CAPÍTOL 39
Annileen es va recolzar en el mostrador, estava en xoc.
—Què... què has dit?
—Jabe està mort —va repetir Orrin. Després es va agenollar
al costat dels vidres de les ampolles trencades regats en el terra prop dels
seus peus. La seva ment no deixava de treballar enmig de la foscor. En algun
moment Annileen s'anava a assabentar que els tusken s'havien emportat al seu
fill, però Orrin tenia l'esperança de poder postergar la notícia fins al final
d'haver arreglat els seus assumptes financers.
Ara no sabia què dir. Podria mentir i explicar-li a Annie
que els pinxos de Jabba el tenien a ell en la mira però que van matar a Jabe en
el seu lloc? Això la convenceria del perill que corria, però també podria
enfortir la seva decisió de no pagar-los als criminals. Mentre recollia els
vidres va pensar que havia de trobar la manera d'assegurar-se que Annileen sí l’ajudés,
i per això hauria de dir la veritat.
Començant en cert punt específic, per descomptat.
—Els tusken el van matar —va dir, aixecant la resta dels
vidres—. Veníem de casa meva. Ull-Tapat se’l va emportar.
—Els tusken? —Annileen el va subjectar dels braços—. On se’l
van emportar?
Orrin va deixar caure els vidres en el pot de deixalles.
—Al desert. No el trobaràs. Se’l van emportar.
—Llavors tal vegada no estigui mort! —Va cridar Kallie, amb
llàgrimes en els ulls.
Annileen va passar precipitadament al costat de l’Orrin. Per
fi va poder escapar de darrere del mostrador.
—Haig d'anar-hi —va dir, i es va dirigir al prestatge de les
armes. Després va girar-se a mirar la Kallie—. Vesteix-te.
Kallie li va lliurar el rifle a la seva mare i va córrer de
tornada a la casa.
—Què esperes, Orrin? Activa la Crida dels Colons!
Orrin es dreçà; ja tenia un pla.
—Quan claregi —va dir—. Ja saps que no hi ha res que es
pugui fer fins llavors —el granger va sortir de darrere del mostrador—. Et juro
que cridaré a tots els vehicles fins que el trobem. Has de quedar-te...
—Ni ho pensis! —Annileen va mirar amb fúria a Orrin—. Si tu
no actives la Crida, ho faré jo!
Orrin es va netejar les mans amb un drap de la barra.
—Ningú vindrà en aquesta hora. L'única cosa que aconseguiràs
és espantar als tusken i fer que s'allunyin més i que s'internin en els erms. O
tal vegada obliguis a Ull-Tapat a prendre una mesura desesperada. Hauràs de
confiar en mi, Annie. Ningú coneix a Tapadet[1]
com jo. He estat perseguint a aquest paio durant anys!
Annileen estava que tirava espurnes.
—Quin expert. Ull-Tapat és dona!
—Què?
—Aquell dia Ben i jo ens vam trobar de nou amb ella en les
dunes! —li va dir, al mateix temps que prenia un morral.
Orrin se la va quedar mirant aclaparat. Va començar a fer
més preguntes, però després va tornar al problema immediat. Va caminar fins a
ella, anant amb compte amb la punta del rifle.
—T'ho prometo. Mira, espera, faré que vingui el Gran Exèrcit
de l'Oasi.
Annileen va negar amb el cap. Pel que sembla, res li
impediria anar a buscar al seu fill. Kallie va tornar de la casa vestida amb
peces de roba gruixudes, i la seva mare li va passar un rifle. Annileen va girar-se
per mirar a Orrin amb ira.
—Per què no em vas dir això quan vas arribar?
—Primer havia d'assegurar-me que entenguessis —va explicar
el granger—. No podré ajudar-te a buscar a Jabe al matí si els pinxos del hutt
segueixen apareixent —Orrin va caminar al mostrador de les armes i va prendre
un rifle per a si. Li va semblar que en aquest moment vindria bé fer una
demostració física de suport—. Mira, aniré amb tu. Podem anar a fer un cop
d'ull —va girar-se per mirar-la—. Després hem de tornar aquí. Oblida't de
l'assumpte del magatzem, només dóna'm els diners per fer que Jabba em deixi en
pau...
—Jabba? —Va repetir Kallie, estupefacta.
—... i jo dedicaré la resta de la meva vida a trobar a Jabe
—a Orrin li estava costant treball semblar honest—. I si ja és massa tard,
llavors exterminaré a tots els tusken. Vas perdre a Dannar per culpa d'aquests
monstres; jo vaig perdre un fill. Fem-ho a la meva manera i tot estarà bé.
De sobte es va obrir la porta del davant del magatzem.
