Estrella de la Mort (LVI)

Anterior

56

CONTROL DE FOC DEL SUPERLÀSER, SECTOR THETA, ESTRELLA DE LA MORT

Una hora i quinze minuts després del primer raig, Tenn va disparar el segon.

El planeta Despayre, ja calcinat, sense vida i ple de cataclísmics terratrèmols i vulcanisme, va començar a tremolar com una criatura turmentada en la seva agonia de mort. Enormes esquerdes, de milers de quilòmetres de llarg i desenes de clics d'ample, estriaven el món. Les muntanyes es van esfondrar en un hemisferi mentre sobresortien i s'aixecaven en l'altre. Era impossible veure tot això directament, per descomptat, perquè la coberta de núvols havia tapat la superfície, però els visors IR i VSI ho mostraven tot molt clarament. El nucli fos del món, que ja s'escapava a través d'innombrables nous volcans, traspuà a la superfície i va produir oceans de lava que es van estendre a través de la terra. Així va ser com el planeta havia nascut, i així era com estava morint.

Una hora i dinou minuts més tard, quan Tenn, va disparar el tercer raig que va volar en trossos les cendres carbonitzades i cremades, trencant-les en milers de milions de trossos, va semblar gairebé sense sentit. Tots i tot en elles ja havia estat rostit, escaldat, o ofegat. La gravetat del sistema es va retorçar quan el pou de gravetat planetari també va deixar d'existir. Els sensors d'escuts tranquil·lament van registrar els milers de fragments, des de la grandària de còdols al de muntanyes, desviats per l'estació.

Dolça Reina Quinella. Tot un planeta destruït. Com si res.

No importava com de difícil creguis que era, aquest era fort cop a l'estómac.

Especialment quan eres qui havia tirat de la palanca.

DEI DEVASTADOR, APROXIMANT-SE A L’ESTRELLA DE LA MORT

Vader havia sentit al teixit de la Força estripar-se, fins i tot en l’hiperespai. Algun vast i terrible succés havia tingut lloc. Quan van caure sota la velocitat de la llum, li va prendre només un parell de segons a la seva tripulació de sensors determinar la causa d'aquest esdeveniment.

El planeta presó de Despayre ja no existia.

Vader va assentir per a si mateix, mentre mirava la vista magnificada dels enderrocs planetaris. Això havia de convèncer als militars que havien desenvolupat l'arma definitiva. Estarien equivocats, però ho creurien. S'omplirien amb els seus lamentables somnis de poder i glòria, incapaços de comprendre la veritat, segurs que eren invencibles.

Aquesta no era la seva preocupació. Tenia les seves ordres, i les duria a terme. Obtindria la informació que buscava de la princesa dissident. Trobarien la base principal dels rebels i la destruirien. La guerra acabaria, i Vader finalment quedaria lliure per reprendre de debò els seus estudis del Costat Fosc. Tenia molt per aprendre i, quan l'Emperador ja no estigués distret amb aquest conflicte menor, podria tornar al seu entrenament.

Això era l'important. Aquest era el camí al veritable poder.

SALA DE CONFERÈNCIES PRINCIPAL, CENTRE DE COMANDAMENT, ESTRELLA DE LA MORT

Motti volia estendre's i aixafar la cara del General Tagge... l'home era insofrible!

—Fins que aquesta estació de combat estigui totalment operativa, som vulnerables —va dir Tagge—. L'Aliança Rebel està molt ben equipada. Són més perillosos del que creu.

Motti podria haver assenyalat que la tan esbombada Aliança Rebel havia enviat una enorme nau d'abastiment contra l'estació i que aquesta lamentable nau havia estat volada de l'existència per un sol pols de baixa potència de l'encara no plenament operativa bateria principal de l’Estrella de la Mort, a més de dos mil quilòmetres de distància. La qual cosa no era res comparat amb el fet que tot un planeta havia estat destruït amb tres polsos de força parcial, qualsevol dels quals podria fer desaparèixer una armada de la galàxia.

Però Tagge ja ho sabia, per descomptat. Estava fent que les seves objeccions constessin en el registre, cobrint les seves apostes i el seu cul, per si de cas.

Dos podien jugar en aquest joc.

—Perillós per a la seva flota estel·lar, comandant, no per a aquesta estació de combat —va dir Motti.

