Fantasma Jedi (XVIII)

Anterior

Capítol 18

Tash sostenia el llibre amb les seves mans tremoloses. Semblava bastant inofensiu... un vell volum amb una coberta de cuir. La part davantera estava estampada amb lletres daurades.

Però era un parany. Al moment en què l’obrís, les màquines d’en Gog absorbirien del seu cos la força vital, atrapant-la per sempre. Estava massa espantada per moure's.

—Tash.

La veu d’Aidan la va treure del seu tràngol. Havia estat tan aclaparada per l'aparició d’en Gog que havia oblidat al fantasma Jedi.

Mirà al voltant, buscant-lo. La figura grisa encara surava al seu costat, mirant-la amb els seus ulls buits.

—Aidan, ajuda'm —va suplicar.

—Deixa de murmurar i obre el llibre! —Gog va apuntar amb el blàster al seu cap. Era evident que no podia veure ni sentir a Aidan.

—No puc ajudar-te —Aidan va sospirar—. Vaig perdre el meu poder fa molt temps, quan vaig fallar a derrotar a Vader. Ja no sóc un Jedi.

—Però has estat capaç de tocar-me. Em vas empènyer a través d'una porta! —va cridar Tash.

Gog va aixecar una cella. Va seguir la mirada de la Tash, però l'única cosa que va veure va ser un espai buit.

—Comptaré fins a tres —va amenaçar el malvat shi’ido—. Si no obres el llibre, et desintegraré en àtoms. T'ho prometo, el Lladre d'Essències és molt menys dolorós.

Aidan va arrufar les celles cap a Tash.

—Vaig ser capaç de tocar-te perquè estem connectats per la Força. Vaig utilitzar el teu enllaç amb la Força per ser més sòlid, igual que l’utilitzo ara per ser visible per a tu. Però això és tot el que puc fer. Vaig tractar de ser un heroi en un altre temps, Tash, i vaig fracassar.

Tash es va adonar que Aidan parlava com ella. Ella havia pensat que un fracàs significava la fi de totes les seves esperances. S'havia emmurriat. Havia renunciat als seus somnis de convertir-se en una Jedi fins que Aidan li havia dit que posseïa la Força. Només havia necessitat que algú li digués el que ja sabia en el seu cor.

Tal vegada també era això el que necessitava Aidan.

Gog no va sentir res. Va començar a comptar.

—Un.

—Aidan! —va suplicar—. Únicament ets un fracassat si creus que ho ets.

—M'agradaria poder creure-ho, Tash. Però la Força ja no està amb mi —li va murmurar el fantasma.

—Però has dit que estem connectats per la Força! Això significa que tots dos hem de tenir-la! Si us plau!

—Pretendre estar boja no t'ajudarà —va dir Gog—. Obre el llibre. Dos! —el seu dit es va tibar sobre el gallet.

—Però sóc massa feble —va dir el fantasma.

—Intenta-ho! —va suplicar—. Si estem connectats, tal vegada puguem fer-ho junts.

Va haver-hi un parpelleig de llum en els ulls del fantasma.

—Ho intentaré. Tash, concentra't en el blàster. Usa la Força per arrencar-li-ho de la mà.

Tash es va tornar cap a Gog. Quan ho va fer, el temps va semblar anar més a poc a poc. Va veure l'arma negra relluint a la mà de Gog. Va sentir la seva connexió amb la Força. Enfocant tota la seva força de voluntat, es va imaginar la Força estenent-se. Al costat d'ella, sabia que Aidan estava fent el mateix.

Per un segon, només un breu instant, va sentir alguna cosa sorgir d'ella.

—Tres —va dir Gog. Va disparar.

El poder de la Força de la Tash era massa feble per arrencar el blàster de les mans d’en Gog. Però alguna cosa va fer que la seva mà descendís i el seu tret fallés. El tret de blàster va destrossar el terra als seus peus i va aixecar una pluja d'espurnes. Per un moment, el shi’ido es va esvair entre un núvol de fum.

—Corre! —va instar-la Aidan.

Deixant caure el llibre, Tash va esquivar a Gog i va córrer pel passadís. El fantasma Jedi estava just al seu costat, lliscant-se suaument sobre el terra.

—Està venint —va advertir-la Aidan.

Tash ja podia sentir els passos d’en Gog ressonant darrere d'ella.

—Haig d'aconseguir arribar a la morgue —va dir—. Zak i l'oncle Hoole encara estan vius!

Aidan va intentar ajudar.

—El camí més ràpid per anar a baix és pel pou de ventilació i...

—No aniré per aquest camí —el va interrompre. Tal vegada era la Força, o tal vegada només esperança, però un pla es va formar de sobte en la seva ment—. Tinc una idea millor.

Quan va arribar al final del passadís, Tash es trobava en la galeria on havien descobert el cos d’en Mangol. Es va donar la volta per encarar els sis túnels de manteniment. Acabava de sortir del cinquè. Ara es va submergir pel primer.