Orrin va girar-se immediatament amb el rifle entre les mans.
Annileen i Kallie ja es dirigien a l'entrada. Van deixar caure les seves armes
al terra i van avançar ràpidament pel llarg passadís enmig de la foscor.
—Jabe, Jabe!
Orrin les va seguir astorat i va veure al noi travessar la
porta trontollant. Vestia una capa marró que li quedava massa gran, i que va
onejar amb l'aire. La seva mare i la seva germana van estar al costat d'ell en
un instant.
—Estàs ferit —va dir Annileen, en veure en el seu front un tall
amb sang seca.
—Tot està bé, mama —va dir Jabe en veu baixa—. Ben ja va
revisar la ferida.
—Ben? —Van preguntar els tres al mateix temps.
—Sí, ell em va portar a casa —va dir el noi. Lluïa exhaust i
confós. Orrin va caminar cap al davant amb l'arma aixecada.
—Kenobi està aquí?
—No —va contestar Jabe—. Em va salvar d’Ull-Tapat. No sé com
ho va fer, però així va ser —El noi es fregà les ferides—. Crec que em vaig
equivocar respecte a ell.
Annileen va tornar a abraçar al seu fill.
—Aquesta és la capa de Ben! —Va balbotejar ella, subjectant-li
el coll.
—Sí..., eh, Ben va pensar que tenia fred —va dir Jabe,
separant-se de la seva mare.
Orrin seguia dempeus desconcertat. Kenobi l'havia vist
disfressat de tusken en la granja de l’Ulbreck, sí, però ell va donar per fet
que els veritables tusken el matarien igual que a Jabe. Si Ben estava viu, la
situació canviava per complet.
Les dones van entrar de nou al magatzem a buscar aigua i una
farmaciola; mentrestant, Orrin es va asseure al costat de Jabe per parlar en veu
baixa.
—A on se’n va anar Kenobi?
—Em vas deixar allà sol —va dir Jabe amb fredor.
—Això no importa! A on va anar?
—No ho sé —va dir Jabe—, però portava pressa —primer es va
assegurar que la seva mare i la seva germana seguissin en la part de darrere del
magatzem, i després va obrir lleugerament la capa perquè Orrin pogués veure que
encara portava posada la disfressa de tusken—. Ben no volia que la gent de
l'oasi em veiés així —va murmurar.
—Com? —La informació va desconcertar a Orrin. Per què Ben no
voldria deixar a Jabe al descobert? Les seves raons podrien ser sinistres.
Kenobi creia que tenia a les mans alguna cosa amb què extorquir-lo. De quina
manera ho usaria? Li demanaria diners a Orrin? O tal vegada aprofitaria la
informació per impedir que es casés amb l’Annileen.
Al granger li va semblar que la raó no importava. Havia de
fer alguna cosa respecte al paio.
—No diguis res sobre el que va succeir aquesta nit —li va
advertir el granger a Jabe en veu baixa—. No li diguis a la teva mare que...
—Que no em digui què? —Annileen estava ja prop d'aquí,
subjectant la cadira que havia portat per a Jabe. La va deixar caure en el terra
i va preguntar:
—Hi ha alguna cosa més, no és així? Vas fer alguna cosa per
tractar de pagar els teus deutes? —La dona va mirar al seu fill, i després de
nou al granger—. D'això es tractava? Què vas fer? —Va preguntar en un to
amenaçador—. Què més vas fer?
—Vaig fer el que havia de fer —va dir Orrin—, i en aquest
moment precís, podria estar en molts problemes.
—Ja estàs en molts problemes!
—Parlo de dificultats d'un altre tipus —va explicar el
granger—. Problemes legals; el tipus d'inconvenients que m'impedirien circular
per aquí amb llibertat, fins i tot si arribés a alliberar-me dels busca-bregues
de Jabba i de la gent del banc.
Annileen va aixecar els braços al cel.
—I per què no? Si ja vas arruïnar tota la resta de la teva
vida —la dona va respirar profundament i es va aixecar les mànigues—. Ja prou,
Orrin —va dir, al mateix temps que l’aixecava i l’empenyia cap a la porta—. Vés-te’n
i no tornis. Al matí m'asseguraré que treguin les teves coses de l'oficina i te
les enviaré a casa!
—No ho entens, Annileen —va dir el granger—. El problema del
que parlo m'incumbeix a mi, però Jabe també està involucrat.
Annileen i Kallie van mirar al noi desconcertades.
—Jabe?
El noi ja estava dempeus enmig de la foscor. Mirà al terra i
va passar saliva amb treball.
—Sí, estic involucrat.
La seva mare es va quedar bocabadada.
—Com? Què vas fer?
—Això no és rellevant —va dir Orrin, assenyalant el rostre
de Jabe amb el dit—. El que importa és que, si la gent s'assabenta, Jabe també
acabarà molt malament. Però no serà així. De moment només hi ha una persona
assabentada, i em vaig a fer càrrec d'això ara mateix.
Annileen estava confosa i aclaparada. No sabia ni on mirar,
però Orrin se li va posar davant.
—Em vas escoltar? Jo puc assegurar-me que Jabe romangui
lliure —va remugar. No hi havia cap raó per no mostrar la seva còlera ara—. He
ajudat a la teva família durant anys. Vaig portar compradors al magatzem i t'he
cuidat. És temps que em paguis! Així que més et val ajudar-me a romandre viu
les properes vint-i-quatre hores —va assenyalar la caixa de l'efectiu—. Això
significa que li hem de pagar a Jabba demà. Jo... i tu també. Estàs en això amb
mi, t'agradi o no.
Kallie es va col·locar al costat de la seva mare.
—Què passa, mama? Què va a succeir?
—No ho sé, amor —va dir Annileen, mirant entre Jabe i
Orrin—. Crec que necessitem ajuda.
Orrin va girar-se a mirar el crono. Faltaven poc més de
catorze hores perquè s'acabés el termini que li havia donat Jabba. Els delinqüents
no serien amables aquesta vegada. Per a Orrin seguia sent un misteri el que va
succeir aquell dia a la casa de la ciutat de Jabba, però sabia que Mosep
Binneed i els seus sequaços van acabar molt avergonyits. Estava segur que ningú
d'aquesta organització de delinqüents permetria que es repetís l'ocorregut
perquè, de fer-ho, algú més els ho faria pagar i s'encarregaria d'ells.
Però primer havia de negociar amb Kenobi. Va obrir la porta
del davant del magatzem com prenent un segon aire.
—Demà tornaré aquí a temps i ho arreglaré tot. Ja ho veuràs.
Annileen, que estava abraçant als seus fills, va tremolar.
—Veig un monstre —va exclamar.
—Sóc un granger i vaig a salvar la meva granja —va dir Orrin.
Mentre ajustava les configuracions del seu rifle, va cridar a Jabe—. Noi, et va
dir Kenobi on anava? Et va dir alguna cosa?
Jabe va respondre amb calma.
—Va dir que tenia un missatge per a tu.
—Per a mi? —Va preguntar l'alt home, amb curiositat.
—Sí —va contestar Jabe—: «Fes marxa enrere ara».
Els ulls de l’Orrin es van anar obrint més i més conforme va
analitzar les paraules. Llavors va girar i va desaparèixer en la foscor.
***
Annileen va tancar una porta més i hi va travessar una
barra. Ja havia canviat els codis de pas de tots els panys electrònics, fins i
tot de la de l'entrada des dels garatges. Tar Lup només hauria de trucar a la
porta al matí. Va pensar a entrar a l'oficina satèl·lit que tenia Orrin en el
magatzem, però llavors va recordar que necessitava tornar a la casa per atendre
a Jabe, qui requeria de les seves cures.
El seu fill estava assegut sota la solitària llum de la
taula de la cuina. S'havia llevat la capa de Ben, i Kallie l'estava doblegant
amb afecte i cura. Jabe portava posats els draps de la disfressa de saquejador
tusken. No es va moure per tractar d'ocultar-los, però es va sentir humiliat i
avergonyit.
En veure com mirava la seva mare al seu germà, Kallie va
parlar sense dirigir-se a ningú en particular.
—Crec que d'ara endavant vaig a tenir municions per
enfrontar-te en cada disputa que tinguem.
Jabe va sacsejar el cap.
—És una llarga història —va murmurar—. Si te l'explico, no
la creuràs.
Annileen va treure una cadira i va sospirar amb aire de
cansament.
—Intenta-ho.
Jabe va començar a parlar lentament al principi, però
després va anar accelerant la marxa mentre parlava d'alguna etapa de la seva
curta existència i després passava a una altra. El pare que va perdre,
l'ocupació que odiava, la seva necessitat de sentir que pertanyia al grup dels
Gault, als qui sempre veia fent alguna cosa amb les seves vides, i finalment,
aquest desesperat anhel de complaure a Orrin, a qui veia com un home
independent i amb alçada moral.
Després va parlar del favor que el granger li va demanar
quan estaven a Mos Eisley.
—Em va dir que es tractava d'una broma —va explicar el noi—.
Ens anàvem a disfressar i a espantar als Ulbreck.
Annileen va sentir que es quedava sense alè; de fet, es va
desplomar en el seient.
—Wyle Ulbreck, el meu millor client. Wyle Ulbreck.
