Relats recopilats Galaxy Guide (XXXIX)

Anterior

39 Treballant el mercat

Galaxy Guide 11: Organitzacions criminals

Capítol 4: El mercat invisible

Autor: Rick D. Stuart

 10 DBY

... Com a caçador de recompenses professional, Suroc sabia desembolicar-se en molts planetes. La majoria no tenia cap atractiu, i molts eren directament hostils. Però Andasala era diferent. En la majoria de planetes, podies confiar en algunes persones, algunes vegades. Andasala era tot el contrari.

No obstant això, Suroc volia una mercaderia especial... un nashtah. Els crèdits no eren un problema, però aconseguir un animal semblant a Midani, la seva propera escala, sí ho seria. I necessitaria el nashtah per a una caça molt especial. Era millor tractar d'aconseguir la bèstia d'atac aquí primer.

El propietari del Cau del Rancor semblava haver perdut una baralla amb algú. Igual que la majoria dels parroquians. Just la classe de lloc que estic buscant, va pensar Suroc per a si mateix mentre s'acostava a la barra.

—Rom corvani. Gràcies. Dirigeix vostè sol aquest lloc? No té cap fill que li ajudi? Sí, una llàstima. Jo tampoc. Encara que tinc un nebot[1]. I és tot un col·leccionista. Li encanten els animals exòtics... els animals realment exòtics[2] .

»Aquests pretzels de pebre són per a algú? Sí, s'acosta el seu aniversari. Crec que aquest any li aconseguiré alguna cosa especial, si entén a què em refereixo[3] . Porti'm una altra copa en aquest reservat. Gràcies...

... Tres copes i dos bols de pretzels de pebre més tard, Suroc escolta que algú es fica en el reservat de darrera.

—Tinc entès que està buscant un regal d'aniversari. Busca alguna cosa especial, no és així?

L'interlocutor va parlar en huttès. Suroc va tenir problemes per distingir l'accent... Rodià, tal vegada?

—És per al meu nebot. M'agradaria aconseguir-li alguna cosa abans de marxar-me[4] .

—Cap a on es dirigeix?

—A un lloc on no fan un munt de preguntes innecessàries.

—Necessito saber on va per saber el que vol. D'una altra manera, no sé si tinc el que necessita.

—Com vaig dir, és per al meu nebot. Col·lecciona animals exòtics. Molt perillosos[5]. Crec que li agradaria un nashtah... són animals guardians perfectes. Té alguna cosa així?

—Jo no, però conec a un tipus...

—Sona prometedor. Quant?

—Crec que podríem arreglar-ho per, diguem, 15.000.

—Quina llàstima. No estimo tant al meu nebot[6].

—Tal vegada ell es conformi amb una altra cosa?

—Ho dubto. Crec que l’estimo prou com per gastar-me 9000[7].

—Per mi està bé. Veuré què puc fer.

—Deixaré el nom del meu hotel i el meu codi de videocomunicador en aquest tovalló. Quan contacti amb el seu amic em deixaré caure.

—Aquí no[8].

—On i quan?

—Espaiport d’Andasala, moll d'atracada 127. Trigarà un temps[9].

—Marxo d’aquí a dos dies. D'una altra manera, el meu nebot no haurà tingut sort[10].

—Aquesta nit, llavors.

Poca gent anava a l’espaiport d’Andasala a la nit. Aquells que ho feien anaven amb cautela. No era una gran sorpresa que el moll d'atracada 127 estigués desert en aquesta hora.

Per sort, Suroc no va haver d'esperar molt. El clar tust del sintecuir amb les plaques de metall del terra li va alertar de l'arribada del seu antagonista. L'intermediari es va detenir res més entrar a la zona il·luminada per un fanal de flux proper. Suroc veia ara per primera vegada a l'operador cara a cara. La seva pell verda, el seu musell i els seus ulls multifacetats l’identificaven com a rodià, tal com Suroc havia sospitat. Fins i tot en aquesta distància, l'engruixada jaqueta indicava la presència d'una arma oculta.

