Kenobi (XLII)

Anterior

CAPÍTOL 42

Fes marxa enrere. ARA.

Aquestes van ser les paraules que Jabe va dir en el magatzem, que eren el suposat missatge de Ben. Ara, mentre revisava el seu blàster, el líder va tornar a escoltar-les, o almenys, això va pensar en sentir com el vent passava xiulant al costat del seu landspeeder.

Orrin mai va saber què significava el missatge. Si Ben planejava extorquir-lo, haurien hagut de sostenir una reunió per negociar. Si només volia exposar als Gault, s'hauria comunicat al Reclam o, tal vegada, hauria buscat a algú amb autoritat, sense prendre en compte que a l'oasi no existia cap poder així.

Això no tenia lògica.

—Quinze clics fins al refugi de Kenobi —va dir Mullen, qui conduïa el vehicle i portava els ulls coberts per les seves ulleres.

Orrin va assentir. Va ficar el blàster en la funda i va mirar al voltant sorprès. L’USV-5 avançava al capdavant de tota una flota de naus que es dirigien al sud-oest a tota velocitat. Absolutament tots els vehicles del Fons de la Crida dels Colons estava aquí, més els equips de l’Ulbreck. El líder va pensar que mai abans havien travessat el desert tantes naus al mateix temps.

De sobte rigué sense poder evitar-ho. Així és, Orrin, ii tant que tens poder de convocatòria, va pensar. Tal vegada ser granger no era el seu fort. Tatooine no li oferia moltes oportunitats a un polític de carrera, però ara que el nou Imperi estava remuntant, qui sap.

Com sigui. Ben no s'assabentaria ni de què li va etzibar. Orrin va aixecar els macrobinoculars i va escodrinyar la vacuïtat que tenia davant.

Veeka, que venia en el seient posterior, va assenyalar a l'esquerra, més endavant.

—Allà!

Ben estava enmig del desert, muntat a cavall en una moto speeder i amb una actitud d'altivesa. De fet, era una de les moto speeders de l’Orrin. Quan el líder va enfocar la mirada, va veure que es tractava de la que Jabe havia conduït fins a la granja dels Ulbreck.

Mullen va assenyalar.

—Ja tots el van veure. Crec que hauríem de fer marxa enrere ara.

Orrin va girar-se a mirar-lo confós.

—Què has dit?

—Crec que si fem marxa enrere i tornem pel mateix camí, el flanc esquerre ens seguirà —va explicar el seu fill—. L’atraparem al centre i després el traginarem com a un bantha.

—Ah, d'acord —va dir Orrin. Va buscar un mocador en la seva armilla per eixugar-se la suor del front. El landspeeder es va trontollar i girà, i més d'una dotzena de vehicles repulsors el van seguir.

Orrin va tornar a apuntar el visor cap a Ben; encara estava gairebé a un quilòmetre de distància. L'home només va mirar enrere amb serenitat, com si sabés que Orrin li observava. Finalment, va activar la moto speeder i va donar la volta.

—Molt bé —va vociferar Orrin somrient—. Ara tu vas a fer marxa enrere.

***

Kenobi anava zigzaguejant sobre la sorra oberta. El camí a casa seva per l'oest es trobava obstaculitzat per una filera de landspeeders; al nord, cap als erms, hi havia una altra. Per un instant Orrin va pensar que l'home tractaria de llançar-se al gran buit de Jundland, a la sendera que els jawes prenien per arribar al Mar de Dunes Occidental, però més aviat feia l'efecte que es dirigia a la zona de les terres altes de Jundland, més a l'est.

Orrin ho va comprendre immediatament.

—Què bufó —va dir—, està tractant de portar-nos al Congost de Hanter —Annileen li havia dit que ella i Ben van ser testimonis de la massacre tusken aquí. Orrin no sabia si Ben realment els tenia afecte als habitants de les sorres, però ell no cauria en un parany de cap manera—. Tallin-li el camí —va dir, a través del sistema comm—, enviïn-lo a l'esquerda!

L'Esquerda Roiya sempre li havia semblat a Orrin un mur de blocs construït i mig derrocat per un nen. Els Erms de Jundland s'inclinaven aquí cap a dintre i formaven un semicercle de terreny desert i pla en la boca d'una mitja lluna de serrades i enormes dents. Els amplis passatges entre les dents es retorçaven al sud, cap als erms, i després s'elevaven i se subdividien en corredors més estrets on els encantava amagar-se als tusken. De fet, el dia de l'atac a l'oasi els habitants de les sorres es dirigien a l'esquerda, però van acabar per error en el Congost de Hanter, diversos quilòmetres a l'est. En el cas de l'esquerda, no obstant això, no hi havia possibilitat que els tusken li disparessin a la patrulla des de terres elevades. Els pilars de pedra eren massa alts i les senderes pujaven d'una manera massa gradual, ja que serpentejaven i es doblegaven al llarg de tot el camí.

Les fileres de landspeeders es van mantenir fermes i Ben va girar bruscament cap al buit. La seva moto speeder es va dirigir amb rapidesa i sense detenir-se a una de les rampes més estretes cobertes d'enderrocs. En uns segons, va desaparèixer per complet de la vista. En aquest moment Orrin va saber que tot havia acabat per a Kenobi. Els vehicles dels justiciers van entrar al semicercle i es van estacionar enfront de totes les obertures, no només per la qual Ben havia passat. No hi havia fugida.

Mullen va portar el landspeeder de Gault al cim.

—L’anem a perseguir?

—No crec que hàgim de fer-ho —va contestar Orrin—. És un turista. Quan arribi a dalt descobrirà que allà estan els tusken i haurà de baixar de nou.

—I què passa si és aliat dels sorrencs com vas dir? —Va preguntar Mullen.

Orrin va posar els ulls en blanc.

—Això va ser el que li vaig voler fer creure a la gent, Mullen! —Va dir, somrient entre dents—. I si per ventura és el seu aliat, què? Quan vegin que va portar amb ell a un exèrcit el mataran de totes maneres!

Orrin va sortir del vehicle. Es va acomodar l'armilla i els va fer als seus fills un senyal perquè s'acostessin.

—Ara, recordin bé —va murmurar—. Si Kenobi surt, no li donin oportunitat ni de parlar: liquidin-lo immediatament. Els altres els recolzaran.

Veeka va mirar al seu pare.

—I si no està armat?

—Direm que el vam veure acostar-se —va dir Orrin, fulminant a la seva filla amb la mirada—. Per ventura et preocupa aquest paio? Sí vols seguir vivint dels meus diners, no és veritat?

—No m'importa —va dir ella i va escopir en la sorra—. Serà un captaire menys en el desert. Només volia saber què els anaves a dir als altres.

—Vosaltres només seguiu-me el corrent com de costum —Orrin va buscar l'altaveu a l'interior del landspeeder. Després va girar-se i va caminar fins al centre dels vehicles reunits.

Sota la llum dels dos sols de migdia, les formacions geològiques li van donar al granger la impressió d'estar parat a l'interior d'un gegant coliseu natural. Excepte pel clic clac dels rifles de blàster sent ajustats, el lloc es trobava en absolut silenci. Els colons armats estaven agotzonats darrere dels vehicles repulsors que seguien surant. Qui no tenia la vista posada en les obertures, la tenia fixa en Orrin.

El líder va cridar a través de l'altaveu.

—Surt d'aquí, Kenobi!

La seva veu va fer ressò en tot el lloc, però no va haver-hi resposta.

Ulbreck, qui observava ocult des d'algun lloc, va mirar al voltant amb cautela.

—No m'agrada això.

—No es preocupi —va dir Orrin, assenyalant a un grup de colons en la part de darrere—. Enviïn les càrregues de fum —els morters havien estat una de les primeres inversions del Fons, però els justiciers no havien tingut oportunitat d'usar-los. Les armes, no obstant això, estaven dissenyades precisament per eliminar a l'oposició. Amb tan sols alguns trets parabòlics cap als cingles, Ben ja no tindria on...

—Ayooooo-eh-EH-EHH!

Orrin es va quedar gelat. El xiscle va tornar a escoltar-se en els pujols. Era l'udol d'un drac krayt, igual al de la sirena de la Crida dels Colons, només que aquest sonava més natural. El soroll va pujar de volum i es va tornar més vibrant, fins que tots els presents en l'estadi geològic ho van escoltar.

Orrin va girar-se a mirar als altres amb un somriure enigmàtic en el rostre.

—No permetin que els enganyin, amics: aquest és el nostre truc.

Alguns dels colons es van moure nerviosament, però tots es van mantenir en posició. Orrin va caminar de tornada al seu landspeeder i va acostar l'altaveu als seus llavis.

—Més et val deixar de fer això, Kenobi. Espantaràs als teus amics —el líder va onejar el braç i els va fer un senyal als colons que estaven preparant els morters. Havia arribat l'hora.

Llavors, va succeir. El primer a notar-ho va ser l'home zeltron, espòs de la Leelee.

—Escoltin! —Va dir Waller Pace—. Senten això?

Orrin no tenia temps per als compassius zeltron i els seus sentiments.

—Mantinguin-se enfocats —va vociferar el líder. No obstant això, ell també ho va sentir i ho va escoltar. Era un soroll sord molt greu que va començar a pujar d'intensitat a poc a poc. La grava va començar a girar i la pols es va elevar.

—És un tremolor de terra! —Va cridar Veeka.

