i
va tractar de llançar-lo al terra, on podria colpejar-lo fins a la mort, però
es va alliberar i va prendre el vol, encara fent esgarips i grallant per la
cel·la en un rastre de plomes. Ell va alçar el cap i es va netejar els ulls. La
seva visió era una cortina de sang més enllà de la qual el weequay s'alçava, la
més vaga de les formes, encara que més propera que mai.
–Sé exactament
el que ets, –va dir la veu d’en Radique, molt a prop–. I sé qui t'ha enviat
aquí. –Ell estava alçant-se una cosa sobre el seu cap, algun tipus d'arma de
melé, alguna daga o pica, els seus detalls no els podia discernir Maul
immediatament, ja en un intent de donar un cop mortal–. Ara et donaré el que et
mereixes.
Una
supernova de dolor va explotar a través del flanc dret d’en Maul, i el seu braç
dret es va adormir fins i tot mentre l’alçava en un intent d'autodefensa.
Però la
paràlisi va ser molt més profunda que això. Per primera vegada des que va
arribar a Sub Rusc 7, Maul no tenia ni idea de com procedir. Matar a Radique
ara significaria la fi de la seva missió... un fracàs total als ulls del seu
Mestre i els Sith.
Tot i
així, qualsevol cosa menys que això li costaria la vida.
–Serveixes
als Bando Gora, –estava dient la veu del weequay, des d'alguna part darrere del
vel escarlata.
–No, –va
dir en Maul–. Això no és...
Des de
darrere, el batre d'ales.
Maul va
reaccionar per instint, balancejant el seu braç esquerre cap enrere per agafar
l'ocell arpa en l'aire. El seu braç dret seguia inservible... el que fos que el
weequay li hagués fet amb l'arma de melé semblava haver tallat el seu control
sobre ell, almenys temporalment. Agafant una de les ales de l'ocell amb la mà
esquerra, Maul va mossegar l'altra ala i la va agafar entre les seves dents,
separant-la amb el seu gir complet.
Mantingues-lo desorientat. Fes-li entrar en
un frenesí fins que no pugui distingir amic d'enemic. És l'única forma.
L'ocell
va lluitar contra ell amb tot el que tenia, retorçant-se i agonitzant,
picotejant frenèticament, cridant la seva adherència. Les seves arpes van
esgarrapar-li la cara, gravant profundes marques pels seus pòmuls. Però Maul no
el va deixar anar.
El va balancejar
per l'aire, tallant per la cara del weequay en un cop definitiu, simultàniament
trencant la seva esquena mentre llançava les urpes de l’ocell sobre els ulls
del weequay. L'ocell va caure a terra, del tot trencat, les seves ales
sobresortint en angles estranys, irracionals.
Maul es
va netejar la sang de la cara. Al final la seva visió havia començat a aclarir-se.
Donant un pas enrere, va alçar la seva mà esquerra en un intent final de
comunicar-se amb el weequay.
–Escolta'm,
–va dir ell–. No sóc aquí representant als Bando Gora. Necessito comprar-te un
arma. Necessito...
Radique
el va atacar de nou, una sèrie ràpida i brutal de cops al coll i la cara. Van
arribar gairebé massa ràpid com per registrar-los, portant-lo de genolls. Quan
la pica del weequay va colpejar contra el seu crani de nou, Maul es va adonar
que aquí i ara mateix, enmig de la seva crisi, Radique anava a derrotar-lo a
mort.
Anava a
acabar aquí.
Mestre. La inseguretat es va alçar sobre ell,
ennuvolant els seus pensaments. Què he de
fer? Com puc...?
Wam! Un altre cop, el més violent, va tallar el
pensament a mitges, i Maul va caure sobre el seu estómac... que mai seria capaç
de tornar a Sidious i al Gran Pla, i tot i així...
Els
pensaments d’en Maul van retrocedir a la seva infància, encara més enrere del
que s'atrevia a retrocedir, als seus primers entrenaments, la tortura sense fi,
hostil, que havia resistit a Mygeeto. Tan dolorós com havia estat, hi havia
coneixement allà, una revelació que al final, la galàxia era un lloc fred i
indiferent que mai li protegiria. I si anava a sobreviure, només seria perquè
mai abandonaria.
Mai.
Abandonar.
Ni
llavors.
Ni ara.
Mai.
Quelcom
es va obrir en el seu interior, una vena de pur instint que corria encara més
profundament que el seu lliurament a la missió. Sobre els seus peus d'un salt,
va agafar al weequay per les seves trenes de contenció, va tirar cap enrere del
cap de l'altre, i va llançar el seu propi cap cap endavant, portant les banyes
del seu crani contra la gola del reclús.
La
tràquea d’en Radique es va obrir, estellant-se sota l'atac. El seu cos va caure
mort, i Maul va alliberar les trenes, deixant-li caure a terra.
Maul va
fer un pas enrere del cos.
Es va
quedar allà pel que va semblar un llarg temps.
S'havia
acabat.
Mestre, no vaig tenir elecció.
Però
només hi va haver silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada