Kenobi (XLI)

Anterior

CAPÍTOL 41

Els matins de Tatooine mai li fallaven a Orrin Gault, però aquest era molt millor del que va poder esperar mai.

Després de sortir del Reclam la nit anterior, no va tenir molt temps per somiar ni per dormir. Va tornar a casa i la va trobar buida i en silenci, excepte per un suau soroll sord provinent de l'oficina, el qual va imaginar que l'estava ocasionant alguna rata del desert darrere dels llibreters. Mullen i Veeka estaven fora, en la part de darrere, cremant les seves disfresses de tusken com havien planejat que farien en cas de ser descoberts.

Veeka tenia un embenatge en l'espatlla cobrint la zona en la qual Ben la va colpejar en fregar-la amb el gaderffiï i Mullen tenia el còccix adolorit per la caiguda. Malgrat el fred nocturn, el seu pare ja havia parlat amb ells respecte al que farien a continuació.

Tot començava en el Reclam. Orrin va activar la Crida dels Colons immediatament després de la sortida del segon sol. Uns minuts després que s'escoltés l'estrident sirena, els treballadors de l'oasi van aparèixer davant dels garatges i van esperar instruccions. No els va prendre molt arribar-hi, ja que diversos ja anaven al Reclam a esmorzar i estaven famolencs: just com Orrin els necessitava.

Aquest dia lluitarien per beneficiar-li, a ell i a algú nou.

—Ho veu, Wyle? —Va dir Orrin, contemplant a la furiosa multitud de vigilants—. Aquí està el meu exèrcit. El seu exèrcit.

—Sí —va dir Wyle Ulbreck, parat al costat de l’Orrin. El granger es veia incommensurablement envellit. Tenia el nas trencat i cobert d'apòsits, i portava amb si alguna cosa que Orrin mai li havia vist: una petita ampolla d'oxigen a la qual li donava copets després de diverses respiracions—. Encara hem d'esperar que arribin els meus nois —va murmurar, i després va escopir en el terra.

Orrin va somriure amb aire de superioritat. Ulbreck va resultar tota una sorpresa, un fabulós premi addicional. Ell de totes maneres hauria activat la Crida per dur a terme el següent pas del seu pla, però poc després que va sortir el primer sol, un conductor va arribar amb Ulbreck i es va detenir davant d'ell. El vell primer malparlà, es va queixar que els seus homes li havien fallat la nit anterior i després li va explicar que Magda havia estat a punt de morir. Al final, només va dir les paraules que Orrin havia volgut escoltar durant anys: «Vull subscriure'm».

Sorprenent! El pla va funcionar després de tot.

Era lògic, va pensar Orrin. Ulbreck havia vist arribar a Ben, però no va estar allà quan aquest li va llevar la màscara de tusken. A més, un dels treballadors havia vist a Ull-Tapat allunyant-se del territori. Això va ser tot el que es va necessitar perquè l'home més mesquí de Tatooine pagués per protecció. Ulbreck havia ordenat que la quantitat exacta de lingots xapats en auròdium fossin transportats en camions, quan algú es decidís a treure les brutes barres de sota la seva estació de deixalles orgàniques.

Amb això en tindria prou per pagar una bona part del deute que Orrin tenia amb Jabba, així que la incursió que faria com a represàlia per l'atac a la granja dels Ulbreck la hi donaria al vell com a plus.

A més, amb aquest atac es faria càrrec d'un altre assumpte al mateix temps. El fet que Ulbreck estigués aquí significava que Ben no havia anat amb acusacions d’ell amb el vell. Almenys, no fins aquest moment, en cas que tingués el pla de fer-ho. El secret del granger podria mantenir-se fora de perill, i d'aquí a una mica acabaria aquest capítol.

Tot estaria bé.

Orrin va veure a Annileen caminar del magatzem als garatges. Ell no s'havia atrevit a posar un peu en el Reclam, però va deduir que la vídua va deure haver-li demanat a Tar Lup que es quedés aquest dia i que treballés durant el torn matinal. No hi havia problema, segurament necessitava descansar per reposar-se de la nit anterior. Orrin se sentia malament sobre aquest tema, però la compensaria a partir d'aquest precís moment.

El granger es va disculpar amb Ulbreck i va caminar cap a l’Annileen. Ella portava el cabell recollit i vestia la roba que usava per realitzar les feines més pesades. Annileen el va mirar amb atenció.

—Tinc algunes notícies bones, Annie —va dir—. No necessitaré tants diners com vaig pensar.

—Què bé.

—Vaig pensar que t'agradaria saber-ho.

—Bé —Annileen va mirar més enllà i, en veure a Ulbreck, es va acostar a saludar-lo—. Et trobes bé, Wyle?

Orrin va veure a Annileen acostar-se al vell i es va posar nerviós. Sabia que tal vegada Jabe li havia explicat sobre l'atac, no obstant això, això era l'única cosa que sabia el noi.

Les paraules de la dona van tranquil·litzar a Orrin.

—Lamento el que us va succeir a tu i a Magda —va dir, encaixant la mà de l'home—. De debò ho sento —Annileen es va allunyar d'ell i va mirar a Orrin amb amargor.

A ell li va semblar que no hi havia problema. La dona protegiria encara més al seu fill i perdria una mica de diners, però podria superar-ho.

Annileen es va detenir quan va veure a la massa de gent reunida.

—Què succeeix? —Va preguntar, gairebé amb indiferència.

—Vas escoltar la Crida —va dir Orrin. Sabia que qualsevol que comptés amb timpans ho hauria sentit— i ja saps com funciona. Va haver-hi un atac, així que llançarem una resposta —va explicar, mirant-la—. Jabe es troba bé?

—Ho estarà. No treballarà avui —va contestar ella, i quan va veure a Gloamer treballant en els garatges, es va disculpar.

—No ens vas a desitjar bona sort? —Va preguntar el granger, amb un somriure, però immediatament es va adonar que demanava massa. Annileen només va accelerar el pas.

En fi, va pensar Orrin. De totes maneres, tal vegada sigui millor que no s'assabenti de la resta.

***

—No puc creeeeeure això, senyora —va exclamar Gloamer.

—Aquesta és l'oferta —va dir Annileen, mentre revisava el document en el datapad—. Has fet un treball genial amb els garatges, i sé que has pensat en una expansió.

Els diminuts ulls incrustats en l’allargat crani sempre feien que el mecànic phindià es veiés una mica desconcertat i trist, però en aquesta ocasió, fins i tot Annileen va notar la seva sorpresa. Gloamer l'havia convidat a passar al garatge per dir-li que per fi havien arribat les peces per al seu vell landspeeder i, en lloc d'això, ella li va proposar el negoci de la seva vida.

—Portaaaaar un magatzem! —Va dir, estirant els seus llargs braços cap amunt—. Nooooolo seeeeeé. Noooooseeeé coooom...

—Ho dubto —va dir ella, al mateix temps que li donava uns copets a l'esquena—. Ets bo amb els clients i lliures ràpidament cèl·lules d'energia i cervesa. Parla amb Tar, ell sap com fer-ho i li agradaria tenir aquesta oportunitat.

El mecànic taral·lejà mentre ho pensava, però al final va assentir i va donar un llarg pas cap enrere per poder oferir-li la seva extremitat i encaixar la seva mà.

—Faréeeee la transferèeeencia de crèeeedits —va dir Gloamer, i va agafar el datapad.

—No ho pots explicar a ningú —li va advertir Annileen—. Almenys, no fins aquesta nit, després que ens marxem.

Gloamer va assentir. El phindià va inclinar noranta graus el cap i la va escrutar amb els seus ulls grocs.

—A ooooon van?

Annileen va somriure amablement.

—A córrer una aventura.

La comerciant va donar mitja volta i va caminar fins arribar al passadís que portava al Reclam. Va exhalar i es va recolzar en la paret. En veritat acabava de fer això? Realment acabo de vendre el magatzem?

El més increïble era que els seus fills estaven seguint el pla... de moment. Quan va despertar aquest matí es va assabentar que Kallie i Jabe sí li havien escoltat parlar amb Ben, almenys l'última part. Jabe seguia tan alterat per l'atac que estava llest per mudar-se al Sector Corporatiu, i Kallie havia quedat tan embadalida des de la primera vegada que va veure a Ben que la idea que salvés a la seva família del deshonor coincidia perfectament amb el mite que s'havia construït d'ell.

No obstant això, l'última hora havia estat difícil. En veure arribar a Ulbreck, Jabe va témer el pitjor, però Annileen el va convèncer que deixés d'ocultar-se i li va assignar la tasca d'empaquetar a casa. Kallie, per la seva banda, va sortir a l'estable i de sobte va comprendre el que realment significava anar-se’n. No hi havia cap successor evident per fer-se càrrec dels seus adorats animals, i la idea que li va proposar la seva mare de permetre que la gent que els llogués avui es quedés amb ells no li agradava del tot.

A Annileen tampoc li estava sent fàcil fer-se a la idea. Va caminar pel magatzem i els va veure a tots aquí: a Bohmer en la taula amb la seva tassa, a Leelee, retolant precipitadament una altra pila de caixes, i fins i tot a Erbaly Nap’tee, comptant botons en veu alta mentre ensumava en un calaix ple de roba de segona mà. Com podria deixar tot això?

De sobte va escoltar la veu de la seva mare en el seu cap. En què estava pensant? Ben li importava, sí, moltíssim més del que va imaginar que li importaria per a aquest moment. Ningú havia estat a l'altura de Dannar Calwell, però aquest enigmàtic home realment esperava que renunciés a tot i acceptés el futur catastròfic que semblava tenir davant d'ella?

Nella Thaney li donaria la volta a la seva filla i la faria anar directe als garatges de nou per dir-li a Gloamer que tot havia estat una broma i que havia d'oblidar-se de l'assumpte. De tota manera, el mecànic no entenia l'humor. Tal vegada Annileen no hauria de protegir a la seva família de cap efecte col·lateral; des de la porta lateral podia veure a Orrin parlant amb Ulbreck i somrient. Ell trobaria la manera de solucionar els seus problemes, sempre ho feia. A més, Ben no corria cap perill, Orrin era només un fanfarró! Per què hauria de fer tot això?

Ella ja sabia per què i això havia esborrat tots els seus dubtes. L'única cosa que faltava era veure què havia planejat Orrin.

Annileen va sortir del Reclam per observar l'espectacle. No seria difícil ocultar-se entre la munió, la més nodrida que havia vist mai. Avui no només havien vingut els justiciers de costum: els landspeeders de Wyle Ulbreck es trobaven estacionats al llarg de la duna occidental, plens de peons. Mullen i Veeka els estaven passant armes als pilots. Annileen es preguntava com pensava Orrin fer-se veure entre la multitud. O fer-se sentir si més no.

De sobte ho va descobrir.

—Escoltin, tots, escoltin! —Va cridar el líder. Annileen va girar-se cap amunt i va veure que Orrin havia pujat per l'escala de servei i ara es trobava subjectant-se del Vell Número U. Amb la mà que tenia lliure sostenia l'altaveu que tenia col·locat a la boca. Era un amplificador portàtil que feia retrunyir la seva veu en tot l'estacionament.

—Aquest és un gran dia! —Va cridar—. I un dia terrible també. Algú aquí s'ha convertit en un traïdor!

Entre la multitud armada es va escoltar una remor. Un traïdor? Aquí?

—No es preocupin, no és de la nostra gent —va afegir—. Tots vostès són persones bones, però també el coneixen, es tracta de... Ben Kenobi!

Annileen va respirar amb dificultat. De sobte, el nom que Kallie també va escoltar es trobava en boca de tots.

—Van escoltar bé —va dir Orrin, a través de l'aparell metàl·lic verd—. Tal vegada ja l’han vist passejar per aquí, potser ja van escoltar als altres parlar. Algú li va dir el Boig Ben. Un tipus que viu en el desert i parla sol. Clar que està dement. Adora als tusken!

—No! —Annileen va escoltar a algú cridar.

—Ho sé —va dir Orrin—. És difícil creure que un colon ajudi en aquests monstres, però això és el que sabem. Kenobi va aparèixer aquí poc després que comencés l'onada d'incursions d’Ull-Tapat. Després, en la seva primera visita al magatzem, va sortir corrent sense si més no emportar-se el que havia comprat! I què va succeir la següent vegada que el vam veure? Els tusken van atacar el Reclam! —Orrin va parlar més fort—. Va estar aquí durant l'agressió però no es va enfrontar a ells! Després, suposadament va salvar a Annie Calwell d’Ull-Tapat parlant amb els tusken. Perquè parla amb ells!

La multitud va rugir commocionada. Parla amb els tusken? Això és impossible!

—Ho sé —va dir el granger, baixant una mica la veu—, però té lògica. Cap bàrbar podria haver comprès el funcionament de la Crida dels Colons, veritat? Bé, doncs Kenobi els va ajudar. Ell em va escoltar parlant en el Reclam i sabia que la granja de l’Ulbreck era l'únic lloc que no estava protegit pel Fons —Orrin va assentir i va mirar a Ulbreck, qui estava a baix—. Bé, fa alguns dies els tusken li van robar un evaporador al Mestre Ulbreck, i després, anit, van atacar casa seva. Kenobi estava amb ells!

Annileen va observar l'escena com hipnotitzada. Un peó va col·locar una caixa perquè Wyle es parés en ella, però el vell es veia tremolós.

—Gault té raó —va cridar Ulbreck a la munió—, jo vaig veure a Kenobi. Encara que em va semblar que s'estava barallant amb els sorrencs, no estic segur. La meva Maggie estava en perill...

—... a causa de Kenobi —Orrin el va interrompre de seguida—. Per culpa dels habitants de les sorres que ell mateix va portar a la granja! Estic segur que Ben estava furiós amb els seus socis. El que ell volia era els diners de Wyle, però a ells no els interessa això. Per això van començar a barallar-se.

Una altra remor es va escoltar entre la munió. Tots sabien que Ulbreck tenia una fortuna.

Orrin va sacsejar el cap amb tristesa perquè tots ho veiessin.

—Aquest tipus, Kenobi, si realment es diu així... Bé, no el reconec. Ell em va mostrar una cara falsa. No sé si és un bandit o si s'ha convertit en tusken, encara que sembli una bogeria. Això és irrellevant. El que importa és que ha posat en perill a gent bona, però anem a detenir-lo per sempre!

Llavors es van escoltar trets de blàster a l'aire que van fer que Annileen s'encongís. Això no era el que esperava en absolut! Ben li va dir que Orrin reuniria a alguns aliats, però ella s'esperava més aviat a alguns peons maldestres com Zedd. Això era una cosa diferent, aquest exèrcit era massa gran, i Orrin no era el mateix. El seu discurs era electritzant. Quan els va dir als justiciers que Ben tenia un cau en els Erms de Jundland, un lloc on cap persona honesta podria viure, va ser com si llancés un raig d'odi a través de tots els aquí reunits per incitar-los a actuar.

L'home s'havia venut, va passar d’engalipador a líder de guerra amb tan sols unes paraules. Annileen mai havia vist a ningú fer alguna cosa així, i particularment, no a ell.

Orrin va arribar al límit del seu discurs.

—Els colons cuidem als nostres, així que, segueixin-me i lluitem!

Llavors es va sentir un estrepitós i iracund víctor. Els motors es van encendre un darrere l'altre, i els blàsters van ser disparats. Annileen va estar a punt de caure de genolls, les cames no li responien. Segurament això no tenia res a veure amb el que Ben esperava perquè qui podria estar preparat per a alguna cosa així?

Orrin va baixar remenant-se de la torre i es va girar. Mullen i Veeka l'estaven esperant amb una armilla antibales desplegada. Orrin va estendre els braços i els seus fills el van vestir com si fos un rei guerrer.

Després el renovat líder va pujar al seu USV-5 i, quan va veure a Annileen, li picà l’ullet i va partir.

Els speeders equipats amb blàsters es van allunyar brunzint un darrere l'altre; la pols va volar i es va estavellar contra el magatzem. Annileen va recordar per un instant l'atac en represàlia després de la incursió a l'oasi. Aquell dia ella va prendre una moto speeder i va anar amb Ben a buscar a Jabe, però ara era Ben qui estava en perill, el mateix home que va salvar al seu fill. Ben, qui la nit anterior li va dir que no li seguís, que ell podia fer-se càrrec de l’Orrin.

Annileen voltejà cap als garatges. Estaven gairebé buits, només quedaven els seus dos landspeeders. Es va quedar veient el vehicle de luxe llogat i de sobte va recordar alguna cosa que la va fer córrer al magatzem.

Tar estava atenent als nens que els colons van deixar aquí, però va girar-se a mirar-la sorprès des de l'àrea del menjador. Annileen el va ignorar i va córrer fins darrere del mostrador. Es va ajupir, va girar el pot de les deixalles i va començar a buscar alguna cosa.

Entre els vidres trencats va trobar el comlink vermell que havia tirat la nit anterior. El va encendre i va prémer la clau de trucada.

—Hola? Qui truca? —Va preguntar l'amable veu a l'altre costat de la línia.

—Sóc Annileen Calwell —va contestar precipitadament—. Sóc veïna de l’Orrin Gault. Sé qui és vostè, i necessito que sàpiga el que és a punt de fer el nostre amic!

Següent