Kenobi (XLIII)

Anterior

CAPÍTOL 43

A’Yark es va mantenir enganxada a un dels pilars i va treure el cap per l’escarpat vessant per mirar als colons que estaven molt més a baix.

—La gent del hutt —va dir, amb repugnància incommensurable—. Podem sentir la seva olor —la tusken va recórrer el passatge natural amb la mirada—. Vas dir que només hi hauria colons.

Ben es va ajupir prop d'ella per veure l'escena que es desenvolupava a baix. Tenia l'aparell verd de so de l’Orrin a la mà i, a més d'estar cobert amb la seva caputxa, com a mostra de respecte a la sensibilitat dels tusken, s'havia tapat la part inferior del rostre amb un drap més aviat fluix. De sobte se’l va llevar i es va gratar la barbeta. L'humà es veia sorprès per l'aparició de l’esquif.

—Això no era part del meu pla.

La líder de guerra es va enfuriar.

—Ens vas dir...

—Et vaig dir que portaria a Orrin Gault perquè es fes justícia i que ell podria triar entre la justícia de la seva gent i la teva —Ben va sacsejar el cap—. Jo vaig pensar que faria marxa enrere.

A A’Yark no li importava el que els colons volien. Ben havia portat a l'enemic a les seves portes com va prometre, però l'exèrcit humà era molt més nombrós del que el seu clan esperava. A’Yark havia deixat apostats a alguns dels seus guerrers en altres punts d'accés, però si els colons realment decidien seguir a Ben fins als Pilars res podria detenir-los i en arribar sobrepassarien als tusken del campament al capdamunt.

Ben va actuar amb agilitat al principi, quan els va demanar a les dones i als nens tusken que traginessin als seus preciosos banthes per fer-los baixar al rierol. Moltes d'aquestes bèsties havien perdut als seus genets en la massacre del congost, per la qual cosa a la líder li va donar gust veure'ls venjar-se, encara que fos només una mica. Els animals els van fer guanyar un temps molt valuós, però ara l'arribada dels ajudants del hutt acreixia el perill. Aquests criminals no els temien als tusken com havien de fer.

Els hutt van ser els qui van matar a Sharad Hett, alguns anys abans.

A’Yark sabia que Ben mereixia la mort per haver-los portat i per arriscar als tusken: el mataria, si pogués.

No obstant això, estant sota la llum dels sols va haver d'admetre que la caiguda dels tusken havia començat molt abans que ell arribés.

—Va sortir malament —va dir la líder, sense saber per què havia decidit parlar—. Som febles. Tusken són febles pel que va passar tres cicles més enrere.

Ben la va mirar amb curiositat.

—Què va succeir?

—Va haver-hi una altra massacre —va dir—. Campament de guerrers poderosos va ser eliminat. Dones i nens també.

Per alguna raó, les seves paraules van tocar una fibra en el més profund de Ben.

—Als nens? Els van matar a tots? —Va preguntar, passant saliva amb dificultat—. Va ser un drac krayt? Algun altre depredador?

A’Yark va negar amb el cap.

—Depredador sí, però mort va venir en dues potes —va dir—. Ho sabem.

—No obstant això..., els nens —va dir Ben—. Els colons no solen matar-los, o sí?

—Colons orfes, colons abandonen —va dir ella—. Depredador va massacrar.

Ben va fer una pausa. Estava tractant d'armar un trencaclosques.

—Em pregunto si...

A’Yark va veure la seva mirada plena de temor fixa al capdavant i li va semblar que Ben estava ara en un altre lloc, imaginant o vivint alguna cosa que omplia la seva ment d'horror.

—Què? —Va preguntar la líder.

Ben va recobrar el componiment.

—És alguna cosa que hauré d'atendre en una altra ocasió —va respondre ell—. Estic començant a sospitar que la confiança dels habitants de les sorres no va ser l'única víctima d'aquest succés.

—No importa ara —va dir ella, allunyant-se del seu punt d'observació—. Haig d'amagar la meva gent.

—T'ajudaré —va dir Ben, i es va aixecar per seguir-la—. La meva especialitat és protegir llars —i en dir això, es va girar i va pujar seguint-la pel vessant.

***

Mullen es va quedar bocabadat mirant al seu pare.

—Gent de Jabba? És massa aviat! Encara ens queden cinc hores!

Orrin només va mirar als nouvinguts sense poder dir una sola paraula. Darrere de l’esquif van arribar més landspeeders carregats de rufians.

—Però per què ara? Com van saber que estàvem aquí?

Els colons van apuntar les seves armes a l’esquif per mantenir a ratlla als criminals. Els banthes i les paraules de Ben havien aconseguit inquietar als justiciers, però ara estaven veritablement agitats. Els malfactors de Jabba es trobaven just a un costat dels tusken en la llista dels enemics dels colons, i tots dos es regien per un estrany codi en un món que únicament els pertanyia a ells, encara que només fins que sortien d'ell per terroritzar a la gent pacífica. Els colons havien atrapat a Ben, però ara els malfactors els estaven bloquejant a ells la sortida cap al desert.

Waller tenia els ulls desorbitats. Les seves celles color carmesí es van eixamplar en veure a Orrin.

—Jabba? Vas fer tractes amb Jabba?

Abans que el líder pogués pensar en una resposta, Mosep va tornar a parlar.

—Em van dir que havies portat un exèrcit als pujols, com tal sembla que ho vas fer. Ara digues-me, per què faries alguna cosa així, si avui has de saldar el teu compte amb nosaltres?

Veeka va mirar al seu pare preocupada.

—És una vella història —va continuar dient el comptable nimbanel des de la plataforma de l’esquif—. La gent es nega a pagar el que deu i tracta de fugir. Alguns s'aixequen en armes i intenten lluitar —el representant de Jabba va fer espetegar els seus peluts dits i Jorrk es va col·locar en la plataforma d'artilleria de la nau—. Hem decidit rescindir la data límit d'aquesta tarda, Orrin. Hauràs de pagar-nos ara.

—De què es tracta això? —Va cridar el líder, fet un sac de nervis—. Els va portar l'adorador dels tusken? —Orgullós d'haver trobat una altra tàctica, Orrin va mirar al voltant amb el rostre il·luminat—. Suposo que Kenobi també treballa amb l'escòria!

—No sé a què et refereixes —va cridar Mosep, cada vegada més impacient. En aquest moment va arribar un altre vehicle del nord i es va col·locar darrere de l’esquif—. A mi em van trucar els teus veïns.

Els meus veïns?, es va preguntar Orrin, al mateix temps que empassava amb dificultat. Tenia la gola completament seca. Sabia que tenia rivals entre els grangers. Algun d'ells sabria alguna cosa? El líder va mirar al voltant. Estava commocionat, però va tractar de fer una bona escena.

—Algun de vostès està tractant de posar-me un parany? D'avergonyir-me amb aquestes ximpleries?

El landspeeder que va arribar de pressa des de la part de darrere va travessar la línia que formaven els vehicles dels criminals. Els colons van aixecar els seus rifles i van apuntar al vehicle que es va ficar entre ells, però després els van baixar..., quan van reconèixer al conductor.

Annileen va navegar entre els landspeeders bolcats i va detenir el JG-8 color robí prop d'una de les senderes que pujaven a l'esquerda. Quan va estar prop dels Gault va baixar del vehicle i va sostenir en alt el comlink vermell.

—Jo els vaig trucar —va cridar.

Mosep va aixecar un artefacte de comunicació idèntic en la plataforma de l’esquif: era el que Orrin havia deixat en el seu cau. El comptable va somriure mostrant totes les dents.

—Gust a veure-la, senyora Calwell.

Orrin es va quedar mirant a Annileen bocabadat.

—Vas ser tu?

—Sí —la vídua va recuperar l'alè i va girar-se per confrontar als justiciers.

—Ben és innocent. Vaig escoltar el que Orrin va dir en el Reclam, però ara vostès han de conèixer la veritable història!

Mullen va avançar amenaçador cap a Annileen.

—Més et val callar, dona!

Annileen va girar-se i va veure a Veeka aproximant-se per l'altre costat. La noia la va prendre del braç amb força. Es veia descontrolada.

Annileen es va alliberar, va girar-se per mirar a Orrin i va parlar amb aquesta confiança que ell ja li havia escoltat, com el «monument a la força» que ell mateix deia amb freqüència que era.

—No vaig a permetre que fereixis a algú l'únic crim del qual va ser ajudar-me —va advertir—. M'importa molt la meva família, però tu vas fer una cosa molt dolenta!

Ulbreck va fer un pas al capdavant. Tenia el rifle a les mans i es veia bastant agitat.

—Per tots els sols, no sé què passa aquí!

—Crec que jo sí —va intervenir Waller, negant amb el cap mentre mirava a Orrin—. Confiem en tu.

Els colons van deixar d'apuntar a l’esquif i a la nau que l’acompanyava i es van concentrar en els Gault.

Orrin va mirar a la dreta, va veure l’USV-5 en el lloc on va quedar després de l'estampida i va caminar cap a ell...

... però la seva adorada nau va explotar enmig d'un esclat de flames i metall.

El líder va girar a causa de l'ona expansiva i després va veure el que havia succeït. Mosep li va fer un gest al klatooinià que es trobava en la fumejant plataforma d'artilleria.

—Jorrk és un talòs, però amb una arma suficientment gran, ni tan sols ell pot fallar —va explicar el comptable—. Ho sento, colons, però no es poden emportar a Gault abans que nosaltres acabem de tractar amb ell. Ens deu diners!

Ulbreck va mirar al nimbanel amb odi.

—Vostès són uns pirates i no tenen poder de decisió aquí! Aquesta és zona de colons!

Els acompanyants del vell granger van aixecar els seus rifles.

—La nostra justícia ve primer! —Va declarar un altre colon.

Mosep va mirar els sols i es va eixugar la suor del seu rostre encrespat.

—Vostès de debò són gent difícil —va dir el comptable—. Li vaig dir al responsable de l’Orrin que oferir-li un crèdit a qualsevol de vostès era un error —llavors va girar l'altaveu per dirigir-se als seus sequaços—. Tractin de no matar a la humana que acaba d'arribar —els va advertir—. No seria de bona educació: ella va ser qui ens guià fins aquí —El comptable va tirar del seu collaret i va mirar de nou als colons—. Ho lamento, però si insisteixen que aquesta situació es torni desagradable...

En aquest moment es va escoltar un rifle blàster, i després un agut cruixit al costat d’en Mosep. El comptable es va espantar i va girar-se a mirar què succeïa. Aquí estava Jorrk mirant com un estúpid el que quedava de la seva plataforma d'artilleria, la qual havia explotat i ara estava fumejant. Després es va sentir un altre tret i el klatooinià va caure cap enrere, mort. Mosep va mirar als colons.

—Jo solet vaig matar a un saló ple de sorrencs —va cridar Ulbreck, apuntant a l’esquif amb el seu blàster—. No vaig a deixar que vostès vinguin a pispar-me!

En escoltar les paraules del vell, tots els colons van arribar a la mateixa conclusió, per la qual cosa van girar i els van disparar als busca-bregues de Jabba a l’uníson. Els trets amb què van contestar els rufians van obligar als colons a buscar protecció darrere dels landspeeders bolcats. Mosep va cridar des de l’esquif i es va ocultar darrere del gamorreà més proper, però el rufià verd va rebre un tret de blàster entre els ulls i va aixafar al comptable en caure.

Orrin, que s'havia quedat aturat al descobert, va subjectar a Annileen i va tirar d’ella per treure-la del foc creuat. Ella li va mirar per un segon sense poder parlar..., fins que ell va rebregar el seu braç.

—Nois! Anem-nos-en! —Va cridar el líder.

Annileen estava sorpresa. Va tractar de pairar-se, però Mullen ja la tenia agafada de l'altre braç. Els trets de blàster dels rufians seguien arribant a l'esquerda i Orrin va llançar a Annileen al JG-8, que seguia estacionat prop d'allà.

Ella va cridar, però a causa del baluern només la van escoltar Waller i dos colons més que estaven ajupits per protegir-se.

Waller va girar.

—Aturat, Orrin!

Orrin va usar la mà que tenia lliure per treure la seva pistola i apuntar a l’Annileen en el cap.

—Anem a sortir d'aquí —va dir, empenyent-la cap al landspeeder.

Veeka va llançar un munt d'armes al capdavant del vehicle i es va acomodar darrere dels controls.

—No podem travessar tot això —va cridar, i va assenyalar la batalla que es lliurava prop d'ells.

Orrin no tenia intenció de prendre aquest camí, així que va assenyalar el corredor inclinat que portava cap amunt, és a dir, la sendera pedregosa que Ben havia pres per entrar a la formació geològica.

—Per aquí! Som-hi!

El tiroteig dels sequaços de Mosep no li va permetre a Waller fer una altra cosa més que veure a la filla de l’Orrin accelerar i conduir el JG-8 per l’escarpat terreny. El landspeeder va protestar amb un grinyol i va anar xocant contra una hostil superfície per la qual no estava dissenyat. Prop d'aquí, diversos trets de blàster van donar en blancs atzarosos. Un penell de direcció s’embussà amb un aflorament del terreny i es va desprendre, però el vehicle va aconseguir avançar i deixar la batalla enrere...

***

A’Yark va córrer pel campament al capdamunt i el vent va fer onejar les seves túniques.

—A les coves! —Va cridar, traginant als ancians i als animals al mateix temps. Les bèsties canines amb escates dels tusken, anomenades massifs, van xisclar i van córrer igual que els nens que estaven prop del pou sagrat, deixant enrere els seus aliments i tasques inconcluses.

El clar on estaven els habitants de les sorres es trobava a mig quilòmetre de la formació geològica i semblava una espècie d'escenari envoltat d'altes torres de pedra. La major part del dia ho cobrien les ombres, però ara que els sols estaven en zenit, havia quedat exposat per complet. A l'est i a l'oest, apilades contra les muntanyes, hi havia roques derruïdes que normalment oferien ombra i refugi; avui, no obstant això, eren l'amagatall al que recorrerien com a últim recurs. A’Yark els va llançar uns rifles blàster a un parell de mainaderes que ja anaven camí a ocultar als nens; però, per desgràcia, dubtava que sabessin què fer amb ells: havia esperat massa temps per ensenyar-los.

En aquest moment, un soroll mecànic va sortir del buit del nord, és a dir, del passatge que baixava i que A’Yark i Ben havien estat protegint. Ella es va adonar de seguida que es tractava d'un landspeeder, però era impossible pujar per aquí! La líder va mirar a banda i banda, desesperada. Els pocs guerrers tusken seguien a baix, contemplant el tiroteig des dels seus llocs d'observació, i no hi havia manera de cridar-los. El temps se'ls havia acabat.

Quan va girar-se, va veure a Ben corrent. Entre els seus braços tenia un parell de bebès tusken i es dirigia amb ells a un refugi.

Ben li va lliurar els dos nens a una dona tusken que estava amagada, i després va mirar una àmplia obertura que hi havia entre les monumentals pedres del sud.

—Per aquí? —Va preguntar.

—Mala terra —va dir A’Yark—. Molt tard. Estan aquí. Ràpid!

La líder i Ben es van esmunyir sobre un monticle col·lapsat de granit, i en girar-se van veure que el landspeeder vermell venia xocant amb totes les roques de l'accidentada entrada del nord.

—Orrin —va murmurar Ben—. Ha decidit no fer marxa enrere.

A’Yark va observar el vehicle. El Somrient no venia sol: els seus fills ocupaven els seients del davant, i ell portava a Annileen sotmesa en la part de darrere. Li estava apuntant amb una arma. Alguns segons després, el landspeeder va fer un aterratge angoixant sobre l’escarpat terreny, a uns vuitanta metres d'on estaven la líder tusken i Ben. Els fills del granger van sortir del vehicle i van mirar al voltant amb cautela.

La guerrera va baixar lentament el seu gaderffiï i va prendre un rifle que estava darrere d'ella, però Ben va tocar la seva mà enguantada.

—No pots fer-ho —li va advertir—. Tenen a Annileen!

—Ella no importa —va mussitar A’Yark.

—Això ho decidiré jo.

A’Yark va negar amb el cap. Bogeria, va pensar. Els humans ja s'estaven armant. Vindrien més després?

Annileen, encara sotmesa per Orrin, va cridar:

—Ben, si estàs aquí, mantingues-te allunyat!

A’Yark no va aconseguir escoltar el que li van dir a la dona els seus segrestadors, però era obvi que no anaven a impedir-li que cridés.

—Volen eliminar-me —va murmurar Ben, mentre ficava la mà entre la seva capa i tocava el seu sabre de llum. No obstant això, es va penedir—. No puc posar en perill a l’Annileen.

—Llavors jo ataco —A’Yark va agafar a Ben del canell—. Tu també. Tens una tasca.

—No et preocupis —Ben va mirar enrere, i sota un sortint de pedra va veure a tres nens tusken aterrits—. Et vaig dir que protegiria a la teva gent si Orrin tractava de...

—No parlo d'això —la líder va mirar a Ben inquisitivament—. Per ventura no sabia el que tots els tusken?

A’Yark parlà ràpid però en veu baixa.

—Orringault va mostrar cara veritable. Tu mates ara, o ell persegueix a tu per sempre! —Va dir, assenyalant als dos sols—. Com els germans del cel.

Ben es va quedar mirant-la.

—Es tracta de... una altra llegenda?

—La llegenda.

A’Yark va contemplar a Ben mentre ell reflexionava sobre el que li acabava de revelar.

—No deixaré això sense acabar, però no puc arriscar a Annileen —Ben va mirar a l'esquerra i va veure el bosc de monòlits apilats contra la muntanya de l'oest—. Queda't aquí —va dir, i es va allunyar arrossegant-se cap a la pantalla que formaven les roques—. Tinc una idea!

Següent