Tagge va ser tan tossut com una placa de duracer. Només va seguir balbotejant:

—La Rebel·lió continuarà guanyant recolzament en el Senat Imperial mentre... —Es va detenir, quan el Gran Moff Tarkin, seguit de prop per Darth Vader, van irrompre a la sala de conferències.

—El Senat Imperial ja no serà una preocupació per a nosaltres —va interposar Tarkin en entrar—. Acabo de rebre la notícia que l'Emperador ha dissolt el consell permanentment. Els últims vestigis de l'Antiga República han estat escombrats.

Ni tan sols això va fer callar a Tagge:

—Això és impossible! Com podrà l'Emperador mantenir el control sense la burocràcia?

—Els governadors regionals ara tenen el control directe dels seus territoris —va dir Tarkin. Va somriure, molt lleument—. La por mantindrà els sistemes locals en línia... la por a aquesta estació de combat.

—I què hi ha de la Rebel·lió? —va continuar Tagge. L'home era com un borrat amb un os: no el deixava anar—. Si els rebels han obtingut una lectura tècnica completa d'aquesta estació, és possible, encara que poc probable, que puguin trobar una feblesa i aprofitar-se d'ella.

—Els plànols als quals es refereix aviat estaran de tornada a les nostres mans. —Això va venir de la veu profunda de Vader, que estava dempeus darrere de l'ara assegut Tarkin.

Motti ja no va poder contenir-se per més temps.

—Qualsevol atac fet pels rebels contra aquesta estació seria un gest inútil, no importa les dades tècniques que hagin obtingut. Aquesta estació és ara el màxim poder de l'univers. Suggereixo que l’utilitzem.

—No s'enorgulleixi massa d'aquest terror tecnològic que han construït —li va dir Vader—. La capacitat de destruir un planeta és insignificant en comparació amb el poder de la Força.

Motti volia riure. Vader estava boig! Com podia dir això, especialment amb els enderrocs de Despayre encara passant al costat de l'estació?

—No intenti espantar-nos amb la seva fetilleria, Lord Vader —va dir, sentint-se segur en presència de testimonis. Era conscient que Vader es movia cap a ell, però Motti tenia un propòsit. Fins i tot sabent que era mala idea provocar a l'home de negre, va continuar—: La seva penosa devoció per aquesta religió antiga no li ha ajudat a recuperar les cintes de dades robades, ni li ha donat la clarividència per trobar la fortalesa amagada dels re... ukk!

A tres metres de distància, Vader es va inclinar cap endavant i va fer un petit moviment amb la mà, tancant-la en un puny.

Motti va sentir que la seva gola s'estrenyia i es tancava, com si fos aixafada per una abraçadora d'acer. No... podia... respirar...!

Es va portar els dits al coll del seu uniforme, tractant de treure’s el que se sentia com una banda infrangible al voltant del seu coll. No va funcionar. La pressió estava aquí, però no hi havia res material al voltant de la seva gola causant-la.

—Trobo que la seva falta de fe és pertorbadora —va dir Vader.

Motti sentia que començava a esvair-se. Volia cridar, però no podia emetre més que un xiscle mentre lliscava cap a l'abisme de la inconsciència i la mort...

Amb prou feines va escoltar a Tarkin parlar.

—Ja és suficient. Vader... deixi’l anar.

—Com desitgi —va dir Vader. Es va donar la volta i es va apartar, i un moment més tard Motti va caure cap endavant sobre la taula de conferències, sense sentir l'impacte. No obstant això, podia respirar de nou. La constricció s'havia anat. Es va asseure, ple de ràbia, i va mirar fixament a Vader. Si només tingués un blàster!

Però, a pesar que no era un covard, la seva ràbia estava tenyida de por. Com hi havia Vader fet això? Ell havia estat a tres metres de distància.

Motti va empassar saliva, tenia la boca seca i la gola adolorida.

—Aquesta discussió és inútil —va dir Tarkin—. Lord Vader ens proporcionarà la ubicació de la fortalesa rebel per quan aquesta estació estigui en funcionament. Llavors podrem aixafar a la Rebel·lió d'un cop ràpid!

Motti creia en això. Però ara també sabia una cosa més. Vader tenia poder, i era real. Motti l’havia sentit, i, si Tarkin no hagués intervingut, creia amb cada fibra del seu ésser que estaria mort.

Aquesta era una idea alliçonadora. Què importava si manaves una estació que podia destruir un món, si et podia matar un fenomen agitant una mà en l'aire?

Caldria fer alguna cosa sobre Vader. Però amb molt, molta cura.

Següent