Orrin va negar amb el cap. No, no es tractava d'això, era quelcom més. Alguna cosa que retrunyia cap avall, a través dels buits dels Erms de Jundland. Llavors va veure el que era.

—Banthes!

Les enormes bèsties van descendir, una després d'una altra, per la caiguda de pedra per la qual Ben havia pujat en la seva moto speeder. Però no només venien d'aquí! De les muntanyes baixaven diverses senderes àmplies dels quals ara es desbordaven banthes de totes les grandàries. Les bèsties anaven directe cap als colons.

—Estampida! —Va cridar Ulbreck, al mateix temps que s'ajupia per ficar-se sota el seu vehicle flotant. La peluda massa va creuar el terra del desert com l’aigua sortida d'una presa trencada i va fer que els colons sortissin disparats en totes direccions.

L'altaveu li va caure a Orrin de la mà i va aterrar en la cabina oberta del seu landspeeder. Ell també va tractar d'usar el seu vehicle per protegir-se, però abans que pogués fer-ho, un bantha gegant el va envestir i va copejar amb força la part central del capó de la nau. Un instant després, un segon bantha es va estavellar contra l’USV-5 i va fer que tant Orrin com el vehicle comencessin a girar.

Aquesta escena es repetia al voltant. Els animals envestien contra els landspeeders i aquests sortien volant com joguines. Els colons saltaven dels seus vehicles i queien desesperats. Les bèsties que estaven en la part de darrere descol·locaren els morters, la qual cosa va provocar que sobre els justiciers s'escoltessin brunzits de trets de foc. Dos morters van xocar contra la paret de l'esquerda, produint un so metàl·lic molt pertorbador al que li va seguir una fumera que va inundar l'aire.

Orrin es va aferrar al seu landspeeder fins que aquest va rebotar en un penyal i ell va sortir disparat a la sorra. El líder va passar una bona estona confós i marejat enmig del fum. En algun lloc es va sentir un blàster i un granger va cridar, però Orrin no es va moure.

Una veu es va escoltar entre la boira, prop d'aquí. Era la veu de Ben.

—Fes marxa enrere. Ara.

Orrin va parpellejar. Ja havia escoltat aquestes paraules en la boca de Jabe i després les hi va sentir repetir a Mullen. Ara que tornaven a entrar per les seves oïdes, dites precisament per Ben, va comprendre que el missatge no era una exigència. La veu del foraster s'escoltava tranquil·la i reconfortant, com si estigués aconsellant a un amic.

Orrin va acostar la mà a la seva funda, on es trobava encara lligat el seu blàster. Va treure l'arma, però no hi havia on apuntar.

Quan el fum groguenc va minvar per fi, el líder va tossir i es va fregar els ulls. Els landspeeders havien sortit disparats com unes cartes de sàbacc empeses per la brisa. Alguns seguien surant, però els seus motors els portaven a estavellar-se contra els murs propers sense control. Uns altres estaven bolcats o mig muntats sobre altres vehicles. Els colons estaven tirats en la sorra tractant de respirar i d'aconseguir les armes que els havien caigut, però almenys tots podien moure's, per la qual cosa va veure Orrin.

Llavors, tres éssers van aparèixer a les terres altes per completar l'escena. Un vedell de bantha va descendir trotant i, estranyament, li seguia una mare eopie amb el seu cadell. El trio d'animals ressagats va avançar trepitjant fort i amb descurança, i va travessar la caòtica escena per seguir al bestiar cap al desert obert al nord-oest.

Orrin va trobar a Mullen i a Veeka tractant de posar-se dempeus amb dificultat. El seu fill tenia una banyada de bantha a un costat del cap i estava sagnant de la templa.

—Pots lluitar? —Va preguntar el seu pare.

Mullen grunyí iracund, la qual cosa Orrin va prendre com un sí.

—Kenobi està jugant amb nosaltres —va mussitar, i després va girar brandant el seu blàster.

No obstant això, alguna cosa va sortir udolant de la fissura de pedra. Era un pilot amb moto speeder. Venia crepitant per la sendera que Kenobi va usar per pujar a les muntanyes. El vehicle va planejar en una línia recta que li va portar fins a passar per sobre dels justiciers i cap al desert obert que es trobava més enllà.

—Dispara-li! Dispara-li!

Els justiciers amb millors reflexos van atacar el vehicle amb un foc creuat quan va passar al costat d'ells. Diversos trets van donar en el blanc i la moto speeder va començar a caure en espiral cap a la dreta coberta en flames. Els puntals van copejar el terra amb força, i el vehicle i el seu passatger van fer una volta de campana darrere d'una altra per finalment xocar amb un vehicle repulsor desocupat.