Kallie li va servir a la seva mare una beguda calenta. La
tassa va tremolar entre les mans de l’Annileen. La va deixar sobre la taula
sense poder provar-la si més no.
—Se suposava que Zedd aniria amb ells, però no va poder —va
dir Jabe—. Orrin tenia tot un tresor amagat d'articles tusken. Suposo que els
va obtenir en els rescats que es van fer amb la Crida dels Colons. Vaig pensar...
No ho sé, que tal vegada aquesta era la meva oportunitat d'ingressar a l'equip
principal de suport de l’Orrin.
—Vestint-te com la gent que va matar al teu pare i anant a
espantar a un pobre vell —per a aquest moment, la dona se sentia tan insensible
com un droide—. Em sembla perfectament lògic —va dir, onejant la mà sense
sentit—. Continua.
—Se suposava que només utilitzaríem aquests rifles que
atordeixen —va explicar Jabe amb la veu entretallada—. Era per donar-li una
lliçó al vell Wyle per posar en ridícul a Orrin tot el temps. Ulbreck no li cau
bé a ningú de tota manera, mama, ho saps!
Annileen es va aixecar feta una fúria i va agafar la
farmaciola de la barra de la cuina. Jabe encara tenia el tall i un enorme blau
en el front. Això sí ho podia guarir, malgrat no tenir idea del que passava per
la ment del seu fill.
Jabe va respirar precipitadament i va narrar els detalls de
l'atac mentre Annileen li netejava el tall. Li va explicar com havia tirat a
Wyle, i li va dir que Mullen i Veeka van capturar a Magda Ulbreck. Després li
va explicar de l'arribada de Ben i de la subseqüent partida dels Gault. També
va narrar el moment en què van arribar els tusken i els van emboscar. Cada
vegada parlava més ràpid i amb major intensitat, però de sobte va començar a
moure el cap malgrat els esforços de la seva mare per guarir-ho.
—Ai! Ai!
—Vols que em detingui? —Va preguntar Annileen, retirant
l'aplicador del rostre de Jabe.
—No —va dir ell, amb llàgrimes en els ulls—. Vull sentir-ho
—després la va mirar amb tristesa—. Vols que jo em detingui?
Ella va negar amb el cap.
—Necessito saber. Dius que Ben et va salvar?
Jabe va assentir.
—Quan vaig despertar, Orrin ja s'havia anat i Ull-Tapat es
trobava al meu costat. Ben estava parlant amb ells en bàsic —va dir, confós—.
No sé com, però va parlar i va negociar el meu alliberament! —De sobte, totes
les seves paraules van semblar recordar-li com de prop que havia estat de la
fi. Li va costar treball recuperar l'alè—. Mama, anaven a matar-me o... o a
fer-me alguna cosa pitjor! —Jabe va parpellejar ràpidament i les llàgrimes van
començar a córrer per fi.
Annileen va baixar l'aplicador i va abraçar el cap del seu
fill, acostant-se’l al pit.
—Ho sé, però Ben estava amb tu.
—Sí —va dir Jabe, xarrupant entre llàgrimes—. No sé què li
va dir, però va funcionar i em va treure d'allà —Jabe va aixecar la vista i va
mirar a la seva mare amb els ulls enrogits—. Els Gault, en canvi, em van
deixar. Orrin va córrer...
—Entenc...
—... va córrer. Els altres ja s'havien anat —va dir. El
volum de la seva veu va començar a augmentar. Es veia cada vegada més alarmat—.
I Mullen i Veeka estaven amb l'anciana, comportant-se com si realment l'anessin
a ferir, mama! I jo vaig colpejar a aquest pobre vell...
—La qual cosa no està bé —va dir ella, acariciant el seu
cabell endurit per la sang—. No obstant això, aquesta nit hem esbrinat moltes
coses.
—Volia fer alguna cosa, mama —va dir, amb veu entretallada—.
És perquè el magatzem m'avorreix, m'emmalalteix. Volia acció. Però això no va ser
per res com les sortides amb la patrulla. Això va estar malament.
Annileen va assentir. Vaja,
quin gust escoltar això, va pensar.
La dona va deixar anar al seu fill i va eixugar les seves
llàgrimes.
—Li vas explicar això a Ben? —Li va preguntar, mentre li
col·locava l'embenatge.
—Sí, tot.
—I?
Jabe es va assecar els ulls.
—Em va dir que havia de seguir el mateix consell que li va
enviar a Orrin com a missatge: fer marxa enrere ara. També em va dir que només
un ximple segueix a un altre ximple.
Kallie es va quedar mirant-lo aclaparada.
—Encara creus que està boig?
Jabe va somriure lleugerament.
—No sóc qui per jutjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada