37
Les seves capacitats han estat tingudes en compte
Galaxy
Guide 11: Organitzacions criminals
Capítol
3: L'imperi del crim hutt
Autor:
Rick D. Stuart
10 DBY
El
monorail travessava l'aire de la nit amb una urgència digna de la càrrega que
transportava. A més de 200 quilòmetres per hora, la silenciosa aparició
avançava veloçment cap a la ciutat espaiport de Tamazall. Només uns pocs
quilòmetres més endavant es trobava el Pas Zurga; una elevació de petits pujols
dividida pel rail magnètic del tren, formant un congost que s'estenia durant 30
quilòmetres. Tothom estava d'acord que l'atac arribaria en alguna part d'aquesta
zona.
Era
allà on la Milícia de Tamazall romania a l'espera; preparada, disposada, i amb
l'esperança de ser capaç de repel·lir a l'enemic. S'havien pres totes les
precaucions possibles. El tren monorail es componia de quatre vagons. Just
darrere de la locomotora, un compartiment de passatgers estava replet de
milicians. Després anava un compartiment de comandos especial amb torretes
turbolàser bessones. Darrere estava el compartiment de presoners, buit tret per
l'assassí convicte tancat en una gàbia de força, i els seus dos guàrdies. En
últim lloc anava un altre vagó de milicians. Alliberar aquest presoner no anava
a ser tasca fàcil...
El
cel en penombra es va il·luminar de taronja i carmesí quan les explosions van
sacsejar el vessant de la muntanya. En qüestió de segons, els enllaços de
comunicacions van confirmar que el pas havia quedat tancat en el seu extrem
occidental. La milícia havia quedat atrapada dins i el monorail estava sent
atacat! Des del nord, una ombra gegantesca aguaitava en la nit. Va escopir
ràpides ràfegues de blàster que van destrossar la via davant el vehicle. Un
tret va impactar en la locomotora i una immensa resplendor va omplir l'aire. El
vehicle, danyat i en flames, es va detenir mandrosament en el rail. Els
generadors d'emergència van cobrar vida i els focus reflectors van apunyalar
l'exterior, captant la silueta de lliscants, desenes d'ells, acostant-se per
donar el cop de gràcia.
L'armadura
reflectora dels vagons de la milícia i els passatgers hauria estat suficient
per suportar el més dur dels bombardejos, d'haver-los atacat l'enemic amb blàsters.
No obstant això, l'arma dels atacants era orgànica. Mentre els lliscants
seguien fustigant amb els seus trets, llançaven aquí i allà un projectil
fabricat especialment contra els vagons restants, excepte el del presoner.
Quan
els caps explosius dels projectils xocaven contra l'exterior del tren,
centenars de petites aranyes galdewik sortien d'elles, lliscant-se per
esquerdes i ranures que cap quantitat de plaques de blindatge podria segellar.
Una vegada fet el seu treball, els lliscants van descendir fora de l'abast,
escoltant la barreja de crits i trets de rifle de l'interior dels vagons del
monorail. Llavors els crits es van esvair, encara més aterridors en la seva
sobtada absència. Una porta gran es va obrir lliscant-se en el vagó del
presoner. Des de l'interior, una llum de tèrmit va oscil·lar d'un costat a un
altre, el senyal predeterminat que anunciava que la batalla havia acabat.
En
la distància, la gran ombra va emergir de la foscor. Milers de punts de llum
van banyar la barcassa de vela hutt amb una lluentor nacrada. Conforme la
barcassa s'aproximava, un lliscant es va acostar al vagó de presoners del
monorail.
—Brahle
Logris? Vinc a per Brahle Logris.
—Jo
sóc Logris.
—Brahle
Logris: la meva cap, Kumac la Hutt, té un treball que requereix a algú amb els
seus talents especials. Ha tingut en compte detingudament les seves capacitats
i creu que vostè és l'home adequat per al treball. Tenim un transport preparat
per a vostè.
—Ja
veig. Aquesta oferta inclou una invitació a sopar?
—Per
descomptat.
—Llavors
a què estem esperant? Aquest és Deshic Mall. Em va ajudar en la fugida. Un dels
vostres, suposo.
—Així
és.
La
persona que parlava va observar com el segon home, vestit amb l'uniforme d'un
oficial de la milícia, descendia la rampa darrere d’en Logris. En la tènue llum
interior, podia veure's el cadàver d'un altre oficial tendit en el terra del
vagó.
Sense
previ avís, la persona que havia parlat va treure un petit blàster de la seva
butxaca i va disparar a Mall a frec de roba. Mentre l'home queia inert a la
sorra, va continuar parlant:
—Disculpi'm.
La meva cap va dir específicament que la invitació era només per a un.
Logris
va assentir.
—Vostè
primer. Per cert, bon tret. Alguna vegada...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada