Devorats (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Una mà es va tancar sobre la boca de la Tash, ofegant el seu crit. Així que li va mossegar la mà.

—Arrggh! —udolà de dolor algú, deixant-la anar. El crit va despertar al seu germà, qui es va asseure de cop en el llit.

—Què... què està passant?

—Zak, vigila! —va cridar Tash.

La figura fosca estava inclinant-se cap a ell. Encara mig adormit, Zak es va llançar fora del llit com un ressort, just més enllà de la figura ombrívola.

—Corre! —va cridar Tash.

Fins i tot en la penombra, Tash va reconèixer als dos grans assaltants de forma quadrada: ganks. El que ella havia mossegat encara estava xuclant-se la seva mà ferida. Per si de cas, ella li va trepitjar el peu, després va sortir per la porta, amb Zak darrere d'ella.

—Ajuda! Ajuda! —va cridar. Però no hi havia ningú per sentir-la. Oncle Hoole havia anat a realitzar el seu treball misteriós. Chood havia anat a la seva missió. Estaven sols a la casa—. Hem de sortir d'aquí! —li va dir a Zak, que estava amb prou feines despert. Ell la va seguir quan ella va obrir la porta i va sortir corrent.

L'aire de la nit de D’vouran va despertar a Zak ràpidament.

—Què ha passat? —va esbufegar mentre corria per posar-se a l'altura de la seva germana.

—Smada! Els seus esbirros! —va ser l'única cosa que va poder dir entre panteixos mentre corria cap al centre del poble.

Això va ser tot el que Zak necessitava saber. Les seves cames tremolaven quan va aconseguir atrapar a la seva germana. No es va molestar a mirar cap enrere.

Tash sí ho va fer, encara que sabia el que anava a veure. Els dos ganks anaven darrere d'ells. Per ser grans i pesades bèsties corrien ràpidament. Encara que Zak i Tash ja havien arribat al carrer principal del llogaret, els dos ganks anaven guanyant terreny.

—Ajuda! Ajuda! —va cridar. Però era tard a la nit, i els carrers estaven deserts. Algunes llums es van encendre en unes cases, però Tash va tenir por de parar. Podia sentir els pesats passos dels ganks per darrere.

Va tractar de perdre'ls girant bruscament a la dreta, per un carrer lateral. Zak la va seguir...

De cap cap a un cul-de-sac.

La cantina No Vagis Dins s'alçava davant seu. No hi ha temps per mirar enrere. Sense perdre el ritme, Tash va córrer fins a la porta i va donar una palmada en el botó «OBRIR».

Estava tancada.

—Obriu! —va cridar, copejant la porta.

—Obriu! Si us plau! —va afegir Zak.

Darrere d'ells, Tash va escoltar dos crits sobtats. Esgarrifances van recórrer la seva espina dorsal. Els ganks han d'estar furiosos! Els farien xixines una vegada els atrapessin. Els crits es van tallar abruptament, però Tash copejava la porta amb tanta força que no es va adonar.

—Obriu! Si us plau! —va suplicar. Esperava en qualsevol moment sentir la pesada mà del gank en la seva gola, o la mossegada d'un tret làser en l'esquena—. Ajuda!

Finalment la porta es va obrir de cop. Uns colons espantats van sortir a trompades, amb cara de son i roba de llit.

—Què està passant aquí? —va exigir un d'ells.

—Estan darrere de nosaltres! Ajuda! —va declarar Tash.

—Qui està darrere de vosaltres? —va demandar un colon.

—Ells! —va dir Tash, assenyalant carrer avall.

Però no hi havia ningú allà.

Següent