36
Deien que no s’hi podia
Galaxy
Guide 11: Organitzacions criminals
Capítol
2: Elements de la franja
Autor:
Rick D. Stuart
10 DBY
—I
et dic que el millor esclavista per aquestes rodalies és el vell Seland’Ir. Bé,
clar que vaig a dir-te per què, sempre que em convidis a un glop... Bon noi...
»Recordaràs
fa un temps quan aquesta estrella d’holovídeos... com es deia... ah, sí,
Janissa Locrin... Com va desaparèixer i l’holoestudi va acabar pagant sis
milions de crèdits per recuperar-la. Doncs bé, qui creus que va planejar
aquesta petita entremaliadura...?
»Clar
que estic segur. Per descomptat, et diré com ho va fer. Escolta, posa'm un glop
per refrescar la memòria, vols? En primer lloc, Seland’Ir troba a un manetes
que li va poder proporcionar una còpia dels plànols de construcció de la finca
privada de la Janissa. Si ho sé, és perquè jo estava allà, naturalment!
Escolta.
»Seland’Ir
fa un cop d'ull als plànols, saps?, i poc després sap exactament el que cal
fer. No hi ha res que Seland’Ir no tingui en compte, vaja. Així és com ho duem
a terme: en primer lloc, a primera hora del matí ens acostem com d'amagat. Fase
un, omplim els voltants amb càrregues explosives de microtó. Usem petites
granades-coet per disseminar-les per tot el perímetre. Estaven cablejades amb
espoletes retardades perquè totes esclatessin al mateix temps. No són prou
grans com per causar danys reals, però activen tots els sensors de moviment del
perímetre al mateix temps. Els titelles de seguretat de l'interior no saben el
que està passant...
»Gràcies,
prendré un d'aquests. Taverner, porti una altra ronda...
»Ara,
no intentem forçar una porta. Aquestes coses eren de durànium reforçat. No és
necessari. Passem per damunt amb garfis d'escalada assistits amb coets. Sí, ho
sé, hi havia bèsties guardianes devaronianes aguaitant per tot el lloc! Com
sabies tu això? Oh, sí, bé, Seland’Ir també s’ho havia imaginat. Tots teníem
emissors ultrasònics. Els activem i els llancem davant de nosaltres en
descendir el mur. A nosaltres no ens va fer cap dany, però hauries d'haver
escoltat com aquestes bèsties gemegaven i ploraven. Els hi deuria de donar un
terrible mal de cap.
»Seland’Ir
havia untat a algú de la indústria, algú de l'interior. Aquest algú va
aconseguir una peça de roba que la Janissa havia portat en la seva última
presa. D'algun manera, els nostres nois van aconseguir treure d'aquí una mostra
d'ADN. Quan entrem, tenia activat el rastrejador, configurat amb el seu patró
genètic. Usem això per localitzar-la més ràpid que un raig!
»Escolta,
se m'està assecant una mica la gola, moltes gràcies...
»Així
que la localitzem a dalt, en el tercer pis. Jo i la resta de l'equip de Zjek
grimpem mà sobre mà pel mur exterior. Mentrestant, els equips de Heksa i Sujir
disposen agents anti-persona per tot el pati. Un parell dels nostres nois tenen
llançaflames i alguns d'aquests compostos bioquímics són bastant delicats.
Acabem incendiant tot el pati. La calor va mantenir dins també als droides.
»Parlant
de droides, Seland’Ir va suposar que la Janissa tindria la seva pròpia guàrdia
droide al costat d'ella, i en efecte, quan Fenrij obre la finestra d'un tret,
aquest petit Mark 65 li socarrima el nas des de dins de l'habitació. Bé, doncs abans
que sortíssim Seland’Ir es va assegurar de tenir una xerrada amb nosaltres i
dir-nos què fer en cas que ens trobéssim amb una d'aquestes llaunes. Va dir:
«Rendiu-vos!»
»Sé
que sembla una bogeria, però això solament demostra com d'astut que és en realitat
aquest vell esclavista verpine! Mira, els droides no són ni des de lluny tan
llestos. Estan preparats i disposats per defensar als seus propietaris si hi ha
una bona baralla, però no s'esperen que algú aparegui i es rendeixi sense rebre
abans cap ferida. I per descomptat no estan programats per comprovar que no hi
ha enganys, analitzant al mateix temps un grapat de senyals més. Fenrij sempre
va ser un bon mentider.