Maledicció.

—M'alegro que poguessis arribar aquí, caçador[11].

—Tens la mercaderia?

—Aquí mateix.

El rodià va acostar a la llum una gran gàbia repulsora. Un crit penetrant va ressonar per sobre del brunzit del generador de camp de força. Suroc va somriure amb la seva característica sang freda.

—Llavors anem al gra, d'acord? Vostè mana[12].

—Camini cap a mi, sense trucs. Detingui's a uns cinc metres davant meu. Lentament.

Suroc mai gaudia amb la sensació de tenir una diana pintada en el pit, però no tenia elecció.

—Així està bé. Bé, té els diners?

Suroc, molt lentament, va ficar la mà en la jaqueta i va extreure un gran sobre. El rodià va arrufar el musell; un somriure envanit en el llenguatge corporal rodià.

—Deixi'm veure el nashtah.

—Aquí mateix. Deixi que faci un cop d'ull en aquests crèdits mentre vostè examina l'animal.

Suroc li va lliurar el sobre segellat i va examinar l'animal de l'interior de la gàbia amb ull expert. La seva suau pell verda s'ondava quan la bèstia flexionava els seus músculs; un llarg grunyit va escapar de la criatura quan aquesta s’adonà de la presència del caça-recompenses. El so de passos a banda i banda suggeria que els dos tenien companyia[13].

—Què gfersh és això? Un xip de codi? On estan els meus crèdits?

—Els té a la mà. Aquest xip desbloqueja una caixa de seguretat en la caixa forta del meu hotel. Dins estan els crèdits que va demanar, tots en monedes i bitllets petits. No esperava realment que vingués fins aquí en aquestes hores de la nit amb tot aquest efectiu, veritat? Vull dir, no és segur, no és cert?[14] 

—No, suposo que no. Però, digui'm, què li fa pensar que està fora de perill ara? Vull dir; i si jo fos un home de negocis sense escrúpols? I si decidís jugar-la-hi? Vaja, podria limitar-me a agafar els seus diners i deixar-li a vostè aquí, bastant mort.

—Tal vegada, però si ho fes mai aconseguiria els seus crèdits.

—No em vingui amb aquest conte. Tinc el seu xip aquí mateix, a la meva mà.

—Sí —va dir Suroc, somrient davant l'acudit involuntari del rodià—, però no té la meva mà. Abans de venir aquí aquesta nit, vaig fer que el gerent de l'hotel instal·lés un pany addicional amb reconeixement del palmell de la mà en la caixa de seguretat que conté els seus diners. Pot ser que tingui el xip que necessita, però segueix necessitant la petjada de la meva mà. A més, el pany és sensible a la temperatura: haig d'estar viu perquè funcioni[15].

Suroc sabia que portava avantatge. Per desgràcia, el rodià també ho sabia. Als rodians no els hi agrada que els hi portin avantatge. Havia de fer alguna cosa per calmar la situació.

—M'ha sorprès. És difícil aconseguir per aquí un nashtah en bona forma. Ha de conèixer a gent molt important per aconseguir una bèstia d'atac d'aquesta qualitat[16].

—N'hi ha prou de xerrameca. Tornem als meus crèdits.

—No hi ha problema. Estan tots allà, esperant-li. Deixaré al meu nou company en un lloc segur i després pot tornar amb mi i recollir-los ara si ho desitja. O, si ho prefereix, tornaré i retiraré el pany de petjada. Em marxaré d’Andasala a primera hora del matí. Pot retirar els seus crèdits en qualsevol moment que desitgi[17].

—Amb qui creu que està tractant? Si retira aquest pany de palmell, retirarà també els meus crèdits. No sóc cap estúpid. Aniré amb vostè ara mateix. No vaig a donar-li l'oportunitat d'enganyar-me[18].

—Comprenc el seu punt de vista. D'acord, com més aviat millor, llavors. Vostè primer[19].

Següent

---

[1] Suroc no es refereix a si mateix com la part interessada. Sap que el taverner podria ser un informant o un agent de la llei encobert.

[2] Suroc acaba d'identificar-se com un comprador amb una necessitat molt inusual.

[3] Arribat en aquest punt, probablement vulgui adquirir un animal extremadament perillós i acuradament regulat. Si ha rebut el missatge, el taverner farà la resta. Noti's que no s'han intercanviat crèdits (a part del cost de les begudes). No ha estat necessari; Suroc sap que el taverner probablement obtingui una comissió de la venda una vegada el tracte s'hagi completat.

[4] Mantenir la ficció de comprar un regal no és només per mantenir les formes: Suroc necessita impressionar a aquest estrany perquè vegi que no és un aficionat. En no admetre que vol el nashtah per al seu propi ús, mostra cert grau de control professional.

[5] Llegint entre línies, allò que Suroc està dient realment és que li agraden les coses exòtiques i, per implicació, que és un subjecte perillós, a qui no convé jugar-la-hi.

[6] Suroc sap que acceptar la primera oferta arruïnaria el tracte. Com a normal, la primera xifra sempre és alta; acceptar la primera xifra gairebé garanteix que s'afegiran algunes «despeses de manipulació» d'última hora quan vagi a tancar-se el tracte.

[7] Suroc bàsicament està dient: «Aquesta és la meva contra-oferta. O l'accepta o me’n vaig a fer negocis a una altra part.»

[8] L'intermediari sospita que Suroc farà negocis en una altra part. Encara que no vol que el tracte se li escapi, està irritat de totes maneres. Volia aconseguir almenys 12.000. Per compensar les pèrdues en aquest aspecte, l'intermediari es recupera assegurant-se que es faci en un lloc de la seva elecció.

[9] No ho crec! Això és Andasala! L'intermediari no hauria de tenir problemes a aconseguir una cosa encara que sigui tan perillosa i exòtica com un nashtah. Si vol temps extra ha de ser per altres motius.

[10] Ara és el torn de Suroc de reprendre el control de la situació. No li agrada el lloc convingut, però tenint-ho tot en compte, el preu és adequat. Imposant un límit de temps a l'intermediari, Suroc recupera una aparença de control dels esdeveniments. Això també reforça la idea que està disposat a anar a un altre lloc si és necessari.

[11] El rodià revela que sap que Suroc és un caça-recompenses. Amb tota seguretat ha investigat a fons sobre ell.

[12] No hi ha normes estrictes que regulin l'intercanvi físic de béns en un tracte del mercat negre. Suroc sap que la seva millor opció és deixar que l'intermediari porti la iniciativa i seguir les seves indicacions el més acuradament possible.

[13] L'intermediari havia portat amb si la seva pròpia assegurança de vida. No obstant això, havia comès l'error de mostrar les seves cartes massa aviat! En revelar-li la seva presència, els pinxos del rodià no van fer sinó acabar de convèncer a Suroc que l'intermediari pretenia jugar-la-hi.

[14] Suroc sap que mai ha de portar efectiu, o almenys mai la quantitat completa!

[15] Suroc va tenir la previsió de portar la seva pròpia assegurança de vida!

[16] El compliment pretenia insinuar que el rodià és un comerciant del mercat negre amb talent i recursos suficients per aconseguir mercaderia de qualitat en poc temps. Un petit gest que no faria cap mal donat l'inestable temperament del rodià.

[17] Suroc deixa que el rodià cregui que l'elecció és realment seva quan, en realitat, no té massa elecció. Alguns en dirien d’això «salvar les aparences». Suroc en diu «salvar la pell»!

[18] Com suposava, el rodià estava disposat a creure que Suroc planejava enganyar-li.

[19] Mostrant aquesta aparent deferència cap al rodià, Suroc fa que el seu adversari cregui que torna a tenir el control de la situació. L'escena s'ha calmat, però Suroc recorda en l'últim instant mantenir al rodià davant d'ell en tot moment.