Devorats (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Els enzeen els van portar al laboratori subterrani.

Allà, en la profunda càmera, Zak, Tash i Smada van ser portats a la vora del fossat. Tash pensava que era tan miserable com es podia ser. El cos sense vida de l’androide Devé va ser llançat al seu costat.

El terror semblava fluir del fossat com aigua enverinada d'una font. La por omplia a Zak i Tash. Estaven sota terra, dins d'una criatura viva, una terrible criatura. I eren a punt de servir d'aliment a la mateixa.

—Aquí és fins a on la teva curiositat t'ha portat —va declarar Chood—. Ets a punt d'entrar en un nou món de dolor. Si penses que els teus amics i aliats en la superfície han sofert, estàs equivocada. Les seves morts han estat ràpides i misericordioses... la majoria d'ells asfixiats quan van caure sota la superfície de D’vouran. Aquí, en el Cor de D’vouran, l'agonia és mil vegades més lenta, i mil vegades pitjor... aquí les víctimes del planeta es digereixen acuradament setmana rere dolorosa setmana. Poseu-los aquí!

Els enzeen van alliberar a Zak i Tash de la xarxa i els van empènyer cap a la plataforma d'espera.

—Alto! —va ordenar Chood. Va assenyalar a un dels enzeen—. Tu! Crec haver-te dit que li llevessis aquest dispositiu!

Un dels enzeen havia oblidat llevar-li la taula d’skimboard a Zak. Sota la furiosa mirada d’en Chood, es va apressar a separar la taula de l'esquena d’en Zak i després es va allunyar.

Es van necessitar quatre enzeen per arrossegar a Smada a la plataforma. Ràpidament el van alliberar de la seva xarxa quan va estar sobre la plataforma d'espera a la vora del fossat. El massiu hutt va intentar copejar-los, rugint.

—Menjar de bantha! Fems de nerf!

La plataforma es va balancejar bojament, i Zak i Tash es van aferrar als cables de suport.

Chood es va dirigir a ells des de la vora del fossat, apuntant cap avall, cap a la foscor.

—Volies saber el secret de D’vouran. Es troba aquí. Des d'aquest lloc, primer D’vouran va ser portat a la vida pels seus creadors, i després va aprendre a alimentar-se en aquest fossat.

—Científics imperials —va comprendre la Tash—. Sempre estan buscant noves formes de danyar a la gent... noves armes.

—Però el planeta va superar als seus creadors i va aprendre noves i millors maneres d'alimentar-se. Els científics van perdre el control de la seva creació. Van ser devorats com tots els que van venir després. Ara vas a seguir-los —va continuar Chood.

—Chood! Chood! —va bramar Smada—. No és massa tard! Quatre milions de crèdits! Et compraré un nou planeta!

L’enzeen no li va fer cas.

Diverses de les criatures de pell blava van accionar el braç de la grua que subjectava la plataforma d'espera on es trobaven els captius, els paràsits van començar a donar corda, baixant la plataforma cap al fossat.

—Hem de fer alguna cosa! —va cridar Zak.

—Això és per la meva culpa —va dir Tash. Tenia la gola seca. La seva veu era amb prou feines un murmuri—. Hauria d'haver escoltat als meus sentiments i fer que oncle Hoole deixés el planeta. Llavors ell estaria viu i estaria fora de perill!

—No és culpa teva, Tash —va dir Zak—. Jo no et vaig fer cas. Ningú ho va fer.

Tash va treure el cap a l'abisme. Alguna cosa en la part inferior es retorçava. I s'estava fent més gran. A mesura que baixaven el fossat, la massa palpitant s'aixecava a la seva trobada.

Tash no podia veure en la foscor del fossat. Mirà cap amunt, a les cares dels enzeen que envoltaven el pou. Com més mengés D’vouran, més es podrien alimentar. Tots ells miraven amb avidesa.

Tots menys un.

L’enzeen que havia agafat la taula d’skimboard es va tornar cap a Chood. Sense previ avís, va aixecar la taula tan alt com va poder, i després la va estavellar en el cap d’en Chood.

Chood va caure a terra. A l'instant, l’enzeen es va abalançar sobre ell, apoderant-se d'alguna cosa petita i brillant que estava a la mà d’en Chood.

El penjoll.

Els altres enzeen van carregar. Però el posseïdor del penjoll va fer una cosa completament inesperada.

Va canviar la forma. Els paràsits es van veure enfrontats no per un dels seus, sinó per un gegantesc wookiee.

—Oncle Hoole! —van cridar Tash i Zak alhora.

—Hoole! —tronà Smada—. Treu-nos d'aquí!

Els enzeen van dubtar només un moment. Després es van precipitar sobre el wookiee, colpejant-ho des de totes les direccions. El wookiee es va defensar amb poderosos cops amb una mà mentre sostenia el penjoll alçat amb l'altra.

I mentrestant, la plataforma continuava descendint.

Un dels enzeen va ser llançat al fossat. Zak i Tash el van veure caure, cridant, en la massa semblant a líquid que es retorçava a baix. En moments, Hoole va aconseguir ocupar-se de tots els enzeen.

Amb unes poques gambades, el wookiee va arribar a la grua. Però abans que pogués invertir la seva direcció, alguna cosa dura i pesada el va copejar des de darrere, fent que xoqués contra la grua. Els instruments de la grua es van trencar sota el pes del wookiee, i la plataforma es va detenir. El cop també va trencar la concentració d’en Hoole, i de sobte va tornar de nou a la seva forma shi’ido mentre queia al terra.

Chood es va abalançar sobre Hoole, amb un gruixut tub de metall.

—Dóna'm aquest penjoll! —va agafar a Hoole, tractant d'obrir els dits del shi’ido per apoderar-se del cristall. Van lluitar just en la vora del fossat. Hoole estava massa atordit com per resistir-se, i en un moment el penjoll havia canviat de mans una vegada més.

Però quan es va posar dempeus, Chood va perdre l'equilibri. Va relliscar i va caure en el fossat de D’vouran.

Portant el penjoll amb ell.

Chood i el penjoll es van esvair en el fluid palpitant, i un moment després la massa es va estremir i va començar a pujar.

—Puja'ns! —va cridar Tash—. Oncle Hoole! Puja'ns!

Hoole va manipular els controls de la grua. Però no es va moure.

—La grua està danyada! No puc moure-la!

Sota ells, Tash va poder veure la massa de lava pujant més i més ràpid. Grans bombolles de planeta fos saltaven i guspirejaven cap a ells. D’vouran semblava enfadat.

—Millor serà que pensem en alguna cosa —va dir—, o morirem tots!

Següent