—Córrer és inútil! —va rugir Gog per darrere d'ella—. No hi ha lloc on amagar-se de mi!

Era un llarg camí fins al final del túnel, però Tash es va negar a reduir la marxa. No es rendiria. Va arribar al final del passadís i va trobar el pou d'escombraries que ella i Zak havien usat anteriorment. Es va llançar dins.

El viatge va ser tan ràpid i suau com l'altra vegada, i va poder olorar la pudor de les escombraries abans de sortir volant del túnel i caure en la piscina viscosa. El fort xipolleig que va fer va cridar l'atenció de l'ocupant de la sala.

Uuuhhhhhrrrrrr.

Aidan va passar a través de les parets.

—Tash, ho has oblidat? El dianoga està aquí!

—Ho sé —va respondre ella, caminant cap a la porta de sortida. Va sentir els ressons de la veu d’en Gog pel conducte d'escombraries, i va saber que l'estava seguint.

Tash es va obligar a reduir la velocitat, donant petits passos, fent el menor xipolleig possible. Sabia que el dianoga no podia veure bé. Hauria de dependre dels clapotejos en l'aigua.

Però jo no vaig a xipollejar, va pensar.

Gog no podia dir el mateix. El shi’ido es va enfonsar amb els peus per davant en el pou, aterrant a deu metres de distància amb un fort xipolleig. Va aixecar una vara lluminosa, i Tash va poder veure la seva cara furiosa.

—T'ho he dit, no pots ocultar-te de mi! —grunyí.

—Encara no m'has atrapat —va replicar ella.

Rugint, Gog va carregar cap endavant, obrint-se camí cap a ella xipollejant. No obstant això, abans que cobrís la meitat de la distància, el shi’ido va ensopegar i va panteixar.

Un gruixut tentacle s'havia embolicat al voltant de la seva cintura.

—No! —va cridar Gog. Llavors va ser submergit sota la superfície de la piscina llotosa.

Tash no va esperar per celebrar la seva victòria. Va córrer cap a l’escotilla de sortida i va treure el seu cos xopat del pou d'escombraries.

Seguint l'aire fred, Tash va trobar una vegada més la morgue. Es va estremir... i no només pel fred. Sabia que els cossos en els contenidors estaven encara amb vida, amb la seva força vital atrapada en la maquinària d’en Gog. Tash va veure que hi havia dos nous contenidors a la sala. Va apartar el gebre de la coberta transparent... i va veure el rostre del seu germà. En el contenidor contigu estava l'oncle Hoole.

—Tash! —va cridar una veu familiar. Devé va sortir de darrere d'un dels dos contenidors.

Tash estava encantada. Gairebé havia oblidat que havia enviat a Devé a la morgue. L’androide va assenyalar als dos contenidors.

—He passat diversos minuts examinant aquest equip. Si no m'equivoco, hi ha alguna possibilitat que aquestes víctimes encara estiguin vives...

—Ho estan! —va dir Tash—. Les seves essències vitals estan atrapades en aquest globus de cristall. Hem de revertir el procés.

Les espatlles mecàniques de Devé es van enfonsar.

—Com saps, el meu cervell informàtic és bastant potent, però em temo que aquesta tecnologia és massa complexa, i aquest coneixement està més enllà del meu abast. No sé com fer-ho.

—Jo sí.

Tash va mirar a Aidan. El parpelleig que havia vist en els ulls del fantasma havia crescut fins a una llum constant.

—Ho saps? —va preguntar ella.

—He passat anys veient a Gog muntar els seus experiments aquí i atrapar a la gent. No podia fer res per detenir-lo, però sé com funciona el seu equip.

—Lidera el camí —va respondre ella.

—Tash, a qui li estàs parlant? —va preguntar Devé.

Tash va somriure.

—T'ho diré més tard.

Aidan els guià cap als panells informàtics sota el globus de cristall. Tash va observar la brillant massa arremolinant-se en el seu interior. En algun lloc, atrapats en aquest globus, estaven Zak i l'oncle Hoole.

Aidan va guiar-la ràpidament a través d'una sèrie de controls. Quan ella va acabar, el fantasma va assenyalar una gran palanca vermella.

—Aquí. Activa aquest transformador d'energia. Hauria de causar retroalimentació a través del dispositiu de robatori vital i revertir el procés. Les forces vitals dins del cristall haurien de tornar als seus propis cossos en els contenidors.

Quan Tash estenia la seva mà cap a la palanca, un tret de blàster va copejar el terra al seu costat. Ella va saltar cap enrere, sorpresa.

—Allunya't de la palanca! —va dir una veu dominant. Tash i Devé es van girar.

Allà estava Gog. Les seves robes estaven mig esquinçades, i una terrible cicatriu corria d'una banda de la seva cara. No obstant això, seguia sostenint el seu blàster a la mà.

Següent