Orrin va avançar amb pressa i va veure destrosses per tots costats. El líder va albirar un cos cremat entre els enderrocs i, emocionat, es va acostar al costat del pilot. En arribar va veure que, efectivament, era un morral de lona. La meitat de la fumejant bossa s'havia esquinçat de la part on estava amarrada als manillars. Sense pensar-ho, Orrin va ficar la mà entre els enderrocs ardents i va trobar el farciment del pilot fals: un embalum d'embolcalls tusken per al cap.

—És de la teva disfressa, Orrin —va cridar Ben. La seva veu va fer ressò en tots costats amb més força que l'udol del krayt i, definitivament, amb encara més volum que el murmuri fantasma que el líder havia escoltat abans—. Ho vaig portar de casa teva!

Orrin va mirar al voltant sorprès i va llançar els embenatges lluny d'ell. L'important no era la forma en què Ben li estava parlant. De sobte va recordar on va deixar anar l'altaveu i va caminar precipitadament al seu landspeeder, el qual s'havia estavellat contra una roca. El líder va derrapar, es va detenir al costat d'ell i va ficar el braç al vehicle a la recerca del mànec de l'amplificador. Quan va trobar alguna cosa la va aixecar i... es va quedar petrificat contemplant el gaderffiï que tenia a la mà.

—Això també va sortir dels teus objectes ocults —va dir Ben des de dalt.

Està usant l'altaveu, va comprendre Orrin de sobte. D'alguna manera l'home havia aconseguit tornar al terra de l'esquerda a peu entre el fumejant caos per deixar el gaderffiï i emportar-se l'altaveu, però Orrin no tenia temps d'analitzar com. La meitat de la patrulla el va observar mentre el sostenia l'arma tusken.

Kenobi, allà on estigués, també li estava observant.

—Estan interessats en la teva col·lecció, Orrin. En les armes i les vestidures que els vas llevar als tusken en el passat. Els que tu i la teva família van usar per atacar als seus propis veïns!

En adonar-se que li miraven, Orrin va llançar l'arma al terra amb un gest de repugnància.

—Quina història tan demencial —va dir, forçant-se a somriure—. A qui li agrada celebrar amb els tusken és a Kenobi!

—T'equivoques —va dir Ben. La seva veu venia de totes i de cap part al mateix temps—. Jo només volia viure aquí en pau. Tu ets qui fa la guerra per poder vendre el teu servei de protecció!

—Aquestes coses no són nostres —va cridar Veeka, evidentment agitada—. Digues-los, papa!

Orrin va girar-se per mirar-la immediatament. «Calla», li va implorar amb la mirada. «Deixa'm parlar a mi!».

—Kenobi s'equivoca —va dir el líder, enfrontant als colons—. Clar que conservem alguns trofeus, qui no ho faria? Ell, en canvi va aconseguir aquestes coses dels amics que té allà enrere, dels tusken que van enviar als banthes. A més, el Fons de la Crida dels Colons no és nostre, és un fideïcomís públic!

—Llavors digues-los en quin estat financer es troba —va suggerir Ben—. Digues-los que no has estat robant d'ell per pagar els teus deutes personals. Digues-los que no vas atacar al pare de la Tyla Bezzard perquè no va voler unir-se i que no vas deixar a l'home coix i incapaç de salvar-se més endavant quan els tusken realment el van atacar —la veu d’en Ben va pujar de volum—. Digues-los que tampoc vas atacar anit la finca de l’Ulbreck tu mateix. Digues-los que no vas sortir fugint quan vaig arribar!

Orrin es va redreçar i va començar a buscar un rostre amable per fixar la seva mirada, però no hi havia molts. La ira, la inquietud i la sorpresa van anar embargant a poc a poc els rostres dels colons, però Wyle Ulbreck semblava estar a punt d'explotar.

—És cert això, Gault? Digui'm, és veritat?

Mullen va mirar al seu pare, mortificat.

Encara quedava una sortida. El líder va tirar mà del seu millor somriure i el va posar en el seu rostre.

—Gent, gent, sóc un granger com vostès —va dir, cridant perquè tots li escoltessin—. Jo trec aigua de l'aire. Aquest home... treu històries —va explicar, encongint les espatlles dramàticament—. Vostès han gaudit de la meva generositat. Saben que a mi em va suficientment bé, que tinc tots els diners que necessito!

—Quin bona notícia —va dir una altra veu amplificada. Aquesta venia del desert. Orrin va mirar enrere i de sobte va notar al gran esquif que surava fora de l'esquerda. En la plataforma estava Mosep Binneed flanquejat pels seus malfactors armats. Portava un collar ortopèdic i sostenia un altaveu davant de la seva boca—, perquè Jabba vol que li paguis el que li deus, Orrin Gault! I vol que ho facis ara!

 Següent