»En
qualsevol cas, tan aviat com veu el droide, llança el seu blàster al terra i
entra, cridant «em rendeixo, em rendeixo» tan fort com li permeten els seus
pulmons. Aquesta estúpid cubell de rosques es queda aquí quiet, pensant en
això, a menys de tres metres de distància. Llavors, Fen s'endinsa un parell de
passos, amb els braços en alt, saps?, i tot seguit aquest droide comença a
crepitar, a llançar espurnes i li esclata el cap...
»Això
és perquè portàvem Vestits-E, tal com Seland’Ir va dir que havíem de fer. La
càrrega electrostàtica generada pels propis impulsos elèctrics del droide en
aquesta escassa distància va causar una sobrecàrrega.
»Gràcies,
prendré un altre d'aquests. Se m'oblidava parlar-te de Keshid. Keshid no va
tenir tanta sort. Keshid va entrar per la finestra just quan el droide es
desplomava davant seu. Això atreu la seva atenció massa temps. La doneta veu
que el seu droide mascota s'esfondra, saps?, treu un petit blàster de mà i
dispara a Kesh a la cama. Una miqueta per a ella! Un és tot el que va obtenir.
Fen i jo llancem una xarxa de captura i això, com sol dir-se, va ser tot.
»Clar,
ja sé que el lloc estava envoltat de jungla. Costaria una setmana obrir-se camí
per escapar, portant a la dameta a coll i tot això. Com pots...? Ah, sí, has
vist imatges en les notícies, clar. Bé, això realment demostra l'astut que és
el vell Seland’Ir. No vam haver de caminar vagant per cap jungla. Aquest vell
mentider havia pensat en tot. Tan aviat com aconseguim entrar, l'equip de Sujir
puja a la teulada i ens prepara l'invent. Para quan pugem allà, tenen una
càpsula de bloc preparada esperant.
»Sapor,
una altra ronda!
»Una
càpsula de bloc? No és molt més que un petit taüt d'aliatge metàl·lic amb un
petit impulsor. Genial per tirar les escombraries al jardí del veí. Té un abast
d'uns dos-cents metres. Però és tot el que necessitàvem. Quan arribem a dalt,
Greko envia el senyal de recollida. Seland’Ir no ens va deixar a l'estacada. Per
quan vam introduir a la bella dorment en la càpsula, ja vèiem la llançadora en
l'horitzó. Li vam donar un parell de segons perquè estigués a la distància
adequada i llavors... zas! Amunt amb ella! Directa cap al cel, tal vegada un
parell de centenars de metres, pujant per sobre dels murs fins que l'impulsor
s'apaga. Però no hi ha problema, perquè llavors la llançadora ja està rugint
damunt seu i usa un raig tractor per aferrar-la i portar-la a bord. Tot
l'assumpte no va durar més d'un minut.
»Nosaltres?
Després d'això ens rendim! Claaar, clar que té sentit! I mira, això és just el
que Seland’Ir hi havia previst. Mira, ningú havia sortit realment ferit, i en
realitat a ningú li importen uns pocs droides. L'estudi sabia que si presentava
càrrecs mai tornaria a veure a la seva petita holoestrella. Probablement van
suposar que ja teníem algun client esperant a quedar-se amb ella. Així que
ningú crida a les autoritats, ningú presenta cap càrrec, i tenim via lliure de
tornada a la ciutat mentre conclouen les negociacions. O sigui que, treballem
per a l'esclavista més astut d'aquests voltants o què?
—Haig
d'admetre, Iquar, que el teu cap és un tipus llest. Vull donar-te les gràcies
per explicar-me tot això. De fet, ni tan sols estàvem segurs que Seland’Ir
estigués involucrat en aquest segrest en particular fins ara mateix. Has estat
de gran ajuda. De fet, la conversa que acabem de gravar serà un gran pas per
empresonar al teu cap d'una vegada per sempre.
—...
Eh, però, qui et creus que ets?
—Iquar,
quedes arrestat per tràfic d'esclaus i segrest, i probablement un grapat de
càrrecs més una vegada estiguem en la central. Acompanya'm en silenci.
—Vigilants
del Sector! Maleïda sigui la meva sort. Oh, bo. Suposo que el gremi em traurà
aviat d'aquesta. Escolta, puc acabar-me la copa abans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada