Una xarxa embullada (I)

una xarxa embullada

L'últim dels Jedi 5

Jude Watson

CAPÍTOL 1

No havia vist a Palpatine des que tenia disset anys. Ferus Olin recordava a un home pàl·lid de veu agradable amb una esmolada ment política. El Canceller Palpatine sempre tenia un aire de deferència cap a tot, malgrat el seu considerable poder en el Senat.

Però les coses havien canviat.

Ara era l'Emperador... i el seu poder s'havia tornat sinistre.

Ferus estava atordit. La cara de Palpatine s'havia enfonsat sobre si mateixa, les seves galtes s'havien col·lapsat, els seus ulls s'havien buidat. Portava posada una caputxa per ocultar-ho, però no podia amagar la seva nova aparença grotesca. El blanc dels seus ulls s'havia tornat groc, i la seva pell estava profundament solcada.

No era estrany que ja no aparegués en l’HoloNet per fer pronunciaments oficials.

Obi-Wan Kenobi li havia dit que Palpatine era un Sith. Que havia lluitat contra Mace Windu i li havia derrotat, però l'esforç li havia deixat horroroses cicatrius.

Ferus no havia sabut què esperar, però això era pitjor que el que possiblement pogués haver imaginat. Podia sentir el Costat Fosc de la Força a l'habitació. Havia de fer un gran esforç per mantenir la seva concentració.

Els ajudants de Palpatine, Sly Moore i Mas Amedda, estaven dempeus a tots dos extrems del seu escriptori. La seva Guàrdia Reial Roja, sis d'ells, estava col·locada prop de la sortida. Un prim home gris amb galtes enfonsades, vestit amb un uniforme imperial, estava col·locat prop d'ells. Ferus no tenia ni idea de qui era, però la forma en la qual romania dempeus parlava de certa importància.

Tot això, va pensar Ferus, pel meu petit jo?

Palpatine s'havia posat en contacte amb ell uns dies abans. Li havia demanat aquesta reunió, a pesar que Ferus havia escapat recentment d'una presó imperial. L'Emperador havia garantit la seva seguretat. Quan Ferus havia arribat, havia passat un registre d'armes estàndard, però per a la seva sorpresa, Sly Moore li havia permès conservar el sabre làser que tenia enganxat en el seu cinturó. Ell no s'havia molestat a amagar-lo.

Sabia que Palpatine era conscient que tenia un.

—Si us plau, asseu-te —va dir Palpatine, assenyalant una cadira—. Posa't còmode. Veuràs que t'hem permès conservar la teva arma. Un sabre làser... què interessant. I jo que pensava que eres un antic Jedi.

—Antic aprenent, en realitat.

Palpatine es va asseure i va recolzar les seves mans a l'escriptori. Ferus va apartar la vista de les llargues ungles del Sith, profundament solcades, endurides amb brutícia.

 —Difícilment podria esperar que admetis ser un Jedi, veient que van ser traïdors que van tractar d'acabar amb la República.

—Estic confós —va dir Ferus—. Pensava que va ser vostè el que va acabar amb la República. No va declarar un Imperi fa un parell de mesos?

—Tinc curiositat sobre com vas obtenir un sabre làser —va dir Palpatine, ignorant la pregunta de Ferus—. Estrany de veure, perquè rebem informes que una nau havia aterrat a Ílum, on tants sabres làser s'han creat.

—De debò? M'alegra sentir que encara és un lloc popular.

Palpatine li va dedicar un prim somriure.

—Només pels Jedi, i ara tots s'han anat.

—També he sentit això.

—Va ser una pena que un Orde tan respectat sobrepassés les seves obligacions d'aquesta manera.

—Això és el que va succeir? No tenia ni idea.

Ferus va sentir la suor sorgir en el seu front i va esperar que l'Emperador no ho veiés. Estava temptejant a Palpatine, intentant provocar-li. Però Palpatine simplement va continuar parlant amb la mateixa veu profunda i sonora, gairebé inexpressiva.

—Potser ara hauríem de discutir per què et vaig fer venir —va dir l'Emperador.

—Haig d'admetre que sento curiositat —va dir Ferus.

Havia debatut si venir o no venir. Havia estat en una remota estació espacial amb la seva tripulació quan va arribar la citació. Eren una banda malforjada, formada pels membres d'un grup anomenat els Esborrats, que incloïa a Keets Freely, un antic periodista, i Curran Calàdian, que havia estat ajudant del Senat. Amb ells també estava Clive Flax, que havia escapat de la mateixa presó que Ferus. Ferus li tenia afecte, Clive havia estat un agent doble durant les Guerres Clon però mantenia no deure-li lleialtat a ningú més que a si mateix. I després estava Trever, el noi de carrer que havia estat viatjant amb Ferus. Trever havia estat un polissó en el seu vol des del seu planeta natal, Bellassa, i els dos havien estat viatjant junts des de llavors.

Amb ells també anava la Solace, una viatgera poc entusiasta. Ella havia estat una vegada la gran Cavaller Jedi Fy-Tor-Ana. Havia canviat el seu nom i havia intentat oblidar la seva existència passada com a Jedi. Així que no havia estat massa emocionada quan Ferus va arribar, suggerint-li que formessin equip per trobar a altres Jedi perduts.

Anaven de camí cap a la base secreta que Ferus havia establert per qualsevol Jedi que pogués trobar, quan va arribar la citació de Palpatine. Ferus havia estat intentant tornar allà durant setmanes. Necessitava saber com es trobava el Mestre Jedi Garen Muln.

Ferus l’havia trobat en les coves d’Ílum, esperant que la mort se l’emportés. Encara estava feble quan Ferus l’havia deixat a cura dels seus amics, Raina i Toma.

Tots els Esborrats havien conferenciat, havien discutit, i llavors, al final, havien decidit que Ferus no podia ignorar la trucada. A més, van raonar, podria descobrir coses de Palpatine que podrien ser útils en la imminent lluita contra ell.

Era massa perillós que els seus amics estiguessin prop del Senat. Havien anat a l'amagatall secret de Dexter Jettster, centenars de nivells per sota a Coruscant. Si Ferus no tornava aquest dia, anirien a buscar-lo.

La cosa era que havia passat veritables dificultats per escapar d'una presó imperial.

No volia acabar en una altra de nou.

—No trenco les meves promeses —va dir Palpatine—. Podràs marxar-te una vegada que sentis la meva proposta. Espero que l'acceptis, però si no, la porta estarà oberta. No obstant això, no tinc cap dubte que acceptaràs.

Pensa-t’ho millor. No hi havia cap forma que Ferus ajudés a l'Imperi. Però de moment, va mantenir la boca tancada.

—Deixaré que el Moff Tarkin faci un breu informe, ell ha estat en constant contacte amb el nostre conseller imperial de Sath.

L'home alt amb la pell grisa i el pèl fosc va fer un pas cap endavant.

—Hem rebut una petició d'un planeta anomenat Samària a través del nostre conseller imperial destinat allà —va dir ell—. El governador samarià ens ha demanat que enviem un emissari directament d'aquesta oficina per ajudar-los. El seu ordinador central per als sistemes de la ciutat de la ciutat capital de Sath ha estat infiltrat. S'ha introduït una fallada en el sistema que ha transferit informació personal d'un ciutadà a un altre en un patró aleatori i així ha convertit els serveis bancaris, mèdics, i socials en un caos. No només això, sinó que els sistemes de la ciutat també estan funcionant malament. Coneix Samària?

—He sentit parlar d'ella —va dir Ferus—. Mai he estat allà. Sé que és un planeta desèrtic, completament depenent de la tecnologia. M'imagino que aquest problema amb el temps conduiria a fallades sistèmiques principals.

—Excel·lent —va dir Palpatine—. Captes el concepte general completament. Ja hi ha perill que el planeta es col·lapsi en l'anarquia.

Tarkin va continuar en el mateix to tens.

—La fallada ha estat introduïda tan enginyosament que ningú pot descobrir com eliminar-la. Cada vegada que han tractat d'arreglar-ho, envia els programes en una altra seqüència aleatòria. Si el planeta ha de començar de nou i reunir informació de cada ciutadà, podria ser desastrós.

Tarkin va fer un pas enrere, el seu moment en el focus havia acabat. Semblava una presència tan incolora... però els instints de Ferus li van dir que anés amb compte.

—Pots veure per què he acudit a tu, Mestre Olin —va dir Palpatine—. Des que has aparegut, he tingut ocasió de llegir el teu arxiu. Tens una història impressionant des que vas deixar l'Orde Jedi. Ets el millor de la galàxia quant a seguretat informàtica.

—Jo no diria el millor.

—Jo sí.

En una vida anterior, Ferus havia estat expert en sistemes informàtics i en codificació d'identitats. La seva companyia, Olin/Lands, havia ajudat a la gent a desaparèixer en noves vides i havia estat expert en mesures de seguretat i la creació de nous documents d'identificació.

Podia imaginar amb quants problemes es trobava el planeta Samària. Però això no significava que anés a ser un agent de l'Imperi.

—Eres el més expert de la galàxia —va continuar Palpatine—. Ningú més ha estat capaç de solucionar aquest problema. El teu treball serà rastrejar al sabotejador a través del sistema i trobar la clau que et portarà a descobrir qui va fer això. Llavors l'Imperi pot restituir l'estabilitat del planeta. Després de tot, l'estabilitat és la raó per la qual va començar l'Imperi. Regnarem durant un nombre incomparable d'anys pacífics. I sempre estendrem una mà per ajudar a qualsevol planeta que es trobi en problemes.

I si creus això, creuràs qualsevol cosa.

—Comprenc el seu problema —va dir Ferus—. Desafortunadament, no puc ajudar-li.

Sota la caputxa, la fosca mirada va parpellejar.

—Em necessiten en un altre lloc —va continuar Ferus—. Ara, ja que em va assegurar que la seva sortida estava oberta, em marxaré.

—Si has de fer-ho. Deixeu-lo marxar —va instruir Palpatine als Guàrdies Reials.

Ferus es va encaminar cap a la porta. Esperava que en qualsevol moment els Guàrdies li derroquessin a una ordre de Palpatine. No dubtaria a usar el seu sabre làser. Si havia de morir allà, ho faria. De cap manera anava a tornar a presó.

—Només hi ha una cosa més que hauries de considerar —va dir Palpatine.

Ferus es va detenir, els seus ulls presos en la porta i en la llibertat. Aquí estava. Havia d'haver estat un ximple per pensar si ni tan sols per un segon que Palpatine el deixaria marxar.

—Probablement no has escoltat les notícies. El teu soci, Roan Lands, ha estat arrestat.

Ferus va sentir el nom com una punyalada en el cor. El seu soci. El seu amic. Roan.

Així i tot, va mantenir la mirada en la porta. No li donaria a Palpatine la satisfacció de veure la seva cara.

—Juntament amb una coneguda teva, Dona Telamark.

Dona, aquella que li havia amagat quan els soldats imperials estaven donant-li caça. La qual no havia demanat res i li havia donat tot. Era una dona gran, forta i robusta, que estimava la seva llar a la muntanya i la seva solitud. El pensament d'ella en una presó era esquinçador.

—Per a tots dos —va dir Palpatine elevant la veu—, s'ha programat la seva execució.

Ferus va intentar no tremolar.

—Per quin delicte? —va preguntar.

—Conspiració contra el govern de Bellassa.

Quina broma. El govern de Bellassa estava sota la dominació de l'Imperi. Ningú seria tan ximple com per conspirar contra ell.

La veu de Palpatine es va arrissar al voltant de la seva oïda, gruixuda i rància.

—No obstant això, si poguessis alliberar-te dels teus altres compromisos, jo podria sol·licitar indulgència del govern bellassà. Potser fins i tot clemència.

Aquí estava, l'esquer.

Així de fàcil. Patapam. Estava atrapat.

Havia esperat un esquer.

Però no havia esperat que fos tan personal.

Següent